diumenge, 1 de setembre de 2019

Crònica Torneig Internacional de Sants 2019, 10a ronda


TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 1 de setembre de 2019

Avui era el darrer dia del torneig, i hem quedat a les 8 del matí a l’estació de la Renfe, sabent que avui podria ser un dia problemàtic per culpa de la vaga. De fet, hem hagut d’esperar 28 minuts a que vingués el tren, però hem arribat amb prou temps i sense problemes.

Avui es tallava la carretera de Sants per una cursa atlètica a primera hora i per una cursa ciclista posteriorment. De fet en sortir el tren hem coincidit amb el Joan Admetlla, del Patronat, ja que el seu nano Marc hi participava a la cursa ciclista. En sortir de l’estació, s’ha aturat davant nostra la mare del Javier Montero, del Pallejà, i bon amic dels nostres nanos. Li hem dit a sa mare que anés a estacionar el cotxe on pogués, perquè entre els talls per la cursa i els carrers engalanats, venir en cotxe era arriscat. Així que mentre la mare i la seva preciosa germana Jana han anat a deixar el cotxe, ens hem endut al Javier, que ha aprofitat per riure una estona amb els nanos. Segur que li ha anat bé, perquè ells és una gran jugador, que ha anat als campionats d’Espanya, i a les darreres partides se li ha notat la pressió de no estar fent un bon torneig. Avui m’he acostat al Javier i li he dit: “ahir no et vaig veure bé, i no em refereixo a la partida, sinó a la cara que posaves. No et pensis la meva cara d’alegria es deu als bons resultats; els bons resultats es deuen a que la meva cara és d’alegria. Pensa en el que t’estic dient, i avui surt a jugar i pensant només a passar-t’ho bé, que el torneig s’ha acabat” . Ja no l’he tornat a veure, perquè quan jo he acabat ell i el David havien acabat i se n’havien anat a passar el dia junts, però m’han dit que ha fet una molt bona partida. Me n’alegro; el Javier és un nano excel·lent.

Un cop fet el cafetonet de rigor, hem entrat a les cotxeres, i allí ens hem trobat a l’Angel i a l’Emili, i la mare del Javier ens ha fet una foto de grup. 


En el grup B, avui no jugaven l’Antonio Moyano, el Conrad Marzà i el Ricard Quemadas, que s’havien demanat un bye a la darrera jornada. Tampoc ha jugat el Xavi Boloix, que per segon dia consecutiu no s’ha presentat a la partida. Així avui al grup B hi jugaven el Joaquim Peris, que jugava a l’edifici annex, el Josep Salazar i el Joan Garcia Guardiola, que jugaven a l’altell, i l’Emili Albero, que jugava a l’auditori.

El Joaquim Peris ha jugat la darrera jornada amb blanques contra un jugador veterà andalús de Chiclana, del qual no en tenia cap referència, i ha acabat fent taules. Ha vingut força satisfet cap a la sala de l'auditori, si bé semblava que tenia problems per identificar la taula on estava jugant el Jensen, com ha fet cada dia del torneig. Acaba el torneig amb 4 punts i mig.

El Josep Salazar tornava a jugar una partida a l'altell, després d'estar unes quantes jornades jugant a l'edifici annex. Avui jugava amb blanques contra un rival del Sant Cugat, ha tornat a guanyar. Estava molt content, perquè ens ha dit que havia trobat una bona combinació i s’havia endut la partida. D'aquesta manera acaba el torneig amb 5 punts. 

El Joan Garcia Guardiola s’enfrontava també a l'altell amb blanques contra el rival del Centro Aragonés que el dia abans havia derrotat al Joaquim Peris clarament, però avui sí que ha tingut el seu dia i s’ha emportat una important victòria. Acaba amb 6 punts, havent fet un gran torneig. Enhorabona. Llàstima que el seu tram d’elo estava tan disputat. 


