9ª Jornada Lliga Catalana

CRÒNICA 9ª JORNADA LLIGA CATALANA, 17/03/2019

Sens dubte, aquesta no és la crònica que voldria haver escrit. Arribàvem a la darrera jornada d’aquesta lliga, i tret dels equips B i D, que no s’hi jugaven absolutament res més enllà de disputar unes bones partides d’escacs, la resta d’equips s’hi jugava la temporada, si bé l’equip E tenia molt remotes possibilitats d’aconseguir res. Els equips C, E i F van complir, però el nostre primer equip va perdre i amb la combinació de resultats, es consuma el descens de categoria.

De l’equip A, poca cosa diré. El més capacitat de fer la crònica i de relatar els nervis viscuts seria el Francisco Solera, que aquesta setmana no ha jugat i va anar a fer de delegat de l’equip per donar-los suport moral. El seu ha estat un grup de la mort; deixant de banda el 1r lloc de Foment, i el darrer lloc de l’Espiga (que fins la penúltima jornada va tenir opcions), a la resta dels equips els separava tan sols un punt. Tot un embolic, on perdre podria abocar al drama des descens, però guanyar podria significar la glòria de l’ascens. I de fet, això és el que ha passat en l’enfrontament del nostre primer equip: el Peona i Peó B ha guanyat 6,5 a 3,5 i ha aconseguit l’ascens, í amb la combinació de resultats dels altres equips, el nostre equip ha perdut la categoria de forma directa. De res no ha servit la bona temporada del Pau o el Conrad (amb 5 punts), del Palacín (amb 6) o del David amb 6,5, que ha aconseguit norma de mestre. Ni els més antics recorden haver baixat mai d’aquesta categoria. Ens toca pair-ho i esperar que la “travessa en el desert” duri el mínim possible.

Aquesta setmana jo he anat a jugar amb l’equip B, de Preferent, juntament amb els meus nanos. Hem anat a Llinars del Vallès, un dels clubs que més esforç dedica a la formació dels escacs de base. No hi havia estat mai. No fa gaires anys que jugo i per mi sempre és especial la visita a clubs on no hi has estat mai. I ha estat un plaer estar a Llinars; tenen un local extraordinari, molt ben condicionat, on es respira escacs per tots els racons. A la paret fotos de jugadors i cites celebres de grans mestres com Tarrasch o Bronstein. I m’ha encantat un reportatge fotogràfic d’un partida amb nens com a protagonistes. Fins i tot al costat d’on jugàvem el Carles i jo hi havia uns murals enormes amb la descripció de les variants de la Ruy Lopez i la Siciliana, que evidentment, ni en Carles i jo hem jugat, ha ha ha ... A la mateixa sala principal, el primer equip del Llinars es jugava la permanència a la 1ª divisió en un disputadíssim matx contra el Congrés A, amb uns quants coneguts que acostumen a jugar el torneig del nostre club. En canvi, ni nosaltres ni el Llinars B ens hi jugàvem res, i hem guanyat 3,5 a 6,5. El matx es posava aviat del nostre costat amb una ràpida victòria del Quique, que amb una combinació letal dels dos alfils i un cavall ha destrossat la defensa del seu rival. El matx tornava a equilibrar-se amb la derrota del Ferran, que tot i tenir avantatge material, ha sobrevalorat les seves possibilitats i ha acabat caient. Però poc després l’Oriol feia tot el contrari: de tenir la partida complicada, a aprofitar una badada del seu jove adversari, i tornava a posar el matx al nostre costat 1 a 2. La següent partida en cloure la del Marinko, que s’imposa clarament i situava el 1 a 3, i poc després el Manel feia el mateix, 1 a 4. En Carles, que tenia la partida relativament igualada, havia rebutjat l’oferta de taules, i amb un cop tàctic ha trencat la resistència del rival, i situava 1 a 5. Almenys no perdíem. La següent en acabar ha estat la meva: culminant una temporada personal de merda, m’he complicat la partida perdent una peça, i malgrat que he tractat en tot moment d’equilibrar la situació, la meva jove rival, la Sara, ha jugat molt bé, i molt serenament ha anat aturant totes les meves amenaces, fins que m’ha rematat de manera brillant. 2 a 5. En Xavi ha assegurat la victòria de l’equip; amb una combinació brillant ha aconseguit una peça, i ha sentenciat després aconseguint l’altra amb una badada del rival. I és que quan porta el seu bolígraf de la sort, gentilesa de l’Emili, el Xavi no pot perdre, ha ha ha... L’Emili acordava unes taules més que segures, i quedava la partida del Bosco. Era una partida molt interessant, en la que el Bosco havia sacrificat la qualitat a canvi d’un atac fortíssim. El rival s’ha anat defensant amb canvi de peces, i amb els apuros de temps, el Bosco no ha vist la jugada amb la que aconseguia peça i guanyava la partida, i el rival ha agafat la iniciativa, fins que el temps del Bosco s’ha esgotat. Llàstima, però serà una bona partida a analitzar. En tot cas, l’equip B ha guanyat 3,5 a 6,5.

