dijous, 26 d’agost del 2021

Obert Internacional Ciutat de Barcelona 2021 - 8a Ronda

 Ciutat de Barcelona, Sants 25/08/2021: “Nevermind

 


Val a dir que he incomplert una promesa: havia dit que si guanyaven, el títol de la crònica d’avui faria referència al tema de la mítica banda australiana AC/DC High Voltage (alt voltatge), que sintetitza força bé el que passa a la vuitena i penúltima jornada d’un torneig d’escacs, on solen sortir espurnes a les partides. De fet durant tota la tarda ressonava al meu cap la veu del difunt Bon Scott cantant en directe aquest tema en el sensacional album If you wanna blood you’ve got it, la vuitena cançó que encaixava amb el nº de la ronda en joc.

Però si avui hi ha hagut una notícia que ha donat la volta al món, comentada per tothom, ha estat la denúncia interposada pel protagonista de la portada de Nevermind (trad. "No importa") , dels Nirvana, un dels àlbums més icònics de la història del rock. Aquell nadó que apareixia dins de l’aigua perseguint un bitllet en un esquer ja s’ha fet gran, es diu Spencer Elden, i als 30 anys ha decidit interposar una demanda contra els integrants de la banda, el productor, el fotògraf i la vídua del desaparegut Kurt Cobain. La notícia deia que els motius de la demanda era (1) beneficiar-se de la difusió aprofitant les xarxes de pornografia infantil i (2) que el seu pare mai va signar cap autorització de drets d’imatge, i reclama una suma aberrant de diners com a indemnització. Sobre la 2a qüestió, la dels drets d’imatge, el demandant està en el seu dret de litigar i la justícia determinarà la raó o no. El que resulta més interessant és el rerefons de la 1a qüestió: fins a quin punt la comercialització de l’àlbum no va participar de les xarxes de pedofília i dels malalts mentals que les sustenten. El denunciant és el mateix. Ara bé, si l’Spencer reclama una indemnització per la 2a qüestió, no està d’alguna manera pervertint el debat de la 1a qüestió? És a dir, reclamar una part dels beneficis obtinguts segons ell de la pedofília no és d’alguna manera participar també de la seva explotació? Bé, deixem aquest debat. En tot cas, el titol de la crònica s’escau: No m’importa

El que ens importa és el que han fet avui els nostres jugadors. Avui tots estaven amb ganes de surtin ben satisfets a les partides. Els hem deixat com sempre per anar a fer un cafè, on avui s'han viscut les millors partides del dia: les que un servidor ha jugat amb la nostra promesa Hugo Duro, que ens a demostrat que segueix tenint el toc que el caracteritzava. Hem disputat quatre bones partides, amb dues victòries per cadascú. I com he dit allà, aquest noi és que com el la pel·lícula del Sexto Sentido, però enlloc dient "en ocasiones veo combinaciones" enlloc de "muertos", ha ha ha ... M'ha encantat veure la dansa infernal amb la que els seus cavalls m'han mortificat i m'han comprimit tots els moviments. Potser ja no tornarà a ser campió del Baix Llobregat, però ens encantaria tornar-lo a veure competir.  I un cop hem abandonat la Pastisseria Vives, hem donat un vol pels carrers del voltant, que ja estaven engalanats amb motiu de les festes de Sants. De fet a la part superior de la plaça de les Cotxeres hi havia una actuació de teatre per a totes les edats.

Avui el primer en acabar, el més ràpid de tots, ha estat l’Antonio Moyano. Avui venia amb la intenció de treure’s una espina de sobre, després de comprovar amb el mòdul com se li va escapar la victòria d’ahir. De fet el seu rival d’ahir, en Mark Apinyan, se li ha acostat i li ha reconegut que ahir va tenir sort, perquè l’Antonio va estar millor durant tota la partida, cosa que diu molt de l’honradesa del noi. Avui s’enfrontava amb blanques contra en Jaume Argemí, un jugador veterà del Vall de Tenes, i el cert és que s’esperava una partida més complicada. El seu rival ha jugat malament l’obertura, movent innecessàriament vàries vegades les mateixes peces, i l’Antonio ho ha aprofitat ràpidament castigant la passivitat, capturant-li una peça rere l’altre, i el rival aviat ha abandonat. De fet, ni l’hem vist sortir, perquè se n’ha anat aviat. Segons ens ha dit, la seva partida més plàcida. La victòria el situa amb 5 punts de 7 jornades disputades.

A qui sí hem vist sortir ha estat el Ferran, o millor dit ens ha vist ell quan ha sortit. Avui no ha sortit gens content de la partida; ens ha dit ha tingut una errada considerable en la que s’ha deixat perdre la qualitat i a partir d’aquell moment el rival ha començat a agafar la iniciativa, fins que el Ferran ha abandonat. Tampoc s’ha trobat bé avui, malgrat el paracetamol, havia dinat poquet, molt poquet, i d’aquí que en sortir s’ha comprat un frankfurt en una paradeta festiva del C/Alcolea que tenia una llargada superior a la separació que hi ha entre els jugadors a la sala de l’auditori. Mare de Déu quina bestialitat d’entrepà. El fet és que amb l’estomac una mica més ple, hem començat a revisar la partida, i val a dir que no ha jugat gens malament. El rival era Jaime Sanchez Romeralo, un jugador madrileny del Club de Ajedrez La Didáctica, i en Ferran jugava amb negres. Era un noi jove, de 25 anys molt simpàtic, que li ha dit que portava vivint dos mesos a Barcelona, i que encara no li havia donat prou temps per entendre el català. El rival ha anat a l’atac des del primer moment, però en Ferran s’ha defensat molt bé, i ha anat aturant totes les escomeses, fins que s’ha decidit a llençar-se a l’atac amb la seva dama amb la idea d’aprofitar que el rival havia deixat el seu rei molt  descobert. La idea era bona, i combinada amb la torre, podria haver estat definitiu. El rival s’ha defensat, i l’atac semblava esvair-se, de manera que hauria d’haver canviat dames i a seguir, però en voler conservar-la, no ha calculat prou bé que el rival li guanyava la qualitat i a més la torre amb la que el Ferran dominava la columna oberta. Llàstima. No hi ha torneig en que un jugador no cometi una errada i la del Ferran ha arribat a la 8a ronda. Es queda amb 5 punts

Poc després acabava en Jensen, que avui ha acabat perdent la seva imbatibilitat en el torneig. Avui s’ha enfrontant amb blanques contra Angel David Silva Pena, un jugador que en el torneig diu que el seu club és el Wimbledon, però que nosaltres recordem que havia participat al nostre torneig Vallvé com a jugador del Torrenegra. El rival era fort i experimentat. En Jensen ha jugat una bona partida; el rival ha plantejat una defensa Nimzoindia, de la que se n’ha sortit prou bé, amb els alfils actius, i la partida ha estat igualada força estona. En Jensen ha jugat amb paciència i ha arribat a posar-se lleugerament millor després d’una combinació que obligava al rival a canviar el seu alfil bo per un cavall. Amb els dos tractant d’aconseguir la iniciativa, en Jensen ha comés una errada per defensar el seu cavall que ha permès al rival un truc tàctic capturant el peó central i entrant amb les torres. Llàstima, es queda amb 5 punts.

Mentre analitzàvem la partida del Jensen ha aparegut en Xavi Boloix, que avui amb el seu rostre s’indicava tot: avui havia aconseguit una victòria. EL seu rival d’avui era un noi sub10 amb molt de talent i futur, l’Arnau Delgadillo, del Peona i Peó, un dels millors jugadors de la seva categoria. Avui en el metro ja li hem remarcat clarament al Xavi, que precisament no li va gaire bé jugar contra els nens, que tingués paciència i que no jugués excessivament ràpid. I no ens ha fet ni puto cas. De fet, el noi ha aprofitat la curta freqüència que fa servir en Xavi per apretar el rellotge per capturar-li una peça, i posar-se amb avantatge. I aquí és quan es desperta la fera: si hi ha un jugador terrible és el Xavi Boloix quan té una peça de menys, perquè aleshores juga com els àngels. I així ha estat; ha aprofitat la bona posició dels peons avançats per pressionar i poc després el que donava el cop de puny tàctic era ell, aconseguint recuperar la peça amb un peó de més, i més tard li ha fet un segon en que l’avantatge ha estat definitiu. Bona victòria del Xavi, que se situa amb 4 punts.

Poc després arribava el David, que possiblement tenia el rival més fort avui, l’Armando Daguro, dels Tres Peons, un jugador experimentat. En David jugava amb negres, i la partida ha estat força curta, amb 19 moviments només. El rival del David li ha plantejat l’atac Rossolino contra la seva siciliana, i contra la resposta del David ha utilitzat un sistema Maroczy. I ha dirigit ràpidament les hostilitats cap a l’enroc del David, acostant primer els dos cavall i després la dama. En David ha jugat de manera molt precisa aturant els atacs, i en un moment clau ha fet una jugada que a primer cop d’ull sembla dolenta de collons, però que ha aturat l’atac i ha deixat l’alfil del rival sense moviments, amb l’amenaça d’un salt de cavall. En aquell moment, en David ha demanat taules al rival, i després que el rival hagués invertit 50 minuts de rellotge analitzant totes les variants, li ha acabat acceptant les taules. El rival mateix l’ha felicitat i li ha reconegut que no hi havia manera que pogués progressar i que totes les combinacions conduïen a una igualtat o fins i tot podia quedar pitjor. Bon mig puntet, que deixa el David amb 5 punts. I com avui anava "primat", se n'ha anat de seguida a cobrar-se el gelat, ha ha ha ...

Mentre estàvem analitzant la partida del Marc Garré, del Club Argentona, amb el que hem enfortit els llaços d’amistat en aquest campionat, arribava en Josep Salazar, i avui estava molt alleugerit, doncs havia aconseguit per fi una nova victòria. Avui jugava amb negres contra l’Andre Robin, un jugador de nacionalitat belga contra el que es va enfrontar en Xavi Boloix, i al qual va guanyar no sense dificultats. Pel que ens ha comentat en Josep, la partida ha estat una partida disputada amb enrocs oposats, d’aquelles en que guanya el primer que hi arriba.  El matx anava camí de seguir un patró similar a la de partides anteriors, amb en Josep  aconseguint posicions d’avantatge, però en aquesta ocasió, ell ha arribat abans aprofitant que el rival no havia jugat gaire fi. L’avantatge ha anat creixent, i al final la victòria queia del seu costat. Es queda amb 3,5 punts i avui ho ha celebrat com Déu mana, prenent-se una canya amb nosaltres i ajudant en l'anàlisi.

El següent en aparèixer ha estat el Francisco Duro, que avui també havia aconseguit la victòria, i que a falta d’una jornada aconsegueix ja l’objectiu mínim dels 4,5 punts. Avui el Francisco jugava amb negres contra el rival que ahir es va enfrontar al Josep Salazar, l’Enrique Sanchez de Medina dels Tres Peons. La partida ha estat disputada. El rival ha volgut agafar la iniciativa, però el Francisco ha jugat amb paciència i sense precipitar-se, i quan s’han començat a produir els primers canvis fruit de les hostilitats, el Francisco ha aprofitat per doblar peces i pressionar sobre el peó dèbil. L’anàlisi del mòdul indicava altres jugades, però el Francisco s’ha decantat per una simple que li donava ja un peó, i ha seguit sense trucs tàctics, simplificant; com ahir: “sin floritures”. Ha quedat amb una posició favorable, i aprofitant el domini de la columna, ha entrat amb la dama fent amenaces dobles. La dama del rival semblava dedicar-se a tasques defensives, i volent alliberar-la, el rival ha comès una errada greu que ha permès al Francisco la captura d’una peça i l’amenaça d’entrada definitiva, i el rival ha abandonat. Bona partida.

I un cop en Ferran ha acabat de revisar la partida del Seu amic Eric Alegre, del Club d’Escacs Pallejà, que avui havia aconseguit una victòria i sumava 4,5 punts, hem decidit marxar. En Diego del Pallejà havia perdut i es quedava amb 5 punts com els nostres, i en Javier Montero treia unes taules i sumava també 5 punts. Entre els nostres nanos flotava la idea de l’enfrontament entre ells no desitjat. També hem sabut que el Pau Castrillo havia guanyat la seva partida contra en Victor Pardina, un noi sub16 de l Foment martinenc que té molt de talent, i al que els nostres nois coneixen d’haver se enfrontat en el Campionat d’edats. Amb aquest triomf, en Pau se situa amb 6 punts.

A qui sí que hem vist quan marxàvem era el Toni Gallego, l’últim del Cornellà en sortir. Avui tornava a portar la seva samarreta de la sort del Master of Pawns amb el dibuix gràfic basat en el famós álbum de Metallica . Us podria explicar com ha anat, però gairebé millor transcric literalment el diàleg que hem establert:

(Jo): “Ei, Toni, Com ha anat?

(Toni) “On és el Moyano? L’heu vist?”.

(Jo): “Fa estona que ha acabat i ha marxat. Per què?”.

(Toni): “Em deu dues cerveses. Ha vingut a la meva taula i m’ha dit que estava fatal, i que si aconseguia salvar la partida amb unes taules, em pagava dues cerveses”.

(Jo): “I què has fet?

(Toni): “He guanyat, tio. Jo per dues cerveses, mato

(Jo): “Saps que això anirà a la crònica, oi?

😂😂😂😂😂😂

En Toni posa punt a una jornada força bona pels jugadors de Cornellà, amb 6 victòries, unes taules i dues derrotes. I si ahir eren els jugadors de l’Escola els que feien un ple de victòries, avui han estat els jugadors sèniors del Cornellà els que l’han aconseguit, afegint al pastís la guinda del mig punt del David.

 

I això ha estat tot. A la classificació del Grup B, la jornada ha portat canvis de lideratges. Al capdamunt de tot hi ha dos jugadors amb 7 punts, l’indi de 14 anys Manmay Chopra i en German Walter Travella del Sant Adrià, que s’enfrontaran entre ells la darrera jornada. Els segueixen quatre jugadors amb opcions amb 6,5 punts; en Pol Ortiz (Figueres), Rafael Pujante (V Centenario de San Sebastian de los Reyes), Albert Gutierrez (Espiga) i Jaume Costa Travé (Granollers-Canovelles).

Pel que fa als jugadors del Cornellà, tenim classificats:

-Amb 6 punts: Pau Castrillo (9è), que jugarà en el 4rt tauler amb molt remotes possibilitats de quedar entre els primers

-Amb 5 punts: Ferran Puig (30è) i Jensen Broadbent (33è), Antonio Moyano (35è) i David Terrón (36è)

-Amb 4,5 punts: Francisco Duro (63è)

-Amb 4 punts: Xavi Boloix (79è)

-Amb 3,5 punts: Josep Salazar (103è)

 

Pel que fa al grup A, en Toni Gallego porta 2,5 punts (112è de 151 jugadors).

 

Salut i escacs

 

 

PD: us deixem el recull fotogràfic addicional de la nostra reportera gràfica Sandra

 

















Entrades populars

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera