diumenge, 1 de setembre de 2019

Crònica Torneig Internacional de Sants 2019, 9a ronda


TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 31 d’agost de 2019

Com de costum, cap novetat en la premsa general: el tancament del parlament britànic, arribada d’immigrants a Europa, el conflicte a Hong Kong, el guirigall de la formació de govern a Madrid o la cançó de l’enfadós amb els pressupostos a Catalunya. I en la premsa esportiva, cap menció als escacs, tret d’algun diari que ocupa els seus passatemps amb un problema d’escacs. La premsa esportiva només parlava de la lliga de futbol, de la “Vuelta” a Espanya i del Mundial de bàsquet, a més de la lamentable mort de la nena del gran ex jugador Luis Enrique. Sembla mentida que per la gent no arribi a prendre consciència del molt que ens queda en l’avançament de la ciència quan tenim malalties que gairebé no tenen cura.

En fi, havent quedant enrere la vaga de la Renfe, nosaltres avui hem tornat a quedar a l’estació, si bé avui l’expedició sumava un membre molt destacat, el nostre president Nicolás, que no ha volgut deixar l’ocasió per visitar-nos en persona i donar-nos tot el seu suport in situ. Els nanos són part de la penúltima generació de la canalla del Nicolás, i se sent orgullós de veure el seu progrés.

Val a dir, també que avui ha estat el dia de les visites, perquè hem tingut la sort de comptar amb molts companys per donar-nos suport. I us ben asseguro que el seu alè se sent ben present i suposa un autèntic estímul per tirar la partida endavant, encara que la posició sigui complexa. Avui han vingut a visitar-nos el Bosco i el Miquel Tebar, el José Ortega, el Ricard Fàbregas, el Juan Carlos Saez, el sempre incondicional company de Ruta Ladislau, i dues visites que m’han fet especial il·lusió: l’Emilio Dominguez fill, al que feia molt que no veia, i al qual he trobat a faltar aquest any, i molt especialment la del Cesar Varela. M’ha emocionat força fondre’m amb una abraçada amb ell. M’ha donat molts ànims en un moment que tenia la partida complicada, dient-me; “venga, sigue apretando”, ha ha ha ...

En el grup B, com de costum, els nostres representants estaven en sales diferents. A l’edifici annex jugaven el Ricard Quemadas i el Josep Salazar. El Ricard Quemadas s’enfrontava amb negres al darrer tauler, contra un rival del Tres Peons, i ha perdut, quedant-se amb 1 punt. El Josep Salazar s’enfrontava també amb negres, contra un rival del C.E. Sant Gregori, i en aquest cas ha guanyat. M’ha comentat que havia arribat a un final molt complicat de peons, que pintava taules, però se li ha acorregut un truc (jo suposo que diria que ha dissenyat un pla), i s’ha acabat enduent la partida. Enhorabona, perquè es posa amb 4 punts.

A l’altell els tocava jugar a cinc representants del Cornellà: el Joaquim Peris, l’Antonio Moyano, el Conrad Marzà, el Xavi Boloix i el Joan Garcia Guardiola. Bé, de fet el Xavi Boloix no sabem perquè, però no s’ha presentat a jugar. El Conrad Marzà s’enfrontava amb blanques contra un rival del Prat, i pel que he vist, va acabar perdent, quedant-se amb 4,5 punts. Pel que fa a en Joan Garcia Guardiola, avui s’enfrontava amb negres contra un jugador veterà d’Euskadi, i pel que m’han dit, no ha quedat gaire bé, i ha acabat perdent. Llàstima, perquè duia un torneig formidable i es queda amb 5 punts. Per la seva banda, el Joaquim Peris s’enfrontava amb negres contra un altre veterà del Centro Aragonés, i ha perdut, quedant-se amb 4 punts. 

Qui també tenia 4 punts era l’Antonio Moyano, que avui jugava la seva darrera partida, perquè ens ha dit que havia demanat un bye per la darrera jornada. Avui l’Antonio s’enfrontava amb blanques contra l’Aramí Lobo, del Llinars, una jove promesa que aquest any ha quedat campiona de la seva categoria sub-12 a Catalunya i a Espanya. És nena nena amb un futur molt brillant, però pel que m'han dit avui l’Antonio ha fet una bona partida i s’ha emportat la victòria. D'aquesta manera acaba el torneig de Sants amb 5 punts de 9 possibles. Ell no n'està satisfet, però no ha fet un mal torneig.

A l’auditori jugava l’Emili Albero amb blanques contra un rival de la Riojana. És l’única partida que he pogut veure una mica, ja que jugava una mica més enllà de la meva. La seva posició ha quedat molt complexa; el rival havia aconseguit expandir-se notablement i tenia ja diversos peons en cinquena. Materialment hi havia igualtat, però l’Emili estava apretat, i ell mateix m’havia reconegut en aquell moment que la partida no pintava bé. Però l’Emili és el super-Emili; jo no sé com s’ho ha fet, però ha aconseguit aturar l’esbranzida del rival i ha acabat aconseguit unes taules que li han sabut a victòria. Es posa amb 6 punts, i segueix imbatut en el torneig.

Pel que fa al grup C, avui tornàvem a jugar en sales diferents. El Jensen i jo jugàvem un al costat de l’altre al’auditori, mentre l’Angel, el David i el Ferran jugaven a la sala 23 de l’edifici annex.

Jo suposo que el primer en acabar deu haver estat l’Angel Almagro, que darrerament juga massa ràpid. Avui jugava amb blanques contra un rival del Congrés que ja havia perdut contra el Jensen però havia derrotat al David. No tinc ni punyetera idea de com ha anat la partida, només sé que ha acabat fent taules i suma 4 punts

El primer en acabar ha estat el Jensen, que avui jugava amb blanques contra l’Emili Lopez de l’Espiga, el senyor dels caramels, un vell conegut nostre perquè ha vingut diverses vegades a jugar el nostre torneig del Vallvé. És una persona molt simpàtica, am el qui he coincidit diverses vegades en tornejos, encara que no ens haguem enfrontat, perquè els dos tenim un elo similar. Li he dit que desitjava que tinguessin una bona partida, però que avui deitjava que guanyés el Jensen, ha ha ha, ... Els dos hem rigut. Dona goig trobar aquest tipus de rivals en els tornejos. El fet és que el Jensen ha jugat una gran partida. El rival li ha fet la seva clàssica siciliana najdorf, però ha comés una imprecisió, i el Jensen ho ha aprofitat capturant una peça que havia quedat a l’aire. A partir d’aquell moment la partida s’ha posat molt fàcil, i ha anat poc a poc imposant el seu avantatge. En poc més de 20 jugades el rival abandonava, i el felicitava per la seva partida. El nano suma ja 6 punts, i arriba a la darrera jornada amb possibilitats d’optar a premis. Gran torneig.

El següent en acabar ha estat el David, que avui s’enfrontava amb blanques contra el rival del Comtal que es va enfrontar amb el Jensen en la tercera jornada. Va ser el rival que li va ignorar les taules al Jensen, i que el Jensen va acabar derrotant. El David no tenia una partida fàcil, però ha acabat aconseguint unes meritòries taules, amb les que s’ha quedat força satisfet. El David ja suma 5 punts, i sobretot unes bones sensacions, i l’experiència en aquest torneig li anirà molt bé en la seva evolució com a jugador.

El següent en acabar la seva partida he estat jo, que m’enfrontava amb blanques contra un rival veterà del C.E. MIR, que pel que m’ha dit, eren les sigles de Montcada i Reixach, un club que s’ha constituït amb diversos jugadors de l’extint Montcada. El meu rival ha estat una persona encantadora, que m’ha posat les coses molt difícils. L’única referència que tenia d’ell és algunes partides amb la defensa siciliana, i no li he permès fer. La veritat és que no sé quina obertura he jugat avui, però tant se val. Parafrasejant l’anunci de Damm Lemon, “jo no sóc un jugador qualsevol, ni pertanyo a un club qualsevol; no jugo amb qualsevol rival, ni tinc un estil de joc qualsevol, així que perquè m’hauria de conformar amb una obertura qualsevol?”, ha ha ha ... Bromes a banda, crec que no ha arribat a jugar tant al límit del perill com en aquesta partida. El propi Ladis s’ha quedat sorprès quan he entrat a la sala d’anàlisi i m’ha dit “òstia nen, ja ens diràs com has aconseguit donar-li la volta perquè t’he vist fotut”. I és cert que estava molt apretat, però tenia un immens cavall en d5, i en el moment més inesperat m’han aparegut tots de brillantesa, que m’han permès igualar la partida. Poc després he dissenyat un pla, intentant algun recurs tàctic, i ... bingo! He aconseguit capturar un peó, i amenaçar de guanyar peça. El rival ha equivocat amb una entrada de dama intentant salvar el cavall i amenaçar escac i mat, però jo tenia controlat i he estat jo qui he donat el cop de gràcia. I el que m’ha fet més il·lusió és sentir al darrera meu al Cesar veient el final de la partida, felicitant-me i donant-me la mà fins i tot abans que el rival, ha ha ha ... De fet, el Cesar confiava que tiraria la partida endavant. A la sala d’anàlisi el Ladis m’ha fet un comentari que m’ha encantat: “no sé com t’ho fas per treure petroli, però la veritat és que no ha estat la primera partida que ho fas”. No hi ha cap més secret que lluitar fins a darrera hora, i sabent que tens companys al darrera donant-te suport. Em poso amb 6 punts.

Poc després d’acabar, ha acabat la seva partida el Ferran, que avui s’enfrontava amb negres contra un rival asturià del Covadonga, i que curiosament era també de la seva categoria sub-16. Pel que m’han dit, avui el Ferran ha fet una partida irregular, i ha començat malament, i quan estava apretat, el rival ha comés una errada, i el Ferran ha aprofitat per igualar la partida, i una nova errada del rival li ha donat un avantatge decisiu. Ha anat administrant poco a poc l’avantatge, i finalment ha aconseguit la seva victòria. Es posa amb 5 punts, i també arribarà a la darrera jornada amb alguna, encara que remota possibilitat de tenir premi de la seva categoria.

I avui, com hem acabat aviat, hem decidit anar aviat a casa, que l’endemà tocava jornada matinal. 

Deixo algunes fotos més a sota

Albert Puig


Actuació castellera al costat d'on jugàvem
Sonen les gralles ... i el castell es carrega
 
En Jensen i jo concentrats en la partida ...
... mentre el Nicolás i en Ladis no ens treuen l'ull
 
El David amb el seu amic Javier, sota la mirada de la Jana
Sala anàlisi. Aquí el Cesar segueix en forma 😂😂
 
Repassant el final del dia abans del Jensen
 
Bon humor, per davant de tot
 
Anàlisi de privilegi amb el César i el Bosco