Ronda 9: BARCELONA C - CORNELLÀ F
Arribem a la Ronda Final. I la Ruta 36 no ha pogut acomiadar-se plegats, per la baixa del Juan Antonio, i perquè la de molts altres companys han obligat a l'Adrian a reforçar l'equip C, que es jugava la permanença a primera.
L'equip E jugava a casa, i el Francisco va decidir fer un equip de nens i enviar-nos al Ladis i a mi a jugar amb l'equip F, a Barcelona, ben complementats pel meu fill Oriol i en Jordi. El Francisco ens va dir que el Jordi i aniria directament, i hem quedat a les 8:15 al club, coincidint amb els companys del B: els dos Francisco, en súper-Gabi, el Sergio, el Rafa, en Salva, l'Antonio, en Xavi i en Miquel. En Ladis ha vingut preocupat quan li han dit el nivell dels rivals, ha ha ha... De fet, no tenim res a perdre. Ens desitgem sort.
En Ladis ha dut el cotxe; es veu que li torna a fer mal la cama i no volia anar en transport públic. Enfilem cap a la ronda i arribem cap al local. Com de costum, tancat. Anem a una cafeteria on una colla de nanos, que suposen que encara no havien anat a dormir, ens ratllen el cap cantant cançons rap. Pixadeta, paguem, i enfilem cap al local.
L'avantatge de no tenir gens d'experiència és que tens la sort de visitar per primer cop llocs especials, com el d'avui. El Club d'Escacs de Barcelona fou el primer club d'escacs d'Espanya, i el primer campió de lliga de clubs celebrada a Espanya. Un local extraordinari. Ens crida l'atenció la quantitat de fotos de campions del club, i en especial la del Doctor Vallvé, que fou un dels fundadors del nostre club, ara fa 75 anys.
Ens diuen que només tenen dos jugadors, de manera que comencem guanyant dos punts. Ni l'Oriol ni en Ladis jugaran avui. I en Jordi, que no arriba. Comencem a jugar. El rival pendent del mòbil, doncs em diu que té el pare ingressat i que no ha dormit en la nit. Un tio molt simpàtic. Pel meu fill he sabut que és entrenador de futbol sala i que coneixia als entrenadors del club del nano.
La partida ha començat bé per mi, jugant amb negres. He pogut agafar la iniciativa, i m'he quedat amb la parella d'alfils. No m'ha durat gaire, perquè aviat he preferit canviar el meu alfil pel seu cavall centralitzat i deixar al rival amb quatre peons doblats. No ho he sabut aprofitar, he jugat massa passiu, i el meu rival ha pres la iniciativa, i he començat a anar a remolc tota la partida. El rival ha aconseguir un peó i ha anat forçant el canvi de peces, i ha centralitzat el seu rei. I jo m'he tancat les peces. Al final ha anat progressant i m'he quedat en zugzwang, i he acabat perdent. En Jordi no ha vingut, i hem acabat empatant.
Resultat 2 a 2.
Acabo la lliga perdent la meva imbatibilitat, però satisfet i amb un bon balanç.
Com tots els companys de la Ruta 36.
En Ladis avui no ha jugat, però també ha acabat amb balanç positiu, i el millor de tot: ha jugat molt bé i poc a poc va agafant la confiança que necessita per jugar tranquil.
En Juan Antonio ha estat excepcional. Es un gran jugador, directe i incisiu, i ha fet una lliga extraordinària.
I l'Adrian és un fenomen. Avui, quan hem tornat al club, n'he tingut prou amb un cop d'ull per saber que guanyaria. I la lliga que ha fet ha estat brillant.
Per mi ha estat un gran plaer jugar al costat dels tres. No només per la tranquilitat que dona tenir tres grans jugadors al costat. Sobretot perquè entre nosaltres ha crescut una gran amistat, una química que ens fa especials, i que és la clau que explica el rendiment de la Ruta 36.
Un aplaudiment i veneració especial per tots els companys que hem tingut jugant amb nosaltres o com a substituts: els Duro, l'Esther, en Ferran i l'Oriol, en David, el Sergio, l'Erica, l'Uriel, el Sergi, la Berta i en Jensen.
Un agraïment també a tots els companys dels primers equips, de l'A al D, dels qui tant hem aprés i que tanta paciència han tingut amb nosaltres. I al Nicolás, que sempre està amb tots nosaltres.
I no em vull oblidar del Francisco Solera, el nostre mentor i mestre jedi, sense la complicitat del qual no hauria estat possible aquest equip. A més a ell li toca la pitjor de les partides possibles: la de quadrar les alineacions.
Acaba la temporada, i els equips han complert. Amb una mica més de sort, hauríem pogut pujar dos equips de categoria, però ens sentim satisfets.
Visca el Club d'Escacs Cornellà
Albert Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada