divendres, 27 d’agost de 2021

Obert Internacional Ciutat de Barcelona 2021 - Crònica final

Ciutat de Barcelona, Sants 27/08/2021: “There’s no tomorrow



Darrera jornada del Torneig Ciutat de Barcelona, i tenint en compte el que han demostrat els nostres joves jugadors de l'escola, no he trobat millor títol que la tornada de la cançó Nitro (Youth Energy) dels americans Offspring, una banda de punk-rock que va arribar al cim amb el seu àlbum Smash. La cançó que m'inspira per tancar el títol de cròniques contraculturals d'aquest torneig és la 1a que s'escolta després de la intro Time to Relax; no és la més coneguda, però suposa primera bomba explosiva d'un àlbum que recull com ningú l'energia i l'esperit rebel dels joves: els seu cantant, entre coros de la resta dels integrants, acaba cridant repetidamemt com els joves afronten cada dia: There’s no tomorrow, there’s no tomorrow, ... 

En efecte, és la darrera jornada, i no hi ha un demà. S’acaba aquesta experiència que podríem valorar en general com a satisfactòria pels nostres jugadors en general, i de molt satisfactòria pels representats de l’escola.

Com de costum, el gruix de l’expedició ha començat la concentració tres quarts d’hora abans de l’inici de la ronda, al metro de Gavarra, temps suficient per a que les anècdotes i bromes generin el flux de distensió necessari per eliminat tensions. Als tres nois els tocaven rivals molt forts, degut a que estan fent un torneig extraordinari, i avui tots ells anaven primats pel Rafa, que els havia promès que els pagaria de la seva butxaca un gelat si aconseguien unes taules; i la seva aposta l’ha traslladat també al noi gran, el Francisco Duro, si era capaç de guanyar la seva partida.

En arribar a Sants hem anat saludant als amics i coneguts d’altres clubs (Sant Boi, Gavà, Jake, Les Franqueses, Sitges...) i rebent els companys. En Xavi amb el ritual d’anar a fer el tallat de rigor abans de l’inici, en Josep ha arribat animat i amb ganes d’acabar el torneig amb bon sabor de boca, i als que estàvem esperant era la nostra parella de jugadors "metal" del club, que gairebé han arribat plegats. Entre els somriures de tots nosaltres, en Gallego reclamava al Moyano les seves cerveses del dia anterior. Companys de fa anys de concentracions de Rockfest, un dels Judas, l’altre dels Manowar, però col·legues, al cap i a la fi, i grandíssims jugadors d’escacs. I en Moyano pagarà 😂😂😂

A l’equip de suport se’ns ha tornat a afegir la Mar, la mare d’en Marc Garré, del Club d’Escacs d’Argentona, i avui també la Jana Montero, germana del Javier, del Pallejà. La Jana és una bona jugadora d’escacs, una gran futbolista i per sobre de tot una noia que transmet bon feeling amb el somriure etern que sempre il·lumina el seu rostre. I més tard se’ns han afegit la família Duro (Ana i Hugo) i avui hem tingut el plaer de la companyia de l’Alan Broadbent, al qual una maleïda gastroenteritis l’ha tingut allunyat els darrers dies, i l’ha fet perdre uns quants quilos.

Ahir els primers en acabar van ser en David i el Ferran, que van acabar a la mateixa hora.

Al Ferran li ha tocat jugar amb blanques en el tauler 15 contra un rival fortíssim, l’Armando Daguro, del Tres Peons, un jugador experimentat, i contra el qual el David va aconseguir el dia abans arrencar-li unes taules. Explicaré una anècdota que resumeix molt bé com el món dels escacs és capaç de generar vinculacions. A l’Armando el vaig conèixer de punyetera casualitat fa molts anys. Eren els meus primers anys com a jugador, i un dia que anava a un seminari de feina a prop, vaig deixar la dona a la Facultat d’Econòmiques on treballava, i fent temps fins a l’hora d’inici, vaig entrar en un bar a fer un entrepà i un cafè, amb el meu tauler petitet i em vaig posar a analitzar una partida que havia fet en el torneig social del Club, com s’ha fet tota la vida, sense mòduls ni òsties electròniques. Va resultar que l’amo del bar era l’Armando Daguro, que se’m va presentar, em va comentar que havia jugat contra jugadors del club i recordava especialment les partides jugades contra en Miquel Tebar, i vam començar a conversar, aquell dia i els altres tres que va durar el seminari. Bon jugador i bona persona.

Foto de Lourdes Porta
Des del primer moment, en Ferran va anar a buscar la victòria. Tot i que el seu rival tenia moltíssimes partides penjades a la xarxa, tan sols va trobar dues partides amb línies similars a les obertures preferides pel Ferran, totes dues jugades de forma diferent per blanques i negres. Així que ha decidit no preparar-se res en especial, confiar en les seves possibilitats i esperar que el desenvolupament de la partida li indiqués el camí a seguir en cada moment. I va fer bé, perquè el rival no va jugar cap dels plans que havia vist el Ferran. Ha jugat de manera poc convencional, canviant els seus alfil i cavall teòricament bons, i connectant les torres movent el rei a d2. El cert és que la posició semblava indicar que l’obertura del centre afavoriria les negres, però el Ferran havia vist més enllà, i quan les negres han fet la ruptura, el Ferran ha canviat les dames ha millorat la posició del seu alfil dolent i ha obert al columna per on ha atacat. La partida la tenia amb avantatge, i tenia clar el pla d’atac, però ha demanat taules perquè tampoc volia que el rival acabés el campionat amb mal sabor de boca. El rival no li ha respost i ha jugat, i poques jugades més tard el Ferran materialitzava el seu atac i el rival abandonava. El Ferran li ha preguntat perquè no havia acceptat les taules i li ha dit que no passava res, però es veu que al David li ha dit que no les havia acceptades perquè havia vist que la partida la tenia perduda i no volia aprofitar-se’n. Aquest és un esport de competició, i en el mateix torneig hem vist exemples de manca d’esportivitat, i acabar veient exemples de cavallerositat és una delícia.

Foto Lourdes Porta
Per la seva part, en David trenca amb un malefici que l’ha acompanyat gairebé sempre: per fi ha aconseguit guanyar la darrera partida d’un torneig. I ho ha fet de manera contundent, aprofitant que el seu rival no havia jugat de manera molt fina l’obertura. En David ha jugat amb blanques contra l’Enric Franzoni, un bon jugador del Sant Andreu, que ja es va enfrontar al Ferran a la 5a ronda. En David ha vist com el seu rival repetia moviments amb els seus cavalls i ho ha aprofitar per expandir-se mantenir-se pacientment a l’espera. Un moviment passiu més ha implicat la primera petita estocada al centre, creant una debilitat permanent i fent que el seu alfil de més fos un clau en la zona de les negres. Ha anat millorant la posició de les peces grans i poc a poc l’avantatge s’ha anat més gran, obligant al rival a cedit qualitat i deixar la dama a tasques defensives, fins que ha acabat abandonant. Bona partida.

En el moment en que hem portat al Ferran i el David a cobrar la seva prima en forma de terrina de gelat, juntament amb l’Hugo, la Jana i la Marta, ens hem trobat i saludat efusivament al nostre amic Eduard del Torreblanca, que estava fent una cerveseta amb l’Elena Casset en David Julià i l’Ivan Cano. Feia temps que no ens veiem més enllà de reunions telemàtiques de l’ACE. Mentre els nois paladejaven els gelats, hem vist a chess-results que havia perdut en Xavi Boloix i que l’Antonio Moyano havia fet taules. En Xavi Boloix ha jugat amb blanques contra l’Edgar Jairo Jesús Flores, del Tres Peons, en el tauler 34, i no ha pogut completar el torneig amb victòria. No tenim cap referència, perquè cap dels companys ha seguit la seva partida.

Pel que fa a l’Antonio Moyano, ha jugat amb negres contra la Laura Toquero, del Llinars, una noia sub14 del Llinars amb un gran potencial, en la taula 21, ben a prop d’on jugaven els nois. El que han comentat és que la partida ha estat molt ràpida, amb els dos rivals canviant peces molt ràpid. No tenim més referències.

De tornada de la gelateria hem vist que també hi era en Marc Garré, d’Argentona, que com ells duia 5 punts i que també havia guanyat. Mentre els nanos ho celebraven apurant les terrines i els adults les canyes de cervesa, esperant a la resta de companys, ha aparegut l’Eric Alegre, del Pallejà, completant amb una victòria un gran torneig. I poc després en Josep Salazar, que avui ha jugat amb blanques contra l’Adrian Reina, un noi sub16 d’Eivissa, que en aquest torneig ja havia perdut contra l’Antonio Moyano i havia entaulat contra el Francisco Duro. Pel que ens ha dit en Josep, la partida ha anat diferent de les anteriors: ben aviat ha quedat en desavantatge, però ha aconseguit igualar i donar la volta a la partida, arribant a un final de torres amb dos peons de més, i en el final l’avantatge s’ha fet molt gran. En Josep acaba el campionat amb 4,5 punts, que encara que no era el que esperava, almenys li queda el bon sabor de boca que dona acabar guanyant les darreres.

