Crónica 49è Torneig local Cloenda Escolar 2024

(La Marta virtual escrivint la crònica)

Benvinguts tots i totes a la crònica del 49è torneig local cloenda escolar 2024. A diferència de les altres cròniques aquesta l'escriu un altre persona, la Marta, la mini ajudant de l'equip de cronistes del club.

La cloenda va ser realitzada el dia 29 de juny al matí i va consistir en dues parts, la primera va ser un passa peces i la segona d'un meravellós pica-pica, a part, de què l’última partida va ser les parelles jugant en una mateixa partida per torns.           

                                       

Pels que no sàpiguen que és un passa peces, us ho explico. El passa peces és una variant dels escacs que es juga en parelles, cadascú de la parella juga una partida, però quan menges una peça l'has de passar al teu company i ell quan vulgui la pot utilitzar. Les normes són senzilles: no pots posar al taulell una peça fent mate ni menjant una del contrincant. Aquesta variació dels escacs és molt divertida i lúdica, i ho dic amb experiència, perquè no vam parar de riure, fins i tot se'ns escapaven les llàgrimes del riure. Ens ho vam passar d'allò més bé, i es van crear records que mai s'oblidaran, com la partida d'en Rafa i en Bosco, en Bosco va posar l'alfil que el seu company l'havia proporcionat, però el va posar on no era, i en adornar-se va voler canviar la jugada, i tots rient d'aquella situació.

Les parelles es van fer a l'atzar ajuntant un nen dels tallers i ve un pare o un monitor. Les parelles van ser: Didac & Rafa, Valeria & Jensen, Steven & Bosco, Ainhoa & Roberto, Patrick & Oscar, Zackary & Albert, Marta & Francisco D., Julia & Jose, Abel & Mari, Nadia & Luna.

Per un altre banda, el pica-pica, va ser brutal, per mi la millor part de la cloenda. Tothom podia portar alguna cosa. Jo vull destacar la truita de patates casolana que van portar la Karen i el pastís de xocolata de la Marian. Jo encara no sé com em vaig poder aixecar de la taula quan vam acabar. És que aquella truita de patates..., ens vam posar Solera i jo davant la truita per assegurar-nos de què ningú n'agafava, encara que no va funcionar, però entre els dos ens vam menjar quasi tota la truita, i el pastís de xocolata feia una pinta..., jo estava plena i no vaig poder menjar, però tothom que ho va menjar deia que era brutal, i no feia falta que m'ho jurin, perquè quina pinta.

Per part de la classificació del torneig, creiem que no és el més important, d'aquesta forma hem decidit donar molta més importància a la diversió i les amistats, ja que va ser una experiència molt lúdica i ens ho vam passar genial, jo mai oblidaré aquella truita de patates, però destaquem el torneig de dues parelles, Didac & Rafa, Valeria & Jensen.

Signat Equip de cronistes Club Escacs Cornellà

( com en Narnia també tenim lleó)