(La Marta virtual escrivint la crònica) |
Pels que no
sàpiguen que és un passa peces, us ho explico. El passa peces és una variant
dels escacs que es juga en parelles, cadascú de la parella juga una partida,
però quan menges una peça l'has de passar al teu company i ell quan vulgui la
pot utilitzar. Les normes són senzilles: no pots posar al taulell una peça fent
mate ni menjant una del contrincant. Aquesta variació dels escacs és molt
divertida i lúdica, i ho dic amb experiència, perquè no vam parar de riure,
fins i tot se'ns escapaven les llàgrimes del riure. Ens ho vam passar d'allò
més bé, i es van crear records que mai s'oblidaran, com la partida d'en Rafa i
en Bosco, en Bosco va posar l'alfil que el seu company l'havia proporcionat,
però el va posar on no era, i en adornar-se va voler canviar la jugada, i tots
rient d'aquella situació.
Les parelles es van
fer a l'atzar ajuntant un nen dels tallers i ve un pare o un monitor. Les
parelles van ser: Didac & Rafa, Valeria & Jensen, Steven & Bosco,
Ainhoa & Roberto, Patrick & Oscar, Zackary & Albert, Marta &
Francisco D., Julia & Jose, Abel & Mari, Nadia & Luna.
Per un altre banda, el pica-pica, va ser brutal, per mi la millor part de la cloenda. Tothom podia portar alguna cosa. Jo vull destacar la truita de patates casolana que van portar la Karen i el pastís de xocolata de la Marian. Jo encara no sé com em vaig poder aixecar de la taula quan vam acabar. És que aquella truita de patates..., ens vam posar Solera i jo davant la truita per assegurar-nos de què ningú n'agafava, encara que no va funcionar, però entre els dos ens vam menjar quasi tota la truita, i el pastís de xocolata feia una pinta..., jo estava plena i no vaig poder menjar, però tothom que ho va menjar deia que era brutal, i no feia falta que m'ho jurin, perquè quina pinta.
Per part de la
classificació del torneig, creiem que no és el més important, d'aquesta forma
hem decidit donar molta més importància a la diversió i les amistats, ja que va
ser una experiència molt lúdica i ens ho vam passar genial, jo mai oblidaré
aquella truita de patates, però destaquem el torneig de dues parelles, Didac
& Rafa, Valeria & Jensen.
Signat Equip de cronistes Club Escacs Cornellà
1 comentari:
Molt bona crònica, ben explicat Marta
Publica un comentari a l'entrada