Poc després ha arribat en Toni Gallego, l’únic representant del Club d’Escacs Cornellà en el Grup A. Avui en Toni s’ha enfrontat amb negres al Marçal Gomez, un noi de categoria sub 18 del Club d’Escacs Vilafranca. En Marçal el coneixem per haver-se enfrontat als nostres en tornejos d’edats i per haver disputat partides de la Lliga Catalana. No és un jugador especialment agressiu però sí molt sòlid, i la partida no ha estat fàcil pel Toni, que precisament destaca per tot el contrari: és un jugador molt agressiu. Dues concepcions diferents de joc, i avui en Toni Gallego ha fet valer la seva experiència. I com en Josep acaba amb la bona sensació que dona haver acabat guanyant les darreres partides, però amb 3,5 punts.

Quedaven tres dels nostres companys per acabar; en Pau, en Jensen i el Francisco. El Pau Castrillo ha jugat amb negres en el tauler 4 contra l’Angel David Silva Pena, el rival que va tenir el Jensen el dia abans, que fa un anys vam conèixer com a jugador del Torrenegra. De fet el Pau el coneix perquè ja s’hi va enfrontar en una edició del Torneig Josep Vallvé a Cornellà, i en aquella ocasió en Pau duia les blanques i va guanyat fent una excel·lent partida. Està penjada a chess-results per si algú la vol gaudir. Al Pau no l’hem vist sortir, i ens hem assabentat de la seva derrota d’avui a través de chess-results. Ha acabat el torneig amb 6 punts, que no està malament, però que segurament no li haurà satisfet tenint en compte que partia en el primer lloc del rànquing. En tot cas, sí que li haurà servit per anar agafant to de competició de cara a futurs tornejos.  

A qui sí hem vist sortir, perquè l’estàvem esperant, ha estat el Francisco Duro. El molt cabronet venia fent el gest de no amb el cap, per després explicar-nos que havia guanyat. Avui, amb la seva línia de jugar contra rivals de fora de la federació catalana,  li ha tocat jugar contra en José Miguel Clavero, un jugador madrileny del Club de Ajedrez Capablanca de Chamartin. No sé ben bé com ha anat la partida; l’ha estat analitzant amb en Josep Salazar, i quan he parlat amb ell estava paladejant tranquil·lament la seva prima a costa del Rafa Terron, concretament un de Málaga amb panses. I com ell ha dit: “jo també mato per un gelat”, ha ha ha ... El fet és que ha completat un torneig molt bo, amb 5 punts i mig, deixant el seu nivell de satisfacció personal per sobre de les vacil·lades dels nanos que amb 6 punts li deien que 5,5 punts també estava molt bé. Què cabrons, la canalla!

Foto Lourdes Porta
La llum del sol ja començava a davallar quan ha aparegut en Jensen, després de 4 hores de partida ha aparegut amb un gran somriure als llavis i abraçant-se efusivament a l’Alan, el seu pare, que ha esclatat d’alegria. En Jensen tenia una partida molt dura en el tauler 18 enfrontant-se amb negres contra la Isaura San Juan, una bona jugadora del Centre d’Esports Agustí, que el dia abans havia fet taules amb el nostre amic Javier Montero, que avui jugava a la taula 19 al costat del Jensen i el David, i que avui ha perdut. La rival del Jensen ha atacat molt ràpidament el seu enroc, deixant-lo debilitat. En Jensen estava malament, però inexplicablement la seva rival no ha tingut prou valor per sacrificar la seva peça, i això li ha donat aire al Jensen per igualar la partida, i començar a millorar la posició de les seves peces, i ha aprofitat una imprecisió per canviar el seu alfil pel cavall de l’enroc de les blanques i deixar el rei exposat i amb peons doblats. En Jensen ha anat explotant la seva millor posició i aconseguint la qualitat ha dominat la partida. Ha jugat molt bé el final i ha aconseguit una molt bona victòria.  

I aquí s’ha acabat aquest torneig. L’Alan, com de costum, ha acabat tenint un detall amb els nois, com si d’una entrega de premis es tractés, i aquest com s'ha vist com una celebració, per la victòria final i perquè han acabat amb 6 punts els tres; val a dir que el Rafa m'ha fet la petició formal de recollir aquest fet titulant la crònica amb la cançó 666 the number of the beast, dels Iron Maiden,... Ho sento Rafa; quid pro quo: jo no titulo la crònica com tu vols, però tampoc trec la foto d'aquesta mena de versió dels Pecos amb ulleres i mascareta que va còrrer pel grup de whatsapp ahir, 😂😂😂... ; tu ja m'entens 😉.  

A títol addicional, volem felicitar i donar les gràcies als amics dels nostres nanos del Pallejà i d'Argentona. Amb els nostres nois han establert una relació d'amistat i un clima molt sa, i de ben segur que això ha contribuït a que tots ells hagin fet un torneig excepcional. En Marc Garré, del Club d'Escacs Argentona, ha acabat amb 5,5 punts, que haurien estat 6,5 si no hagués tingut la incidència arbitral a la 1a ronda. Els mateixos 5,5 punts ha fet l'Eric Alegre, del Club d'Escacs Pallejà, que ha vingut a disputar el torneig sense haver jugat en un any i mig i ha fet una gran actuació.  Per la seva part, en Javier Montero i el Diego Fernandez-Huerta han acabat amb cinc punts, fent un molt bon paper també, i en Sergio, el pare del Diego, ha acabat amb 3,5 punts. Els dos nois marxen relativament moixos perquè el final del torneig no els ha estat favorable, però poden sentir-se orgullosos del paper que han fet, perquè han tingut opcions i s'han enfrontat a rivals molt forts.  

Dir que e  el grup A s’ha acabat imposant el favorit, l’indi S.P. Sethuraman, que en la darrera partida ha vençut i ha empatat a 7,5 punts amb el segon, el rus Daniil Yuffa, de l’equip de l’Andreu Paterna de València. El tercer en el podi ha estat el jugador indi Murali Karthikeyan, a qui amb 7 punts el desempat li ha estat favorable davant altres quatre jugadors més El nostre company Toni Gallego ha acabat amb 3,5 punts en la posició nº 100 de 151 inscrits. El seu torneig ha estat acceptable, malgrat haver-se deixat punts que en altres ocasions hauria obtingut. 

Pel que fa al grup B ha passat un fet insòlit. En teoria avui s’havia de decidir la classificació del Grup B amb l’enfrontament entre els dos jugadors amb 7 punts, l’indi de 14 anys Chopra Manmay i en German Walter Travella del Sant Adrià. No sabem perquè, però en German no s’ha presentat. El títol se l’endú el jugador indi amb 8 punts.

El segon lloc és per Rafael Pujante (V Centenario de San Sebastian de los Reyes), que en el tauler nº 3 ha derrotat al Jaume Costa Travé (Granollers-Canovelles).

El tercer lloc se l’ha endut en David Angel Silva amb la seva victòria contra el nostre company Pau, empatant a punts però superant-los en el desempat amb els dos jugadors que jugaven en el tauler nº dos i que han fet taules: en Pol Ortiz (Figueres) i l’Albert Gutierrez (Espiga).

Enhorabona a tots aquests jugadors pel bon torneig que han fet.

Pel que fa als jugadors del Cornellà, aquesta ha estat la seva classificació en el Grup  B, en el qual hi havia 179 jugadors inscrits:

-18è Pau Castrillo amb 6 punts; malgrat no estava en el seu millor moment, ha tingut a les mans fins a la darrera partida la possibilitat d’entrar en el podi.

-19è Jensen Broadbent amb 6 punts també; ha fet un torneig extraordinari amb 4 victòries, 4 taules i una sola derrota, contra el que ha quedat 3r a la classificació. El seu nivell de joc ha pujat substancialment, i no trigarem gens a veure’l en el primer equip del Club.

-24è David Terron amb 6 punts també; un altre actuació magistral amb 5 victòries, dues taules i 2 derrotes. Company inseparable d’en Jensen, el seu nivell de joc ha assolit un nivell espectacular, i va camí d’acompanyar-lo també en el nostre primer equip.

-25è Ferran Puig, que també ha acabat amb 6 punts; amb 6 victòries i 3 derrotes. En Ferran no només ha recuperat el nivell que tenia prèviament a la pandèmia, sinó que el seu joc ha recuperat l’agressivitat que tenia quan era un infant sense perdre consistència, i el seu nivell d’autoconfiança el fa jugar amb molta seguretat.

-37è Antonio Moyano amb 5,5 punts; ha disputat una partida menys, i ha acabat el torneig amb 4 victòries, 3 taules i una derrota. Bon nivell de joc, malgrat la inactivitat. Ha acabat per sobre del rànquing inicial i ha fet un bon torneig.

-45è Francisco Duro, també amb 5,5 punts; bon torneig, ha acabat amb 4 victòries, 3 taules i 2 derrotes. Ha anat de menys a més, acusant la inactivitat, però acabat el torneig a gran nivell. Surt molt satisfet i reforçat.

