dissabte, 31 d’agost del 2019

Crònica Torneig Internacional de Sants 2019, 8a ronda


TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 30 d’agost de 2019

Avui tot el món seguia parlant del tancament del parlament britànic, del sorteig de la Champions i de l’inefable cas Neymar. En tot cas la notícia era la trobada d’una nova bomba de la guerra civil a Badalona. No té res a veure amb els escacs, però explicaré una anècdota. Abans de l’aixecament feixista del 36, la meva àvia treballava a una fàbrica tèxtil al C/Indústria a Badalona; al cap d’uns mesos, els anarquistes van expropiar la fàbrica i van reconvertir-la en una fàbrica d’armes, com havien fet amb d’altres tipus d’indústries. La meva àvia i tots els treballadors van ser obligats a anar cada dia a treballar dins la fàbrica d’armes, perquè si algú s’absentava, rebia a casa la visita d’un escamot anarquista que “passava comptes”, ja m’enteneu. Òbviament, els feixistes sabien de l’existència de fàbriques d’armes a Badalona, Sant Adrià i Barcelona, i van enviar esquadrons d’aviadors, facilitats pel fill de puta de Mussolini, per bombardejar-les. La meva àvia no em va explicar mai res, ni va parlar mai de les seves experiències durant la guerra ni la postguerra. Sempre m’ha esglaiat el cor imaginar el que deuria sentir la meva àvia durant ben bé dos anys sent obligada a anar a treballar i sabent que aquell podia ser el darrer dia de la seva vida. Avui quan he llegit la notícia de la bomba he pensat que d’haver caigut uns metres més enllà jo no hauria existit, ni aquesta crònica veuria la vida. I no he pogut evitar treure una llagrimeta recordant la iaia Pilar. Si avui guanyava, li dedicaria el triomf.
Part de l'equip del Cornellà anant cap a Sants

L’altra notícia era la vaga de la Renfe, i per aquest motiu, hem decidit agafar el metro i fer el transbord amb autobús per cobrir el trajecte tallat per obres entre Can Vidalet i Collblanc. Avui, com a mínim, al metro hi havia aire condicionat, però a l’autobús semblaven sardines enllaunades i ben apretades.

En el grup B, com de costum, els nostres representants estaven en sales diferents. A l’edifici annex jugaven el Ricard Quemadas, el Joaquim Peris i el Josep Salazar. El Ricard Quemadas s’enfrontava amb blanques contra un rival del Terrassa, i ha perdut, quedant-se amb 1 punt. El Josep Salazar s’enfrontava amb blanques amb un rival del Peon Negro, i també ha perdut, quedant-se amb 3 punts. No tinc referències de les dues partides. En canvi, sí que sé com ha anat la partida del Joaquim Peris que avui s’enfrontava amb blanques amb un rival veterà del Gavà, i l’ha derrotat, i a més força aviat. M’ha dit que la partida s’ha acabat quan li ha fet una forquilla al rival. El fet és que ja porta 4 punts. I quan ha acabat ha pujat de seguida a veure la partida del Jensen que estava molt interessant. De fet, quan he acabat la partida i he anat a analitzar-la, me l’he trobat a la sala d’anàlisi posant la posició del Jensen, i comentant-me la posició tan interessant que tenia a la partida, ha ha ha  

A l’altell hi jugaven l’Antonio Moyano i el Conrad Marzà. L’Antonio s’enfrontava amb negres contra un rival duríssim del Llavaneres, i m’han dit que he estat aguantant força bé, però finalment ha acabat perdent; llàstima, es queda amb 4 punts. Pel que fa al Conrad Marzà s’enfrontava amb negres contra un rival del Comtal, i segons m’han dit la partida s’ha embolicat força i ha acabat en taules. En Conrad suma ja 4,5 punts en el torneig

A l’auditori avui teníem tres representants del Cornellà: el Joan Garcia Guardiola, el Xavi Boloix i l’Emili Albero. Sembla que el primer en acabar ha estat l’Emili Albero, que avui jugava amb negres al tauler 19 contra un rival del Sant Martí, i s’ha acabat emportant la victòria, de manera que segueix imbatut, i en plena forma. Ha estat ell qui m’ha dit que en Joan Garcia Guardiola, que jugava amb blanques en el tauler 11 contra un rival duríssim de l’Agustí, ha perdut. Llàstima, es queda amb 5 punts. El darrer en acabar ha estat el Xavi Boloix, que jugava amb blanques al tauler 13 contra un rival de l’Espiga, i que avui no ha jugat la seva millor partida. Quan he arribat estava amb desavantatge d’una peça i a la defensiva; he anat a la sala d’anàlisi a veure la partida que havia jugat el Ferran, i quan he tornat ja tenia dues peces menys. Finalment ha acabat perdent. Llàstima, es queda amb 5 punts.

En el grup C, tots tornàvem a jugar a la mateixa sala 23 de l’edifici annex.

El primer en acabar ha estat l’Angel Almagro, que avui repetia amb negres contra un rival veterà del Flix. Ni tan sols me n’he adonat, perquè el tenia d’esquenes, però sembla que ha perdut. La Sandra m’ha dit que ha sortit de la sala dient “Vaya, cada vez pierdo más rápido”. Llàstima, perquè semblava que havia agafat confiança. Es queda amb 3,5 punts.

Revisió/anàlisi de luxe amb el Bosco
El David ha estat el següent en acabar. Avui s’enfrontava amb blanques contra un noi de 19 anys del Catalunya, que la veritat no ha jugat molt encertat. El fet és que ha deixat penjat el peó de h6, i el David s’ha llançat com un coet fins a la jugular del rival. A més ha vist que tenia un salt de cavall que amenaçava d’entrar en xarxa de mat, i el rival ha hagut de menjar el cavall amb un alfil que estava clavat, i li ha caigut la dama. El cop de gràcia l’ha donat el David amb un salt de cavall, que suposava com a mínim una nova pèrdua per les negres, i segons com juguessin, fins i tot podia acabar en escac i mat. El rival ja no ha volgut seguir i ha abandonat. El David s’emporta una important victòria plena de moral, i se situa ja amb 4,5 punts.

Moment final de la partida
La següent en acabar ha estat la meva, però ha trigat una mica més en acabar. Em tocava jugar amb negres contra un rival jove de Les Franqueses, molt simpàtic. Si haig de ser sincer, em mereixia la derrota, perquè he fet una frivolitat que em podia haver sortit molt cara. Ell tenia ben bé la partida a l’abast, i només havia de focalitzar l’atac sobre el meu enroc, que a més havia quedat dèbil per una altra tonteria meva de tocar el rei ràpid quan volia moure el cavall, i he hagut de fer un moviment amb el rei. Però el rival ha decidit fer un atac pel flanc de dama, i en aquell moment ha donat vida a la meva dama, que estava totalment inoperativa, entrant amb una doble amenaça. Amb problemes de temps, ha fet una jugada dolenta, i he capturat un peó central, amenaçant la torre i un nou peó, que ha caigut. A partir d’aquest moment la partida s’havia posat de cara, però el rival ha intentat parar-me una trampa per atrapar-me la dama, que he vist a temps. La jugada no ha suposat més que un canvi de peces, que feia augmentar la meva superioritat. I poc després, no ha vist una nova clavada, i li ha caigut un nou peó, amb amenaça d’entrar amb la dama. Visiblement ofuscat i amb problemes de temps, s’ha deixat la dama, i la partida ja ha quedat vista per sentència. He fet algunes jugades més, i quan ja el tenia sense escapatòria se li ha caigut la bandera. Després hem anat a la sala d’anàlisi, i hem estat repassant-la. Potser resulta una bajanada fer aquest comentari, però em sorprèn que, deixant de banda al David, hagi estat el primer rival que ha volgut comentar amb mi la partida, i ja estàvem a la 8a ronda. Jo personalment trobo que no hi ha res que defineixi millor l’esperit del que són els escacs que els dos contrincants vagin junts a repassar la partida i comentar-la in situ. Per mi ha estat una agradable experiència, i també pel meu rival, que m’ha comentat que encara no fa dos anys que juga, i que li va bé per aprendre. Jo fa alguns anys més que jugo, però segueixo tenint el mateix esperit que el meu jove rival d’avui. M’emporto una victòria amb una mica de fortuna, i ja sumo 5 punts.

El Ferran avui jugava amb blanques i li tocava contra un rival sub-16 del Mollerussa, que ja coneixia d’haver-se’l trobat al campionat d’edats de Vilaseca, si bé no s’havien enfrontat mai junts. La partida ha estat força disputada, però el Ferran ha forçat per tractar d’emportar-se-la, sense èxit. De fet al Ferran al final s’ha quedat amb molt poc temps de rellotge, mentre al seu rival li quedava 1 hora i quart per jugar. Quan he acabat la meva partida, i abans d’anar a la sala d’anàlisi, havia vist que la posició de la partida ja havia canviat i que estava molt igualada. El rival li ha demanat taules, i el Ferran les ha acceptades. Suma ja 4 punts.

Darrera partida de la sala
El darrer en acabar ha estat el Jensen, i mai millor dit, perquè ha estat l’últim de la sala. La partida ha durat més de 5 hores i ha acabat a les 21:36 de la nit. Ha estat una partida disputadíssima, en la que en Jensen ha forçat per entrar i, tenint avantatge d’un peó, ha fet un moviment brillant sacrificant una qualitat per mantenir la iniciativa. S’ha arribat a un final on l’adversari tenia una torre i el Jensen tenia alfil i cavall i un peó més. No sóc el més capacitat per parlar, però crec que el Jensen no ha estat gaire fi en el pla escollit. El fet és que el rival ha pogut activar el seu rei i la seva torre, i ha fet recular al rei del Jensen, fins que poc després ha capturat els dos peons. La partida ha acabat en taules. Al final de la partida li hem preguntat a l’home, un senyor de 90 anys del Sant Quirze, quin era el secret per seguir jugant tant bé a l’edat que tenia, i ell ens ha dit que mantenint-se actiu. De fet, ha donat un autèntica llicò de resistència que fins i tot ha impressionat a l’àrbitre, que ha comentat que si fos per ell li donava un premi per la determinació que ha mostrat en salvar una partida que tenia perduda. Bé, al Jensen aquest tipus de partides li serviran d’experiència: haurà perdut un punt però haurà estudiat una nova forma de jugar aquest tipus de finals. Suma ja 5 punts, i està fent un torneig extraordinari.

La pitjor notícia del dia me l’ha donada l’organització. L’Oriol havia demanat tres bye, el màxim permès, i vaig demanar si podia demanar un altre i jugar la darrera partida el diumenge, Bé avui m’han dit que ho havia consultat amb tot l’equip de l’organització, i que no podia ser, i quan li he dit que demà no vindria m’han dit que si demà no es presentava a jugar aleshores el retirarien ells del torneig i no calia que vingués el diumenge. En conseqüència, m’he vist obligat a prendre la decisió més dura, que ha estat la de retirar-lo del torneig. La meva opinió no serà objectiva, però tenint en compte que el meu fill no es jugava res, i més en el grup C, que no costava res deixar que un nano gaudeixi fent allò que tant li agrada, que és jugar als escacs. Però per l’organització es veu que prima més l’esperit competitiu que l’esperit de promoció dels escacs entre els joves.

No vull tancar la crònica sense parlar de dues visites rebudes avui, i que ens han fet especial il·lusió; la del Bosco i la del Juan Carlos Saez. Han vingut, ens han donat ànims i han estat seguint les nostres partides i la dels companys del B. També he vist al Xavi Hernández i al José Ortega, als que he saludat i he estat fent un breu intercanvi d’impressions. Amb en Xavi hem estat veient una exhibició d’unes partides que es jugaven amb una nova peça inventada pel Miguel Illescas, que era allà, anomenada drac, i que es pot moure com un cavall i com un alfil alhora. Diuen que té la força similar a una dama. Ha estat interessant.

Resum de la jornada 5,5 punts de 13 possibles. No ha estat una bona jornada, però confia que en les dues darreres tots acabarem millor. 

Us afegeixo alguna foto mes.

Albert Puig

Aqui amenaço al David de girar-me i fotre-li un calbot si s'equivoca
 
Tots en tensió, pendents del Jensen
 


divendres, 30 d’agost del 2019

Crònica Torneig Internacional de Sants 2019, 7a ronda


TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 29 d’agost de 2019

El dia s’havia llevat amb l’erupció del volcà Stromboli a la no molt llunyana illa de Sicília, i les notícies no cessaven de parlar de la delinqüència i del penós cas Neymar, que no deixa de ser un altre delinqüent amb potència, que no respecta els seus compromisos. En tot cas, a Sants ja traspassàvem l’equador de la competició i encaràvem la fase decisiva.

Avui no han jugat l’Oriol ni en Ricard Quemadas, que van demanar un bye. I la veritat és que avui no encara la jornada amb gaire optimisme. Dos dies abans ja vaig començar a tenir problemes al miccionar: només sortia un petit rajolí, amb sang, i dolor, com si tingués una pedra o sorra a punt de sortir. Avui al migdia s’han agreujat, amb els típics marejos i la sensació de malestar i de nàusea d’un còlic nefrític. M’he estirat al llit, i he dormit tres quarts d’hora, llevant-me millor, però sense gaire gana. He menjat una mica per prendre l’antibiòtic, i me n’he anat cap a l’estació de la Renfe. El problema angoixant és que cada dos per tres necessito anar al lavabo, i potser en una partida hi vaig com a 15 o 20 cops al lavabo. Esperava que la cosa no anés a més, però el cert és que em sentia totalment abatut. A més al vagó de la Renfe no anava l’aire condicionat, i ens estava tocant el sol de ple, esdevenint una autentica sauna. Hem arribat amb temps i hem anat a la pastisseria de costum.

En el grup B, com de costum, els jugadors del Cornellà estaven repartits en diverses sales. A l’edifici annex hi jugaven el Josep Salazar i el Joaquim Peris, i els dos jugaven amb negres contra dos rivals del club dels Tres Peons. I els dos han guanyat. La partida del Josep no sé com ha anat perquè no l’he vista ni tampoc l’he vist perquè m’ho expliqués. La del Peris tampoc l’he vista, però ha acabat molt ràpid, perquè l’he vist aviat entrant a la nostra sala a veure la partida del Jensen. En Joaquim m’ha dit que el rival s’ha deixat una dama i ha abandonat. Tant el Josep com en Joaquim es posen amb 3 punts.

A l’altell hi jugaven l’Antonio Moyano, el Conrad Marzà i el Joan Garcia Guardiola. El Conrad li tocava jugar amb blanques contra un noi sub-14 del Mataró, amb molt de talent. No sé com ha anat la partida però he vist que ha acabat amb taules; se situa amb 4 punts. El Joan avui jugava amb negres contra un rival forçar dir del C.E. Barcelona, i ha aconseguit una gran victòria, demostrant que efectivament està “on fire”; es posa amb 5 punts i presentant credencials pel competir pel premi a la seva categoria. Finalment, vaig marxar sense saber que havia fet l’Antonio, que li tocava jugar amb blanques contra un rival veterà del Centro Aragonés; més tard he sabut que també s’ha endut la victòria, i ja suma 4 punts en el torneig

A l’auditori principal hi jugaven l’Emili Albero i el Xavi Boloix. L’Emili Albero ha jugat amb blanques contra un rival del Cor de Marina de Badalona, el club que havia estat el Sant Josep de tota la vida, i que ha hagut de canviar de local i de nom pel que m'han dit per divergències diverses amb l’esglèsia i el preu a pagar pel lloguer del seu local. Coses que passen. No obstant, sent de Badalona, conec el local nou on estaran, que està situat en mig de la Rambla de Badalona, i estic segur que serà una seu formidable. El cas és que avui l'Emili ha tornat a fer taules, de manera que segueix conservant la seva imbatibilitat i ja suma 4,5 punts en el torneig. Ben a prop d'ell, hi estava el Xavi Boloix, que avui li tocava jugar amb negres contra un rival de la Rubinenca, i també s’ha endut una important victòria, demostrant que també està ben en forma, i sumant ja 5 punts.

Pel que fa al grup C, avui tots estàvem junts a la mateixa sala, la sala 23 de l’edifici annex, a la qual avui no funcionava gaire bé l’aire condicionat. Feia molta calor i no era l’ambient més propici per jugar a escacs. El primer en acabar ha estat l’Angel Almagro, que avui ha jugat amb negres contra un rival veterà del Tres peons. Jugava gairebé darrera meu, però no he pogut seguir-lo gaire concentrat en la meva partida, el mal de cap i els problemes urinaris. Un dels cops que he tornat de “can roca” he vist la partida i estava francament malament, amb una peça de menys i a la defensiva. Finalment ha acabat perdent, i es queda amb 3,5 punts.

El següent en acabar ha estat el Jensen, que avui s’enfrontava amb negres contra un rival “durillo” del Congrés, que ja havia derrotat al David en la jornada anterior. La partida ha estat molt disputada, amb els dos rivals buscant-se les pessigolles, però el Jensen ha jugat el final d’una forma impecable i s’ha acabat imposant, situant-se ja amb 4,5 punts.

Més tard ha estat el David el que ha acabat la seva partida. Avui jugava amb negres contra un rival del club EDAMI, i la partida ha estat complicada. En una de les vegades que m'he aixecat he vist amb una posició que no m’agradava gens i tenia un peó de menys. Es veu que poc després ha aconseguit guanyar la qualitat, però no era una posició fàcil de jugar, però poc a poc ha aconseguit destravar la situació a favor seu i s’ha emportat una gran victòria, situant-se amb 3,5 punts.

La meva partida ha estat un calvari, perquè ha estat molt disputada i he hagut de trampejar els problemes urinaris i els del mal de cap i la sensació de malestar fruit de tenir l’estomac buit. M’enfrontava amb blanques contra un nano sub-12 del C.E. Valls que ha jugat força bé. A diferència de molts dels nanos de la seva edat, ha estat un nano que ha pensat molt i ha consumit molt de temps de rellotge, perquè la situació ha quedat molt travada. S’ha decidit a atacar el meu enroc amb la dama i els cavalls però jo tenia en tot moment la situació controlada. El problema que ha tingut el meu rival és que ha consumit molt de temps i abans d’arribar a la jugada 40 ja no li quedava temps en el rellotge, i en aquell moment no ha tingut temps de veure un cop tàctic en que li guanyat una peça neta i l’he deixat totalment bloquejat. Amb la pressió del temps, ha hagut de jugar sense pensar, mentre jo aprofitava per situar millor les meves peces. Finalment l’he entrat amb la dama i he acabat fent l’escac i mat. Em poso amb 4 punts. Un cop acabada la partida me n’he anat a menjar alguna cosa.

I l’últim en acabar avui ha estat el Ferran, que avui s’enfrontava amb negres contra un rival sub-16, del Sitges. La partida ha estat disputadíssima i ha durat més de 4 hores i mitja. En un moment de la partida en Ferran ha demanat taules, però el rival les ha rebutjades i ha tirat el seu peó endavant. S’ha arribat a un final en que el Ferran tenia un peó més, però el rival tenia un peó en sisena suportat pel seu rei i la torre. El Ferran ha hagut de sacrificar la seva torre quan el rival ha coronat, però tenia tres peons passat, dos en sisena, que podien haver coronat. No era fàcil, però sincerament crec que el Ferran s’ha equivocat amb el pla, i el rival ha tingut el temps d’acostar el seu rei als peons, mentre la torre barrava el pas de rei. El Ferran ha abandonat. Llàstima, es queda amb 3,5 punts.

Finalment, avui vull agrair la visita del Ladis, la presència del qual m’ha donat un gran suport moral. També he vist i he saludat al Jose Antonio Regadera i l’Emilio Domínguez.

Resum de la jornada pels jugadors del Cornellà ha estat 9 de 12 punts possibles, una molt bona jornada en general. Veurem ara, que arriba la fase decisiva. 

Us deixo algunes fotos mes

Albert Puig

Tots pendents de la partida del Ferran
 
Quina tensió!!

Entrades populars

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera