Lliga Catalana 7a Ronda

CRÒNICA 7ª JORNADA LLIGA CATALANA, 01/03/2020

Resum dels resultats:

Cornellà A	Ateneu Colon B	4½ - 5½
Calldetenes A	Cornellà B	5 - 4
Cornellà C	Castelldefels B	3 - 5
Congrés C	Cornellà D	4½ - 3½
Cornellà E	Sant Joan Despí B	1½ - 4½
Castelldefels C	Cornellà F	3½ - 2½

Jornada negra. Aquesta setmana han perdut els sis equips del club.

El nostre primer equip tenia un enfrontament decisiu contra l’Ateneu Colon B, en un duel que, encara que queden dues jornades més, decidia el primer lloc que dona accés directe a l’ascens a 2a divisió nacional. Els dos equips tenien un nivell similar d’elo, i el rival ha presentat el seu millor equip possible, amb els nº de llista de l’11 al 20. El duel ha estat impressionant, i s’ha acabat decidint per la mínima a favor de l’Ateneu Colon. L’equip A seguirà lluitant per apurar les oportunitats de l’ascens.

El nostre equip B visitava el Calldetenes, un rival perillós que es jugava sortir de la zona de perill, i ja hem tingut la primera baixa abans de començar, doncs el nostre darrer tauler no s’ha presentat. Afortunadament el rival ha presentat un equip amb una vacant. El matx estava equilibrat, però l’equip B ha acabat perdent. Us deixo adjunta la crònica del Sergio

El Cornellà C rebia la visita del Castelldefels, un dels equips forts del nostre grup, i l’equip ha perdut 3 a 5. Us adjuntaré una crònica.

El nostre D també tenia un matx decisiu a casa del Congrés C, rival directe per evitar el descens, i ha perdut per la mínima. Es complica la permanència a 1a i caldrà lluitar a fons en les jornades següents. Adjunto la crònica del Rafa i reportatge fotogràfic de la Sandra.

L’equip E rebia a casa els nostres amics i veïns de Sant Joan Despí, que aquest any es el màxim favorit per guanyar la lliga, i també ha perdut. Adjunto crònica del Ladis.

I finalment l’equip F, que visitava Castelldefels, i que anava amb dues vacants, ha acabat perdent per la mínima, de manera que continua a prop de la zona perillosa fregant el descens.

Bé, ja només queden dues rondes, i això li queda poc per acabar. La setmana vinent tindrem els enfrontaments directes i fraticides al nostre Temple, entre els equips C i D, i entre els equips E i F. El Temple viurà una gran jornada.

Albert Puig

Adjunto fotos del nostre equip A: 

En Palacín i en David

En Fàbregas i l'Ortega

En Pau

En Miquel i el Marinko

En Bosco i el Xavi

CRÓNICA CALLDETENES 5-4 CORNELLÀ B

(per Sergio Santamaría)  

A las 7:45 todos puntuales para un viajecito de más de una hora hasta Calldetenes. Bueno todos no, Boloix llegaba tarde jejeje

Al llegar nos hemos encontrado con León y Bise que iban directos.

Ya sabíamos que jugábamos con solo 9 jugadores por bajas de última hora, otra vez… Pero por suerte al llegar nos han dicho que ellos también tenían solo 9 jugadores, así que matx igualado.

Tras poco más de una hora de partida Miquel tiene que rendirse en el primer tablero contra un coco de 2288 y casi al mismo tiempo Boloix que se había comido un croissant y todas las piezas del rival gana en el séptimo. 1-1.

Emili después de ganar un peón en la apertura hace una entrega de pieza pensando que corona pero el peón está parado y pierde en el cuarto. 2-1.

Bise en el noveno tablero y en una sala VIP para él solito mientras los demás no apretujábamos, gana con solvencia devolviendo el empate. 2-2.

Salva en un final que parecía ganado, simplifica quedando con alfiles de distinto color y no puede hacer valer los dos peones de más. Tablas en el sexto, ya vendrán tiempos mejores! 2.5-2.5.

Aquí empezamos a entrar en mis apuros de tiempo y no he acabado de ver las partidas. 

Quique pierde en el quinto, no lo he visto pero tenía peón de menos. 3.5-2.5. 

Moyano, que tampoco he visto el remate ha ganado en el octavo, empate a 3.5-3.5.

León, a mi lado en el tablero dos con una estructura mala de peones ha acabado perdiendo un final de torres que su rival ha sabido apretar muy bien, 4.5-3.5.

Y quedo yo en el tablero tres, una vez más el último… solo nos valía mi victoria para empatar. En un final de torre y 4 peones contra dos caballos y 2 peones. He apretado hasta las 14:00, momento en que he entregado la torre por el último peón pero ha podido parar los míos con el caballo que le quedaba y tablas. Sigo invicto pero esta sabe a derrota por el equipo. 5-4.

Gracias al buen inicio seguimos fuera de peligro, pero nos falta medio punto para asegurar la salvación. La semana que viene nos visita el colista y no podemos relajarnos, aún no estamos salvados. Así que todos concentrados, ¡¡que no hayan más bajas por favor!! ¡Y a ganar la semana que viene!

Sergio Santamaría

  

Crònica CORNELLÀ C – CASTELLDEFELS B, 3 - 5

(per Albert Puig)

He arribat al Patronat poc abans de les 9h, tot just poques hores després d’haver estrenat el restaurant la nit abans, en la qual havíem sopat en família i amics. De fet, avui diumenge s’estrenava oficialment el nou bar/restaurant del Patronat, amb una paella col·lectiva al pati acompanyada d’una jam session que posava música. Espero que els nous encarregats ens facin passar tants bons moments com l’anterior.

Aquesta setmana el Francisco m’ha posat en l’equip C, un equip amb el que mai havia jugat, i d’aquesta manera acompleixo una de les fites que pocs companys del club poden dir: ser un jugador que ha format part de tots els equips del club, des de l’A fins a l’F. Reconec que com a fet no deixa de ser anecdòtic i no representa res del qual sentir-se orgullós, però a mi, que m’estimo molt aquest club, em fa gràcia poder dir que he jugat en tots els equips i categories.

La sala abans de l'inici

Anem a la crònica. Com he dit, he estat dels més matiners en arribar, i he arribat a temps per canviar les taules, doncs com en la setmana anterior, a la sala gran hi jugarien els equips de Preferent i de 2ª provincial, i a la sala annexa hi jugaríem l’equip de 1ª provincial. Així tots estem més amples.

Avui no teníem el portàtil, i per tant, no hem pogut posar el marcador com en les rondes anteriors. Francisco, ves prenent nota: no tenir el marcador engegat ens porta mala sort, ha ha ha...

El nostre rival presentava un bon equip, amb dos primers taulers molt forts, però en la resta de taulers es preveia una lluita força equilibrada. La primera alegria l’he tinguda quan he vist en Ramon, que avui jugava de primer tauler. En Ramon és un jugador excepcional, que està molt desentrenat, i que aquest any jugava la seva primera partida, i se’l veia molt il·lusionat. I després un altre motiu d’alegria, en reunir-nos un cop més la Ruta 36, dos jugant al C, i dos jugant a l’E. Quins bons moments havíem viscut els quatre!

Bé, el matx ha començat amb l’absència de l’Albert Cuxart, que sempre és una incògnita saber si arribarà a no. Afortunadament no ha trigat en aparèixer i l'he acompanyat al lloc. Jo de tant en tant, anava a la sala gran, a veure les partides de l’A, i també les de l’E, on jugava el meu fill Oriol.

Mirava les partides dels companys, i en principi totes presentaven igualtat, però no sé que ha fet l’Albert Cuxart, que de seguida ha perdut una peça, i el matx semblava complicar-se. 

No obstant, el que l’ha complicat de debò és aquest "sòmines" que escriu aquesta crònica. Avui jugava la meva 4a partida consecutiva amb negres, i el meu rival era l’Alvaro, un noi de 19 anys que no fa gaire temps que estava jugant els campionats d’edats. I definitivament avui no era el meu dia, i aquesta no està sent la meva lliga, perquè no he aconseguit encara puntuar. Avui a més m'he vingut amunt experimentant una nova línia de la Caro Kahm que se m'ha acudit, amb la intenció d'atacar i canviar peces per arribar a una posició igualada, però m’he trobat una resposta molt intel·ligent del rival amb un moviment de rei que m’ha descol·locat; poc després he comés una “cagada” clamorosa que m’ha costat una peça neta, i que ha deixat totalment la iniciativa al meu rival. No sé per quins setze ous m'ha donat per seguir jugant, però no he trigat gaire en inclinar el rei. El meu rival i jo hem anat a analitzar la partida. Bon nano, l’Alvaro.

El Cuxart aguantava, en desavantatge, mentre les altres partides estaven totalment obertes. A la sala gran, en Ladis perdia la seva partida contra un rival que disposava d'un peó de més i avançat, i a l’equip A les coses es posaven de cara, amb la victòria del Marinko. He anat a la sala d’anàlisi a veure la partida del Ladis. Llàstima, perquè avui no s'ha precipitat, però ha fet un canvi de peces al meu entendre sospitòs, que li ha costat un peó, i aquest punyetero peó és el que li ha costat la partida. 

Mentrestant, en el matx de l’A tot seguia igual, amb igualtat absoluta en totes les partides; en l'equip l’E, el Jose Antonio perdia la seva partida i el Juan Antonio acordava taules amb el Pau, de manera que el matx estava decidit amb 3,5 a 0,5, quedant només les partides dels joves, en Sergio i l’Oriol.

He anat cap a la sala del nostre equip. En Ramon tenia una posició força igualada, amb opcions. En canvi, en Josep Salazar no tenia gens de bona pinta la posició després dels canvis. La partida de l’Adrian estava renyida, amb els dos lluitant per la iniciativa. I en les partides del Valentin i el Juan tot estava per decidir. L’Albert seguia resistint, i en Cañi tenia igualtat, però una bona posició i el seu rival consumia molt de temps.

En Josep finalment cedia en la seva partida: el seu rival tenia un peó passat i la disposició de les peces del Josep no podien evitar la coronació sense perdre una torre. Llàstima, perquè el matx es posava 0 a 2 que no podia evitar.

En canvi, a la partida del Cañi passava tot el contrari. El Cañi havia trobat una bona combinació que el rival no va preveure, i va capturar una peça neta, i a més estava amenaçant al rei rival que estava subjecte a la defensa d’una torre clavada. La partida semblava decidida, però finalment ha acabat guanyant el Cañi perquè el rival se li ha esgotat el temps sense saber trobar una resposta. El matx es posava 1 a 2. No obstant, la partida de l’Albert s’acabava decantant cap el rival, i tornaven a posar distància amb 1 a 3.

En Ramon, ben concentrat

L'Adrian, amb la partida igualada

En Valentín

El nostre capità, en Juan

Quedaven 4 partides en joc, i tot era possible. Les quatre partides estaven igualades (veure fotos). He anat a la sala gran. El matx del primer equip seguia igual. En canvi l’Oriol en l’equip E estava dominant la seva partida amb una gran autoritat, i contra un rival complicat. Avui ha fet una partida sensacional; ha aprofitat la iniciativa de disposar de les blanques i no l’ha deixada. Ha buscat les debilitats del rival per castigar-les amb un cavall excepcional, fins que finalment ha optat per cedir el seu cavall i aconseguir una qualitat d’avantatge, no sense certa recança; però ho ha fet aprofitant que tenia una columna per la que penetrar, i ha anat canviant peces, fins a quedar-se amb una torre per un cavall. I aleshores ha jugat un final de llibre, tallant la defensa del rei rival amb la torre i avançant els seus peons passat amb el suport del rei. Gran victòria de l’Oriol, que està en un gran moment de forma. (Nota: reconec que aquest paràgraf de crònica l'hauria d'haver escrit en Ladis, capità de l'equip de l'Oriol però ha estat tan escuet en la seva crònica, que he decidit completar-la, ha ha ha...)

Un cop l’Oriol ha acabat, hem marxat, ja que el nano tenia un compromís a primera hora de la tarda. Quan he marxat, la partida de l’Adrian no pintava gens bé, doncs el rival tenia la seva torre molt més activa i les peces més avançades. Sembla ser que poc després ha perdut, deixant el matx en 1 a 4.

Les altres partides estaven força igualades, però no s’ha pogut forçar l’empat del matx. Tant en Juan com en Ramon acabaven acordant taules amb els rivals, i el Valentin s’ha imposat en una partida que resultava intranscendent pel resultat del matx.

Resultat final 3 a 5. Queden encara dues jornades, i encara que estic patint la pitjor ratxa de joc, espero que pugui acabar sumant almenys un puntet.

Albert Puig 

Una serie de catastróficas desdichas

Crònica CONGRÉS C – CORNELLÀ D, 4½ - 3½

(per Rafa Terrón)

Es el título de una película, que posteriormente una plataforma streaming ha convertido en serie con acierto, todo a su vez basado en una novela. Creo título adecuado a lo sucedido hoy en nuestro equipo D.

En la serie, un narrador nos sitúa sobre las continuas desdichas de nuestros protagonistas y nos advierte sobre que tenemos la posibilidad de dejar la serie cuando queramos , ya que todo lo que viene es muy triste. Así como el narrador de esta historia me veo en la obligación de avisaros que estáis a tiempo de dejar de leer, si seguís os veréis sobrepasados por la pena de la historia que os contaré y como los pobres huérfanos del Cornellá D, se vieron atrapados en la red del malvado Conde Descenso.

Avisados estáis intrépidos lectores.

„No lo entendían, pero, como tantos otros sucesos desafortunados de la vida, no por no entenderlos dejan de ser ciertos“ —  Lemony Snicket

El match se empezó a jugar días atrás con las bajas correspondientes a la jornada, propias y ajenas al equipo D. Todo y ello, nuestro banquero / asistente social Solera , nos asignó finalmente un equipo de lo más prometedor.

Quedamos en el andén del metro Gavarra , donde Carles ( nuestro invicto particular), nos esperaba 15 minutos antes de tiempo. Junto con Salvador, Jensen, David , Sandra y yo cogimos el metro dirección Congrés.

El viaje se hizo ameno, aunque era largo, casi toda la L5 de metro, veníamos hablando y en buena compañía. Empezaba bien la mañana.

Llegamos al club con algo de tiempo, pero no acertamos a ver ningún bar abierto próximo y decidimos entrar a la espera del inicio de la jornada.

Joaquín y Emilio se unían a nosotros. Guardiola avisaba llegaría algo tarde con el metro.

Nuestro rival muy similar a nosotros por ELO. Tal vez a priori algo inferior al equipo que presentamos nosotros.

Las aperturas se presentaban igualadas. En la partida de Jensen, la apertura desbocó rápido hacia casi un final o como mínimo a un medio juego avanzado. Sobre el papel por material con ligera ventaja de nuestro pequeño campeón: caballo y tres peones por torre. Hablando con él, no estaba muy convencido, no se sintió cómodo debido a que la posición del rival era de iniciativa. Esa incomodidad se tradujo en nuestra primera partida perdida.

El segundo en perder fui yo. Hice una variante Terroniana de la siciliana, donde en la jugada 6 el negro cree estar mejor y sobre la 12 el blanco ( en este caso yo), demuestra la potencia de la línea. Me ví jugando bien y superior en todo momento, llevando iniciativa, provocando cambios para fijar una debilidad en un peón que acabé ganando. Decidí atacar, vi una combinación arriesgada para ganar otro peón. Arriesgada porque podía perder caballo. Pero ví la buena, una combinación de nuevo muy buena que empezaba con un jaque al rey y tres jugadas después provocaba el cambio de dama y la ventaja era mucho mayor. Calculé esa línea y otra con el mismo caballo y otro jaque que ví claramente era mala, ya que finalmente se perdía pieza por dos peones pero se perdía ataque. una vez vistas las dos líneas,¿ imagináis cuál jugué?. 2-0 y el match empezaba a torcerse.

David tenía una posición muy inferior. Peón en 7 del contrario, todas las piezas atacando, pero calidad de más. Debía aguantar pero era muy complicado. Se sacó una jugada tremenda entregando un alfil. 5 jugadas después la ventaja no estaba tan clara del contrario , llegando a una posición muy abierta con ambas damas sobre el tablero . Un mal cálculo le hizo perder cuando parecía ser tablas.

El siguiente en acabar nuestro Salvador. Gran partida, mucha iniciativa. Fue al ataque desde el inicio. Comentando con él mismo al final de la partida, decía tenía dudas si el avance de peones tan rápido había sido buena estrategia. Llegaron a un final de torres y peones muy muy tablífero , que fue como quedó la partida.

Joaquín tenía una partida igualada desde el inicio. Llegó a un final de alfiles del mismo color e igualdad de peones. Tal y como le conocemos, Joaquín sacó su repertorio el cómo ganar un final y así lo hizo. Ponía el 1,5-3,5. Había esperanzas, ya que el resto de partidas parecía igualadas, incluso la de Carles con ventaja.

No nos duró nada la alegría, ya que Emilio perdía por tiempo al minuto de ganar Peris. Un final con algo de desventaja para Emilio, pero jugable. Me comentaba al final de la partida que este año le está costando algo más la gestión del tiempo. Ánimo campeón gran partida.

Y con este resultado se perdía el match. Carles acababa ganando, igual de sólido que siempre y sigue su leyenda y Guardiola supo jugar mejor que el contrario un final complejo.

En Carles, que compta les seves partides per victòries. 

En Joan, que està vivint una 2ª joventut

Finalmente 4,5-3,5. No ha podido ser y se complica mucho la permanencia del equipo, ya que el Congrés C ya está por encima nuestra.Faltan dos rondas más con rivales muy duros ambos : Cornellá C y Sant Martí. Nos jugamos el descenso parece con Congrés C y Martorell B. Esperemos estar a la altura y poder lucharlo hasta la última ronda, ya que dependiendo de resultados, tal vez de forma matemática estemos descendidos en la próxima jornada.

Ya os avisé ávidos lectores que mejor no seguir leyendo…

Rafa Terron

(Nota: acompanyo la resta de fotos de la Sandra)

Ronda 7.

Crònica CORNELLÀ E – SANT JOAN DESPÍ B, 1½ - 4½

(per Ladislau Girona)

  

Avui ens tornem a trobar amb el Sant Joan Despí B. Tot i els malabarismes d’en Solera, juguem amb un tauler menys. Com a novetat tenim l’Oriol al taulell cinc; en Sergio defensant el sisè ; en José Antonio al tercer i avui amb bolígraf. En Juan Antonio de primer i jo de segon.

En Juan Antonio ha aconseguit unes meritòries taules amb en Pau Granada; jo avui no m’he deixat peces ni he corregut - ja estic content- però he arribat a un final amb peó de menys, i el meu rival ha sabut aprofitar l’avantatge guanyant la partida. 

En José Antonio ha jugat molt bé, en els primers seixanta minuts els taulells del final encara tenien totes les peces en joc. En José Antonio ha arribat a un final amb peça de menys i la torre enemiga entrant per la setena fila, en pocs moviments ha abandonat.

L’Oriol avui és el nostre Messi,  ha fet un joc excel·lent arribant a un final amb peó i qualitat de més. El rival s’ha rendit. El primer i únic punt sencer d’avui. 

En Sergio torna a jugar lent i correctament, ha arribat a un final de dos torres alfil i dama, contra dos alfils torre i dama. Els peons centrals i passats d’en Sergio feien pensar que podia jugar a guanyar, però quan tenia 8’ de rellotge un alfil rival ha aconseguit atacar les dues torres simultàniament. Tot s’ha vingut avall. Avui en Sergio ha perdut, però ha jugats a escacs, ha rumiat, ha gastat temps i ha après que s’ha de vigilar de no posar dues  torres en la Diagonal de l’alfil contrari.

En fi, hem perdut 4,5 a 1,5. El rival ha jugat millor que nosaltres. A veure si el proper diumenge ho fem millor, siguem qui siguem els que acabem alineats amb els esforços d’en Solera. Sempre acabem jugant al Cornellà.

Ladislau Girona