1a. Jornada Finals Campionat d'Edats

1a jornada Campionat d'Edats.
El dia ha començat rúfol i plujós, però amb molta il·lusió.
Arribem i una cua de nassos per recollir la clau de l'habitació. Arribo tard a la reunió de delegats, i m'entero de gairebé res. La sala plena de gent, i no sé si era especialment per tot el que havia passat el dia abans, però cridava l'atenció el munt de gent amb llaços grocs. Estava perdut, i sort del Juan Pedro Gonzalez, del Sant Boi, que sabia que anava de novell i quan m'ha vist ha vingut a auxiliar-me i aconsellar-me. És un crack.
Recollida d'acreditacions i directes al menjador. Moments de distensió pels nens i de passar-s'ho bé.
Les sales de joc obren a les 15:45 en punt, amb puntualitat britànica. Entren nanos i pares. No havia vist tanta concentració de nanos per jugar a escacs des que a la meva infantesa anava al trofeu Dicen, a l'antic pavelló d'esports de Montjuich.
Realment l'ambient fa goig!!
Els nanos juguen en tres sales; en una separada juguen els sub-8, en una altra juguen sub-10, sub-12 i sub-14, i en la tercera sala juguen els sub-16, els sub-18 i el campionat absolut de Catalunya.
Estar aquí és una meravella!
L'únic inconvenient és que hauré d'anar entrant i sortint de les sales per alternar els nostres sub-12 i els nostres sub-16.
Falten breus minuts i els àrbitres treuen a tots els familiars i les persones que no estan acreditades. I seguidament comencen les partides.
Tots han començat bé, amb una bona obertura. Els tres sub-16, amb blanques, amb la mateixa obertura italiana; l'Hugo també, però avui s'ha trobat amb un nen agressiu que li anava la marxa, com a ell, ha ha ha..., serà una partida boja i divertida. El David estava més nerviós que els altres; ha estat seure s la cadira i se li ha transformat en somriure en un rostre tens. Era l'únic que duia les negres, i ha quedat bé, però el rival ràpidament li ha restringit el joc amb un cavall central. Però no s'ha arronçat i ha estat molta estona pensant,..., i quan penses trobes les jugades, ha ha ha... En David ha sabut trobar una bona jugada de contrajoc, però tot seguit ha jugat massa ràpid i,...., i quan no penses acostumes a quedar en desavantatge...ooohh.., perd una peça.
La partida de l'Hugo segueix embogida, i me'n torno als sub-16. L'Oriol està molt bé amb iniciativa i trencant; l'Esther té la partida més oberta i amb peons doblats pels dos, però també té la iniciativa i el seu rival està molt tancat. El Ferran també té pa partida igualada, però està atacant. Bravo pels tres! amb rivals més forts i mostrant les dents....
Torno als sub-12; l'Hugo segueix amb una partida molt oberta, però jo crec que està millor; en David, tot el contrari; el rival ha anat canviant les peces i cada cop està pitjor. I al final és el primer que acaba caient. De totes maneres, cal felicitar-lo perquè ha pensat i no ha jugat malament. Era la seva primera partida, el seu rival tenia més de 300 punts de diferència, i aquesta li servirà d'experiència.
L'Hugo ha fet una bona combinació i es queda amb qualitat i un peó passat. Torno als sub-16 i la cosa segueix igual, tret del Ferran, que té un peó d'avantatge i la dama envaint la sisena fila. L'Esther téval rival restringit; l'Oriol manté la igualtat, i veig que fa una jugada passiva. Encara queda molt i torno a veure l'Hugo.
L'Hugo segueix amb el seu avantatge de qualitat, però no juga molt fi. El seu rival sembla trobar una posició de resistència, però en aquell moment pensa detingudament i fa una gran jugada: sacrifica el peó passat i la qualitat per allunyar el rei de la defensa dels peons de l'altre flanc,... La partida estava a les seves mans ..., i s'equivoca! Mou el rei a la casella equivocada i dona al rival el temps que necessita per arribar a la defensa del flanc. Són taules! Una llàstima, perquè havia jugat molt bé. Aquesta partida li servirà d'experiència, per arribar a ser el gran mestre en que promet convertir-se.
Torno als sub-16, i no sé com ha anat, però el Ferran està perdut. El rival ha aconseguit entrar i es troba en xarxa de mat.  Per entendre el que li ha passat només calia mirar el rellotge: al Ferran li quedava 1h i 27 minuts i al rival 34 minuts. Una llàstima, perquè havia jugat molt bé contra un rival que li treia més de 300 punts. 
L'Esther segueix amb la partida igualada, però els canvis no l'han afavorida, perquè les peces del rival abans restringides ara estan molt actives. L'Oriol, en canvi, ha perdut una peça, i el rival comença a imposar el seu joc. 
L'Esther ha perdut la iniciativa, i comet una errrada que li costarà una peça. El seu rival l'apreta i acaba forçant una posició de mat. Com en el cas del Ferran, el rellotge explica molt: a l'Esther li quedaven 1:25 i al rival 12 minuts.
L'Oriol segueix oferint ressistència. Va consumint el seu temps, però avui al davant té un rival molt fort, que li ha anat escombrant els peons i li ha guanyat una nova peça. Al cap de poc temps, acaba rendint-se. Cal felicitar-lo, perquè fins i tot el rival li ha dit que estava molt millor. 
El balanç numèric no és gaire positiu, amb unes taules i quatre derrotes, però el balanç personal que tenen és extraordinari. Demà, almenys, estaran menys tensos i nerviosos.
El final de festa ens l'ha posat la Marta Terron, la més petiteta del grup, que no juga a escacs, però a la piata de ball de la minidisco ha estat la que ha fet el millor paper, ha ha ha ... Una futura crack.
Demà més.
Albert Puig