L’equip C, que també ha tingut la desgràcia d’anar a parar en un grup molt fort, s’hi jugava la salvació a la darrera ronda, i contra un rival directe, l’Ideal Clavé. En tenia prou amb un empat, però ha aconseguit una còmoda victòria. El matx començava amb nervis, amb una victòria del Miquel i una derrota del Joaquim. Poc després, l’Oscar ha aconseguit un escac i mat que feia estona que estava cantat, però el rival no ha capitulat fins al final. El Regadera aconseguia unes taules per posar el 1,5 a 2,5. Poc després en Xavi Boloix aconseguia una victòria amb una peça de menys, molt típic amb ell, que no es dona mai per perdut, ha ha ha... I finalment el Valentin ha aconseguit la victòria que decidia el matx. 1,5 a 4,5. Amb el matx decidit el Salva ha abandonat i la darrera en acabar ha estat la partida del Sergio, amb una nova victòria. Final 2,5 a 5,5, i l’objectiu de la salvació aconseguit.

L’equip D visitava al líder, el Collblanc, sense cap opció de fer res, i ha perdut 5,5 a 2,5. L’Antonio en el primer tauler ha tret unes meritòries taules contra un rival fortíssim, però en els següents taulers han anat caient el Harold, el Gabi, l’Emilio (pare), el Josep i el Francisco, que avui anava amb el D. Els dos darrers taulers han estat les nostres victòries: la de l’Emilio Dominguez (fill) i la del José Saez, que acaba amb una nova victòria amb una temporada excepcional, vivint una segona joventut, ha ha ha ... Cal felicitar a aquest equip, perquè ha fet una gran temporada. El seu grup no era dels més complicats, però tampoc era gaire fàcil. Es va saber imposar a rivals complicats i va acabar afrontant amb tranquil·litat el final de la lliga. La derrota d’avui no amaga ni de bon tros una brillant temporada.

L’equip E, l’equip dels nostres nanos, encara mantenia la remota esperança d’una carambola de resultats que no s’ha produit. De fet, els seus rivals directes van imposant-se i acaba en una digníssima 5ª posició amb 6 punts de 9 possibles. Però els nostres nens van fer els deures, i l’equip E es va imposar per 6 a 0 al Viladecans B, que va presentar dues baixes a casa seva. Llàstima, perquè era la primera partida de debut de les nostres bessones d’or, l’Alba i la Laia, que van guanyar sense poder disputar la seva partida. El Rafa imposava la seva superioritat, i el Jensen i el David van culminar amb una nova victòria una temporada espectacular, que els acabarà situant amb un elo per sobre de 1700 (i cal recordar que els dos van començar amb 1400 fa dos i tres anys respectivament). Menció a banda mereix l’Esther, que va disputar una partida combinativa brillant. Deixant de banda als adults, citarem a tots els joves que han intervingut en aquesta categoria: el Ferran, l’Esther, l’Hugo, l’Oriol, el David, el Jensen, l’Emilio, el Kevin, l’Alba i la Laia. Ells són l’exemple que quan s’ajunta, el talent no suma, sinó que es multiplica. 

I arribem a l’equip F, el que ens ha donat l’alegria més gran de la jornada: l’equip F ... HA ACONSEGUIT EL CAMPIONAT I L’ASCENS!!! No ha estat fàcil, perquè per darrera es notava l’alè dels equips perseguidors, el Balsareny i el Gran Penya, però l’equip ha sabut serenar-se i ha aconseguit imposar-se 2,5 a 1,5 al Peon Negro C, un rival més incòmode del que s’esperava. Avui el Ladis ha acomiadat la temporada fent un “ladis”: després de fer la partida més difícil i disputada de la lliga, va aconseguir remuntar i quedar amb torre de més, i amb els nervis de la necessitat de guanyar, es deixa la torre i queda totalment perdut. Sort que el Juan Antonio va aconseguir les taules, i el Cañizares i l’Angel van aconseguir els seus punts. Aquest equip acaba la temporada sense haver perdut cap matx, recordant que el Ladis i l’Angel han aconseguit 7 punts, i que el Cañizares ha tret 6,5 punts. L’ascens a segona és un merescut premi a la gran temporada que han fet. Ah, que no es relaxin, que ara han de rematar la temporada lluitant en els play off.

Bé, excepte per l’equip F, aquesta temporada s’ha acabat. Amb la sensació agredolça de celebrar un ascens i plorar per un descens. Però això és el que té la competició. L’any que ve, tindrem dos equips a Preferent, dos equips a Primera Provincial i dos equips a Segona Provincial. Trobarem a faltar moltes coses: compartir la tensió de les partides dels companys, els desplaçaments en companyonia, el corrector del whatsapp del Solera, el dilluns d’anàlisi entre somriures de les partides dels companys i de la teva pròpia, que sempre t’aixeca la moral perquè acabes descobrint que totes les partides les podries guanyar, ha ha ha...

Normalment, s’acostuma a acomiadar una temporada amb noms propis, parlant dels millors, però això ja ho fet a les meves cròniques i en els paràgrafs precedents d’aquesta. A més, em costa molt parlar de noms propis tractant-se d’una competició per equips, perquè la força del nostre club és la gran comunió que hi ha entre tots els seus jugadors. Podria agrair especialment el sacrifici del Francisco Solera, que és la columna vertebral del nostre club, però seria injust també deixar de citar companys que no han disputat una sola partida, com el Juan Carlos Sáez, però que cada dilluns ens aporten el seu extraordinari coneixement i ens ajuden a millorar el nostre joc. Ell, d’alguna manera, també forma part dels resultats de la Lliga. 

Albert Puig