Finalment, l’Emili Albero, que seguia jugant a l'auditori principal, i que avui venia amb la samarreta del club. Avui jugava amb negres contra un rival molt fort del Llavaneres, que ja va derrotar a l'Antonio Moyano dues rondes enrera. Desafortunadament, no ha pogut mantenir la seva imbatibilitat, i ha caigut en la darrera jornada. Acaba el torneig amb 6 punts.

Pel que fa al grup C, el Jensen i jo jugàvem a l’auditori, i el David, el Ferran i l’Angel ho feien a la sala 23 de l’edifici annex. L’Angel Almagro avui s’enfrontava amb negres amb un rival del Peon Negro, i s’ha emportat una bona victòria, de manera que acaba el torneig amb 5 punts.

El primer en acabar avui ha estat el David, que avui jugava amb negres contra un rival fort de l’Ideal Clavé, que li ha posat les coses molt difícils. El rival l’ha estat pressionant moltíssim, fins i tot amb un sacrifici de qualitat per eliminar l’afil del David que ho estava aguantant tot, i el David ha estat una bona estona a la defensiva capejant el temporal. No sabem com ho ha fet, però ha aconseguit aturar l’atac, i aleshores ha intentant la iniciativa. I demostrant que les classes del Jordi Parayre són profitoses, ha recordat un truc que els va ensenyar quan el rei només tenia dues caselles per moure’s i hi havia una peça a l’altra banda. I efectivament, ha anat fent escac amb l’escaleta, fins que ha capturat la torre contrària. Poc després s’ha endut la partida. Gran victòria i gran torneig del David, que acaba amb 6 punts.

La partida següent en acabar ha estat la meva. Avui em tocava jugar amb negres contra un rival veterà del Sant Andreu, de 71 anys, totalment desconegut, que fa pocs mesos que s’ha federat. No tenia cap referència, no té elo, però si arriba a la darrera jornada amb 6 punts no pot ser un jugador dolent. Ha resultat ser un home molt simpàtic i un excel·lent jugador. Estic convençut que aquest home fa anys que juga, perquè ha demostrat tenir un gran coneixement de conceptes d’atac durant la partida. Avui m’he decidit a jugar una defensa siciliana, que no jugo mai, i probablement ha estat la partida més disputada que he tingut. La partida ha estat igualada, fins que ha agafat la iniciativa i no l’ha deixada. M’ha llançat els peons contra el meu enroc i he hagut de capejat el temporal com he pogut. Jo no m’he volgut mantenir inactiu i he hagut de sacrificar un peó per mantenir la iniciativa mitjançant recursos tàctics, que el meu rival ha vist. En el moment més tocat de la partida, m’ha vingut una idea al cap. Suposava canviar una sèrie de peons i el meu alfil defensor, amb l’objectiu que l’altre cavall i les torres quedessin molt actives. Era un pla molt arriscat, perquè quan tens desavantatge material i posicional, la darrera cosa que pots fer és canviar peces, però recordava que l’Escandell ens va dir que la pèrdua de material es podia considerar si et portava a una posició d’atac, i jo el que no estava disposat a fer era esperar com un xai a que vinguessin a degollar-me. Així que dit i fet, i de cop i volta m’he trobat amb una posició en que el rei contrari quedava totalment bloquejat per les meves peces, i l’altra torre amenaçava amb donar l’estocada per qualsevol de les columnes obertes. I efectivament, així ha estat.  He entrat amb la torre deixant el rival en zugzwang, i poc després s’ha rendit perquè no podia evitar, com a mínim, la pèrdua d’una torre. La veritat és que ha estat un cavaller, perquè jo d’ell hauria intentat fins a darrera hora buscar-me les pessigolles amb els peons passats, però ell ha preferit claudicar. Acabo el torneig  amb 7 punts, i esperant si a darrera hora els desempats m’afavoreixen per quedar entre els 10 primers. Finalment he quedat en el lloc nº 13, però me’n vaig satisfet amb el torneig.

