CAMPIONAT D’EDATS 2020, FASE FINAL, Última ronda

6ª JORNADA, 10/09/2020: "To er mundo e güeno”

Foto de grup, amb en Pau i el Javier, cortesia de Javier Montero (pare)

Arriba la 8a i última ronda d’un campionat que ha estat atípic per les dates en que s’ha disputat i per la situació que l’ha envoltat, però en part també perquè el nivell mig dels jugadors que han participat ha estat molt més alt que en les edicions anteriors. Malgrat algunes excepcions, la major part dels millors jugadors hi han participat, però l’absència de molts altres nanos de 2n nivell ha fet que totes les partides disputades hagin estat un regal per a la vista dels amants de les 64 caselles. I per això, i demano perdó per endavant, m’ha vingut al cap com a títol la “cutre-paròdia” perpetrada per Manolo Summers als anys 80 i que va ser la precursora dels programes de camara oculta. Realment, en aquest campionat tots els jugadors eren molt bons, i la constatació de que el nivell dels jugadors joves d’avui sembla molt superior al de fa uns anys no fa sinó demostrar que les escoles d’escacs del nostre país estan fent una feina extraordinària.  

Avui sí que tota l’expedició ens hem afegit al hall de l’hotel a la concentració prèvia abans d’anar a les sales de jocs. La nit anterior el Rafa i jo els havíem promès als nanos que si feien un ple ens banyàvem en pilotes a la platja dels Capellans que hi ha davant de l’hotel. I aquest cop l’aposta era ben arriscada, perquè encara que els rivals fossin complicats, els nois ja tenien un bon ritme de competició i havien fet un gran salt endavant en el seu joc. Així que si vols motivar-los, has de jugar fort, ha ha ha ... En Javier Montero, pare, ja ens havia dit que “lo que  pasa en Salou, se queda en Salou”, ha ha ha,... Una gran persona en Javier.

L'Oriol avui ha volgut acompanyar als sub-14. 

Encarant el dia amb optimisme des de l'habitació

Foto de la Federació

Els hem anat a acompanyar a les respectives sales de joc, i hem anat posteriorment a les habitacions i apartaments per preparar els check out. M’he quedat sol a la terrassa de la piscina per acabar la crònica del dia anterior, i sorprenentment, al cap de mitja hora ha aparegut el Javier Montero del Club d’Escacs Pallejà, amb un gran somriure a la cara. M’ha dit que el rival li ha fet un sacrifici de dama que no valia i s’ha rendit. El seu pare encara estava liat amb les maletes, i li he ofert a mirar la partida amb ell. En Javier ha plantejat una defensa Caro-Kahn, i el rival li ha jugat una variant estranya en la que treu el cavall de reu per e2 per buscar f4, amb molts trucs tàctics possibles. I de fet, el rival s’ha llançat a l’atac amb la dama buscant un truc tàctic, amb un sacrifici de dama que li ha costat la partida. En Javier simplement ha retirat la dama fent escac al rei, i ha capturat després. El rival ha abandonat al moment. No obstant sí que hauria estat bon capturar amb el cavall enlloc de la dama, portant la partida a complicacions pels dos bàndols. Una partida molt instructiva. En Javier acaba amb 4,5 punts i un bon regust final. Bon torneig per ell. Estic segur que l’any que ve, repetint en sub14, quedarà entre els primers.

Com el sol ja ens estava apretant a la terrassa de la piscina, quan han anat arribant la resta de la comitiva ens hem traslladat a la cafeteria. I allà, poc després de les 11h hem vist com arribava el David, amb un gest tot decaigut mentre anava amb el cap de dreta a esquerra dient que no li havia anat bé. La seves paraules en arribar eren lacòniques i clares: “no preguntis”. En la darrera ronda li tocava enfrontar-se amb negres contra en Joan Moles, un noi de Girona, del Santa Eugènia, de nivell força alt, i que sorprenentment es trobava també només amb 3 punts. El cert és que al David enguany ha fet un aprenentatge intensiu amb rivals molt durs. Han començat a analitzar la partida, que no he vist perquè me n’he hagut d’anar a fer el meu check out. Pel que sembla, avui ha tornat a fet Ad7, tornant a tenir un peó enorme, que li ha deixat amb el joc molt tancat. Llàstima, acabar el campionat amb un bon resultat hauria estat una bona manera de constatar el seu bon joc.

