Campionat d'edats sub16 d'Espanya: 3a Jornada (rondes 4 i 5)

Todo lo que siempre quiso saber sobre Salobreña y nunca se atrevió a preguntar (per Rafa Terrón)

M’ he permès parafrasejar un dels títols més carismàtics de la basta filmografia del cineasta Woody Alllen per tal de titular la crònica d’ avui. A fi i efecte , parlar de tabús sempre és complicat. I per nosaltres fins enguany ha estat parlar de la final d’ Espanya com un tabú, allò que els grans, aquells que en saben més ,  fan, que tots sabem que existeix, però millor ni preguntar, ja que som petits.

Doncs bé, arribada la nostra maduresa escaquística  crec que ja en podem parlar del tema obertament. Preguntin , preguntin que contestarem... encara no som experts , però us explicarem les nostres experiències .

Si ho intentem resumir, diríem parafrasejant de nou al cineasta, en aquest cas en Match Point, “la vida es como todo lo demás “, de tal forma que la final d’ Espanya no deixa de ser un torneig. I quan això  s’ entén, és molt més fàcil , més natural, la organització interna, les preparacions, el dia a dia....

Així doncs ens hem preparat una rutina, tant d’ esportistes com d’ acompanyants que fa que sigui tot molt fluït.  En aquesta crònica intentarem descriure què hem fet fins ara.

Dia 0 experiència  (18/7):  ARRIBADA

Va ser el dia per tal d’ instal·lar-nos . La família Terrón -Chueco vam arribar cap a les 10 h a l’ hotel en cotxe, des de Carcabuey ( província Còrdoba), un poble molt bufó a la serra sub-bètica. Si no l’ heu vist aneu que us agradarà. Només arribar vam passar pel centre de convencions que està al costat de l’ hotel ( de fet allà mateix és on es juga el torneig ) . Ens van assignar habitació, tot i que encara no ens donaven les claus, ja que s’ havia de netejar la mateixa  ( aquells que havien jugat el torneig de ràpides sib14 encara no havien deixat les diferents habitacions o no havà donat temps, així que ens van indicar que cap a les 5 h  la tindríem ). Vam aprofitar per fer allà mateix el control metge ( deixar els papers de protocol COVID que portàvem fets i contestar les preguntes del metge a aquell respecte. La veritat és que va ser molt ràpid, a aquella hora no hi havia cues.

Només entrar a hotel ens vam trobar a Javier Montero, pare d’ en Javier, amic dels nostres esportistes, del Club d'Escacs Pallejà. Javier estava jugant el torneig de ràpides i entre partides el vam poder veure. Ens va anar molt bé, ja que tant pare com fill ens van fer traspàs d’ informació sobre tot allò que necessitàvem saber i mai ens vam gosar a preguntar.

Així doncs vam entendre camins per passejar, protocols menjador, llocs a visitar a Salobreña i voltants, com funcionaven les retransmissions en directe tant de partides com de càmeres fixes a la sala de joc,.... vam passar una molt bona estona tots plegats. Una llàstima que ells haguessin de marxar, any vinent podrem participar tots al sub16 junts i encara serà més enriquidor. Moltes gràcies nois, pel pre i pel post, gràcies pel seguiment que ens esteu fent des de casa.

Vam dinar a hotel, i vam veure que és bufet lliure. No és massa gran ni variat, però la qualitat del producte és gran ( vaig dinar un llobarro boníssim ). El menjar no serà  cap problema en el vostre dia a dia.

Un cop dinats vam fer dos grups, Marta i Montse es van quedar esperant ens donessin clau habitació i David i jo vam anar destí aeroport de Màlaga per tal de recollir a Jensen i Sandra. La sincronització va ser molt gran, en sortir ells arribàvem nosaltres. Tots quatre direcció Salobreña ( 1 hora aproximada ) de tornada . David que venia de Benasque, comentant fonamentalment el torneig jugat al cotxe i Jensen explicava el treball realitzat de Llinars fins aquell dia. La veritat és que estan en forma els nens, per ser optimistes.

Un cop en hotel vaig aparcar a la sala de convencions ( espai amb sostre i gratuït ) i vaig deixar fent cua als Broadbent al check-in i control metge. Res a veure amb el matí, la cua era enorme ( com hora i mitja van trigar ).

Ja teníem habitació. Ens havien assignat una de major preu /categoria que havíem pagat. La meva filla ja havia estrenat el jacuzzi. La veritat es que la Suite Granada és del tamany del meu pis. La comoditat és increïble.

L’ Anna Bonals , delegada del sub16 ens va repartir les samarretes i vam quedar per tal de fer foto tots plegats al dia següent al matí.

Un cop els Broadbent ja tenien clau, direcció a la seva habitació i sorpresa.... Jacuzzi exterior. Mare meva estarem millor que volem.!!!!!!

Cansats, vam veure  les espectaculars vistes de l’ hotel amunt del penya-segat , i ens vam anar a l’ habitació, previ a veure primers rivals i  preparació corresponent.

Dia 1:  ENCETEM

Foto de la delegació catalana en començar:

Primer dia, primera ronda i rivals durs d’ inici pels dos. Sots campió de Menorca per Jensen i un 1700 llarg FIDE per David. En la primera el rival de Jensen va jugar molt bé i no va donar possibilitats al  nostre campió que no va fer cap errada. L’ altre era molt i molt bó.

La partida de David, primer disgust pel pobre. 4 hores de partida, eren taules mortes i es va deixar la dama amb apuros de temps. No passa res, la següent intentarem millor.

Al matí, les famílies vam anar a Salobreña a comprar quatre coses ( aquí no hi ha res a més de l’ hotel), cara als berenars i aigua. Vam aprofitar per visitar el casc antic i el majestuós castell. La visita al castell són 4 euros, gratuït per menors de 12 anys i professors amb carnet actualitzat.

El castell és una meravella, més gran que allò que sembla inicialment. Les vistes són espectaculars.

Vam visitar tot el casc antic i ens va agradar la campanya amb senyals de trànsit en contra de la violència de gènere. Des  de l’originalitat , missatge clar i contundent. Enhorabona als responsables de la idea.

 

Tots cap a hotel, dinem mirem rivals, preparem i a jugar la ronda de la tarda.

Abans d’ encetar la segona ronda  vam fer la foto dels 200 participants .

Tots dos rivals de nou forts ( menys que el matí ). Jensen va fer una gran partida, victòria !!!!  i David emprenyada monumental, segona partida que es deixa material. A Benasque va jugar 10 partides i no es va deixar material, aquí portava dos de dos. Acompanyament de l’ expedició.....hem tingut molta sort de ser-hi els dos esportistes junts, és molt més fàcil gestionar aquestes situacions.

Les famílies hem aprofitar per estar tranquils a hotel i provar el txiringuito de la piscina.

Dia 2: TARDA LLIURE

Sessió de matí solament. Tots amb dits creuats per veure si David s’ estrenava, aniria molt bé els seus ànims. L’ havia tocat una noia amb menys ELO que ell ( d’ illes balears ). Va aconseguir guanyar, els ànims tornaven. Jensen tenia un rival més complicat i no va poder amb ell. Derrota, tots dos amb 1/3 cap al descans de la tarda.

Les famílies vam fer un dels passejos proposats pel Javier Montero, gaudint de les cases que hi ha al voltant de l’ hotel en una urbanització camí a Salobreña. Vam triar cadascú en quina volíem viure , jejejej... En tornar, vaig recordar que Sergio, pare de Raúl Marcos, em va dir en arribar que hi havia accés a una cala. Vaig preguntar a hotel ,m’ ho van confirmar, però com anem amb una nena petita em van dir potser l’ accés i la mateixa cala  no eren per ella. Així doncs, vaig anar a veure com era l’ accés i la cala. I és espectacular i tranquil·la, així doncs ja teníem plans per la tarda lliure

Camí a hotel , dinem i preparem la tarda. La  família Terrón- Chueco  vam anar a la platja de Salobreña ( la del peñón si la busqueu en googlee  maps ) on hi ha uns inflables divertits pels nens. Vam estar un parell d’ hores fins que era l’ hora en la que havíem quedat amb Jensen i Sandra, les 18 h. Ells havien aprofitat el jacuzzi exterior ( de fet a la pobra Sandra li va donar massa el sol ). Un cop tots junts cap a la cala.  Bany, arquitectura, preparació de partides, triangular d’ escacs, .... Una gran tarda. Cap a hotel, sopem i a preparar r partides el següent dia ( dues rondes ).

Dia 3 : UNA MICA DETOT

Doncs això, una mica de tot, Quatre partides en lloc, i sensacions diferents. Jensen es va plantar al matí de nou amb un rival dur . Va aconseguir unes meritòries taules  , tot i que va tenir ocasió de guanyar. Molt ben jugat.

En David va arribar amb molta ràbia dient volia un bye a la tarda. Havia perdut contra un rival dur, era sub 14 i venia de fer 5 punts al torneig anterior. Però la tenia guanyada, tenia un +7 pel mòdul. Una combinació  molt bona, amb una jugada intermitja que feia que  el final no fos aquell buscat. Una jugada prudent de retirar el rei i era vàlida i inevitable .Una llàstima. Tant Toni Galllego  com David Centeno  li van comentar que la partida havia estat fantàstica. En aquells moments, en calent no fas cas a ningú i David no és una excepció . A poc a poc va entrar en raó, va ajudar molt el fet d’ ajuntar-se amb Jensen.

El matí va ser molt tranquil per les famílies , ens vam quedar a hotel i j jo vaig aprofitar a acabar la crònica de Benasque i fer la crònica inicial de Salobreña.

Dinem, preparem i cap a la tarda.... i .... pplenoooooooo!!!!!

La millor partida de Jensen al torneig. Per fi li van entrar en una línia preparada ( el treball acaba tenint recompensa ), va saber aprofitar l’ avantatge de desenvolupament de peces i que el contrari no estava enrocat. Gran victòria per posar-se amb 2,5/5 en una final d’ Espanya. Bravo noi.

I tots patint per David, que està jugant a un nivell increïble i que detalls estan fent que el seu rendiment no es tradueixi en resultats . Jensen i jo vam anar direcció sala de joc, per veure com havia anat i el vam veure torner amb la seva rival. Ens va dir havia guanyat i anaven a analitzar. Tal i com va veure als mestres a Benasque , va passar la partida de cap,  amb variants incloses. Molt de mèrit. La rival, la Lila Gimenez, de Galícia, amb qui va estar revisant partida, li havia fet una entrega perillosa l’ apertura que David no coneixia, i se’ n va sortir amb solvència, una mica de confiança per ell. Es posa amb 2/5. 

Demà més.

Sopem, riem,.....

DIA 4: Segona tarda lliure

En aquest matí estic escrivint aquesta crònica.

Les mares han anat a fer un tomb i ja han tornat cap a la piscina ( la meva base escriptora ). En aquest moment  està entrant Jensen, ha perdut. El rival molt dur. Jensen està puntuant molt i fa que no passi tall mai. Rivals durs, que fan que en 5 partides estigui pujant 60 punts FIDE. Moolt bé campió a continuar.

No tenim notícia de David. No ha tingut sort al sorteig, amb dos punts de 5 segur hi ha rivals més fluixos que la rival que l’  ha tocat, campiona absolta sub14 d’  Extremadura que no va perdre cap partida al campionat de classificació. David ja ha entrat a sala quan he vista la seva rival amb el seu entrenador i tres jugadors de la seva delegació repasant partides de David en Llinars. Li deien  què jugar. Ahir David es va preparar una línia diferent a la de Llinars per sorprendre, a veure si té sort i la caça a l’ apertura.

Aquesta tarda segurament anirem cap a Almuñecar, així variem una mica la ruta i aprofitem la tarda lliure.

Res més, m’ acomiado fins aviat

Rafa Terrón

Cronista en pràctiques estiu

PD: Més fotos

 

 

Campionat Espanya sub16, 1a i 2a jornada (3 rondes)

CERCANT A BOBBY FISCHER (per Rafa Terrón)

Ja sabeu que m’agrada acompanyar les cròniques d’alguna referència cinematogràfica. Aquest títol, és per mi una de les pel·lícules més encertades que s’han fet del món dels escacs. Com gestionar el dia a dia, la formació, el creixement com a persona i esportista d’ un nen que està cridat a ser un esportista important. En l’obra es parla de com fer l’acompanyament i de com no fer-lo. Cercar un equilibri entre diversió, il·lusió, competició,....què difícil pels nens, què difícil per les famílies i quina responsabilitat per les persones que porten als nens en el seu entrenament personal. Mai s’ha de perdre de vista que allò important és la persona, l’esportista que està darrere és secundari. O així pensem en el club escacs Cornellà quant ens van triar a dos pares ( Albert i jo ) com responsables de l’escola. Tenim molt clar allò que és important. I així treballem. I tant malament no ens va, tenim a dos genials nens participant  a la final d’ Espanya sub16 i en camí un altre en el sub18 ( Ferran ).  A més de  ser tres grans jugadors d’escacs. I al moment d’escriure aquesta crònica ( enmig de la quarta ronda), tenim als dos estrenats en puntuació, havent guanyat una partida de tres cadascun d’ ells i el més important, dels sis rivals, com vaig comentar ahir amb els nostres nens, solament el rival de Jensen de la primera ronda ha demostrat estar a un nivell superior als nostres. Estem amb els millors i no desentonem. No desentonem en res. Som on hem de ser.

Acaben de passar dos nens que han acabat i volien analitzar la partida, estaven triant amb qui dels seus dos professors que estan aquí físicament analitzaven la partida. Les federacions aposten per aquells que són més forts (totes les federacions, les d’aquests dos nois que us explico també). És d’agrair que l’assessorament de la federació catalana s’ofereixi obert en aquests tornejos, però sense subvencions per part d’enlloc, a les famílies no els hi podem demanar més...viatge, hotel, assessorament (150 euros per nen el de la FCE). Així doncs les solucions creatives i voluntàries com el grup de tecnificació de l’escola es presenta com la nostra via a treballar i millorar.  No podem fer més. No en tenim més .

Ahir vaig escoltar a una d’aquestes entrenadores dir als seus deixebles que aquí no es venia a aprendre sinó a guanyar. És molt curiós perquè un parell d’hores abans havia explicat als nostres justament el contrari. Que allò important en un torneig així és aprendre i no fer punts. Tenir la sensació que la millora continua. Que cada torneig es va millorant. I així ho crec. Primer el coneixement, que els resultats ja arribarem. No busquem a Bobby Fischer, busquem la millora diària i si això els fa arribar lluny allò tindran. “Caminante no hay camino, se hace camino al andar". Pas a pas.

Aquí a Salobreña el nivell és molt alt. Ja ho sabíem. Però els nostres han començat a jugar. Poc a poc aniran entenent la dinàmica del mateix, coneixement el  tenen i això es convertirà al final en resultats, estic convençut.

De moment, excursions, convivència, riures ( molts ), emprenyament amb rendiment en partides ( algunes ) ,... dia a  dia de qualsevol  torneig, Tot i que no és qualsevol torneig, és el primer cop que com escola Club Escacs Cornellà portem representació a una final  d’ Espanya. És per sentir-nos orgullosos. Gràcies per seguir-nos, us anirem dient com van els campions.

Rafa Terrón

Cronista pràctiques estiu

Connectant: Crònica del Torneig de Benasque

 CONNECTANT (per Rafa Terrón)

Connectant amb un entorn increïble, un poble petit i acollidor. Connectant amb companys de club, connectant amb persones d’ altres clubs. Connectant amb el teu fill. Connectant amb tu mateix. Connectant i recuperant sensacions oblidades amb tu, els altres l’ entorn i amb el teu esport preferit... ESCACS.

Aquest és el títol que he pensat per la crònica sobre l’ experiència que he viscut amb el meu fill David i el nostre benvolgut company de club Bosco Tebar al 40 è torneig Internacional de Benasque que es va realitzar entre els dies 5 i 14 de Juliol, esdeveniment al qual han participat fins a   un total de 300 jugadors d’ arreu del món , amb gran participació de GM’s de renom com Nisipeanu, Lagarde, Iturrizaga, Santos,...i on va resultar guanyador el GM alemany, seguit de Thybo i Cantor.

Un torneig enmig de la pandèmia i amb moltes mesures de seguretat que l’ organització va prendre per tal que la seguretat dels participants fos prioritària. Mesures restrictives que evidentment d’ inici sobten, posteriorment enfaden als participants, fins que finalment s’ entén que en un torneig gegant  d’ aquestes característiques solament es pot jugar a escacs, mai amb la salut de les persones.  Així doncs benvingudes les mesures de no moviment de la cadira, d’ anar d’ un en un a lavabo, de circuits interns de desplaçament d’ entrada i sortida, avís d’ expulsió davant de comportaments incívics .....Això sí, una mica més d’ empatia tampoc aniria malament per part de l’  organització. Ja teníem bromes internes ... David , Bosco, recordeu?,... “AVISAO, AMONESTAO Y EXPULSAO”, jajajaja. Quins craks.

Era el primer any que el meu fill i jo participàvem i el tercer de Bosco ( que un cop cada 5 anys  més o menys el va jugant ). I l’ experiència ha estat per repetir-la i engrescar a la resta de companys de club per tal la facin any vinent. Equilibri de pau, descans, senderisme, escacs,.... taules mortes, no guanya cap dels aspectes citats i no perd cap d’ ells. És a dir, considero que marxar a 3h i mitja per jugar a un torneig d’ escacs potser no paga la pena, ja que a Barcelona mateix o voltants ja en tenim de tornejos internacionals . Però apuntar-se a Benasque comporta altres connotacions més personals, més internes, de buscar pau, descans, senderisme i escacs. Si busques això, l’ any vinet no ets pots perdre la nova edició. El meu fill i jo intentarem tornar.

Moments amb els quals ens podem quedar,... molts... les vivències amb Bosco, amb el qual tant el meu fill com jo hem connectat molt. Riures, coneixement compartint ( d’ escacs i vida ). Recordaré les 99 monedes , els riures i riures, els trucs a aprendre en cada posició, la paciència amb el meu fill, les partides amb ell,... el nostre GM J.B.Bosco ( broma interna ),  ja forma part de les nostre vides d’’ una forma molt diferent al torneig. Gràcies Bosco per tot. Un plaer.

Les excursions fetes i l’ aprenentatge de  les mateixes, del teu cos, del teu entorn,....Els tres barrancs, les tres cataratess, Llanos de Hospital,....

El fred en ple estiu. La llonganissa de Graus ( el meu fill s’ hauria alimentat solament d’ això si hagués pogut )...

El fet/plaer  de coincidir amb la nostra companya de club sandra Molinero ( sisena en parelles mixtes d’ Espanya amb Josué Expósito)  i que ens presentés a amics de la seva colla ( tots d’ un nivell d’ escacs increïble i personal encara més).... El fet que persones com Vicenç Esplugas (FM) es prestés a comentar les partides del meu fill. Formar part d’ un grup  d’ anàlisis amb Josué Expósito (FM) , Cristian Fernández (FM),...Analitzar partides amb Mihail  Marín ( GM), o amb la seva dona Maria Yugina (WFM). Veure analitzar en directe a Mihaela Sandu (WGM) o Daniel Alsina (GM).... per la motivació d’ un adolescent com el meu fill, en continuar , aprendre, esforçar-se,... impagable allò que l’ han aportat. En aquest aspecte destacar l’ amabilitat de Vicenç amb el meu fill. I vull destacar que veure a Mihail Marín ( autor d’ innumerables llibres i vídeos d’ anàlisi ) analitzar sense planella i explicant totes les varietats possibles d’una posició, tornar a l’ inicial  i continuar, simplement sembla màgia més que escacs. És hipnòtic. Indescriptible. Gràcies mestre .

A més vam tenir la sort de retrobar-me després d'uns quants anys amb l'Antonio Quintero, que havia estat company del Club d'Escacs Padró de Cornellà (avui integrats dins del Club d'Escacs Cornellà). L'Antonio va ser un gran company i un excel·lent jugador, i fa uns anys va marxar a Cadis. Hem sabut per ell que va ser un dels socis fundadors del Club de Ajedrez Alfil Invidente. Vam passar uns bons moments, i vam decidir que mantindríem el contacte entre els dos clubs i concretar la possibilitat de fer col·laboracions mútues. Per cert, va demostrar seguir tenint un gran nivell, i va acabar forçant-li les taules al Bosco en la darrera partida. Un crack, Antonio!  

Agrair al grup de tecnificació de l’ escola del club d’ Escacs de Cornellà. Quina forma d’ analitzar, assessorar, acompanyar,....gràcies com sempre cracks.

Ah, se m'oblidava, en Bosco va acabar amb 4,5 punts, en David amb 3,5 punts i jo mateix amb 2,5 punts. Però més enllà dels punts, no hi cap forma d'avaluar tot el que hem guanyat en experiències vitals i escaquístiques, sobretot pel David, que ha tingut una autèntica Masteclass de cara al Campionat d'Espanya sub16 a Salobreña.

Per últim compartir l’ alegria que per mi suposa deixar de ser el becari de cròniques d’ Albert Puig. Estic molt content del meu ascens a cronista en pràctiques d’ estiu. De fet en breu ens tornarem a trobar en les entregues del torneig sub16 d’ Espanya, amb la participació d’en Jensen Broadbent i d’en David Terrón.

Moltes gràcies per llegir-me i fins aviat

Rafa Terrón 

Cronista en pràctiques 

PD: He estat molt discret a l’ hora d’explicar  allò viscut amb el meu fill, ( ho deixem en la intimitat )  però imagineu què pot suposar  per un pare compartir 10 dies a la muntanya amb el teu fill adolescent de15 anys , gaudint d’esport- afició compartida , preparant mà amb mà, recalçant-nos l’  un a l’ altre,....CONNECTANT,.... per mi una experiència  única, inoblidable.... i estic convençut per ell també. Un orgull enorme . Una sort increïble. La vida porta aquests regals de tant en tant. Gràcies David per tot allò que m’ aportes al dia a dia. Gràcies Fill.