dilluns, 18 de març de 2019

Resumen de la Lliga 2019


Desenlace inesperado, aunque se veía venir, pero siempre te queda esa esperanza, con la cual vas caminando hacia ese momento, el que quieres que acabe de una manera, y ves que no, que acaba de la peor manera posible. Eso si, al final os diré que puede pasar a partir de ahora, al final las conclusiones.

Este domingo, 17 de marzo se disputó la última ronda del por equipos, donde hemos tenido varias alegrías, y una gran tristeza, y para mi una gran decepción, no me lo esperaba, y acabe tocado, como todos los jugadores del primer equipo, y como la mayoría de los compañero del club.

El “A” se la jugaba en casa del Peona i Peò, ganar o ganar, como mucho el empate como mal menor.

El “B” se iba a Llinars a jugar contra el “B” de ellos que ya había descendido, presentamos mitad y mitad, había que reforzar el “C”.

Nuestro “C”, bien reforzado para mantener la categoría, por si acaso.

El “D” iba a Collblanc, contra el líder, y estas dos últimas rondas se ha ido presentando un equipo de circunstancias, pero que juegan muy bien, pero el líder era el líder.

Nuestro “E”, a jugar en Viladecans, con la tranquilidad de haber hecho muy bien la faena. Creo que ha sido un acierto total formar un equipo de dos padres y el resto niños, gran idea surgida entre todos, y que ha dado un gran resultado, el año que viene, tengo más ideas todavía, pues espero seguir contando con ellos y con algunos más.

Y el “F”, que grandes nuestro chicos entrados en años, parece que han tenido una segunda juventud, aunque es mucho exagerar pues tampoco son tan mayores, todos con mas de 50, pero con las mismas ilusiones o mas que la de muchos jovencitos. Y encima vuelven a ganar y quedan primeros, subiendo el equipo a segunda, y ahora a disputar las finales para ser campeones de Catalunya.

En fin vamos a empezar por el “D”
Nuestro “D”, en 1ª provincial una categoría nada fácil, donde si te descuidas estás en segunda en un plis plas, con equipos muy fuertes, y otros no tantos, pero donde hay que luchar. Nuestro “D” por Elo, inferior al nuestro “C”, desde el primer momento empezaron con buenos resultados, consiguiendo la permanencia de manera brillante.
En las dos últimas rondas el equipo no se ha parecido en nada al titular, pero también lo han hecho bien, e intentando cumplir con el trámite.

Seguimos con el “C”, que es de los que peor lo han pasado, sin puntuar en las primeras rondas, y con la vista puesta en el descenso, al final sin reforzar el equipo, consiguieron un par de buenos resultados, junto con la permanencia del “B”, se decidió reforzarlo, y en las dos últimas rondas se terminó de sellar la permanencia.
Si reforzar, estoy seguro que hubiesen conseguido la permanencia igual, pues no era normal que este equipo, tuviera tantos contratiempos. Era inmerecido, pero por si acaso, se reforzó.
Soy de los que me gusta que un equipo, juegue de principio a fin, y que pase lo que pase, y si se tiene que reforzar, sea con dos o tres jugadores. Aunque entiendo los refuerzos, y si se pueden hacer, pues se hace.

Nuestro “B”, que este año ha sido el mas tranquilo, desde que se subió a preferentes el año mas tranquilo, buena consolidación en la categoría, y lo cierto es que un equipazo, aunque en algunas rondas con bajas que tuvieron que ir al primer equipo, y las dos últimas rondas, por reforzar el “C”.
Sigo pensando que si se hiciera un equipo, y que no se tocara de principio a fin, este equipo está para subir, y dar mucha guerra en segunda nacional, pero…. Es lo que hay.
Se nota que es el equipo en el que juego, jajajaja.
Crónica de Albert Puig: AQUÍ

Y ahora empezamos por la noticia mala, luego la buena, y para finalizar la mas gratificante.

El “A” ha descendido de categoría, y el año que viene estará en Preferente, duro varapalo, primero porque nadie se esperaba este desenlace, segundo  porque no es un equipo para estar en preferente, es mas un equipo de primera nacional, que siempre lucha por intentar subir.
Es más difícil subir de categoría que mantenerse en cualquiera de ellas, es mi humilde opinión.
El equipo no empezó con buen pie, y este año varios encuentros de tenerlos muy a favor, a cambiar el resultado incomprensiblemente.
Lo de ayer, es un espejo de lo sucedido durante las 9 rondas, de estar 1,5 a 1,5 y tener dos partidas completamente ganadas, y situar un favorable 1,5 a 3,5, a perder esas dos partidas, no otras, no, esas dos, las que estaban ganadas, y eso da un bajón, y encima que se viene de las rondas anteriores, sucediendo las mismas cosas, pues la nube negra se pone encima de nuestros jugadores, y el desenlace final ya se podía prever.
Pusimos el mejor equipo que se podía poner, para intentar ganar, fui de delegado, para que ni un solo jugador tuviese que preocuparse de nada, solo jugar. (No hago crónica de lo de ayer, porque no puedo hacerla, por eso sigo on lo que tengo pensado de todos los equipos, lo de ayer, se queda en el recuerdo...)
Y parecía que lo teníamos, viendo las diez paridas (Que mal se pasa viendo las partidas, viendo como se está ganando, y ver como se va torciendo el panorama, te va entrando una tristeza interior que no tiene explicación, entiendo a las aficiones, jugadores, directivas… en el mundo del fútbol, para mí es lo mismo en el ajedrez, ayer fue un día triste, un varapalo, una tarde de mierda la que pase ayer.
Si ya se que es solo ajedrez, y que no es para tanto, pero ... para mi si lo es, es el club de mi vida, desde los 15 recién cumplidos, con amigos hoy en día, así los considero, y ver esto, da mucha rabia.
Eso si, esto fue ayer, hoy la cosa esta mejor, y me he dignado a escribir esta crónica, no sin pasar un mal rato, pues aunque no os lo creáis, la emoción se me sube, y porque uno ya es mayorcito y se contiene, pero los ojos se le ponen a uno un poco lacrimosos.
Quin desatre nois!!!
No queda otra que levantarse, y seguir adelante, intentar el año que viene subir el equipo, y un mal año lo tiene cualquier club, pero mal año solo en este descenso, el club en si goza de muy buenas vibraciones, y en ello seguiremos, apostando por nuestra filosofía, intentar que los torneos que hagamos sean mas interesantes, y seguir haciendo piña entre todos nuestros socios.

La buena, el ascenso del “F”, ese equipo que hereda la filosofía de la tan fantástica Ruta 36, este año con la mitad de sus componentes, pues yo solo soy un admirador de ellos, los cuatro magníficos, este año eran otros, Ladis y Juan Antonio, herederos de la Ruta 36, y Antonio y Ángel, lo que han cogido ese testigo. Todos mayores de 50, en años, en mente muy jóvenes, con ilusión de subir el equipo, con la intranquilidad de la penúltima ronda, “hay que ganar si no se nos escapa”, el equipo mas cachondo como bautizo una de nuestra promesas, y gran esperanza de cara al futuro, y si, lo han conseguido. Primeros de grupo, ascenso a segunda, y ahora a luchar por ser campeones de Catalunya, que si lo consiguen de maravilla, pero ellos ya saben que son nuestros campeones.

Y la gratificación, el Equipo “E”, el año pasado se decidió hacer un equipo de 6 jugadores, dos padres y 4 niños, se hizo en la lista de fuerzas los cambios pertinentes, para que 3 de nuestro jugadores, padres de varios niños del club, pudiesen jugar, y seis niños. Total 9 jugadores para el equipo “E”, donde solo han jugado tres partidas otros jugadores, por circunstancias que no se pueden prever.
Con rotaciones, dos de los tres padres, y cuatro de los seis niños.
Resultado: Espectacular, pues nos han hecho disfrutar, han tenido incluso posibilidades de estar en la lucha por el ascenso, y estando todo el torneo en la parte alta de la clasificación.
Han aprendido a jugar en equipo, a seguirse ayudando y animando como ya hacen en los torneos individuales que juegan, y viendo el resultado, tenemos futuro.
Muy grandes estos chic@s, y los padres también. Sin ellos no habría sido posible. Así que mi admiración hacia ellos, me siento muy orgulloso de que estén con nosotros.

Conclusiones, la primera muy clara, el año que viene a subir a segunda, el “A” tiene que estar arriba, y de rebote, al año siguiente intentar subir a primera, donde creo se merecen estar. Que lo de este año sea un paso atrás, para coger impulso, y en dos años en primera, y con nuestra filosofía.
Segundo, reponerme del disgusto, y los demás igual, se que mas de uno esta como yo, pero les da vergüenza expresarlo, a mi no me da vergüenza, no me importa contarlo, expresar mis sentimientos y decirlo, y el que piense “Que Friki”, pues si, soy un friki de esta pasión, el ajedrez es eso, pasión.

A seguir con los torneos, e intentar introducir uno mas, pero de partidas lentas, e intentar que el torneo de entrenamiento tenga éxito, para ello buscar buenas fechas, que es lo que nos falta.
Un descenso, muy doloroso, pero un ascenso que hay que valorarlo mucho, eso contrarresta un poco, jajaja.
Una juventud que viene con fuerza, y la cual debemos potenciar, están en su punto, hay que aprovecharlo, y sacarle la punta exacta.
El ascenso del F, da muchas posibilidades para el año que viene, y darles bombo a los peques.

Para finalizar, agradecer por la parte que me toca, la gran implicación de muchos compañeros, esos 5 domingos a las 8:30 de la mañana, viendo como cada uno sabía perfectamente que tenía que hacer, y ver como 46 tableros con todo lo que lleva a su alrededor, salas, mesas, sillas, relojes, piezas, tableros, planillas, actas, numeraciones, carteles, ordenador, delegados, etc., etc., etc.
A las 9:00 todo listo, eso es muy gratificante.
MUCHAS GRACIAS
El año que viene más por equipos, ahora a terminar la temporada con los torneos que aún nos quedan.
Un abrazo
Francisco X. Solera

9ª Jornada Lliga Catalana


CRÒNICA 9ª JORNADA LLIGA CATALANA, 17/03/2019


Sens dubte, aquesta no és la crònica que voldria haver escrit. Arribàvem a la darrera jornada d’aquesta lliga, i tret dels equips B i D, que no s’hi jugaven absolutament res més enllà de disputar unes bones partides d’escacs, la resta d’equips s’hi jugava la temporada, si bé l’equip E tenia molt remotes possibilitats d’aconseguir res. Els equips C, E i F van complir, però el nostre primer equip va perdre i amb la combinació de resultats, es consuma el descens de categoria.
De l’equip A, poca cosa diré. El més capacitat de fer la crònica i de relatar els nervis viscuts seria el Francisco Solera, que aquesta setmana no ha jugat i va anar a fer de delegat de l’equip per donar-los suport moral. El seu ha estat un grup de la mort; deixant de banda el 1r lloc de Foment, i el darrer lloc de l’Espiga (que fins la penúltima jornada va tenir opcions), a la resta dels equips els separava tan sols un punt. Tot un embolic, on perdre podria abocar al drama des descens, però guanyar podria significar la glòria de l’ascens. I de fet, això és el que ha passat en l’enfrontament del nostre primer equip: el Peona i Peó B ha guanyat 6,5 a 3,5 i ha aconseguit l’ascens, í amb la combinació de resultats dels altres equips, el nostre equip ha perdut la categoria de forma directa. De res no ha servit la bona temporada del Pau o el Conrad (amb 5 punts), del Palacín (amb 6) o del David amb 6,5, que ha aconseguit norma de mestre. Ni els més antics recorden haver baixat mai d’aquesta categoria. Ens toca pair-ho i esperar que la “travessa en el desert” duri el mínim possible.
Aquesta setmana jo he anat a jugar amb l’equip B, de Preferent, juntament amb els meus nanos. Hem anat a Llinars del Vallès, un dels clubs que més esforç dedica a la formació dels escacs de base. No hi havia estat mai. No fa gaires anys que jugo i per mi sempre és especial la visita a clubs on no hi has estat mai. I ha estat un plaer estar a Llinars; tenen un local extraordinari, molt ben condicionat, on es respira escacs per tots els racons. A la paret fotos de jugadors i cites celebres de grans mestres com Tarrasch o Bronstein. I m’ha encantat un reportatge fotogràfic d’un partida amb nens com a protagonistes. Fins i tot al costat d’on jugàvem el Carles i jo hi havia uns murals enormes amb la descripció de les variants de la Ruy Lopez i la Siciliana, que evidentment, ni en Carles i jo hem jugat, ha ha ha ... A la mateixa sala principal, el primer equip del Llinars es jugava la permanència a la 1ª divisió en un disputadíssim matx contra el Congrés A, amb uns quants coneguts que acostumen a jugar el torneig del nostre club. En canvi, ni nosaltres ni el Llinars B ens hi jugàvem res, i hem guanyat 3,5 a 6,5. El matx es posava aviat del nostre costat amb una ràpida victòria del Quique, que amb una combinació letal dels dos alfils i un cavall ha destrossat la defensa del seu rival. El matx tornava a equilibrar-se amb la derrota del Ferran, que tot i tenir avantatge material, ha sobrevalorat les seves possibilitats i ha acabat caient. Però poc després l’Oriol feia tot el contrari: de tenir la partida complicada, a aprofitar una badada del seu jove adversari, i tornava a posar el matx al nostre costat 1 a 2. La següent partida en cloure la del Marinko, que s’imposa clarament i situava el 1 a 3, i poc després el Manel feia el mateix, 1 a 4. En Carles, que tenia la partida relativament igualada, havia rebutjat l’oferta de taules, i amb un cop tàctic ha trencat la resistència del rival, i situava 1 a 5. Almenys no perdíem. La següent en acabar ha estat la meva: culminant una temporada personal de merda, m’he complicat la partida perdent una peça, i malgrat que he tractat en tot moment d’equilibrar la situació, la meva jove rival, la Sara, ha jugat molt bé, i molt serenament ha anat aturant totes les meves amenaces, fins que m’ha rematat de manera brillant. 2 a 5. En Xavi ha assegurat la victòria de l’equip; amb una combinació brillant ha aconseguit una peça, i ha sentenciat després aconseguint l’altra amb una badada del rival. I és que quan porta el seu bolígraf de la sort, gentilesa de l’Emili, el Xavi no pot perdre, ha ha ha... L’Emili acordava unes taules més que segures, i quedava la partida del Bosco. Era una partida molt interessant, en la que el Bosco havia sacrificat la qualitat a canvi d’un atac fortíssim. El rival s’ha anat defensant amb canvi de peces, i amb els apuros de temps, el Bosco no ha vist la jugada amb la que aconseguia peça i guanyava la partida, i el rival ha agafat la iniciativa, fins que el temps del Bosco s’ha esgotat. Llàstima, però serà una bona partida a analitzar. En tot cas, l’equip B ha guanyat 3,5 a 6,5.
L’equip C, que també ha tingut la desgràcia d’anar a parar en un grup molt fort, s’hi jugava la salvació a la darrera ronda, i contra un rival directe, l’Ideal Clavé. En tenia prou amb un empat, però ha aconseguit una còmoda victòria. El matx començava amb nervis, amb una victòria del Miquel i una derrota del Joaquim. Poc després, l’Oscar ha aconseguit un escac i mat que feia estona que estava cantat, però el rival no ha capitulat fins al final. El Regadera aconseguia unes taules per posar el 1,5 a 2,5. Poc després en Xavi Boloix aconseguia una victòria amb una peça de menys, molt típic amb ell, que no es dona mai per perdut, ha ha ha... I finalment el Valentin ha aconseguit la victòria que decidia el matx. 1,5 a 4,5. Amb el matx decidit el Salva ha abandonat i la darrera en acabar ha estat la partida del Sergio, amb una nova victòria. Final 2,5 a 5,5, i l’objectiu de la salvació aconseguit.
L’equip D visitava al líder, el Collblanc, sense cap opció de fer res, i ha perdut 5,5 a 2,5. L’Antonio en el primer tauler ha tret unes meritòries taules contra un rival fortíssim, però en els següents taulers han anat caient el Harold, el Gabi, l’Emilio (pare), el Josep i el Francisco, que avui anava amb el D. Els dos darrers taulers han estat les nostres victòries: la de l’Emilio Dominguez (fill) i la del José Saez, que acaba amb una nova victòria amb una temporada excepcional, vivint una segona joventut, ha ha ha ... Cal felicitar a aquest equip, perquè ha fet una gran temporada. El seu grup no era dels més complicats, però tampoc era gaire fàcil. Es va saber imposar a rivals complicats i va acabar afrontant amb tranquil·litat el final de la lliga. La derrota d’avui no amaga ni de bon tros una brillant temporada.
L’equip E, l’equip dels nostres nanos, encara mantenia la remota esperança d’una carambola de resultats que no s’ha produit. De fet, els seus rivals directes van imposant-se i acaba en una digníssima 5ª posició amb 6 punts de 9 possibles. Però els nostres nens van fer els deures, i l’equip E es va imposar per 6 a 0 al Viladecans B, que va presentar dues baixes a casa seva. Llàstima, perquè era la primera partida de debut de les nostres bessones d’or, l’Alba i la Laia, que van guanyar sense poder disputar la seva partida. El Rafa imposava la seva superioritat, i el Jensen i el David van culminar amb una nova victòria una temporada espectacular, que els acabarà situant amb un elo per sobre de 1700 (i cal recordar que els dos van començar amb 1400 fa dos i tres anys respectivament). Menció a banda mereix l’Esther, que va disputar una partida combinativa brillant. Deixant de banda als adults, citarem a tots els joves que han intervingut en aquesta categoria: el Ferran, l’Esther, l’Hugo, l’Oriol, el David, el Jensen, l’Emilio, el Kevin, l’Alba i la Laia. Ells són l’exemple que quan s’ajunta, el talent no suma, sinó que es multiplica. 
I arribem a l’equip F, el que ens ha donat l’alegria més gran de la jornada: l’equip F ... HA ACONSEGUIT EL CAMPIONAT I L’ASCENS!!! No ha estat fàcil, perquè per darrera es notava l’alè dels equips perseguidors, el Balsareny i el Gran Penya, però l’equip ha sabut serenar-se i ha aconseguit imposar-se 2,5 a 1,5 al Peon Negro C, un rival més incòmode del que s’esperava. Avui el Ladis ha acomiadat la temporada fent un “ladis”: després de fer la partida més difícil i disputada de la lliga, va aconseguir remuntar i quedar amb torre de més, i amb els nervis de la necessitat de guanyar, es deixa la torre i queda totalment perdut. Sort que el Juan Antonio va aconseguir les taules, i el Cañizares i l’Angel van aconseguir els seus punts. Aquest equip acaba la temporada sense haver perdut cap matx, recordant que el Ladis i l’Angel han aconseguit 7 punts, i que el Cañizares ha tret 6,5 punts. L’ascens a segona és un merescut premi a la gran temporada que han fet. Ah, que no es relaxin, que ara han de rematar la temporada lluitant en els play off.
Bé, excepte per l’equip F, aquesta temporada s’ha acabat. Amb la sensació agredolça de celebrar un ascens i plorar per un descens. Però això és el que té la competició. L’any que ve, tindrem dos equips a Preferent, dos equips a Primera Provincial i dos equips a Segona Provincial. Trobarem a faltar moltes coses: compartir la tensió de les partides dels companys, els desplaçaments en companyonia, el corrector del whatsapp del Solera, el dilluns d’anàlisi entre somriures de les partides dels companys i de la teva pròpia, que sempre t’aixeca la moral perquè acabes descobrint que totes les partides les podries guanyar, ha ha ha...
Normalment, s’acostuma a acomiadar una temporada amb noms propis, parlant dels millors, però això ja ho fet a les meves cròniques i en els paràgrafs precedents d’aquesta. A més, em costa molt parlar de noms propis tractant-se d’una competició per equips, perquè la força del nostre club és la gran comunió que hi ha entre tots els seus jugadors. Podria agrair especialment el sacrifici del Francisco Solera, que és la columna vertebral del nostre club, però seria injust també deixar de citar companys que no han disputat una sola partida, com el Juan Carlos Sáez, però que cada dilluns ens aporten el seu extraordinari coneixement i ens ajuden a millorar el nostre joc. Ell, d’alguna manera, també forma part dels resultats de la Lliga. 
Albert Puig

dijous, 14 de març de 2019

8ª Ronda Lliga Catalana

CRÒNICA 8ª JORNADA LLIGA CATALANA, 10/03/2019



Arribàvem a la penúltima jornada d’aquesta lliga, i llastimosament, aquesta seria la darrera ronda que aquesta temporada els equips jugarien tots plegats a casa, al nostre Temple.
I aquesta era una ronda decisiva en que diversos dels nostres equips ens jugàvem molt. Per sota, els equips que més ens han fet trempar durant tota la temporada, l’equip F i l’equip E. Per sobre, el nostre equip principal, l’equip A, i l’equip C, que sorprenentment es troben patint en els seus grups de la mort de 2ª nacional i de primera provincial, respectivament.
Començarem pel nostre equip principal. En el seu grup s’ha arribat a la 8a ronda amb 7 dels 10 equips implicats en la lluita per evitar els descens, ..., i amb 6 d’aquests que depenent de com anessin el resultats encara mantenien alhora les opcions per pujar. I l’equip que ens visita són els nostres amics de Sant Feliu, que estan tan necessitats de punts com nosaltres. La veritat és que sap greu haver d’anar a “mata i degolla” contra uns rivals amb els que mantenim tan bona sintonia, però aquesta temporada les coses han anat així. I desafortunadament, afrontàvem el matx amb dues baixes sensibles en el nostre equip titular, les del nostre primer tauler, en José Ortega, i la del més jove de l’equip, en Pau Castrillo. Al final, el matx ha acabat amb un empat, que lluny d’afavorir-nos, ens pot complicar la permanència als dos equips. La darrera jornada haurem de visitar al Peona i Peó, equip que també està implicat en la lluita per eludir el descens, ..., però que depenent de resultats fins i tot podria pujar.
L’equip B, desafortunadament ja no s’hi jugava res, i rebia el líder de la competició, el Colon Sabadell Chessy C, que ha vingut amb un equip força potent, i que ens ha passat per sobre el ribot sense cap contemplació: 1½ a 8½ . Curiosament l’única victòria l’ha aconseguida l’Emilio Domínguez, que finalment ha hagut de pujar de categoria per trencar la seva mala ratxa de resultats de la lliga. I és que jugar amb els millors és un alicient i "posa catxondo, ha ha ha ...
L’equip C s’hi jugava molt en aquesta ronda, i hem intentat presentar l’equip més fort possible, donades les circumstàncies i les baixes d’última hora. Rebíem a casa els nostres amics i veïns de Sant Joan Despí, que aquesta temporada ja havien aconseguit els punts necessaris per a la salvació, i que venien amb tota la tranquil·litat a disputar el matx. I en aquesta jornada l’equip C ha tret una victòria molt important, que l’acosta a la salvació. I a més ho ha fet amb solvència, amb un sola sola derrota en els vuit taulers. A falta d’una jornada, hi ha quatre equips implicats en els descens i dues places, i visitarem a l’Ideal Clavé, un equip al que només li val la victòria per salvar-se i ha d’esperar altres resultats.
L’equip D ja tenia els deures fets de la salvació, i si la setmana anterior s’hagués tret un resultat positiu de la visita al Jake encara hauria pogut mantenir opcions, però la derrota impossibilitava qualsevol opció en una categoria on només puja el primer classificat. Aquest equip ha fet una bona temporada. Avui em tocava tornar a jugar en el tercer tauler d'aquest equip. La meva partida ha acabat quan el meu rival m’ha sorprés amb un cop excel·lent cop tàctic que no he sabut preveure. Sort que en aquest equips hi ha gent com el Saez o el Joan Garcia Guardiola, que aquest any estan tocats per una vareta màgica, i que també comptem amb el “savoir faire” del Josep Salazar i del Juan Quiles, a més d e l'experiència de l'Albert, que ha tret unes taules decisives. L’equip ha obtingut una victòria mínima per 4½ a 3½, i acabarà visitant al líder del grup, el Collblanc, sense cap opció, però amb ganes de cloure una excel·lent temporada amb el cap ben alt.  
L’equip E, l’equip dels nostres nanos, arribava amb opcions de pujar. Situat en el segon lloc de la classificació, depenia de sí mateix. A diferència del que havíem fet amb l’equip C, havíem decidit que fossin els mateixos jugadors que han estat disputant les partides durant la temporada els que es guanyessin el dret a pujar. Quin mèrit tindria aconseguir l’ascens si per fer-ho haguéssim substituït l’equip que ha estat aconseguint les victòries en les jornades precedents? Cap ni un. A més, aquest era l’equip dels nanos, i havien de ser els nanos que es guanyessin el dret a tocar el cel. El Ferran fins i tot havia renunciat a jugar amb el seu club de futbol sala per disputar la seva partida. Al davant es trobava un rival que també tenia opcions de pujar, i que ha fet tot el contrari que nosaltres: ha reforçat considerablement l’equip posant l’alineació més forta de la temporada per tractar d’aconseguir el descens. No ho criticaré pas; cadascú és lliure de presentar l’equip que consideri més fort i la seva decisió és totalment respectable. I el nostre equip E ha caigut amb contundència. El primer en caure ha estat el Jensen, que avui li ha tocat aprendre a païr i gestionar el resultat d’una partida poc afortunada. Després ha caigut el Ferran, que tampoc ha disputat la seva partida més brillant. L’Esther, després de tenir la partida complicada, ha acabat traient unes taules miraculoses, i després han acabat caient derrotats el Francisco, el David i el Rafa. Llàstima, hauria estat una bona manera de cloure una excel·lent temporada, però aquest era un equip de formació, i les derrotes són part de la formació dels nostres joves.  
I arribem a l’equip F, el més catxondo de tots i el que està més en forma. S’enfrontaven contra el Balsareny, que anava segon classificat, el rival més directe per aconseguir l’ascens. I com l’equip E, tampoc hem optat per reforçar-lo, sinó que hem optat per donar als protagonistes de la temporada d’aquest equip la possibilitat “d’entrar a les portes del cel”. La metàfora no és casual, perquè quan els vaig veure asseguts a la sala i en tensió, em va venir al cap l'escena del film de “Pat Garret and Billy the Kid” en que sonava Bob Dylan i el seu arxi-versionat “🎶🎶 Knock, knock, knocking on the heaven’s dooooor....🎶🎶🎶”. I l’equip F va respondre bé a la pressió. Llàstima que el Juan Antonio va perdre la seva partida, però la solidesa del Cañi , i l’estat de forma de l’Angel i el Ladis van fer possible deixar una mica més enrere un dels rivals directes. I no vull acomiadar-me de la crònica sense esmentar la partida del Ladis: va fer un doble sacrifici d’alfil i de cavall amb l’objectiu d’anar arrossegant al rei rival a sortir de la seva zona de comfort, i talment com si estigués sonant la “Cavalgada de les Walkyries” de Wagner, obligar forçadament al monarca rival a fer una bona caminadeta fins que la reina de les Walkyries del Ladis el remata amb un escac i mat al mig del tauler. El seu final va ser una autèntica obra d’art.
Ens toca passar amb nervis el que queda de setmana a l'espera del que facin els nostres equips diumenge vinent, i després clourem la Lliga celebrant-ho degudament amb un torneig de ràpides amb sopar, sigui quin sigui el resultat.
Això s’acaba. Haurem d'assaborir cada petit instant de la darrera jornada, i ens tocarà hivernar aquestes sensacions fins al gener de l'any vinent. Snif, snif,...
Albert Puig

dilluns, 4 de març de 2019

7ª jornada Lliga Catalana


CRÒNICA 7ª JORNADA LLIGA CATALANA, 03/03/2019

Aquesta temporada hem hagut s’esperar fins a la 7a jornada per trobar-nos amb un dels nostres clàssics: jornada plena de baixes. Fins a deu jugadors regulars han causat baixa aquest cap de setmana, i com aquesta temporada tenim 46 taulers a cobrir, el Francisco ha hagut de fer autèntiques filigranes per a cobrir-les totes. Sort que aquest any tenim una llista àmplia de jugadors, i que els joves responen, i finalment, no hem presentat cap vacant en cap tauler.
No obstant, les baixes sí que ha marcat força els resultats de la jornada. 




CRÒNICA JAKE B – CORNELLA D (6 ½ a 1 ½ ):
L’equip A i l’equip D ens desplaçàvem a casa dels nostres veïns i amics del Jake, d’Hospitalet. A les 8:30 havíem quedat a la porta de fusta, conjuntament amb l’equip F que anava a la Vila Olímpica. Els desitgem sort. Allà érem 6 jugadors de l’equip A i només l’Oriol i jo del D. Després de fer unes quantes trucadetes, confirmem que la resta han anat directes, i com hi havia dos cotxes, decidim anar tots plegat cap allà. El que en teoria havia de ser un trajecte de 10 minuts, va acabar sent un circuit de voltes i més voltes fins que, amb el temps justet, vam acabar deixant el cotxe al costat de la carretera de Sants.
Arriben Club Jake. Un bon local que respira escacs pels quatre cantons. Era la meva segona vegada en aquest club, que m’havia impressionat per la quantitat de bibliografia d’escacs que tenia. La sala gran estava reservada per als de l’equip A i a nosaltres, els del D, ens va tocar jugar a la sala de la finestra. L’altra vegada que vaig venir recordava haver passat molt de fred, però ahir la veritat és que la temperatura exterior era força agradable.
En aquest jornada, tant l’equip A com l’equip B del Jake presentaven l’alineació més potent que han presentat fins ara en aquesta edició de lliga. A nosaltres ens passava el contrari. L’Equip A tenia dues baixes sensibles, i la jornada era important en un grup tan complicat com el seu. L’equip D ha estat el més damnificat pels canvis, ja que només han pogut jugar amb 4 dels seus jugadors, encara que l’objectiu principal d’aquest equip era la salvació i aquesta ja l’havia aconseguit en les jornades precedents. 
Vam arribar just per preparar el full de l’alineació i iniciar les partides. Es van iniciar les partides. El meu rival no havia arribat, ni tampoc el de l’Emilio (pare) ni el de l’Oriol. Vaig aprofitar per anar al lavabo i anar a comprar aigua. En tornar els altres rivals havien arribat. El meu no. Vaig anar a la sala gran on estava l’A. Amb el rellotge a 1:17 arriba el meu rival. Surt de dama, i jo decideixo optar per una defensa Nimzoíndia. I ja veig de seguida que el meu rival serà incisiu. Uns moviments més tard, opto per cedir un peó a canvi de poder fer jugar el meu alfil de caselles blanques, però el meu rival aconsegueix tancar-me. M’aixeco a donar un cop d’ull. L’Oriol està jugant bé, i porta un peó d’avantatge. L’Angel també disposa d’un peó d’avantatge, tot i que veig que hi renuncia a canvi d’avançar els seus peons centrals passats. L’Esther té la partida igualada. El Saez es troba en una situació pràcticament de taules, amb només peons, i un alfil contra un cavall. L’Emilio fill ho té fotut, ja que no havia enrocat i el rival li ha entrat la dama. El Josep Salazar també ho té magre, amb una peça menys, i la partida de l’Emilio pare està igualada. De moment hi ha matx.
Segueixo concentrat en la meva partida; la meva situació no és bona, i amb un peó de menys, decideixo canviar els alfils i quedar-nos només amb peces grosses. El rival juga un pel passiu, i em dona un temps d’or que em permet tornar a tenir opcions d’igualar la partida. En aquell moment, el Saez acaba la seva partida, i ens posem 0 a 1 al nostre favor. Poc després l’Esther acaba en taules, i el marcador és 0,5 a 1,5. El matx està forà obert. El meu rival s’equivoca, i ara sí, recupero el peó i forço un canvi de dames, quedant en una situació teòrica de taules, però amb les meves peces més ben situades. L’Oriol i l’Angel ha havien perdut les seves partides, i l’Emilio fill està a punt de perdre. El matx està 3,5 a 1,5, i el Salazar amb peça de menys, de manera que ni em plantejo demanar les taules, perquè no em serveix de res. Vaig forçant que els seus peons quedin dèbils, i decideixo avançar, i ell també, i amb la simplificació, començo a adonar-me que la meva posició no serà tan favorable. M’he complicat la partida, i acabo quedant en desavantatge. Segueixo intentant el miracle, i quan veig que m’és impossible evitar la coronació del peó rival acabo rendint-me. Al mateix temps acaba perdent l’Emilio. Poc després, el Josep acaba perdent amb el mat de la coça.
Resultat 6,5 a 1,5

Albert Puig

PARETANA - CORNELLÀ "B" 3 - 7

Después de la maravillosa crónica de Albert, la mía será sencillita, pues el nivel es demasiado alto para mi. Quin Crack!!!!

Nosotros los del "B", habíamos quedado a las 8:15 de la mañana, para llegar con tiempo y poder almorzar.... que bien sienta el almuerzo.

Como bien os ha explicado Albert, semanita crítica en cuanto a bajas. Una odisea hacer las alineaciones, que me da mucha rabia, no hacerlas, sino el tener a los compañeros esperando saber donde juegan y con que juegan, eso parece que no, pero a los que les gusta y pueden preparar las partidas, les debe de dar rabia.
Hasta en  ocasiones, creo, ahora no se si fueron 5, hice cambios.
El "B" iba con las dos bajas de nuestros dos primeros tableros, y la del 7 u 8 según la ronda. Osea 3 habituales que no venían.
Aunque sinceramente, todos los que vienen a jugar me inspiran una gran confianza, y la verdad confío mas en ellos, en sus resultados que en los mios.

La Paretana, tampoco presento a su equipo de gala, les faltaron los 3 primeros tableros, y eso compenso el match. 
La cosa se puso bien de cara, con una victoria de Antonio, muy rápida, siguiéndole Xavi, y nos poníamos con un 0 a 2 rapidito.
Por lo que pude ver antes de que acabara mi partida, me levanto poco, y me apuro mucho, la de  Jordi estaba igualada, y tanto Salva como Sergio las tenían bien. Óscar bien, Manel con una pequeña ventaja, Marinko igualada, la mía inferior, mal en la apertura, y Yorky un pequeño desmadre.

En poco mas de una hora de ese primer vistazo, me volví a levantar, después de haberme defendido muy bien, logré dar la vuelta a la partida, eso si, super apurado de tiempo. En este nuevo vistazo, Jordi ya había hecho tablas, Marinko con pieza de mas, Sergio la tenía muy bien, Salva, lo veía ganado, Óscar un poco mejor, con un peón de ventaja, Manel Dama por dos torres y Yorky torre por dos caballos.
Íbamos 0.5 a 2.5, pero Marinko ganaba, y de Sergio y Salva, mínimo tablas. Yorky pidió tablas y se las concedieron, aunque tanto el como yo pensábamos que estaba peor, pero hay que saber pedir las tablas en su momento y salvar medio puntito. Con lo cual me decidí a pedirlas yo también, viendo mis apuros y que había igualado, mi rival no vio como poder progresar y me las dio. Sinceramente creo que en el medio juego me tenía frito.
Marinko al poco ganaba, y dejaba la cosa muy encarrilada, 0.5 a 4.5 con la partida de Manel que acabaría en tablas, pues los jaques eran continuos, y al final así acabó. ya teníamos el empate asegurado, ahora a esperar que no se torciera nada y ganar.

Salva, la tenía tan ganada, que no vio las mejores, hasta en 4 ocasiones tenía para ganar, y cosas que pasan, no se ven, como me paso a mi la semana pasada, y da rabia, pero al menos consiguió las tablas, yo perdí.
Óscar con ese peón de ventaja, solo tuvo que ir poco a poco subiéndolo, apoyándolo con la torre y el caballo, su oponente lo intentó pero no pudo ser.
Y nos quedó la partida de Sergio, parecía ganada, es más yo creo que ganaba, pero no era fácil, lo intento dando vueltas por aquí y por allí, pero al final pidió tablas, y se terminó el match.
Cumplimos, ya tenemos la permanencia, y ahora a disfrutar un poco mas las dos rondas que quedan.

El primer Equipo, iba con dos bajas, y aunque no es para perder, se nota.En cambio el Jake presento el mejor equipo hasta el día de ayer, y aún así nos ganaron por la mínima. Es el grupo mas ajustado de todos. Todavía no esta la permanencia, y habrá que lucharla en las dos rondas que vienen ante rivales directos. Cuanta presión....

Nuestro "C" iba a Sant Pere de Ribes, y como el resto de equipos, mermado, y se trajeron un meritorio empate, que les puede dar la permanencia, y estoy seguro que la conseguirán.

El "E", es el equipo que fue mas o menos el mismo, solo cambiamos a un niño, Kevin que no juega, y por lo visto no lo hizo tan mal, aunque no pudo conseguir la victoria. Hugo tampoco pudo hacerlo. Tanto David como Jensen siguen a lo suyo, y no paran, están que se salen. Y Rafa y Francisco cumplieron para llevarse la victoria, colocarse segundos, y con posibilidades de subir. Increíble, aunque a mi no me pilla por sorpresa.

El "F", se trajo un empate de la Villa Olímpica, y sigue primero de grupo, aunque ahora les han recortado dos puntos, y tiene un punto y medio de ventaja. Esta semana se enfrentan a ellos, y ahí estará la clave para el ascenso, si ganan prácticamente lo tendrán hecho.

Que rabia!!!! ya se acaba......
Francisco X. Solera

diumenge, 3 de març de 2019

1er. Torneig "12 Hores de Llampecs"


1er. TORNEIG

12 HORES DE LLAMPECS

Bases del torneig:


1º. El torneig es disputarà durant 12 hores consecutives, amb descans per dinar, berenar i sopar..
El sistema de joc serà tos contra tots. Un tancat que es jugarà al local del Club d’Escacs Cornellà, en el Patronat Cultural i Recreatiu, carrer Eduard Gibert nº29 o Msn. Jacint Verdaguer nº52, 2ª planta. Cornellà.
2º. El torneig es disputarà en un sol grup, limitat a un màxim de 40 jugadors.  Abans de començar el torneig, es farà el sorteig de la numeració en el Tancat.
3º. Els aparellaments es faran a través del programa informàtic “Swiss Manager”.
4º. El dia de joc:
Sera el dissabte 23 de març:
A les 11:00 hores fins les 11:30 hores, confirmació dels jugadors per disputar el torneig.
A les 11:30 hores sorteig de numeració del jugadors.
A les 11:40 hores començament del torneig. Primera Tanda.
A les 14:30 hores aproximadament***, descans per dinar.
A les 15:30 hores aproximadament***, començament de la segona tanda.
A les 18:00 hores aproximadament***, descans per berenar.
A les 18:30 hores aproximadament***, començament de la tercera tanda.
A les 21:00 hores, descans per sopar.
A les 21:45 hores, començament de la quarta tanda i definitiva.
A les 00:30 hores, entrega de premis.
*** depenen dels inscrits.
5º. El ritme de joc e inici del torneig:
Depenen de les inscripcions, las partides serán de **4/5 minuts per jugador amb increments de **2/3 segons per cada jugada efectuada i a una volta o dues, per tant vàlides les lleis generals dels escacs Aplicant l’apéndix B4, que ens porta a l’A4 “, excepte pels temes següents:
5.1 - els jugadors no estan obligats a anotar les jugades
5.2 - una vegada feta dos jugades il.legals i una vegada el jugador infractor hagi donat el rellotge, es parará el temps, i es comunicará el árbitre, que donará per perduda la partida el infranctor. Es te que fer la reclamació parant el temps, sense jugar.
5.3 - es vàlida la norma de “peça tocada” segons l’article 4 de les “Lleis dels escacs”.
5.4 - per reclamar la victòria per temps, el jugador ha de parar el rellotge, la seva bandera ha d’estar aixecada i la del contrincant caiguda. Cas que les dues banderes hagin caigut, la partida és taules.
** Segons la quantitat de inscrits.
La primera ronda començara a les 11:45 hores.

6º. Premis :
General:
1er. Classificat                                    Trofeu  
2on. Classificat                       Trofeu              
3er. Classificat                                    Trofeu
Primer Tram 2099 – 2000
1er. Classificat                                    Trofeu  
Segon Tram 1999 – 1900
1er. Classificat                                    Trofeu
Tercer Tram 1899 – 1800
31r. Classificat                       Trofeu
Quart Tram menys de 1799
1er. Classificat                                    Trofeu  
7º. Formes d'inscripció:
         Per mail a:           clubescacscornella@gmail.com
8º. Drets d'inscripció:
   La inscripció serà gratis
9º.  L'organització es reserva el dret d’anul·lar una inscripció.
Això va dirigit per a tot aquell amb falta d'humor i sense ganes de passar-s'ho bé.
I si no esta preparat per soportar 12 hores d’Escacs.
10º. La inscripció quedarà tancada quan s’arribi a la xifra de 40 jugadors o fins el divendres 22 de març  a les 23:30 hores.
11º. Desempats als torneigs individuals: per qualsevol lloc de la classificació s’empraran els sistemes:
     Resultat particular, Sonenbor-Berger, mes vitories amb negres.
12º. El Sr. Francisco Javier Solera ,  farà d’àrbitre i director. **I si pot també jugará**
L’organitzador será el Club D’Escacs Cornellà.
13º. Qualsevol punt no previst en les presents bases es resoldrà aplicant la normativa de la FIDE        per a tornejos oberts, i/o llampecs.
14º. La participació en el torneig implica la total acceptació d'aquestes bases. Al mateix temps el jugadors participants autoritzen la publicació de les seves dades personals  esportives en els diferents mitjans de comunicació que l’organitzador consideri oportú per a la necessària difusió de l’event: llistats de resultats, classificacions, participants, partides... per eixemple el Blog del club, la pagina Chess-Results…
I el mateix temps que es pugui difondre les fotografies fetes el torneig els diferents medis de comunicació del Club D’Escacs Cornellà, el Blog, Facebook, Whatsapp, Instagram etc.

Una salutació
Francisco X. Solera