El següent en acabar ha estat el Jensen. La seva partida ha durat dues hores, i ha demanat taules després de 20 jugades, perquè no es trobava gaire bé i no es podia concentrar. Hem analitzat la seva partida, i no ha jugat malament del tot. Li tocava jugar amb negres contra un rival molt fot, en Didac Domínguez, del Cor de Marina de Badalona. En la partida s’ha acabat transposant a una defensa siciliana, amb els dos contrincants “fianchettats” de rei, en la que en Jensen no ha quedat malament. Les blanques tenien clar l’atac al rei, mentre en Jensen buscava la iniciativa al flanc de dama. No obstant, el pla del Jensen ha estat una mica lent, i en part s’ha compensat perquè l’expansió de les blanques tampoc ha estat afortunada. Les blanques han comés una imprecisió avançat un peó a d5 que donava joc a l’alfil del Jensen i debilitava moltes caselles, i en Jensen ho ha aprofitat per situar bé el seu cavall. I com he dit ha demanat taules, que han estat acceptades. En la posició final, francament semblaven molt millor les negres, però si no se sentia a gust, el millor que ha fet és demanar taules. De totes maneres, en Jordi Parayre li ha donat un bon consell: en aquest campionat, on ja no s’hi jugava res, es ve a aprendre, i és millor jugar un final i perdre’l i endur-te una bona lliçó, que no pas quedar-te amb el dubte de com hauria pogut acabar la partida. En Jensen acaba amb 3,5 punts i un bon torneig.

I el darrer en acabar ha estat el Ferran, que ha acabat guanyant una partida de tres hores i tres quarts. En darrera ronda s’enfrontava amb blanques a la Marina Ponsa, una noia sub20 del Club d’escacs Barberà. En Ferran ha plantejat un sistema Londres, i ha jugat molt segur, fins que ha vist que la seva rival defugia entrar en una índia de rei com acostumava a jugar, i entrava en les línies de d5. La rival ha fet algun moviment imprecís, i en Ferran ha optat per portar la dama al flanc de dama, que tampoc ens ha semblat la millor opció. Després d’uns canvis de peces que han reforçat el domini del centre de les blanques s’han produït els canvis de dames que han donat una columna al Ferran. Tot i així la partida estava igualada. S’han comés algunes imprecisions, però amb els canvis forçats de les torres, el Ferran s’ha quedat amb alfil millor que el cavall de la rival i peó de més. Però en Ferran ha comés una errada que ha igualat en part la partida. La rival li ha demanat taules, però el Ferran les ha rebutjades, en part perquè tot i que perdia un peó se sentia millor, i en part perquè estava disposat a jugar fins al final encara que li costés la partida. I aquesta actitud ha tingut el seu premi. Amb problemes de temps, la seva rival ha jugat malament i el Ferran ha fet el seu "atracament": ha agafat la iniciativa amb el rei, i ha acabat imposant-se. Potser no ha estat la millor partida, però acaba el torneig amb 3,5 punts i un somriure als llavis.

A títol de resum final, podem dir que els nostres nois han fet un grau superior en aquest torneig, que els anirà molt bé com a experiència. Malgrat que els resultats podien haver estat millors, els tres han tingut una bona actitud durant tot el campionat i el seu nivell de joc, amb un any de perspectiva, ha fet una gran passa endavant.

Foto federació

Foto Federació 

Foto Federació

En acabar, i just abans d’anar a dinar, hem improvisat un petit acte d’homenatge i d’entrega de premis gràcies a l’Alan Broadbent, que ha volgut tenir un detall i un record pels nanos, incloent al Javier Montero, perquè sempre tinguin un record d’aquests dies de convivència en que tan bé s’ho han passat, no només entre ells, sinó també amb la Jana Montero, la Marta Terron, l’Oriol Puig, tres elements claus que han contribuït a enfortir la bona relació entre ells, i també amb d’altres amics d’altres clubs amb els que han compartit el campionat. En Jordi Parayre ens ha fet de mestre de cerimònia i els ha volgut dedicar unes paraules finals de suport a tots ells. I aprofito aquest moment per dedicar al Jordi un gran aplaudiment de tots nosaltres, perquè la seva paciència, la seva serenitat i la seva feina han ajudat moltíssim als nois a créixer com a jugadors i com a persones. 

I tampoc oblidaré el gran detall que improvisadament ha tingut la nostra benjamina Marta, improvisant un diploma per a tots ells. Adjunto la foto del diploma que ha dedicat a aquest cronista que escriu.  

La Marta té més bona lletra que els nois

I pel que fa a l’entrega de premis oficials, comencem amb el campionat dels sub-10; el campió ha estat en Guillem Jove de l’Ateneu Colon, amb 6,5 punts, el subcampió ha estat en Pau Manel Prada, de la Paretana, amb els mateixos punts, i el tercer en Pol Jordana de l’Amposta amb 6 punts, superant per desempat a l’Hugo Uber del Catalònia-Joviat amb els mateixos punts. En categoria femenina s’ha imposat la Martina Lazaro del Sitges, amb 5 punts, superant a la darrera jornada la Laia Garcia, del Martorell, que acaba amb 4,5 punts, i que ha fet un gran campionat.

En els sub-12, el campió ha estat l’Alexander Domene del Salauris amb 7.5, segon en Daniel Salinas del Sabadell Chessy amb 7 punts, i tercer l’Eric Iborra del Llinars amb 6 punts, que per desempat ha superat a l’Albert Fernandez del Cerdanyola amb els mateixos punts. En categoria femenina s’ha imposat la Julia Pinyol, del Peona i Peó, amb 5 punts.

Als sub-14, el campió ha estat en Serni Ribera del Geva-Cea, amb 6.5 punts, el subcampió en Roger Bernadó, del Sabadell, amb els mateixos punts, i el tercer en Ruben Vinuesa del Ruy Lopez, amb 6 punts, que ha superat per desempat al Gerard Rodríguez de l’Ateneu Colon amb els mateixos punts. En categoria femenina s’ha imposat l’Arami Lobo, del Llinars, amb 5 punts. En 20a posició, en Javier Montero del Pallejà amb 4,5 punts, en 29a posició en Jensen Broadbent del Cornellà amb 3,5 punts, i en 37a posició en David Terron del Cornellà amb 3 punts

Als sub-16 avui en Carles Martin del Pallejà ha aconseguit derrotar al Cesar Alcalà del Peona i Peó, i empatar amb ell al capdamunt de la classificació amb 6,5 punts, però el desempat ha acabat determinant que el campió fos en Cesar i en Carles quedés en 2a posició. Gran torneig dels dos. El 3r lloc  també s’ha decidit per desempat, i en Jan Travesset del Sant Andreu ha superat a l’Alex Ramon del Gramenet, ambdós amb 6 punts. En Pau Pueyo del Sant Boi ha acabat el campionat fent unes taules i quedant en la 11a posició, amb 4,5 punts. En categoria femenina ha guanyat l’Ainhoa Casares, del Llinars, amb 4 punts.

Les categories sub-18 i sub-20 es disputaven conjuntament, però l’entrega de trofeus es feia per categories. En sub18, el campió ha estat en Victor Alvarez, del Foment Martinenc, amb 6,5 punts, i en segon lloc la quedat en Marc Garcia del Foment Molins de Rei, que en la darrera ronda ha aconseguit fer taules amb el primer, i que acaba el seu excel·lent torneig amb 6 punts. En 3a posició ha quedat en Guerau Masagué del Lleida, que ha superat en el desempat al Josep Maria Ribera del Geva-Cea d’Andorra, ambdós amb 5 punts. En categoria femenina s’ha imposat la Joana Ros, del Sant Boi, que ha acabat en 5a posició sub18 amb 5 punts, fent un molt bon torneig. En aquesta categoria hi havia en Ferran Puig, del Cornellà, que amb 3,5 punts ha acabat en el lloc 15è de la categoria, i l’Africa Gonzalez del Sant Boi, que ha acabat amb 3 punts en el 18è lloc de la categoria.

