dijous, 24 de gener de 2019

Crònica 1ª Jornada Lliga Catalana


CRÒNICA 1ª JORNADA LLIGA CATALANA, 20/01/2019

Cornellà “A”
Terrassa “B”
3,5 - 6,5
 Cornellà “B”
Cerdanyola “B”
7 - 3
 Cornellà “C”
Ateneu Barcelonès
3 - 5
 Cornellà “D”
Castelldefels “B”
4,5 - 3,5
 Cornellà “E”
Castelldefels “C”
5 - 1
 Cornellà “F”
Gran Penya “C”
3 - 1

 
Un any més, ha arribat el torneig més esperat al club: el campionat per equips. I enguany ho fem amb el nombre més grans de jugadors que hem tingut disputant la Lliga, almenys des que jo estic al club. Un total de 46 jugadors repartits en sis equips, i tots junts jugant al Temple. Una autèntica delícia.
El dia s’iniciava rúfol, amb pluja i fred, però molt abans de les 9:30 de l’hora d’inici ja teníem una munió de companys treballant: una escombrada i neteja final, una buidada de papereres, el transport de taules i cadires d’altres sales del Patronat, les proteccions de taula, la calefacció, la preparació de taulers, peces i rellotges, l’ordinador, els indicadors de taula, les plantilles, les actes, ...; molta feina destinada a que hi estiguin confortablement instal·lats els 92 jugadors que havien de jugar en les quatre sales de joc. Una feina de preparació feta amb rialles, acudits i bromes, ... la distensió necessària per alleugerir la tensió acumulada abans de la disputa dels matx.
Aquest any em feia una especial il·lusió començar la lliga, perquè si les coses no es torcen em tocarà jugar amb l’equip del nens, a la segona divisió, conjuntament amb el Rafa i el Francisco, els altres dos pares. Em fa il·lusió perquè els nens fan una gran pinya, i perquè els pares, amb una gran dosi de sentit de l'humor, hem anat compartint els darrers anys totes les seves alegries i les seves decepcions.
Compartíem sala amb els nostres companys del Cornellà D, i el cert és que a la sala feia una mica de fred. El matx ja ha començat prou de cara, perquè el rival ha presentat una vacant al darrer tauler. Llàstima pel Jensen, que era qui tenia més ganes de jugar. Oriol se n’ha adonat i ha demanat cedir el 5è tauler al Jensen, però l’acta ja estava preparada, i no hem volgut tenir cap conflicte amb l’equip rival. Però cal destacar el gest de l’Oriol, perquè explica per si sol l’esperit d’equip que tenim al Cornellà.
El fet és que la vacant ens feia començar amb 1 a 0 i per acabar-ho de rematar, el rival del Ferran no s’ha presentat, així que després d’esperar l’horeta preceptiva, s’ha consumat el 2 a 0. Això sí, no ha perdut el temps, perquè mentre esperava el rival ha estat jugant algunes partides amistoses amb el Jensen, ha ha ha...
Abans que acabés l’hora, però, l’Esther ha acabat la seva partida. I quina bogeria de partida, redéu!. L’Esther ha llençat un atac arriscadíssim per aconseguir un avantatge. És cert que tenia amenaces sobre el rei del rival, però ha cedit totalment la iniciativa i la dama del rival ha “convidat” al rei de l’Esther a fer forçadament un tour fins a la sisena fila, amb un munt de peces sobre el tauler. I, quant més apurada l’Esther estava, el rival s’equivoca i li regala la dama. Ha abandonat al moment. Es consumava el 3-0 (encara que hagués acabat la partida del Ferran). Com a mínim, no perdríem.
La partida de l’Oriol estava "igualadeta". El nano tenia fred i estava jugant fins i tot amb la caputxa posada, i ha demanat si podia oferir les taules al rival per assegurar el punt del matx, i el Francisco li ha dit que si volia que ho fes. El rival no les ha acceptades, i han seguit jugant. L’Oriol ha intentat el canvi de dames per forçar-lo a acceptar-les, i quan el rival ha acceptat canviar les dames li ha proposar les taules. L’Oriol s’ho ha pensat, perquè passava a tenir avantatge de peó i a més passat però les ha acceptat. Ha dit que anava a un final de torres amb un peó de més, però no ha volgut arriscar-se i ha preferit consolidar el punt. L’equip guanyava 3,5 a 0,5 i ja teníem un punt al sarró. Haurem d’escalfar mes aquesta sala, ha, ha, ha, ...
Quedaven la partida del Francisco i la meva. La partida del Francisco estava igualada. El seu rival estava jugant molt de pressa, però intentant amenaces, però el Francisco també tenia les peces apuntant al rei rival. He vist un moment complicat, on el rival podia sacrificar el seu alfil a canvi de dos peons i deixar el rei del Francisco en pilotes; no he tingut temps per avaluar prou el risc, però em semblava perillós; afortunadament el rival ha preferit mantenir el seu alfil. El Francisco ha passat a tenir la iniciativa, però el rival s’ha defensat bé. Al final el rival li ha proposat les taules, i el Francisco les ha acceptades. Resultat 4 a 1.
Quedava la meva partida. No estic gens content de com ha anat. Ha començat amb una defensa Petrov del rival estranya, perquè ha decidit no entrar en els canvis de cavall i m’ha cedit la iniciativa, però encara no sé com, les meves peces han acabat quedant malament, fins al punt d’estar jugant a la defensiva. I quan més apurat estava, m’he tret de la màniga un cop tàctic arriscat, atacant peça a costa de deixar en “pilota picada” el meu rei. El rival ha jugat bé, deixant que capturés un alfil per un peó, a costa de clavar-me el rei i recuperar la peça, però el que no havia calculat el rival era un avançament de peó a la 5ª fila molt molest, i que ha permès al meu alfil de caselles negres (que no s’havia mogut en tota la partida) esdevingués una peça fortíssima. Els canvis s’han saldat amb relativa igualtat, quedant jo només amb un peó d’avantatge i amb tot per jugar, però ara totes les meves estaven actives. No sé si la confiança del rival havia mermat, però ha simplificat peons per buscar perill amb les clavades sense adonar-se que també obria la posició del seu rei. Amb el temps cada cop més reduït, ha comés una errada que li ha costat una torre, perquè no ha avaluat prou la meva resposta, i aleshores ha abandonat. Francament, el meu rival ha jugat millor que jo tota la partida menys el final. Resultat 5 a 1. Victòria molt important, que podria suposar el manteniment de la categoria.

Pel que fa a la resta dels equips, no he pogut veure gaire cosa, tensionat com estava amb la meva.
A diferència de la nostra, la sala on jugaven l’A i el C feia una calor terrible, i la concentració humana es reflectia en uns vidres totalment embafats de vapor. No sé si ha estat la calor, però el cert és que aquests dos equips han perdut el seu matx. No he tingut ocasió de veure gaires partides. L’equip A jugava contra un equip que presentava un nivell inferior en tots els taulers, però els jugadors el Terrassa han demostrat que davant un tauler importa més el rival que el seu nivell d’“ELO”. Un rival ple de joves, que tenen un gran futur. I l’equip C també ha caigut, i curiosament ha estat en els taulers on el rival presentava nivells més baixos que els nostres. El matx estava força avançat i no havien arribat ni el Harold, ni l’Albert, posant els nervis als companys, ja que enguany, amb nova normativa, les incompareixences poden sortir cares. L’Albert porta el seu ritme, però el Harold s’ha confós pensant-se que començàvem a les 10h, i això li ha fet menjar-se uns minuts preciosos. El Joaquim ha perdut molt aviat, i també han caigut el Cuixart i el meu company de ruta l’Adrian, que m’ha confessat que no s’ha trobat malament tot i la manca de ritme. El nostre nou company, en Regadera ha complert amb unes taules, com meritòries han estat les del Sergio i el Bise contra uns rival molt forts.  En acabar la meva partida només quedava la partida del Moyano i s’ha acabat imposant. Estic convençut que aquest equip C acabarà molt amunt, perquè és un luxe disposar de jugadors com el Sergio, el Jordi, el Harold o l’Antonio, que tenen un nivell molt superior al que indica el seu actual elo.
L’equip B, ha aconseguit una bona victòria, contra un rival que ha presentat un equip molt per sota del previst, sobretot en els darrers taulers. El rival va presentar rivals forts en els primers taulers, on van derrotar al Bosco (tot un luxe tenir a preferent un jugador del 1r equip) i al Xavi, que no va poder estrenar amb èxit el seu flamant bolígraf de l’Atletico, cortesia del nostre gran company Emili, ha ha ha,... La resta de l’equip ha complert, amb taules del Marinko i el nostre nou company Oscar, i victòries de la resta; i és que aquest equip B és un equipàs, i no m’estranyaria que acabés pujant de categoria.
I gran victòria també la del D, que pot resultar clau. La categoria de 1a provincial del nostre 4rt equip ens ha costa sempre de mantenir, havent pujat i baixat diverses vegades. És una categoria molt exigent, on els rival solen ser forts i els duels són molt disputats. Aconseguir un punt pot ser decisiu, i més contra un rival que avui no ha presentat el seu millor equip. He vist als meus companys de sala jugar força bé, sobretot en Carles i l’Emilio Perez, que amb les seves victòries han acabat decantant el matx. Llàstima del nostre jugador més veterà, l’octogenari Jose Saez; no sé com haurà perdut, perquè quan m’he fixat amb la seva partida, la tenia igualada però amb iniciativa. I llàstima també del nostre nou company, en Salazar, que no ha pogut debutar amb bon peu. L’Emilio Dominguez (fill) ha tingut una partida força disputada contra un nano sub-16 molt bo que s’ha enfrontat als nostres nanos en els darrers anys, i ha acabat conformant-se en taules.
I finalment, meritòria victòria de l’equip F. El rival era fortet, però els nostres companys són uns cracks. El Cañizares podria estar jugant tranquil·lament en el C, perquè el seu nivell d’elo és molt inferior al seu nivell real de joc. Jugui on jugui, és un punt segur. Llàstima del Juan Antonio, l’únic que ha perdut. El seu rival és un nano sub-16 que juga molt bé, i que és un bon amic dels nostres sub-16. Resulta especialment maco veure com els nostres nanos també fan amics amb nanos d’altres clubs i que s’ho passen bé quan es retroben. I finalment les bones victòries de l’Almagro i del Ladis contra rivals mes forts, i a més amb solvència. El somriure del Ladis ho deia tot. Aquest any aquest equip tornarà a estar molt amunt.
Espero que algun companys del altres equips s'animi i sigui capaç de fer una crònica millor dels seus enfrontaments, que complementi la meva.
Quadre resum dels enfrontaments:


 Albert Puig