-83è Josep Salazar amb 4,5 punts; en Josep no ha sortit especialment satisfet del torneig; ell és força competitiu, i se li han escapat punts que ell pensa que no se li haurien hagut d’escapar. També ha acusat la inactivitat, però aquest torneig li servirà per agafar ritme de competició.

-93è Xavi Boloix amb 4 punts; en Xavi és el que ha acusat més la inactivitat. Ell és un jugador que sempre s’ha caracteritzat per jugar més ràpid del compte, i en aquest torneig això l’ha castigat. Va començar bé, guanyant les primeres partides en que es va trobar rivals assequibles, però ha hagut de patir de valent en totes les altres. Almenys ha començat a agafar ritme, i aviam si recuperem aviat la seva millor versió.

 

A títol de conclusió, dos apunts:

(1) encoratjar a la Federació que segueixi organitzant tornejos. És cert que hi ha hagut fets susceptibles de crítica, però només rep crítiques aquell que fa coses. Aquells que hem estat presents en els darrers tornejos organitzats hem copsat les ganes de recuperar una normalitat en del món dels escacs que la Còvid-19 havia trencat. Des del Club donem les gràcies a la Federació per haver fet possible aquest torneig, a tots els seus treballadors per la feina fosca de muntatge que no es veu, per les mesures de control (no s’ha detectat cap contagi), desitgem que prenguin bona nota de tot allò que no ha sortit com s’esperava per millorar-lo en el futur, agraïm a l’equip arbitral l’acompanyament que ha donat als nostres jugadors quan han tingut alguna incidència, i no vull oblidar-me de felicitar a la Lourdes Porta, la fotògrafa oficial del torneig, que ha acabat tenint una picada d’ull amb els nostres joves jugadors, registrant la seva mirada com només ella sap fer.  

(2) que el Club se sent especialment content amb el resultat dels nanos de la seva Escola. L’actuació que han fet és la traducció del creixement personal i de nivell de joc que han experimentat en aquest any i escaig de pandèmia, que no ha estat gens fàcil, amb el club tancat. Pensem que el futur del club estarà en bones mans si depèn de l’evolució d’aquest nois.

Fotos Lourdes Porta


Salut i escacs

 

 

PD: us deixem el darrer recull fotogràfic de la nostra reportera gràfica Sandra

Els nostres sub16



Mirant d'on era el rival




En Ferran i els seus amics de Pallejà Javier, Eric i Jana

La Marta ja està a la meva alçada...

... i demana pas 😂😂

En Rafa calculant el nº de gelats a pagar

Baix Llobregat power!

Conversa de pares: Javier (Pallejà) i Mar (Argentona)

Conversa de fills: mira el meu Insta...

Passant la partida a tecnificació...

... mentre els grans expliquem batalletes

Control d'entrada 

David

Javier

Jensen

Ferran


 

dijous, 26 d’agost de 2021

Obert Internacional Ciutat de Barcelona 2021 - 8a Ronda

 Ciutat de Barcelona, Sants 25/08/2021: “Nevermind

 


Val a dir que he incomplert una promesa: havia dit que si guanyaven, el títol de la crònica d’avui faria referència al tema de la mítica banda australiana AC/DC High Voltage (alt voltatge), que sintetitza força bé el que passa a la vuitena i penúltima jornada d’un torneig d’escacs, on solen sortir espurnes a les partides. De fet durant tota la tarda ressonava al meu cap la veu del difunt Bon Scott cantant en directe aquest tema en el sensacional album If you wanna blood you’ve got it, la vuitena cançó que encaixava amb el nº de la ronda en joc.

Però si avui hi ha hagut una notícia que ha donat la volta al món, comentada per tothom, ha estat la denúncia interposada pel protagonista de la portada de Nevermind (trad. "No importa") , dels Nirvana, un dels àlbums més icònics de la història del rock. Aquell nadó que apareixia dins de l’aigua perseguint un bitllet en un esquer ja s’ha fet gran, es diu Spencer Elden, i als 30 anys ha decidit interposar una demanda contra els integrants de la banda, el productor, el fotògraf i la vídua del desaparegut Kurt Cobain. La notícia deia que els motius de la demanda era (1) beneficiar-se de la difusió aprofitant les xarxes de pornografia infantil i (2) que el seu pare mai va signar cap autorització de drets d’imatge, i reclama una suma aberrant de diners com a indemnització. Sobre la 2a qüestió, la dels drets d’imatge, el demandant està en el seu dret de litigar i la justícia determinarà la raó o no. El que resulta més interessant és el rerefons de la 1a qüestió: fins a quin punt la comercialització de l’àlbum no va participar de les xarxes de pedofília i dels malalts mentals que les sustenten. El denunciant és el mateix. Ara bé, si l’Spencer reclama una indemnització per la 2a qüestió, no està d’alguna manera pervertint el debat de la 1a qüestió? És a dir, reclamar una part dels beneficis obtinguts segons ell de la pedofília no és d’alguna manera participar també de la seva explotació? Bé, deixem aquest debat. En tot cas, el titol de la crònica s’escau: No m’importa

El que ens importa és el que han fet avui els nostres jugadors. Avui tots estaven amb ganes de surtin ben satisfets a les partides. Els hem deixat com sempre per anar a fer un cafè, on avui s'han viscut les millors partides del dia: les que un servidor ha jugat amb la nostra promesa Hugo Duro, que ens a demostrat que segueix tenint el toc que el caracteritzava. Hem disputat quatre bones partides, amb dues victòries per cadascú. I com he dit allà, aquest noi és que com el la pel·lícula del Sexto Sentido, però enlloc dient "en ocasiones veo combinaciones" enlloc de "muertos", ha ha ha ... M'ha encantat veure la dansa infernal amb la que els seus cavalls m'han mortificat i m'han comprimit tots els moviments. Potser ja no tornarà a ser campió del Baix Llobregat, però ens encantaria tornar-lo a veure competir.  I un cop hem abandonat la Pastisseria Vives, hem donat un vol pels carrers del voltant, que ja estaven engalanats amb motiu de les festes de Sants. De fet a la part superior de la plaça de les Cotxeres hi havia una actuació de teatre per a totes les edats.

Avui el primer en acabar, el més ràpid de tots, ha estat l’Antonio Moyano. Avui venia amb la intenció de treure’s una espina de sobre, després de comprovar amb el mòdul com se li va escapar la victòria d’ahir. De fet el seu rival d’ahir, en Mark Apinyan, se li ha acostat i li ha reconegut que ahir va tenir sort, perquè l’Antonio va estar millor durant tota la partida, cosa que diu molt de l’honradesa del noi. Avui s’enfrontava amb blanques contra en Jaume Argemí, un jugador veterà del Vall de Tenes, i el cert és que s’esperava una partida més complicada. El seu rival ha jugat malament l’obertura, movent innecessàriament vàries vegades les mateixes peces, i l’Antonio ho ha aprofitat ràpidament castigant la passivitat, capturant-li una peça rere l’altre, i el rival aviat ha abandonat. De fet, ni l’hem vist sortir, perquè se n’ha anat aviat. Segons ens ha dit, la seva partida més plàcida. La victòria el situa amb 5 punts de 7 jornades disputades.

A qui sí hem vist sortir ha estat el Ferran, o millor dit ens ha vist ell quan ha sortit. Avui no ha sortit gens content de la partida; ens ha dit ha tingut una errada considerable en la que s’ha deixat perdre la qualitat i a partir d’aquell moment el rival ha començat a agafar la iniciativa, fins que el Ferran ha abandonat. Tampoc s’ha trobat bé avui, malgrat el paracetamol, havia dinat poquet, molt poquet, i d’aquí que en sortir s’ha comprat un frankfurt en una paradeta festiva del C/Alcolea que tenia una llargada superior a la separació que hi ha entre els jugadors a la sala de l’auditori. Mare de Déu quina bestialitat d’entrepà. El fet és que amb l’estomac una mica més ple, hem començat a revisar la partida, i val a dir que no ha jugat gens malament. El rival era Jaime Sanchez Romeralo, un jugador madrileny del Club de Ajedrez La Didáctica, i en Ferran jugava amb negres. Era un noi jove, de 25 anys molt simpàtic, que li ha dit que portava vivint dos mesos a Barcelona, i que encara no li havia donat prou temps per entendre el català. El rival ha anat a l’atac des del primer moment, però en Ferran s’ha defensat molt bé, i ha anat aturant totes les escomeses, fins que s’ha decidit a llençar-se a l’atac amb la seva dama amb la idea d’aprofitar que el rival havia deixat el seu rei molt  descobert. La idea era bona, i combinada amb la torre, podria haver estat definitiu. El rival s’ha defensat, i l’atac semblava esvair-se, de manera que hauria d’haver canviat dames i a seguir, però en voler conservar-la, no ha calculat prou bé que el rival li guanyava la qualitat i a més la torre amb la que el Ferran dominava la columna oberta. Llàstima. No hi ha torneig en que un jugador no cometi una errada i la del Ferran ha arribat a la 8a ronda. Es queda amb 5 punts

Poc després acabava en Jensen, que avui ha acabat perdent la seva imbatibilitat en el torneig. Avui s’ha enfrontant amb blanques contra Angel David Silva Pena, un jugador que en el torneig diu que el seu club és el Wimbledon, però que nosaltres recordem que havia participat al nostre torneig Vallvé com a jugador del Torrenegra. El rival era fort i experimentat. En Jensen ha jugat una bona partida; el rival ha plantejat una defensa Nimzoindia, de la que se n’ha sortit prou bé, amb els alfils actius, i la partida ha estat igualada força estona. En Jensen ha jugat amb paciència i ha arribat a posar-se lleugerament millor després d’una combinació que obligava al rival a canviar el seu alfil bo per un cavall. Amb els dos tractant d’aconseguir la iniciativa, en Jensen ha comés una errada per defensar el seu cavall que ha permès al rival un truc tàctic capturant el peó central i entrant amb les torres. Llàstima, es queda amb 5 punts.

Mentre analitzàvem la partida del Jensen ha aparegut en Xavi Boloix, que avui amb el seu rostre s’indicava tot: avui havia aconseguit una victòria. EL seu rival d’avui era un noi sub10 amb molt de talent i futur, l’Arnau Delgadillo, del Peona i Peó, un dels millors jugadors de la seva categoria. Avui en el metro ja li hem remarcat clarament al Xavi, que precisament no li va gaire bé jugar contra els nens, que tingués paciència i que no jugués excessivament ràpid. I no ens ha fet ni puto cas. De fet, el noi ha aprofitat la curta freqüència que fa servir en Xavi per apretar el rellotge per capturar-li una peça, i posar-se amb avantatge. I aquí és quan es desperta la fera: si hi ha un jugador terrible és el Xavi Boloix quan té una peça de menys, perquè aleshores juga com els àngels. I així ha estat; ha aprofitat la bona posició dels peons avançats per pressionar i poc després el que donava el cop de puny tàctic era ell, aconseguint recuperar la peça amb un peó de més, i més tard li ha fet un segon en que l’avantatge ha estat definitiu. Bona victòria del Xavi, que se situa amb 4 punts.

Poc després arribava el David, que possiblement tenia el rival més fort avui, l’Armando Daguro, dels Tres Peons, un jugador experimentat. En David jugava amb negres, i la partida ha estat força curta, amb 19 moviments només. El rival del David li ha plantejat l’atac Rossolino contra la seva siciliana, i contra la resposta del David ha utilitzat un sistema Maroczy. I ha dirigit ràpidament les hostilitats cap a l’enroc del David, acostant primer els dos cavall i després la dama. En David ha jugat de manera molt precisa aturant els atacs, i en un moment clau ha fet una jugada que a primer cop d’ull sembla dolenta de collons, però que ha aturat l’atac i ha deixat l’alfil del rival sense moviments, amb l’amenaça d’un salt de cavall. En aquell moment, en David ha demanat taules al rival, i després que el rival hagués invertit 50 minuts de rellotge analitzant totes les variants, li ha acabat acceptant les taules. El rival mateix l’ha felicitat i li ha reconegut que no hi havia manera que pogués progressar i que totes les combinacions conduïen a una igualtat o fins i tot podia quedar pitjor. Bon mig puntet, que deixa el David amb 5 punts. I com avui anava "primat", se n'ha anat de seguida a cobrar-se el gelat, ha ha ha ...

Mentre estàvem analitzant la partida del Marc Garré, del Club Argentona, amb el que hem enfortit els llaços d’amistat en aquest campionat, arribava en Josep Salazar, i avui estava molt alleugerit, doncs havia aconseguit per fi una nova victòria. Avui jugava amb negres contra l’Andre Robin, un jugador de nacionalitat belga contra el que es va enfrontar en Xavi Boloix, i al qual va guanyar no sense dificultats. Pel que ens ha comentat en Josep, la partida ha estat una partida disputada amb enrocs oposats, d’aquelles en que guanya el primer que hi arriba.  El matx anava camí de seguir un patró similar a la de partides anteriors, amb en Josep  aconseguint posicions d’avantatge, però en aquesta ocasió, ell ha arribat abans aprofitant que el rival no havia jugat gaire fi. L’avantatge ha anat creixent, i al final la victòria queia del seu costat. Es queda amb 3,5 punts i avui ho ha celebrat com Déu mana, prenent-se una canya amb nosaltres i ajudant en l'anàlisi.

El següent en aparèixer ha estat el Francisco Duro, que avui també havia aconseguit la victòria, i que a falta d’una jornada aconsegueix ja l’objectiu mínim dels 4,5 punts. Avui el Francisco jugava amb negres contra el rival que ahir es va enfrontar al Josep Salazar, l’Enrique Sanchez de Medina dels Tres Peons. La partida ha estat disputada. El rival ha volgut agafar la iniciativa, però el Francisco ha jugat amb paciència i sense precipitar-se, i quan s’han començat a produir els primers canvis fruit de les hostilitats, el Francisco ha aprofitat per doblar peces i pressionar sobre el peó dèbil. L’anàlisi del mòdul indicava altres jugades, però el Francisco s’ha decantat per una simple que li donava ja un peó, i ha seguit sense trucs tàctics, simplificant; com ahir: “sin floritures”. Ha quedat amb una posició favorable, i aprofitant el domini de la columna, ha entrat amb la dama fent amenaces dobles. La dama del rival semblava dedicar-se a tasques defensives, i volent alliberar-la, el rival ha comès una errada greu que ha permès al Francisco la captura d’una peça i l’amenaça d’entrada definitiva, i el rival ha abandonat. Bona partida.

I un cop en Ferran ha acabat de revisar la partida del Seu amic Eric Alegre, del Club d’Escacs Pallejà, que avui havia aconseguit una victòria i sumava 4,5 punts, hem decidit marxar. En Diego del Pallejà havia perdut i es quedava amb 5 punts com els nostres, i en Javier Montero treia unes taules i sumava també 5 punts. Entre els nostres nanos flotava la idea de l’enfrontament entre ells no desitjat. També hem sabut que el Pau Castrillo havia guanyat la seva partida contra en Victor Pardina, un noi sub16 de l Foment martinenc que té molt de talent, i al que els nostres nois coneixen d’haver se enfrontat en el Campionat d’edats. Amb aquest triomf, en Pau se situa amb 6 punts.

A qui sí que hem vist quan marxàvem era el Toni Gallego, l’últim del Cornellà en sortir. Avui tornava a portar la seva samarreta de la sort del Master of Pawns amb el dibuix gràfic basat en el famós álbum de Metallica . Us podria explicar com ha anat, però gairebé millor transcric literalment el diàleg que hem establert:

(Jo): “Ei, Toni, Com ha anat?

(Toni) “On és el Moyano? L’heu vist?”.

(Jo): “Fa estona que ha acabat i ha marxat. Per què?”.

(Toni): “Em deu dues cerveses. Ha vingut a la meva taula i m’ha dit que estava fatal, i que si aconseguia salvar la partida amb unes taules, em pagava dues cerveses”.

(Jo): “I què has fet?

(Toni): “He guanyat, tio. Jo per dues cerveses, mato

(Jo): “Saps que això anirà a la crònica, oi?

😂😂😂😂😂😂

En Toni posa punt a una jornada força bona pels jugadors de Cornellà, amb 6 victòries, unes taules i dues derrotes. I si ahir eren els jugadors de l’Escola els que feien un ple de victòries, avui han estat els jugadors sèniors del Cornellà els que l’han aconseguit, afegint al pastís la guinda del mig punt del David.

 

I això ha estat tot. A la classificació del Grup B, la jornada ha portat canvis de lideratges. Al capdamunt de tot hi ha dos jugadors amb 7 punts, l’indi de 14 anys Manmay Chopra i en German Walter Travella del Sant Adrià, que s’enfrontaran entre ells la darrera jornada. Els segueixen quatre jugadors amb opcions amb 6,5 punts; en Pol Ortiz (Figueres), Rafael Pujante (V Centenario de San Sebastian de los Reyes), Albert Gutierrez (Espiga) i Jaume Costa Travé (Granollers-Canovelles).

Pel que fa als jugadors del Cornellà, tenim classificats:

-Amb 6 punts: Pau Castrillo (9è), que jugarà en el 4rt tauler amb molt remotes possibilitats de quedar entre els primers

-Amb 5 punts: Ferran Puig (30è) i Jensen Broadbent (33è), Antonio Moyano (35è) i David Terrón (36è)

-Amb 4,5 punts: Francisco Duro (63è)

-Amb 4 punts: Xavi Boloix (79è)

-Amb 3,5 punts: Josep Salazar (103è)

 

Pel que fa al grup A, en Toni Gallego porta 2,5 punts (112è de 151 jugadors).

 

Salut i escacs

 

 

PD: us deixem el recull fotogràfic addicional de la nostra reportera gràfica Sandra

 

















Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera