dilluns, 20 de gener de 2020

Lliga Catalana 2020 - 1ª jornada


CRÒNICA 1ª JORNADA LLIGA CATALANA, 19/01/2020


Resum dels resultats:

 Escola Escacs BCN B  Cornellà A 3½ - 6½
 Cornellà B  Cerdanyola Vallès B 5½ - 4½
 Espluguenc  Cornellà C 0 - 8
 Cornellà D  Martorell B 4 - 4
 Badia B  Cornellà E 2½ - 3½
 Cornellà F  Peon Doblado C ½ - 5½


Un any més, ha arribat el torneig més esperat al club: el campionat per equips. I enguany ho tornem a fer amb el nombre més grans de jugadors que hem tingut disputant la Lliga, almenys des que jo estic al club. Un total de 48 jugadors repartits en sis equips: dos a preferent, dos a 1a provincial i dos a 2a provincial. No obstant, donada la capacitat actual de les instal·lacions disponibles al Patronat, a diferència de l’any passat, no hem pogut disputar tots junts jugant al Temple. Una llàstima. Aquest any, a cada jornada, tres equips jugaran al Temple, i els altres tres a fora.
La fortuna ha fet que els equips C i D de primera hagin quedat emparellats en el mateix grup (el Grup VI), i també els nostres equips E i F (el Grup V)
Per compromisos familiars, avui no he pogut participar de la jornada, així que em limitaré a posar alguns comentaris. No obstant, afegiré al final les cròniques dels meus companys dels seus respectius equips.
El nostre primer equip s’estrenava visitant l’Escola d’Escacs de Barcelona, jugant contra l’equip B que en principi haurà de ser el principal rival alhora de disputar l’ascens a la 2a nacional, tot i que això sempre és relatiu. No obstant, avui el nostre equip A ha fet un gran pas endavant aconseguint una important victòria.
Pel que fa al nostre segon equip, també ha aconseguit una gran victòria per la mínima. L’objectiu del B és la permanència en un grup molt complicat, de manera que el triomf aconseguit pot resultat de gran importància al final de la lliga. Esperem que els nostres jugadors segueixin mantenint el nivell.
El nostre equip C s’ha desplaçat a casa dels nostres amics de l’Espluguenc, i han aconseguit una victòria molt contundent per 8 a 0. El Grup VI que ens ha tocat al C i al D és complicat, de manera que el C no podia començar millor.
Pel que fa a l’equip D, avui ha patit diverses baixes, i hem hagut de posar els nostres nanos més avançats, que a l’hora de la veritat ha acabat sent els herois de la jornada. Empat que pot ser molt important alhora de la lluita per la permanència. Us deixo al final la crònica del Rafa.
El nostre equip E es desplaçava a Badia del Vallès, a disputar un matx contra un rival que l’equip E ja va tenir l’any passat. I l’equip ha aconseguit una gran victòria per la mínima.
I finalment el nostre equip F, que ha estat el més perjudicat per les baixes sofertes, i hem hagut de presentat un equip ple de nanos de l’escola. Han fet el que han pogut i han tret una derrota contra els nostres veïns del Peon Doblado, que presentaven un equip més fort que el que van presentar l’any passat. Esperem que en les properes rondes es puguin obtenir millors resultats.  
En general, podem dir que ha estat una molt bona jornada pels nostres equips, i que hem començat la temporada amb molt optimisme.

Us deixo les magnífiques cròniques dels meus companys, en Rafa del D (amb fotos de la Sandra) i del Ladis de l'E. No us les perdeu. Estan escrites amb autèntica passió.


Albert Puig

CON LA MUERTE EN LOS TALONES

Crónica CORNELLÀ D – MARTORELL B (4-4)
(by Rafa Terron, alias Sergio Leone)

Con la muerte en los talones, creo sería un buen título para intentar describir la jornada que ha vivido nuestro D. Nuestra querida sandra a nivel fotográfico ( es nuestra cronista gráfica), la ha bautizado como Un Ave Fénix taquicárdico,... absolutamente acertado, menuda tensión vivida.

Todo se complicó en los días antes del encuentro, ya que se nos presentaron diferentes bajas, tanto de nuestro equipo D como del resto, y para paliarlas, nuestro ingeniero en recursos humanos, Francisco Solera, sacó de la chistera cuál mago, la posibilidad de subir a tres chicos del F para cubrir las bajas. El problema era que dejábamos al F con menos recursos, pero también se consiguió montar un equipo para afrontar el match.
Sobre el papel, en este grupo tan complejo de primera división, Martorell B sería un rival muy duro de roer, como a la postre ha resultado.

Empezábamos con nervios, nuestro Albert Cuxart no aparecía ni respondía al teléfono, con lo que la verdad, nos condicionó a todo el equipo. Ferran bajó a la calle a buscarlo, el delegado llamando por teléfono contínuamente,...a los 55 minutos llegó y empezamos todos a respirar y a jugar nuestras partidas.
Seguíamos sin levantar cabeza. Nuestro Joaquín Peris no pudo remontar una partida que se complicó desde el inicio. Perdió dejando el 0-1 al marcador.
Joan García Guardiola aguantó mientras pudo en el primer tablero. Como le pasó a Joaquín, se encontró con un rival muy fuerte, nos pusimos con 0-2.
Francisco Duro,realizó una magnífica partida, cobró una pequeña ventaja que poco a poco fue agrandando. Fantástica partida de inicio a fin.Primer atisbo de esperanza 1-2. Poco duró, ya que aquí el hoy cronista /delegado se comió una magnífica entrega del contrario que le hacía ganar un peón y aislar dos más. Nos poníamos 1-3, los primeros tableros hoy no consiguieron aguantar.
Al poco tiempo Cuxart perdía por tiempo , normal, había perdido casi una hora. 1-4 y nos ponemos en mano de los chavales. sí, sí, esos chavales que iban a jugar en el F y que las circunstancias hicieron que subieran al D. Debían ganar los tres. estábamos en matchball,o como dice el título de la crónica, con la muerte en los talones.
Los tres jabatos presentaron tres partidas muy diferentes. En común…. los tres cobraban ventaja. Jensen y Ferrán un peón, David posición.
Vamos por orden de acabado. Jensen, de forma magistral, simplificó todo el juego llegando a un final de peones, primero con uno de ventaja. y digo primero ya que con un final muy muy bien jugado la ventaja se agrandó.2-4, la esperanza sigue viva.
David consigue un peón de ventaja, sigue apretando para conseguir un segundo y un tercero. Final de alfiles de diferente color pero David con tres peones de más. Final jugado de nuevo de forma magistral y victoria poniendo el 3-4. Cómo han mejorado estos niños.
Y llega la última, la de la taquicardia, el DragonKhan de partida que ha hecho se nos saliera el corazón por la boca en más de una ocasión. En la crónica habíamos dejado a nuestro Ferrán con un peón de más. Este peón era central y consiguió meterlo en 6. En ese momento llega la primera GENIALIDAD, una entrega de torre brutal, no por ganar material sino que conseguía una posición magnífica para defender ese peón central. El contrario la toma y llega caballo jaque, mueve el rey y el consecuente doblete de torres . El peón ya en 7. El contrario entrega el caballo por el peón y nuestro Ferrán se precipita al tomar el caballo, tenía una mejor jugada que le dejaba con material de más. Oportunidad perdida, pero seguimos con mejor posición, ventaja material de un peón y dos piezas por torre.
El contrario se revuelve y entregando peones consigue una buena posición y ahora él un peón pasado muy peligroso. Ferrán entrega pieza y peón para detener el ataque y el contrario se pone con ligera ventaja, calidad por peón. Nuestro campeón ve el plan, dispone de dos peones pasados y ligados si entrega la pieza que le falta, llegando a un final con torre de menos a cambio de los dos peones ligados, primero en 5-6 para luego 6-7. Consigue coronar, los peones todos fuera y final de Dama contra torre. En algunas ocasiones ese final puede ser tablas, pero ha jugado muy bien. Una jugada de rey ha pasado a ser definitiva ya que amenazaba matre y ganar torre. El contrario no ha podido evitar las dos cosas a la vez, consiguiendo el 4-4. Magnífica victoria de Ferrán para magnífico resultado de nuestro D.

No se puede pedir más. Con el papel que queremos que los peques tengan en nuestro club, con el intento de cuidarlos y se encuentren a gusto en su crecimiento, es una auténtica satisfacción una jornada como esta. ellos empiezan a ser más que conscientes de su increíble evolución y los jugadores del club que no están tan habituados a vivir el día a día de la cantera están igualmente maravillados con ellos. Pie en el suelo, las ganas son de volar, pero pies en el suelo. Estamos en el camino con estos niños. Se están haciendo muchas COSAS BIEN, ELLOS ESTÁN HACIENDO MUCHAS COSAS BIEN, SE PREPARAN, SE ILUSIONAN, DISFRUTAN VIVEN UNA AUTÉNTICA RELACIÓN DE AMISTAD. NO LO PERDÁIS, NI VOSOTROS TRES NI EL RESTO DE LOS CRÍOS DE LA CANTERA. Los resultados con el trabajo vienen solos, ya actualmente los resultados se os caen ya de las manos. Momento de prudencia, de más trabajo y de más disfrute.
Todo el club orgullosos de vosotros , sois presente y futuro de nuestra querida entidad. Hoy habéis escrito un bonito episodio en la historia de nuestro club. Enhorabuena y gracias por dejar que os acompañemos. es una delicia y un placer.

Rafael Terron

Crónica visual del D (por sandra Brun):




Ronda 1, Equip E. Anem a ciutat Badia.
(per Ladislau Girona)


El matí ha començat fresquet, a una quart de nou a la porta del pàrquing de davant del club ja feien tertúlia en Miquel Tebar, l’Ortega i en Juan Antonio Moreno. Hem rigut una mica quan els he explicat que la forma del barri del nostre rival – Ciutat Badia – era la d’Espanya. Durant el franquisme es van construir barris dormitori que fan i ens faran patir, ciutat Badia és com els nostres blocs vells de Sant Ildefons però a l’engròs.

En fi, l’Almagro ha estat el següent matiner, després el Cañi i en Carles. A les 8:30 arriba corrents una de les nostres grans promeses, l’Emilio,  que avui ho ha tornat a confirmar donant-nos el punt final de la victòria.

En 25’ hem arribat i aparcat fàcilment a pocs metres de la biblioteca del barri, un bon equipament. No hem fet cafè, tots hem sortit de casa menjats i cagats, en Juan Antonio i jo un parell de cops, com sempre. Només entrar he reconegut al primer taulell del nostre rival, en Francisco Maqueda, un senyor molt amable i bona persona que juga el nostre Vallvé, els altres taulells eren nois joves i una noia, el sisè un nen. Tots amb cara de viquipèdia amb potes, i  ho eren.

El meu rival era un nen de 12 anys, en Biel. Un màquina del que sentirem parlar, hem analitzat junts la partida en acabar amb el seu entrenador - sí, tenien entrenador – i és dels que la propera vegada no tornarà a repetir algunes petites errades que li han costat la partida. He fet un “sistemilla” amb moltes possibilitats de sacrifici d’alfil blanc en h7 per entrar amb cavall+ i dama per la columna, però s’ha defensat i contra atacat molt bé. El seu alfil blanc i la torre de dama no han entrat en joc, i finalment he pogut debilitar el seu enroc i col·locar els meus alfils mirant cap el seu rei;  amb maniobres de dama li he entrat per les caselles blanques amb una posició de mat inevitable. Ha estat el primer punt de l’equip.

La resta de partides anaven totes molt igualades, la del Cañi no la he pogut veure massa, hem acabat pràcticament al mateix temps i cap dels dos hem pogut aixecar el cul de la cadira. El noi que jugava amb ell – alumne del mateix entrenador del meu rival – m’ha explicat que “a canvi d’algun peó ha quedat en millor posició i desenvolupament de peces que li han fet dominar la partida”, així m’ho deia, una viquipèdia de les apertures i un llenguatge escaquístic exquisit per la seva adolescència.

L’Angel ha jugat un final amb peó de menys que semblava taules, ell amb alfil i l’oponent amb un cavall. Com que estàvem igualats calia continuar jugant i així ho ha fet. Maniobrant lentament el seu rival a aconseguit interposar el cavall en la diagonal de l’alfil, la mala posició del rei de l’Àngel feia impossible impedir la coronació d’algun dels tres peons del rival. Llàstima, en una de les pauses de cigarret de l’Àngel l’he vist segur d’aconseguir les taules, avui no ha pogut ser. Tant ell com en Cañi ens asseguraran molts punts de les properes rondes, són durs i consistents.

En Juan Antonio s’ha trobat davant una noia que li ha fet l’apertura italiana, també de manual i amb moltes maniobres de cavall, el tenia al costat i he anat mirant de tant en tant, han canviat dames, i en la fase final del mig joc he vist que tenia una posició difícil, ha hagut d’entrar en uns canvis en els que entregava peca a canvi de tres peons. Ha aguantat molt bé sense defallir un final amb tres peons de més però sense cap altre peca que el rei. A aquestes alçades calia veure com anàvem amb els altres dos taulells per saber si podíem acceptar unes taules… En Carles Espinosa és una màquina pacient i demolidora, el seu rival tenia una allau de peons sobre el seu enroc en una posició d’enrocs contraris; vosaltres l’heu vist nerviós? nosaltres tampoc. El paio ha triplicat les dues torres i la dama, ha entrat tocant dama i amb amenaces de mat, el seu rival ha intentat defensar-se,  però un enroc llarg on el rei no ha perdut el temps d’amagar-se cap dins i defensar el peó de la columna A acaba patint, com així ha estat. Al final la dama d’en Carles s’ha menjat el peó A2 i ha entrat per la primera fila amb escac al rei, que tampoc podia sortir perquè una torre d’en Carles ho impedia. El rival s’ha rendit, podia haver interposat la dama defensant el rei i forçant el canvi, però ha vist que tot se li venia a sobre. S’ha rendit.

El punt d’en Carles i la bona posició de la partida de l’Emilio feien bones les possibles taules d’en Juan Antonio, era el màxim que podia treure, la noia també jugava de manual. Ho hem comentat i en Juan Antonio ha acceptat les taules, encara s’hagués pogut complicar i hauríem perdut el punt sencer. I en aquestes que arriba Sant Emilio, el “tiu” tot el matí concentrat escoltant música i a la partida jugant sense por i reflexivament, l’heroi del matí davant d’un rival experimentat. Ha fet un torre per peó f2 per aplaudir fins que facin mal les mans, un “regal” enverinat que ha destruït l’enroc enemic amenaçant amb descobertes i entrades de l’altre torre per la setena fila. El rei no podia menjar la torre ni evitar un final dolorós. Punt i matx per l’equip E.

Al tornar hem anat fent bromes i acudits dolents que espero no malmeti la nostra imatge davant del jove Emili. M’ha donat temps per arribar al Club i veure els finals d’en Sergio Santamaría i en Ferran. En Sergio ha pogut fer valdre els salts del seu cavall davant una estructura tancada de peons i dos alfils contraris, i finalment s’ha endut un punt treballat. El rival del Ferran avui no dormirà bé, quin final! Llarg i tortuós i amb poc temps, en tot moment en Ferran estava psicològicament segur de guanyar.

Un diumenge com cal. L’equip E comencem amb bon peu.

Ladislau Girona