Per cert, com a espectador de luxe he tingut al José Saez, que s’ha quedat al costat meu veient com rematava la partida. L’he trobat a faltar, i a ell li ha sabut greu, perquè portava 18 anys seguits jugant el torneig, però ni tenia internet, ni compte corrent, i s’havien de facilitar moltes dades persones que no volia o podia facilitar. Té tota la raó. Per cert, també ha vingut a saludar-me el Valentin Marques, que m’ha presentat la seva dona. És una sort i un privilegi pertànyer a un club amb tants companys que venen a donar suport als que juguem el torneig.

Quedaven les partides del Jensen i del Ferran, i els dos les tenien de cara. El Ferran s’enfrontava amb negres contra l’Emili López de l’Espiga, el senyor dels caramels, que el dia anterior es va enfrontar amb el Jensen. Ahir el Ferran va decidir anar a dormir aviat perquè volia estar descansat per guanyar la partida. També va dir que volia jugar una obertura per guanyar, i em va demanar que li expliqués conceptes de la defensa moderna. Està clar que amb quatre comentaris no n’hi ha prou, però els va voler posar en funcionament a la partida. I el cert és que no va jugar l’obertura de la millor manera i de seguida es va trobar amb un allau de peces contra el seu enroc. El rival ha sacrificar un peó primer, i un altre posterior, i ha quedat en una situació molt avantatjosa, però el Ferran ha tingut la sang freda i amb els canvis ha quedat amb qualitat de menys, però una posició guanyadora, perquè es quedava amb un peó passat que el rival no podria evitar que fos coronat sense sacrificar la torre. I efectivament, el rival ha hagut de donar la torre. A partir d’aquell moment, el Ferran ha anat movent perfectament el seu alfil i bloquejant els moviments del rival, generant un altre peó passat que anava a coronar, i el rival s’ha rendit. Bona partida del Ferran, que ha rebut la felicitació també del rival, que també m’ha felicitat a mi per la part que em toca (la veritat és que poca). El Ferran acaba amb 6 punts, amb un bon torneig.

Finalment la partida del Jensen, que ha estat la darrera en acabar. Jugava amb negres contra un rival experimentat del Calella. Ha fet una gran partida; ha tingut paciència, i quan ha vist el moment oportú, ha aconseguit la qualitat, si bé el rival tenia un peó de més. La posició no era fàcil, però semblava que la partida estava prou de cara per al Jensen. Ens hem anat a veure el final de la partida del Ferran, i no sabem què ha passat, que hem arribat i hem vist que tenia una posició clarament perdedora, amb dos peons passats molt avançats i suportats pel rei, i la torre bloquejant la rei del Jensen. Pocs moviments més tard, el Jensen ha reconegut la seva derrota i ha abandonat. Ha acabat la partida força tocat, i ha necessitat un temps per assimilar-ho. El rival, abans de marxar, ha vist que estàvem tots nosaltres consolant-lo, i ha vingut expressament a felicitar-lo per la partida que havia fet i li ha reconegut que s’ha vist perdut durant la partida. Cal felicitar al rival per la seva actitud, i el Rafa li ha dit al Jensen que el reconeixement d’un rival experimentat era un bon triomf que s’havia d’emportar avui. A més acaba el torneig amb 6 punts, desplegant un joc fabulós.

I això és tot. Trobaré a faltar els desplaçaments, les visites a la pastisseria, la tensió del torneig, els nervis davant les partides les nanos, els intercanvis d’impressions amb els companys, les xerrades amb amics de clubs rivals, ... Però sobretot el que trobaré a faltar són les estones de plaer que sento cada cop que escric les cròniques que he anat publicant al bloc del club. Per mi ha estat una autèntica delícia i un privilegi compartir les meves sensacions.

Espero no haver-me fet gaire pesat, i si el Club m’ho permet, seguiré compartint vivències en el futur.

Salut i escacs,

Albert Puig

Fins la propera, 😉



2 comentaris:

Cesar ha dit...

Especial agradecimiento al Albert por la retransmisión casi en directo

Albert Puig ha dit...

Gràcies, César. Celebro que t'agradi