I finalment en categoria sub20 s’ha imposat en Ferran Sole del Lleida, amb 6,5 punts, en 2a posició l’Albert Castillo del Vila Olímpica amb 6 punts, i en 3a posició l’Oriol Saguillo, del Barcelona amb 5,5 punts. En categoria femenina, als sub20 només hi participava la Marina Ponsa, del Barberà, que ha acabat amb 2,5 punts.

Bé, això ha estat tot. Al final tot s’ha pogut celebrar sense incidències, i per les impressions que he obtingut de l’organització i de la part arbitral, la competició s’ha pogut celebrar amb èxit. Hem de donar les gràcies als responsables de l’Hotel Resort Park, que han obert les seves instal·lacions només disputar aquest torneig i tornen a tancar, i també a tots els seus treballadors de recepció, neteja, cafeteria i restaurant, que han estat molt amables.

Esperem que l’any vinent es pugui celebrar aquest torneig en unes altres condicions, o si més no, que l’experiència viscuda ens ensenyi a millorar en la mida del possible l’organització del present. Moltes gràcies també a la Federació i als seus voluntaris per la feina realitzada. Nosaltres ens hem sentit molt a gust.

Albert Puig

 

Jugant relaxats després d'haver acabat. No en tenen mai prou

Darreres estones de platja

El billar: l'altra competició. En Pau ha demostrat ser un crack 

Moments d'anàlisi...

CAMPIONAT D’EDATS 2020, FASE FINAL, RONDA 7

5ª JORNADA, 09/09/2020: "Como agua para Chocolate”

Penúltima jornada, i degut a que la Federació havia decidit suprimir-ne una i jugar tan sols 8 rondes, avui tornàvem a tenir només una jornada matutina. I he escollit el títol d’avui no pel contingut de la coneguda novel·la de Laura Esquivel portada magníficament al cinema per Alfonso Arau, sinó perquè avui hem tingut les dues coses: aigua, amb bona pert del dia plujós, i xocolata al final del dia, en el que hem portat als nanos a menjar un gelat a una coneguda geladeria de Salou.

Avui els tres tenien partides complicades; els nanos del sub14 perquè després d’haver anat sumant punts, qualsevol rival que els toqui no els posaria les coses senzilles; en Ferran perquè qualsevol rival del grup dels sub18/20 juga molt bé al grup i portava la tensió a sobre des de primera hora del matí. Havia menjat molt poquet i era el primer en plantar-se davant la sala. Se’n va anar sol cap a l’hotel, i més tard vam anar allà a donar-lo suport. Després de tornada ens vam creuar amb en Pau Pueyo del Sant Boi que anava amb l’Alex Ramon del Gramenet, que ahir s’enfrontaven entre elsl, i que va acabar guanyant l’Alex. En Pau es va aturar a saludar a l’Oriol i a preguntar-li perquè no jugava el campionat. Llàstima que els compromisos del futbol-sala li hagin portar a renunciar a jugar, perquè aquest any havia assolit un nivell de maduresa molt bo en el seu joc. Com de costum, hem anat a la cafeteria a esperar que vinguessin, i avui hem decidit fer-ho a la zona exterior de la piscina, doncs a primera hora encara no plovia; una estona d’escacs amistós amb l’Alan, la Marta i l’Oriol.

El primer en acabar ha estat en David, que ha arribat a la terrassa amb cara de circumstàmcies. En David li tocava jugar amb blanques contra en Joan Ribera, un noi de l’excel·lent escola del Peona i Peó. No tenia gaires referències d’ell, però tenia clar que no devia ser un rival senzill. I avui li ha passat el mateix d’aquest dies: ha jugat bé, però una errada li ha costat la partida. Avui ha tornat a l’obertura anglesa que en d’altres partides li ha donat tan bon resultat, i ha plantejat molt bé la partida fins que ha optat per jugar e3, que no tan sols li ha deixat una posició una mica passiva, sinó que li ha debilitat les caselles blanques, que li ha acabat costant la partida. El seu alfil de caselles negres no jugava i quan l’ha jugat amb Ad2 l’ha acabat convertint en un peó gran. Per contra el rival anava desenvolupant-se sense problemes, i finalment amb una combinació li ha capturant netament un cavall sense cap compensació, i amb un atac difícil d’aturar. El David ha abandonat.

El Javier Montero, del Club Escacs Pallejà, avui ha aconseguit unes bones taules, ben lluitades, perquè segons ens ha dit, s'havia trobat amb una posició perdedora. Ell havia estat lluitant i li havia demanat taules al rival perquè anava apurat de temps, i finalment ha estat el rival, que no havia sabut com entrar el que al final li va proposar les taules i en Javier les va acceptar. Acaba la jornada amb una bona sensació, amb 3,5 punts. A la foto analitzant la seva partida amb els nostres jugadors abans de dinar 

El següent en acabar ha estat el Ferran. El dia abans, en Ferran es desesperava en veure que després de jugar dues partides amb blanques i tres amb negres, l’emparellament li tornava a tocar per segon dia seguit un altre cop amb negres. El seu rival era l’Eloi Aballanet, un altre noi de l’escola del Peona i Peó, i es podria dir que aquest era el primer rival que li toca “d’un nivell similar” al seu. I tot i que no si vèiem el somriure del rostre per la mascareta, només veure com caminava pel passadís i la posició gestual dels braços ja es veia que havia guanyat. En Ferran s’esperava una partida diferent, però el rival li va sorprendre amb la mateixa obertura que el rival del dia anterior, i va tornar a plantejar una Pirc, que s’havia reestudiat fins altes hores del dia abans. I avui li ha anat molt bé. El rival no ha estat tan agressiu en el plantejament, i tampoc ha encertat gaire amb el moment de l’atac, i el Ferran de seguida ha aturat l’atac, i ha plantejat el contrajoc al centre i al flanc de dama abans que el rival s’hagués enrocat. Després d’algunes jugades imprecises del rival que li han donat la iniciativa, s’ha llençat sobre l’enroc llarg del rival. El rival no ha jugat bé, i quan s’ha adonat el poder del cavall i la dama del Ferran, ha abandonat. Per fi el Ferran es treu l’espina de sobre amb una bona victòria.  

El darrer dels nois del Cornellà en acabar ha estat el Jensen, que va perdre després d’una maratoniana partida de 4 hores i quart. En Jensen li tocava jugar amb blanques contra un rival molt complicat, en Lucas Puente, de la Paretana, que ja havia derrotat al campionat al David i al Javier Montero, que ahir va aconseguir unes taules amb regust de victòria després de tenir una posició perdedora. A l’hora que era, en Jordi va decidir postposar l’anàlisi a la tarda, i vam anar a dinar. Aquest cronista no ha vist la partida, i les referències que tinc són les paraules del Jensen, que per mi són suficients. Ell em va comentar que estava molt content, i que possiblement havia jugat la millor partida del campionat. El plantejament de la partida va ser força bo, i va acabar derivant en una posició de gambit de dama refusat amb defensa eslava. En Jensen ens va comentar que s’havia precipitat en escollir el moment d’atacar, però quan ho va fer, ja no podia fer marxa enrere perquè el rival també va atacar i allò va esdevenir un ball de bastons. I es va trobar que el rival va encertar amb una gran combinació molt difícil de veure, que li va acabar donant la partida. Malgrat tot, en Jensen està mot satisfet; se n’ha adonat que és capaç de lluitar de tu a tu amb els rivals més complicats, i que només li falta tenir aquell punt per saber rematar. Segur que ha aconseguirà.

Avui la tarda lliure els ha anat molt bé a tots. Els nanos tenien previst anar a desfogar-se amb el paintball, però la pluja ha torçat els plans, així que han aprofitat la tarda analitzant partides i preparant les de l’endemà, de manera que ahir no anessin a dormir tan tard. I també els va quedar temps per jugar a billar, on l’Oriol fent parella amb en Javier Montero, els va demostrar com en el dia abans que tenia més traça que ells, ha ha ha ...

A la cafeteria hem coincidit també amb els pares de la Laia Garcia, del Club d’Escacs Martorell, que ahir va celebrar el 10è aniversari, amb les seves amigues. Està fent un gran campionat en el grup dels sub10, i amb 4,5 punts lidera la classificació de les noies, i ve de quedar tercera en la classificació femenina del Campionat d’Espanya. Me’n faig creus que només faci un any que juga, encara que deu porta els gens dels escacs a la sang, perquè son pare, MF, sí que és un crack amb tots “els ets i els uts”, i no només en els escacs. Una gran persona.

Queda només una jornada, i no hi ha res decidit en cap categoria.

En els sub-10, els resultats d’avui han ampliat encara més les possibilitats de podi, i ens trobem amb 4 nois al davant empatats amb 5,5 punts i tres nois al darrera amb 5 punts. La Laia Garcia del Martorell hi figura a la 9a posició amb 4,5 punts, i de moment lidera per mig punt la classificació femenina.

En els sub-12, les places del davant semblen una mica més clares. Dominen l’Alexander Domene del Salauris amb 6.5, en Dani Salinas del Sabadell Chessy amb 6 punts, i l’Eric Iborra del Llinars amb 5,5 punts.

Als sub-14, avui també s’han produir canvis. Lidera la classificació en Roger Bernadó, del Sabadell, amb 6 punts, i el segueixen 3 nois amb 5,5 punts (en Serni Ribera del Geva-Cea, en Ruben Vinuesa del Ruy Lopez, i l’Emili Romeu del Llinars). En aquesta categoria hi ha en Javier Montero del Pallejà en 27a posició amb 3,5 punts, i en Jensen Broadbent i en David Terron amb 3 punts, en 30a i 31a posició respectivament.

Als sub-16 també els resultats d’avui han ajudat a clarificar opcions. En 1r lloc hi destaca en Cesar Alcalà, del Peona i Peó, amb 6,5 punts, i el segueix en Carles Martin, del Club d’Escacs Pallejà, amb 5,5 punts, que avui ha aconseguit una important victòria i que demà s'enfrontarà al lider per decidir el campionat. Li desitgem sort. En aquesta categoria hi juga en Pau Pueyo del Sant Boi, que avui ha jugat una gran partida contra l'Alex Ramon, però que ha acabat perdent, i ha quedat sense opcions de podi

A la categoria sub-18/20, en 1a posició lidera en solitari amb 6 punts en Victor Alvarez (sub18), del Foment Martinenc, i el segueixen amb 5,5 punts dos sub20: en Ferran Solé del Lleida i l’Albert Castillo del Vila Olímpica. I mantenint les opcions de podi amb 5 punts es troben l’Oriol Saguillo, sub20 del Barcelona, i en Marc Garcia, del Foment de Molins de Rei, com a 2n sub18, que avui ha aconseguit una victòria molt important. En aquesta categoria hi ha dues noies del Sant Boi: la Joana Ros, en 12 posició, que lidera la categoria femenina amb 4 punts, i l’África González, en el lloc 24è amb 3 punts. Avui l'Africa tenia un bye i li ha tocat descansar, i ens  ha dit que havia aprofitat per anar a relaxar-se a la platja. Després al vespre abans de sopar ens les hem trobades passejant per la platja en companyia de la Vinyet Palau, una extraordinària jugadora del Lleida, amb la que estan compartint l'estada. En Ferran, amb 2,5 punt ocupa la 30a posició.      

Aquesta ha estat la penúltima jornada, i això s’acaba. Els queda nomes la jornada de demà al matí. Desitgem-los que acabin el campionat de la millor manera possible .

Deixo unes fotos:

Distància a les finestres com a mesura de prevenció

Aquí la partida prometia força ...

Aquí analitzant alternatives a l'Ad2 del David...

Què bé que juga ...

Un interessant partida analitzada...

El sol picava fort...

Al fons la cafeteria on no deixen seguir després de les 0:00

Recuperant forces amb somriures...

Amb en Javier Montero gelatejant a Salou...

La dura feina dels coordinadors...

La nostra corresponsal gràfica en potència

Posta de sol a Salou

La foto que ha fet la Marta

El gran del grup ...

Dolça manera d'acabar el dia...

La Marta, algun dia, tocarà el cel...