Lliga Catalana, 3ª jornada

CRÒNICA 3ª JORNADA LLIGA CATALANA, 02/02/2020

Resum dels resultats:

Balsareny-Sallent A	Cornellà A	1 - 9
Cornellà B	Paretana A	5½ - 4½
Congrés C	Cornellà C	3½ - 4½
Cornellà D	Llinars C	1 - 7
Castelldefels C	Cornellà E	3½ - 2½
Cornellà F	VACANT	6 - 0

Aquesta setmana jugaven al Temple els equips B i D, l’equip F descansava perquè li tocava la vacant del grup, i els equips A, C i E tenien desplaçaments externs.

El nostre primer equip ha tornar a guanyar amb una diferència ampla i aquest cop a priori contra un rival directe. Cap dels jugadors han perdut, i segueixen amb pas ferm presentant candidatura pel retorn a la 2ª Nacional.

El nostre segon equip, el Cornella B, també a preferent tenia a casa un rival complicat, i ha tornat a vèncer per 3a setmana seguida per la mínima. Un equip que a priori esperàvem que lluités per mantenir-se està encapçalant la classificació. Trobareu tot seguit la crònica del Sergio.

Pel que fa als nostres equips de Primera Provincial han tingut sort diversa. El nostre equip C ha obtingut una important victòria per la mínima a casa del Congrés i ja acumula 2 punts. Per la seva banda, el D rebia al Llinars C, un equip composat per molts nanos joves, com acostumen a fer, i han guanyat de forma contundent. De moment, l’empat de la 1ª jornada permet que l’equip estigui fora de les places de descens. De l’equip C no hi ha crònica, i de l’equip D trobareu una minicrònica del Rafa, i un apunt personal meu.

Pels que fa a l’equip E, s’han desplaçat a Castelldefels i han perdut el matx per la mínima, deixant les posicions de lideratge del grup. En Ladis ens adjuntarà la seva particular crònica, amb un to de tristesa que quan el llegeixes sembla que estiguis escoltant un blues.

Albert Puig

R3. Castelldefels, fa molta calor.

Crónica Castelldefels C - Cornellà E

(pel nostre cantant de blues Ladislau Girona)

Tots  puntuals, l’Emilio, com sempre arriba a la carrera , el més  jove de tots - en Sergio- anirà directe en bici. És la nota de sostenibilitat de l’equip.

Arribem a lloc i la calor més la calefacció generen un ambient tropical. Quan la Candelera riu l’hivern és viu! Tornarà la fresqueta, de ben segur.

El primer en enllestir he estat jo, avui no dormirè, he perdut. Adjunto posició, juguen negres -jo- i guanyen. Els nervis em maten, i si no ho fan, ho hauríeu de fer vosaltres:

Problema: juguen negres malament i perden la partida... 

Sort que l’Emilio Dominguez no falla, amb dama i cavall ha destruït al rival i ha empatat el matx.

L’altra màquina piconadora és en Carles Espinosa, pacient i lentament ha arraconat al rival fins que li ha guanyat la dama i la partida. En aquests moments 2-1.

En Sergio, que ha rumiat molta estona (admirable) ha comés un error al final del joc que li ha costat la partida, llàstima, tenia molt bona posició i podia haver guanyat tranquil·lament. 2-2.

El Cañizares té un rival rocós, ha tingut ocasions per fer entregues, però ha decidit jugar sense arriscar arribant a un final amb un peó de menys. Te un final difícil, està pitjor en el moviment 49, però no es rendeix. El moviment 57 li permet guanyar un peó central i equilibrar el final, en aquest moment encara té 41’ de rellotge. Pinta taules.... les signen als 63 moviments. 2,5 a 2,5 i patint pel final del Juan Antonio.

En Juan Antonio també té un final complicat, juga amb peó de menys i pot passar qualsevol cosa. El seu rival té majoria de peons al flanc de dama i el rei centralitzat. Estan al moviment 38 i tots dos tenen mitja hora de rellotge. Perd un altra peó, i el rival contrari pot jugar amb el seu rei a capturar els peons de l’ala dreta.... si ho fa... espera, no, no ha fet, ha jugat a6, en juan antonio encara esta a temps de fer oposició al rei negre..., tots estem pendents.

 O empatem o perdem el matx, dues alternatives dolentes que han començat amb el meu joc precipitat.

 A la jugada 47 en Juan Antonio queda amb dos peons de menys, mala peça al teler . És un final perdut.

Perdem el matx 2,5 a 3,5. Tant en Juan Antonio com en Sergi han perdut jugant i rumiant, jo he perdut sense rumiar i jugant ràpid i ens ha costat el matx. No em mateu...

"NO HAY DOS SIN TRES!"

Crònica 3ª Jornada CORNELLÀ B – PARETANA A, 5 ½ - 4 ½

(per Sergio Santamaría)

Hoy nos visitaba la Paretana, equipo fuerte con 1 punto y peleando por la parte de arriba del grupo. Han llegado pronto y con pocas bajas, solo les ha faltado el segundo de la lista.

A priori el matx era igualado, ellos mejores por elo arriba y nosotros mejores por elo abajo, igualados en los tableros 4 y 5.

Tras una hora y media de partida me meto en una simplicación de piezas porque no me gustaba nada la posición y le comento a Emili, nuestro delegado, que voy a pedir tablas.

Mi rival acepta sin pararse mucho a analizar la posición (0.5-0.5), así que por esta vez he acabado pronto y he podido ver cómo ha ido la película.

El siguiente en acabar ha sido Emili, su rival se ha rendido al no ver defensa en la combinación de cambios, igualmente la defensa le dejaba en un final bastante ganado por Emili, cogemos ventaja en el marcador 1.5-0.5.

En los tableros de abajo, siempre nuestra esperanza de victoria de los matxs:

En el 10 Bise ganaba pieza, pero como siempre clavándose a pensar, no sabe jugar si tiene tiempo en el reloj jejeje

En el 9 Moyano ganaba calidad y parecía que ganaba fácil con mucha combinación y amenazas de mate.

En el 8 Boloix esta semana se ha vuelto a liar y perdía calidad y varios peones.

En el 7 Salva con buena posición empieza a simplicar hacia un final que no se puede perder, la duda es si se puede ganar…

Por arriba la cosa no pintaba tan bien:

En el 1 Bosco aguantando estoicamente a otro 2200 y manteniendo la moral del equipo alta, pero la posición poco a poco se iba decantando.

En el 2 Miquel a lo suyo, menos espacio pero colocando las piezas poco a poco en las mejores casillas y finalmente apretando al rival

En el 3 Xavi Hernández tenía peón de menos, pero en mi cabeza sonaba la idea “ojo, que tiene ataque sobre el enroque…”

Y en el 4 León un poco restringido, defendiéndose pero parecía que se iba cubriendo bien de los golpes del rival.

Salva finalmente gana su finalito de alfil poniendo el 2.5-0.5 en el marcador. Poco después pierde León un ataque sobre su enroque que no ha podido evitar, 2.5-1.5.

En el 9 salta la sorpresa…Moyano se lía en el apuro de tiempo y acaba perdiendo la pieza de más y la partida. Aquí un servidor pensaba que perdíamos el matx. 2.5-2.5

Boloix pierde con la calidad de menos y los peones. 2.5-3.5

Y llegamos a ese momento de cada domingo, donde la mágia de este equipo se hace realidad:

Xavi Hernández gana en el 3!!!!! Miquel gana en el 2!!!!!! 4.5-3.5!!

Bosco tras mucho aguantar pierde, pero su aguante nos da moral a todos. 4.5-4.5

Queda una partida, con torre de más solo queda que nuestro “torero” Bise le dé la puntilla al matx. “En peores plazas he toreado” 5.5-4.5

Se me acaban las alabanzas para este equipo, empezamos la Lliga sabiendo que íbamos a sufrir y tras tres rondas vamos líderes con tres victorias!!!

Quizá hacemos famosa la frase: El ajedrez son 10 contra 10… y el B gana por la mínima!

SE VEIA DE VENIR EL MARRÓN, POR LO MENOS DESDE MI POSICIÓN...!

Crònica 3ª Jornada CORNELLÀ D – LLINARS C, 1 - 7

(per Rafa Terron)

El parafraseo de Estopa creo que es un buen título para la crónica de hoy .

Nuestro rival era muy duro. Nos presentamos con el mejor equipo que pudimos hoy. Casi en todos los tableros los rivales tenían más elo que nosotros. De hecho considero que tienen más nivel que el elo que tenían.

El Match se complicó desde el inicio poniéndonos con un 0-3 en contra en menos de una hora.

Nos ganaron 1-7. Poca cosa mas se puede añadir. Han sido muy superiores.

Sólo destacar el hecho que nuestro querido Albert Puig haya jugado hoy teniendo en cuenta sus circunstancias personales. Un placer poder estar a tu lado compañero.

PD Afegit Albert Puig:

Avui no tenia previst jugar. Tenia un compromís personal. Si he anat ha estat per evitar cap sanció davant una baixa informada a les 23h de la passada nit, tot i no fos en les millors condicions per gaudir dels escacs. Ni per fer cap crònica.

I ha estat una llàstima, perquè en condicions normals hauria gaudit com un nen amb botes noves jugant contra l’Emili Romeu, el meu rival, un noi molt educat i amb un talent extraordinari, que m’ha derrotat merescudament.

Espero tornar a jugar amb ell algun cop, i no pel resultat, que tant se’m dona, i estic convençut que l’Emili em tornaria a guanyar. Per mi, una partida d’escacs és com una obra d’art pintada a quatre mans, i avui m’he quedat amb la sensació d’haver deixat una obra mal acabada, i sense haver pogut correspondre a la bellesa que les mans del meu petit rival havien dibuixat sobre el tauler.