dissabte, 21 de març del 2020

1er. Torneo A tu Aire Online Cornella C.E.

Chess-Results


I Torneo A tu Aire Online

“Club d’Escacs Cornellà”

Bases del torneo:


1º. El Torneo se disputará por internet, jugándose las partidas en la aplicación Lichess.

2º. El torneo se jugará en un solo grupo, y será un todos contra todos, partiendo con el Elo català.
Y valdrá para el Elo de Lichess

3º. Los emparejamientos se harán con el programa informático “Swiss Manager”.

4º. El día de juego:
Se jugará cada día como mínimo dos rondas, o sea dos partidas, una con blancas y otra con negras, pues es un torneo a doble vuelta. Se jugará la ida y la vuelta al mismo tiempo, serán las dos rondas seguidas.
Una vez finalizadas las dos partidas, se comunicarán los resultados por el grupo creado de Whatsapp para tal efecto.
Una vez finalizadas todas las partidas de esas rondas (ida y vuelta) vienen juntas las dos rondas, en el grupo de Whatsapp se informará del inicio de las dos siguientes rondas.
Los dos jugadores que se enfrenten, deben de quedar si no pueden a la hora que se determine que empiezan las rondas.
Ejemplo: Inicio de las dos rondas, 10:00 de la mañana, todos los que puedan jugar a esa hora , que lo hagan, a partir de esa hora los que no puedan quedarán con su contrincante a la hora posible, cuando estén todas las rondas, se iniciarán las dos siguientes.

5º. El ritmo de jurgo e inicio del torneo:
Las partides serán de 5 minuts per jugador amb increments de 3 segons per cada jugada efectuada, per tant vàlides les lleis generals dels escacs, al ser por internet, los errores de colocar mal una pieza, por equivocarse al marcar la casilla, o cualquier otro problema, no se podrá reclamar.

6º. Premios :Pasar de la mejor manera el confinamiento en casa, y la mejor manera es jugando al Ajedrez. Ese es el mejor Premio

7º.  La organización se reserva el derecho de anular una inscripción.

8º. Desempates del torneo: para la clasificación del torneo se usaran los siguiente tipos de desempate:
1-   Resultado particular
2-   Mayor número de victorias
3-   Sonneborn-Berger
4-   Mayoría de victorias negras

9º. El Sr. Francisco Xavier Solera ,  harà de árbitroyi director.

10º. Cualquier punto no previsto en las presentes bases se resolverá aplicando la normativa de la FIDE  para torneos cerrados de Blitz.

11º. La participación en el torneo implica la total acceptación de estas bases. Al mismo tiempo los jugadores participantes autoritzan la publicación de sus datos personales deportivos, en los diferentes medios de comunicación del Club d’Escacs Cornellà: llistats de resultats, classificacions, participants, partides... per eixemple la pagina de Chess-Result, Lichess.

12º. El organizador se reserva el derecho de cambiar cualquier punto de este reglamento.


Una saludo
Francisco X. Solera

diumenge, 15 de març del 2020

1r Torneig Social Online Coronavirus-2020


CRÒNICA JORNADA SOCIAL ESCACS ONLINE, 15/03/2020
(per Albert Puig)

Bé, avui era el dia que s’havia de jugar la novena i darrera jornada de la Lliga Catalana, però l’expansió generalitzada de la pandèmia del COVID-19 a casa nostra ha fet decretar suspensions de jornades, i posteriorment confinaments domiciliaris.
El Club d’Escacs de Cornellà de seguida s’hi va afegir i també va decidir suspendre totes les activitats al Temple: classes de l’escola, sessions d’entrenament i de joc, juntes, tornejos que hem hagut d’ajornar (la Copa).
El que no s’havia suspès és el xat de whatsapp dels companys del club, que sempre acostuma a ser molt actiu. Enmig del tedi originat del confinament domiciliari, dissabte vam estar parlar d’organitzar una mena de competició entre nosaltres per no perdre el ritme de competició de les 64  caselles, i el nostre company Harold ens va proposar organitzar un torneig a través de la plataforma lichess.
En Harold és un autèntic crack, i l’estem trobant molt a faltar aquest any a la lliga, en que per motius personals/professionals va decidir no renovar la llicència federativa aquest any. Però segueix sent  actiu dins del bloc, i sempre que pot es deixa veure pel Temple.
El fet és que es va encarregar d’organitzar-lo i de seguida vam començar a donar els nostres nickname d’usuari, tant els que fa temps que hi som, com aquells que s’acabaven de descarregar l’aplicació justament per apuntar-se al torneig.
Dit i fet; avui a les 12h, i amb una durada de 2h, hem celebrat el primer torneig social on-line entre diversos companys. Les regles eren senzilles, però complicades d’entendre pels que hi participàvem per primer cop: les victòries valen 2 punts, les taules 1 i les derrotes 0, però es premia la ratxa de victòries, de manera que després de 2 victòries seguides la puntuació es doblava.
Ha estat la primera incursió que com a club hem fet en el món de les competicions a través de les noves tecnologies, i hem tingut una variada composició de jugadors, des dels més joves i avesats en aquest món (en Ferran, en Jensen i el David) fins a d’altres més veterans.

El flamant guanyador i campió de la 1ª edició del Torneig Social Coronavirus 2020 ha estat en Sergio Santamaria, que ha aconseguit 38 punts, havent batut el record amb 17 partides jugades (i 13 guanyades).
El segon lloc ha anat a parar al Jensen, amb 28 punts, que ha acabat guanyant 11 de les 13 partides jugades. Extraordinari torneig de la nostra jova promesa, que cada dia juga millor. Durant molta estona ha estat liderant el torneig.
El tercer lloc se l’ha endut en Raul, amb 22 punts, que ha guanyat 8 de les 11 partides que ha disputat. A tots ens ha fet molta il·lusió tornar a tenir al Raul competint. Segueix vinculat al club, encara que fa molts anys que per motius personals i professionals no disposa de temps per jugar a escacs. No obstant, ha demostrat que segueix tenint un nivell espectacular. Tant de bo el tornem a tenir aviat com a company a la Lliga.
No obstant, darrera dels tres primers llocs la disputa ha estat molt intensa, amb fins 9 jugadors que han puntuat entre 4,5 i 8,5 victòries.
Ha estat una interessant experiència, amb partides realment espectaculars, i sobretot amb un "fair-play" exquisit. El xat del torneig no ha parat de recollir comentaris de les partides i felicitacions dels uns als altres.
Esperem que poguem repetir-la, i en la mida del possible, millorar-la

Albert Puig.



dimarts, 10 de març del 2020

Lliga Catalana 8ª Ronda


CRÒNICA 8ª JORNADA LLIGA CATALANA, 08/03/2020

Sergio i l'Ana: la foto de la jornada. Bona partida

Resum dels resultats:

 Catalònia-Joviat B
 Cornellà A
3 - 7
 Cornellà B
 Collblanc  A
7½ - 2½
 Cornellà D
 Cornellà C
5 - 3
 Cornellà F
 Cornellà E
2½ - 3½


Dia de la dona; molt a reivindicar: de les 73 fitxes que tenim al club, només 6 fitxes corresponen a noies. És cert que tenim altres noies vinculades al club i que no tenen fitxa, algunes fins i tot com a monitores, però el nostre cas no és una excepció. A gairebé tots els clubs predominen els homes molt per sobre de les dones. Tant de bo la xifra de noies que s’interessin pels escacs augmenti; precisament els escacs és una disciplina esportiva en la que els dos sexes competeixen en absoluta igualtat d’oportunitats. 
Entrant en la part competitiva, si la setmana passada va ser la jornada negra, aquesta setmana ha estat la setmana de ... del catxondeo!!! Ha ha ha ... La Federació ens havia enquadrat en el mateix grup als equips de 1ª i 2ª, i l’enfrontament entre els nostres equips ha donat moments autènticament delirants, ha ha ha ...
Es notava que hi havia ganes de gresca i "show", perquè he arribat poc abans de les 9 i ja hi havia un munt de companys, que ho tenien pràcticament tot muntat, de manera que hem començat amb la guerra psicològica de tirar-nos pulles els uns als altres que ens havíem d'enfrontar entre sí, ha ha ha ... Feia temps que no rèiem tant!

Bé, començament per les coses serioses. El nostre primer equip tenia un enfrontament important en la seva visita a Manresa, contra el Catalònia-Joviat, si volia seguir mantenint opcions d’ascens. I el cert és que l’equip ha respost com s’esperava. Tot i algunes baixes, els darrers taulers de l’equip A han decidit el matx. Arriba als 7 punts, i es manté en 2n lloc en les places que donen lloc a la promoció d’ascens.

Seguim amb l’equip B. Avui jugava a casa contra l’equip de Collblanc, i ha aconseguit una gran victòria que no tan sols referma la permanència de l’equip a la categoria, sinó que el situa en el 3r lloc. El Sergio ens ha preparat la seva sensacional crònica, com sempre, que trobareu a continuació. A aquest equip només li queda un enfrontament, contra l’Espiga, el líder imbatut del grup, però ho farà amb la seguretat d’haver fet els deures a temps.

I anem amb el primer dels duels fratricides del dia. Els equips C i D s’enfrontaven entre si. El Francisco havia preparat les alineacions ben compensades, encara que sobre el terreny els jugadors del C eren millors que els de l’equip D. Però ha saltat la sorpresa, i l’equip D ha guanyat, i val a dir que ho ha fet amb solvència. L’equip D aconsegueix un punt molt important, i la setmana vinent es jugarà la permanència a casa del Sant Martí C.

I en la sala annexa es disputava el segon dels duels fraticides del dia, que enfrontava als equips E i F. En aquest matx, el Francisco també havia preparat alineacions compensades, amb l’equip E lleugerament superior a l’F. I en aquest cas, ha estat l’equip E el que ha guanyat per la mínima, de manera que l’equip F encara haurà de patir en la darrera jornada per evitar el descens.

Bé, això s’està acabant; ens queda només una sola ronda. Tres dels nostres equips (el B, el C i l’E·) no s’hi jugaran res més enllà del goig de guanyar una bona partida. En canvi, la darrera ronda serà molt important pels altres tres. L’equip A es jugarà les opcions de pujar al Temple, davant el Sant Martí B, que no s’hi juga res. L’equip D visitarà al Sant Martí C (que tampoc es juga res) amb la necessitat de guanyar si vol assegurar-se la permanència. I l’equip F visita el Martorell C, en un duel directe per evitar la 9ª plaça que podria suposar el descens.  

Albert Puig

PD: Jugarem moltes altres rondes, segurament molt millor, però riure com hem rigut avui, serà difícil. Francisco, feia temps que no et veia partir-te el cul com avui.


Cornellà B 7.5-2.5 Collblanc
(per Sergio Santamaría)

Hoy nos jugábamos la salvación, matemáticamente nos faltaba medio punto. Por fin, pese al coronavirus, hemos podido poner un equipo más fuerte que de costumbre.

El Collblanc ha presentado todo lo que tienen a excepción de su número 2 de lista. Por cierto! Un saludo a mi rival, que cuando le he dicho el nombre sabía que yo hago las crónicas; ... fa goig que nos lean en otros clubs!


Rápidamente Boloix ha empezado a ganar piezas, sus partidas este año son rápidas tanto ganando como perdiendo. Hoy ha tocado ganar. 1-0. 

Poco después yo he puesto el segundo punto en el casillero, partida igualada hasta que mi rival se ha dejado una pieza. 2-0.

Bosco con el marcador de cara y alfiles de diferente color ha hecho tablas. 2.5-0.5.

Solera, que volvía tras varias partidas sin jugar, ha aceptado unas tablas, había mucho lío en el tablero pero medio puntito nos beneficiaba. 3-1.

Albero con varias piezas de más en el final ha ganado. 4-1.

León le ha tocado jugar con un jugador que tuvo bastante más ELO y que suele jugar bastantes torneos. Al final ha perdido. 4-2. Ánims Manel!! A la última guanyes!

El punto del empate y de la salvación nos lo ha dado Xavi Hernández. Aprendiendo de mis atracos ha intentado cazar una torre limpia, no le ha salido pero ha ganado calidad. Poco a poco ya aprenderás a atracar piezas jejejeje 5-2.

Salva en un final que pintaba tablas ha encontrado una buena red de mate y ha ganado! Buena noticia para levantar la moral! 6-2.

Óscar, nuestro refuerzo, tenía torre de menos contra un rival duro. No sé cómo lo ha hecho pero ha hecho tablas! 6.5-2.5.

Y por último Miquel, al borde del tiempo, se ha colgado una torre. Pero el rival al borde del tiempo también ha acabado perdido por el ataque de Miquel. 7.5-2.5

Nos hemos salvado en un grupo complicado! 

Un año más en Preferente!! 

Felicidades equipo!




Crònica CORNELLÀ D – CORNELLÀ C, 5 - 3
(per Albert Puig)

Aquest matx entre companys es disputava a la sala principal, i el Francisco havia preparat les alineacions compensades, si bé sobre el paper el C era millors.

El matx ha començat amb una ràpida victòria de l’Hugo Duro, que duia les peces negres blanques, i que amb un atac fulgurant dels que ens té acostumats posava el matx amb un resultat de 0 a 1 a favor de l’equip C.


No obstant, no trigava gaire en anivellar-se el matx, gràcies a l’Esther. L’Esther duia les blanques, i li ha tocat la desagradable fortuna d'haver de jugar contra el Guillem. I l'Esther no ha tingut cap mena de pietat, jugant de manera molt agressiva contra el pobre Guillem, que no ha sabut per on li han acabat arribant venien “les mastegots”, ha ha ha ... El matx quedava 1 a 1.


Poc després era l’Oriol el que decantava la partida cap al cantó de l’equip D. A l’Oriol li havia tocat jugar amb amb les negres contra en David Zariuk, un noi que aviat començarà a crèixer com l'escuma. Avui en David ho ha fet força bé, però l’Oriol té més experiència i està en un bon estat de forma, jugant amb molta seguretat, i s’ha imposat sense gaires dificultats .


Més tard el Valentín derrotava al seu amic Joaquim Peris, en una partida força disputada. El matx se situava 3 a 1.
Al cap d’una estona, una nova sorpresa (tot i que per mi, sorpresa relativa): en Josep derrotava al Quique en el primer tauler. En Josep és un jugador molt sòlid i avui ha aconseguit derrotar en una molt bona partida al Quique. El marcador quedava 4 a 1.

La següent partida en acabar ha estat la del David i el Francisco. El Francisco jugava amb blanques, però el David ha lluitat força per la iniciativa. Tant, que en una jugada s’ha vingut amunt amb un sacrifici d’alfil mentre exclamava davant de tothom: “hemos venido a jugar”, ha ha ha ... Ben bé tots els companys han rigut, en especial el seu pare, que ha hagut de sortir fora a pal·liar els efectes de l’atac de riure que li ha provocat el seu fill. El fet és que el càlcul de David no havia estat prou acurat, i s’ha trobat al davant un experimentat Francisco, que ha neutralitzat l’atac del David i ha jugat amb la tranquil·litat de disposar d’una peça d’avantatge. El marcador s’escurçava 4 a 2.

El punt definitiu que ha acabat decantant el matx l’ha aconseguit en Sergio Solera, no sense dificultat, ja que l’Ana ha jugat una molt bona partida i ha aguantat molt bé; de fet, ha estat una partida força interessant, i per mi es mereix encapçalar la crònica de la jornada; la partida ha començat de cara, perquè l'Ana ha pecat d'inexperiència i de seguida ha quedat en desavantatge; malgrat tot, l’Ana ha lluitat força i en cap moment ha donat el seu braç a tòrcer, posant les coses molt complicades al Sergio. Al final el Sergio ha trobat un pla guanyador i ha acabat aconseguint la victòria i situava el marcador 5 a 2.
L'Ana, que està progressant molt


La darrera partida en acabar ha estat la que han disputat en Jensen (amb blanques) contra el Rafa (amb negres), i ha estat una gran partida. En Jensen ha dut la iniciativa i ha tingut contra les cordes al Rafa, però l’experiència és un grau. En Jensen ha avançat massa precipitadament els peons i el Rafa ha jugat molt segur, quedant-se amb un alfil de més abast que el cavall del Jensen, i un peó de més. Amb el matx decidit, el Rafa ha escurçat el marcador, deixant el 5 a 3 definitiu a favor del D.
Resultat final 5 a 3.

Algunes fotos més de la Sandra:
Pla General de la Sala
Gran metàfora: el pare juga però el fill s'hi acosta...
L'altra partida del dia. De moment, s'imposa l'experiència



Crònica CORNELLÀ F – CORNELLÀ E, 2 ½ - 3 ½
(per Albert Puig)

Aquest matx entre companys es disputava a la sala annexa, i el fet de quedar separats ha facilitat el catxondeo entre nosaltres, ha ha ha... Semblava ben bé com si estiguéssim jugant un sopar-ràpides. De fet, abans de començar i preveient que el matx fos més sorollós de lo habitual (ja m’enteneu) hem fet una comprovació que no hi haguessin càmeres ocultes, no fos que a la Federació no li donés per no homologar l’enfrontament, ha ha ha ...
El cert és que a l’hora de la veritat, tot i els somriures, les partides s’han disputat amb el rigor necessari de qualsevol enfrontament entre jugadors d’escacs. Per cert, avui ha tornat a jugar el José Saez, que era la primera partida que disputava després de l’operació.
Les alineacions dels dos equips estaven força compensades, tot i que sobre el paper, l’equip E era superior.
Ja havien passat pocs minuts i ja sentíem com discutien el Saez i el Cuxart per les planelles. El Saez li demanava la planella al Cuxart, i l’Albert havia apuntat a la seva planella les jugades “com el cul”, com de costum. Entre que el Saez sordeja, i l’altre que també, era com una reedició de “No me chilles, que no te veo”, en un homenatge al Rafa, que tant li agrada trobar paral·lelismes cinematogràfics, ha ha ha... És que el moment ha estat tan delirant, que fins i tot el Cañi els ha dit que comencessin de nou, ha ha ha... No ho han fet. Ara bé, aviam qui té pebrots de revisar la partida, ha ha ha...

Bromes a banda, he anat a veure la partida entre els meus companys de la Ruta 36, en Juan Antonio i el Ladis, en el 6è tauler. El Juan duia les blanques i estava portant la iniciativa, i el Ladis ha jugat una mica passiu, i massa ràpid, com a vegades acostuma a fer. El cas és que el Juan Antonio ha aconseguit portar un cavall fins a la 6a fila fent un doble atacant dues torres, que li assegurava almenys la qualitat. I en Ladis s’ha vingut amunt: mirant-me als ulls i fent el gest amb les dues mans de sostenir-se “els pebrots”, agafa el seu alfil i el sacrifica per capturar el peó de h3 de l’enroc del Juan Antonio, mentre exclamava “he he he ... con dos cojones!”. En aquell moment jo he pensat justament el que ha dit tot seguit el Juan Antonio mentre reia: “esto va a ser una massacre”, mentre capturava l’alfil. Jo he tornat a la meva partida.
Un cop he fet el meu moviment he tornat a la partida dels companys de Ruta, i el Ladis ja havia la dama a g5, i el Juan Antonio li donava un cop de gràcia addicional jugant Af6, amenaçant dama i torre alhora. Això estava dat i beneit. El Ladis retirava la dama i el Juan Antonio capturava la torre, però en Ladis seguia a la seva jugant un cavall. He deixat la partida per tornar a al meva, i quan he tornat, ja estava tot fet. En Juan Antonio aconseguia el primer punt per l’equip E, i situava el 0 a 1. Ara sí, en aquell moment m’he aixecat, he anat la Ladis, i ... li he fotut un calbot! Us ho juro! I el tio ha rigut perquè sabia que se’l mereixia, ha ha ha ... La mare que el va parir! Avui ha fet un “Ladis” en tota regla, ha ha ha ...

La següent partida en acabar ha durat una mica més que la del costat. El Ferran jugava amb blanques contra l’Angel, i ha jugat de manera sensacional. Molt aviat, l’Angel ha mogut dos cops la mateix peça a l’obertura i el Ferran ho ha aprofitat molt bé per aconseguir un avantatge posicional clar. Més tard, una imprecisió de l’Angel ha permès al Ferran capturar una peça amb l’expansió de peons. Ha situat un peó en 6a i la torre en 7a, i de cop, un cop tàctic sensacional, que sacrifica una torre, però que finalment es recupera, aprofitant una clavada del rei. El Ferran ha simplificat, i s’ha quedat amb dos peons passat i lligats en 6a, que l’Angel no podia evitar que coronessin. El Ferran ha situat el marcador en empat 1 a 1.

Poc després, eren el Cañi i el Carles els que decidien posar fi a la seva partida acordant taules. Una partida disputadeta, amb possibilitats per les dues bandes. Els dos han decidit pactar el repartiment de punts, i el matx se situava empatat. 1 ½ a 1 ½

Al meu costat jugava el Josep Mª Salvador amb negres contra l’Emilio Dominguez. Ha estat una partida molt interessant. En Josep Mª m’ha comentat al final de la partida que tenia la sensació d’haver desaprofitat el moment en la partida i s’ha quedat amb qualitat de menys. I aleshores l’Emilio ha estat apretant, però el cert és que el Josep Mª s’ha defensat bé. Al final ha quedat una posició en que l’Emilio s’ha quedat amb una dama contra un cavall i torre del Josep Mª. No ha estat fàcil, però al final l’Emilio ha fet un gran avançament de peó que assegurava capturar peça, i s’ha imposat. El marcador es posava 1 ½ a 2 ½ a favor de l’E.

La següent partida en acabar ha estat la meva. Jo avui venia amb un refredat notable i la moral força tocada per no haver aconseguit cap victòria, i m’enfrontava al Joan Garcia Guardiola, que estava “on fire”. Jo duia les blanques i m’he trobat un rival que em plantejava una siciliana. El cas és que no li he permès jugar còmode. El rival s’ha expandit molt ràpidament pel flanc de dama, però he trobat una original jugada de dama que a més de connectar les torres atacava dos peons. En Joan s’ha vist obligat a situar el seu alfil de caselles blanques darrera els seus peons, i aleshores he guanyat la columna oberta, situant el cavall. Poc després, he traduït el meu avantatge posicional en material amb un atac doble del meu alfil a les torres, que m’ha permès aconseguir la qualitat. Aleshores he dut la dama a les posicions d’atac, i he començat a atacar les debilitats del meu rival fruit de la seva expansió de peons. I una errada ha decidit la partida. En Joan s’ha preocupat d’evitar la captura d’un peó i no ha vist que la meva dama entrava fent escac i capturant la torre. Ha abandonat. La partida tornava a estar empatada 2 ½ a 2 ½ .

Només quedava la partida entre el Saez i el Cuxart. La partida ha estat molt interessant, ja que el Saez s’havia quedat amb dues torres, mentre l’Albert tenia dos alfils i dos peons de més. I no he conegut a cap jugador que sàpiga jugar millor amb els seus alfils que l’Albert Cuxart. No sé com ha anat exactament, però el Sáez ha perdut una torre, possiblement per evitar una coronació, i els dos alfils de l’Albert estaven arraconant al rei del Saez. La torre del José esdevenia inútil, i poc a poc, com una formigueta, l’Albert ha anat portant el seu rei per clavar l’estocada definitiva. El matx quedava sentenciat 2 ½ a 3 ½ a favor de l’equip  E. Llàstima, perquè l’equip F no aconsegueix evitar el fantasma del descens.
Veurem si la darrera jornada ho aconseguim.

Albert Puig.

Acompanyo més fotos de la Sandra:
Els nostres veterans
I el nostre octogenari crack. Jo de gran vull ser com ell!!
L'altre gran duel de la jornada
Disputant una bona partida amb en Joan, entre amics
Panoràmica de la Sala
Bona partida, la de l'Emilio i el Josep Mª
L'Angel ha "tastat" el gran nivell de forma del Ferran
Duel de companys de la Ruta 36


divendres, 6 de març del 2020

Lliga Catalana 7a Ronda


CRÒNICA 7ª JORNADA LLIGA CATALANA, 01/03/2020

Resum dels resultats:

 Cornellà A
 Ateneu Colon B
4½ - 5½
 Calldetenes A
 Cornellà B
5 - 4
 Cornellà C
 Castelldefels B
3 - 5
 Congrés C
 Cornellà D
4½ - 3½
 Cornellà E
 Sant Joan Despí B
1½ - 4½
 Castelldefels C
 Cornellà F
3½ - 2½

Jornada negra. Aquesta setmana han perdut els sis equips del club.
El nostre primer equip tenia un enfrontament decisiu contra l’Ateneu Colon B, en un duel que, encara que queden dues jornades més, decidia el primer lloc que dona accés directe a l’ascens a 2a divisió nacional. Els dos equips tenien un nivell similar d’elo, i el rival ha presentat el seu millor equip possible, amb els nº de llista de l’11 al 20. El duel ha estat impressionant, i s’ha acabat decidint per la mínima a favor de l’Ateneu Colon. L’equip A seguirà lluitant per apurar les oportunitats de l’ascens.
El nostre equip B visitava el Calldetenes, un rival perillós que es jugava sortir de la zona de perill, i ja hem tingut la primera baixa abans de començar, doncs el nostre darrer tauler no s’ha presentat. Afortunadament el rival ha presentat un equip amb una vacant. El matx estava equilibrat, però l’equip B ha acabat perdent. Us deixo adjunta la crònica del Sergio
El Cornellà C rebia la visita del Castelldefels, un dels equips forts del nostre grup, i l’equip ha perdut 3 a 5. Us adjuntaré una crònica.
El nostre D també tenia un matx decisiu a casa del Congrés C, rival directe per evitar el descens, i ha perdut per la mínima. Es complica la permanència a 1a i caldrà lluitar a fons en les jornades següents. Adjunto la crònica del Rafa i reportatge fotogràfic de la Sandra.
L’equip E rebia a casa els nostres amics i veïns de Sant Joan Despí, que aquest any es el màxim favorit per guanyar la lliga, i també ha perdut. Adjunto crònica del Ladis.
I finalment l’equip F, que visitava Castelldefels, i que anava amb dues vacants, ha acabat perdent per la mínima, de manera que continua a prop de la zona perillosa fregant el descens.
Bé, ja només queden dues rondes, i això li queda poc per acabar. La setmana vinent tindrem els enfrontaments directes i fraticides al nostre Temple, entre els equips C i D, i entre els equips E i F. El Temple viurà una gran jornada.

Albert Puig

Adjunto fotos del nostre equip A: 

En Palacín i en David
En Fàbregas i l'Ortega
En Pau
En Miquel i el Marinko
En Bosco i el Xavi


CRÓNICA CALLDETENES 5-4 CORNELLÀ B
(per Sergio Santamaría)  

A las 7:45 todos puntuales para un viajecito de más de una hora hasta Calldetenes. Bueno todos no, Boloix llegaba tarde jejeje
Al llegar nos hemos encontrado con León y Bise que iban directos.
Ya sabíamos que jugábamos con solo 9 jugadores por bajas de última hora, otra vez… Pero por suerte al llegar nos han dicho que ellos también tenían solo 9 jugadores, así que matx igualado.
Tras poco más de una hora de partida Miquel tiene que rendirse en el primer tablero contra un coco de 2288 y casi al mismo tiempo Boloix que se había comido un croissant y todas las piezas del rival gana en el séptimo. 1-1.
Emili después de ganar un peón en la apertura hace una entrega de pieza pensando que corona pero el peón está parado y pierde en el cuarto. 2-1.
Bise en el noveno tablero y en una sala VIP para él solito mientras los demás no apretujábamos, gana con solvencia devolviendo el empate. 2-2.
Salva en un final que parecía ganado, simplifica quedando con alfiles de distinto color y no puede hacer valer los dos peones de más. Tablas en el sexto, ya vendrán tiempos mejores! 2.5-2.5.
Aquí empezamos a entrar en mis apuros de tiempo y no he acabado de ver las partidas. 
Quique pierde en el quinto, no lo he visto pero tenía peón de menos. 3.5-2.5. 
Moyano, que tampoco he visto el remate ha ganado en el octavo, empate a 3.5-3.5.
León, a mi lado en el tablero dos con una estructura mala de peones ha acabado perdiendo un final de torres que su rival ha sabido apretar muy bien, 4.5-3.5.
Y quedo yo en el tablero tres, una vez más el último… solo nos valía mi victoria para empatar. En un final de torre y 4 peones contra dos caballos y 2 peones. He apretado hasta las 14:00, momento en que he entregado la torre por el último peón pero ha podido parar los míos con el caballo que le quedaba y tablas. Sigo invicto pero esta sabe a derrota por el equipo. 5-4.
Gracias al buen inicio seguimos fuera de peligro, pero nos falta medio punto para asegurar la salvación. La semana que viene nos visita el colista y no podemos relajarnos, aún no estamos salvados. Así que todos concentrados, ¡¡que no hayan más bajas por favor!! ¡Y a ganar la semana que viene!

Sergio Santamaría

  


Crònica CORNELLÀ C – CASTELLDEFELS B, 3 - 5
(per Albert Puig)
He arribat al Patronat poc abans de les 9h, tot just poques hores després d’haver estrenat el restaurant la nit abans, en la qual havíem sopat en família i amics. De fet, avui diumenge s’estrenava oficialment el nou bar/restaurant del Patronat, amb una paella col·lectiva al pati acompanyada d’una jam session que posava música. Espero que els nous encarregats ens facin passar tants bons moments com l’anterior.
Aquesta setmana el Francisco m’ha posat en l’equip C, un equip amb el que mai havia jugat, i d’aquesta manera acompleixo una de les fites que pocs companys del club poden dir: ser un jugador que ha format part de tots els equips del club, des de l’A fins a l’F. Reconec que com a fet no deixa de ser anecdòtic i no representa res del qual sentir-se orgullós, però a mi, que m’estimo molt aquest club, em fa gràcia poder dir que he jugat en tots els equips i categories.
La sala abans de l'inici
Anem a la crònica. Com he dit, he estat dels més matiners en arribar, i he arribat a temps per canviar les taules, doncs com en la setmana anterior, a la sala gran hi jugarien els equips de Preferent i de 2ª provincial, i a la sala annexa hi jugaríem l’equip de 1ª provincial. Així tots estem més amples.
Avui no teníem el portàtil, i per tant, no hem pogut posar el marcador com en les rondes anteriors. Francisco, ves prenent nota: no tenir el marcador engegat ens porta mala sort, ha ha ha...
El nostre rival presentava un bon equip, amb dos primers taulers molt forts, però en la resta de taulers es preveia una lluita força equilibrada. La primera alegria l’he tinguda quan he vist en Ramon, que avui jugava de primer tauler. En Ramon és un jugador excepcional, que està molt desentrenat, i que aquest any jugava la seva primera partida, i se’l veia molt il·lusionat. I després un altre motiu d’alegria, en reunir-nos un cop més la Ruta 36, dos jugant al C, i dos jugant a l’E. Quins bons moments havíem viscut els quatre!

Bé, el matx ha començat amb l’absència de l’Albert Cuxart, que sempre és una incògnita saber si arribarà a no. Afortunadament no ha trigat en aparèixer i l'he acompanyat al lloc. Jo de tant en tant, anava a la sala gran, a veure les partides de l’A, i també les de l’E, on jugava el meu fill Oriol.
Mirava les partides dels companys, i en principi totes presentaven igualtat, però no sé que ha fet l’Albert Cuxart, que de seguida ha perdut una peça, i el matx semblava complicar-se. 
No obstant, el que l’ha complicat de debò és aquest "sòmines" que escriu aquesta crònica. Avui jugava la meva 4a partida consecutiva amb negres, i el meu rival era l’Alvaro, un noi de 19 anys que no fa gaire temps que estava jugant els campionats d’edats. I definitivament avui no era el meu dia, i aquesta no està sent la meva lliga, perquè no he aconseguit encara puntuar. Avui a més m'he vingut amunt experimentant una nova línia de la Caro Kahm que se m'ha acudit, amb la intenció d'atacar i canviar peces per arribar a una posició igualada, però m’he trobat una resposta molt intel·ligent del rival amb un moviment de rei que m’ha descol·locat; poc després he comés una “cagada” clamorosa que m’ha costat una peça neta, i que ha deixat totalment la iniciativa al meu rival. No sé per quins setze ous m'ha donat per seguir jugant, però no he trigat gaire en inclinar el rei. El meu rival i jo hem anat a analitzar la partida. Bon nano, l’Alvaro.
El Cuxart aguantava, en desavantatge, mentre les altres partides estaven totalment obertes. A la sala gran, en Ladis perdia la seva partida contra un rival que disposava d'un peó de més i avançat, i a l’equip A les coses es posaven de cara, amb la victòria del Marinko. He anat a la sala d’anàlisi a veure la partida del Ladis. Llàstima, perquè avui no s'ha precipitat, però ha fet un canvi de peces al meu entendre sospitòs, que li ha costat un peó, i aquest punyetero peó és el que li ha costat la partida. 
Mentrestant, en el matx de l’A tot seguia igual, amb igualtat absoluta en totes les partides; en l'equip l’E, el Jose Antonio perdia la seva partida i el Juan Antonio acordava taules amb el Pau, de manera que el matx estava decidit amb 3,5 a 0,5, quedant només les partides dels joves, en Sergio i l’Oriol.
He anat cap a la sala del nostre equip. En Ramon tenia una posició força igualada, amb opcions. En canvi, en Josep Salazar no tenia gens de bona pinta la posició després dels canvis. La partida de l’Adrian estava renyida, amb els dos lluitant per la iniciativa. I en les partides del Valentin i el Juan tot estava per decidir. L’Albert seguia resistint, i en Cañi tenia igualtat, però una bona posició i el seu rival consumia molt de temps.

En Josep finalment cedia en la seva partida: el seu rival tenia un peó passat i la disposició de les peces del Josep no podien evitar la coronació sense perdre una torre. Llàstima, perquè el matx es posava 0 a 2 que no podia evitar.

En canvi, a la partida del Cañi passava tot el contrari. El Cañi havia trobat una bona combinació que el rival no va preveure, i va capturar una peça neta, i a més estava amenaçant al rei rival que estava subjecte a la defensa d’una torre clavada. La partida semblava decidida, però finalment ha acabat guanyant el Cañi perquè el rival se li ha esgotat el temps sense saber trobar una resposta. El matx es posava 1 a 2. No obstant, la partida de l’Albert s’acabava decantant cap el rival, i tornaven a posar distància amb 1 a 3.
En Ramon, ben concentrat
L'Adrian, amb la partida igualada
En Valentín
El nostre capità, en Juan

Quedaven 4 partides en joc, i tot era possible. Les quatre partides estaven igualades (veure fotos). He anat a la sala gran. El matx del primer equip seguia igual. En canvi l’Oriol en l’equip E estava dominant la seva partida amb una gran autoritat, i contra un rival complicat. Avui ha fet una partida sensacional; ha aprofitat la iniciativa de disposar de les blanques i no l’ha deixada. Ha buscat les debilitats del rival per castigar-les amb un cavall excepcional, fins que finalment ha optat per cedir el seu cavall i aconseguir una qualitat d’avantatge, no sense certa recança; però ho ha fet aprofitant que tenia una columna per la que penetrar, i ha anat canviant peces, fins a quedar-se amb una torre per un cavall. I aleshores ha jugat un final de llibre, tallant la defensa del rei rival amb la torre i avançant els seus peons passat amb el suport del rei. Gran victòria de l’Oriol, que està en un gran moment de forma. (Nota: reconec que aquest paràgraf de crònica l'hauria d'haver escrit en Ladis, capità de l'equip de l'Oriol però ha estat tan escuet en la seva crònica, que he decidit completar-la, ha ha ha...)
Un cop l’Oriol ha acabat, hem marxat, ja que el nano tenia un compromís a primera hora de la tarda. Quan he marxat, la partida de l’Adrian no pintava gens bé, doncs el rival tenia la seva torre molt més activa i les peces més avançades. Sembla ser que poc després ha perdut, deixant el matx en 1 a 4.
Les altres partides estaven força igualades, però no s’ha pogut forçar l’empat del matx. Tant en Juan com en Ramon acabaven acordant taules amb els rivals, i el Valentin s’ha imposat en una partida que resultava intranscendent pel resultat del matx.
Resultat final 3 a 5. Queden encara dues jornades, i encara que estic patint la pitjor ratxa de joc, espero que pugui acabar sumant almenys un puntet.

Albert Puig 


Una serie de catastróficas desdichas

Crònica CONGRÉS C – CORNELLÀ D, 4½ - 3½
(per Rafa Terrón)

Es el título de una película, que posteriormente una plataforma streaming ha convertido en serie con acierto, todo a su vez basado en una novela. Creo título adecuado a lo sucedido hoy en nuestro equipo D.

En la serie, un narrador nos sitúa sobre las continuas desdichas de nuestros protagonistas y nos advierte sobre que tenemos la posibilidad de dejar la serie cuando queramos , ya que todo lo que viene es muy triste. Así como el narrador de esta historia me veo en la obligación de avisaros que estáis a tiempo de dejar de leer, si seguís os veréis sobrepasados por la pena de la historia que os contaré y como los pobres huérfanos del Cornellá D, se vieron atrapados en la red del malvado Conde Descenso.

Avisados estáis intrépidos lectores.

„No lo entendían, pero, como tantos otros sucesos desafortunados de la vida, no por no entenderlos dejan de ser ciertos“ —  Lemony Snicket

El match se empezó a jugar días atrás con las bajas correspondientes a la jornada, propias y ajenas al equipo D. Todo y ello, nuestro banquero / asistente social Solera , nos asignó finalmente un equipo de lo más prometedor.

Quedamos en el andén del metro Gavarra , donde Carles ( nuestro invicto particular), nos esperaba 15 minutos antes de tiempo. Junto con Salvador, Jensen, David , Sandra y yo cogimos el metro dirección Congrés.
El viaje se hizo ameno, aunque era largo, casi toda la L5 de metro, veníamos hablando y en buena compañía. Empezaba bien la mañana.
Llegamos al club con algo de tiempo, pero no acertamos a ver ningún bar abierto próximo y decidimos entrar a la espera del inicio de la jornada.
Joaquín y Emilio se unían a nosotros. Guardiola avisaba llegaría algo tarde con el metro.
Nuestro rival muy similar a nosotros por ELO. Tal vez a priori algo inferior al equipo que presentamos nosotros.

Las aperturas se presentaban igualadas. En la partida de Jensen, la apertura desbocó rápido hacia casi un final o como mínimo a un medio juego avanzado. Sobre el papel por material con ligera ventaja de nuestro pequeño campeón: caballo y tres peones por torre. Hablando con él, no estaba muy convencido, no se sintió cómodo debido a que la posición del rival era de iniciativa. Esa incomodidad se tradujo en nuestra primera partida perdida.

El segundo en perder fui yo. Hice una variante Terroniana de la siciliana, donde en la jugada 6 el negro cree estar mejor y sobre la 12 el blanco ( en este caso yo), demuestra la potencia de la línea. Me ví jugando bien y superior en todo momento, llevando iniciativa, provocando cambios para fijar una debilidad en un peón que acabé ganando. Decidí atacar, vi una combinación arriesgada para ganar otro peón. Arriesgada porque podía perder caballo. Pero ví la buena, una combinación de nuevo muy buena que empezaba con un jaque al rey y tres jugadas después provocaba el cambio de dama y la ventaja era mucho mayor. Calculé esa línea y otra con el mismo caballo y otro jaque que ví claramente era mala, ya que finalmente se perdía pieza por dos peones pero se perdía ataque. una vez vistas las dos líneas,¿ imagináis cuál jugué?. 2-0 y el match empezaba a torcerse.

David tenía una posición muy inferior. Peón en 7 del contrario, todas las piezas atacando, pero calidad de más. Debía aguantar pero era muy complicado. Se sacó una jugada tremenda entregando un alfil. 5 jugadas después la ventaja no estaba tan clara del contrario , llegando a una posición muy abierta con ambas damas sobre el tablero . Un mal cálculo le hizo perder cuando parecía ser tablas.


El siguiente en acabar nuestro Salvador. Gran partida, mucha iniciativa. Fue al ataque desde el inicio. Comentando con él mismo al final de la partida, decía tenía dudas si el avance de peones tan rápido había sido buena estrategia. Llegaron a un final de torres y peones muy muy tablífero , que fue como quedó la partida.


Joaquín tenía una partida igualada desde el inicio. Llegó a un final de alfiles del mismo color e igualdad de peones. Tal y como le conocemos, Joaquín sacó su repertorio el cómo ganar un final y así lo hizo. Ponía el 1,5-3,5. Había esperanzas, ya que el resto de partidas parecía igualadas, incluso la de Carles con ventaja.


No nos duró nada la alegría, ya que Emilio perdía por tiempo al minuto de ganar Peris. Un final con algo de desventaja para Emilio, pero jugable. Me comentaba al final de la partida que este año le está costando algo más la gestión del tiempo. Ánimo campeón gran partida.

Y con este resultado se perdía el match. Carles acababa ganando, igual de sólido que siempre y sigue su leyenda y Guardiola supo jugar mejor que el contrario un final complejo.
En Carles, que compta les seves partides per victòries. 
En Joan, que està vivint una 2ª joventut

Finalmente 4,5-3,5. No ha podido ser y se complica mucho la permanencia del equipo, ya que el Congrés C ya está por encima nuestra.Faltan dos rondas más con rivales muy duros ambos : Cornellá C y Sant Martí. Nos jugamos el descenso parece con Congrés C y Martorell B. Esperemos estar a la altura y poder lucharlo hasta la última ronda, ya que dependiendo de resultados, tal vez de forma matemática estemos descendidos en la próxima jornada.

Ya os avisé ávidos lectores que mejor no seguir leyendo…

Rafa Terron

(Nota: acompanyo la resta de fotos de la Sandra)



Ronda 7.
Crònica CORNELLÀ E – SANT JOAN DESPÍ B, 1½ - 4½
(per Ladislau Girona)
  


Avui ens tornem a trobar amb el Sant Joan Despí B. Tot i els malabarismes d’en Solera, juguem amb un tauler menys. Com a novetat tenim l’Oriol al taulell cinc; en Sergio defensant el sisè ; en José Antonio al tercer i avui amb bolígraf. En Juan Antonio de primer i jo de segon.

En Juan Antonio ha aconseguit unes meritòries taules amb en Pau Granada; jo avui no m’he deixat peces ni he corregut - ja estic content- però he arribat a un final amb peó de menys, i el meu rival ha sabut aprofitar l’avantatge guanyant la partida. 


En José Antonio ha jugat molt bé, en els primers seixanta minuts els taulells del final encara tenien totes les peces en joc. En José Antonio ha arribat a un final amb peça de menys i la torre enemiga entrant per la setena fila, en pocs moviments ha abandonat.


L’Oriol avui és el nostre Messi,  ha fet un joc excel·lent arribant a un final amb peó i qualitat de més. El rival s’ha rendit. El primer i únic punt sencer d’avui. 

En Sergio torna a jugar lent i correctament, ha arribat a un final de dos torres alfil i dama, contra dos alfils torre i dama. Els peons centrals i passats d’en Sergio feien pensar que podia jugar a guanyar, però quan tenia 8’ de rellotge un alfil rival ha aconseguit atacar les dues torres simultàniament. Tot s’ha vingut avall. Avui en Sergio ha perdut, però ha jugats a escacs, ha rumiat, ha gastat temps i ha après que s’ha de vigilar de no posar dues  torres en la Diagonal de l’alfil contrari.

En fi, hem perdut 4,5 a 1,5. El rival ha jugat millor que nosaltres. A veure si el proper diumenge ho fem millor, siguem qui siguem els que acabem alineats amb els esforços d’en Solera. Sempre acabem jugant al Cornellà.

Ladislau Girona








Entrades populars

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera