Campionat Edats, 2ª jornada

2ª JORNADA FASE PRÈVIA CAMPIONAT D’EDATS 2020, 25/01/2020

(per Albert Puig)

El bon inici que en general van tenir els nostres nanos la setmana anterior ens feia encarar aquesta segona jornada amb molt d’optimisme, tot i que a la primera ronda ja ens trobàvem amb dos duels entre els nostres nanos.

La jornada s’organitza a la Unió Coral, la casa dels nostres amics de Sant Feliu de Llobregat, que com sempre havien fet tots els esforços perquè el campionat fos un èxit. Un cop més van tenir la bona pensada de situar a la peixera del primer pis, on tenen la seva seu, als nanos més grans, els sub-18, sub-16 i sub-14, els nanos que pensen i necessiten concentració, i allà quedaven ben aïllats del soroll i el xivarri. La resta, els més petits sub-12, sub-10 i sub-8 quedaven ubicats a la sala gran del segon pis. Això també ha suposat un gran avantatge de tipus logistic, ja que ha permés que les partides dels petits no depenguessin de l’acabament de les partides dels grans, i així han pogut començar la segona ronda d’avui abans.

Bé, la nostra expedició arribava per camins diferents. L’Esther, el Martí i nosaltres arribàvem pel nostre compte en cotxe, mentre el gruix de l’expedició, formats per les famílies Terron, Duro, Broadbent i Riu arribaven conjuntament amb la Renfe, doncs la Unió Coral es troba ben bé al costat de l’estació de la Renfe. Desafortunadament, viatjar en Renfe avui s’ha convertit en una aventura que desprèn més adrenalina que qualsevol dels “scape-room” que tant de moda s’han posat darrerament. Tant punt han arribat a l’estació s’han trobat amb una notificació de que hi havia endarreriments d’entre mitja hora i tres quarts, i han arribat tard a les seves partides. De fet des de la porta on els esperava he vist com venien corrent els nanos, en primera instància, acompanyant-los cap a la sala del 1r pis, i les petites Alba i Laia que arribaven també corrent, i les he acompanyat fins al 2n pis, a les seves respectives taules.

El fet és que a les nenes no els sembla haver afectat significativament l’estrès d’arribar tard. La Laia amb negres s’enfrontava en el tauler nº 5 a l’Isaac Darias, un noi del Torreblanca que juga força bé. Avui la nostra petita campiona estava realment tocada pels àngels, i ha desplegat el seu agressiu joc de manera fabulosa, quedant ràpidament amb avantatge, fins que ha acabat entrant a la vuitena fila aconseguint un escac i mat inapel·lable. Molt i molt bé, Laia, que aconseguia situar-se amb 2 punts i mig. 

A l’Alba li ha costat una mica més, encara que ella té un ritme de joc diferent, més reflexiu que el de la seva germana. I també li tocava jugar amb blanques en el tauler nº 3 contra un rival més difícil, l’Alex Martínez, de l’Espluguenc, que venia de guanyar totes les seves partides jugades. L’Alba ha jugat força bé. El seu rival ha tractar d’imposar el seu joc, i l’Alba ha acabant cedint una qualitat que estava més que compensada per l’abast que tenien els seus dos alfils, que semblaven unes autèntiques espases dominant les diagonals principals del tauler. I quan ha agafat la iniciativa, ha aprofitat la mala situació del rei adversari per anar tallant-li el pas amb l’ajuda de l’única torre que li quedava, que havia penetrant fins a la 7 fila. El millor de tot és que ha sabut llegir molt bé la posició i enlloc d’encaparrar-se a fer escacs, ha bloquejat la posició del rei, i li ha fet un bonic i espectacular escac i mat amb els seus dos alfils. Tot un regal als ulls d’aquest cronista, que se li queia la baba veient en directe com l’Alba s’agafava el seu temps però anava executant un per un els millors moviments de la combinació guanyadora. Enhorabona, Alba, que se situava com la seva germana amb 2 punts i mig.

En el grup dels sub-14 ens trobàvem amb un enfrontament directe entre dos dels nostres nanos: en el tauler 3 s’enfrontaven l’Hugo amb blanques contra el David amb negres. Degut a l’endarreriment del tren, la partida ha començat amb 6 minuts de retard, i el David s’ha esperat esportivament 6 minuts per jugar per enfrontar-se al seu amic en igualtat de condicions. Un gest que l’honora. Després no sé com ha anat la partida, perquè quan he arribat després de veure les bessones la partida ja estava acabada. El David s’ha imposat a l’Hugo, i quedava enfilava a la 3a posició, comptant les seves partides per victòries. L’Hugo quedava una mica depenjat amb 1,5 punts.

En l’altra partida, en Jensen s’enfrontava amb negres en el primer tauler a l’Alvaro Castellanos, del Peona i Peó. El rival era complicat, i a ell potser sí que li ha afectat el tall de la Renfe, més pels nervis que pel temps. Ha cedit un peó molt a l’inici de la partida, i aquest peó li ha acabat costant molt car, perquè és el que ha acabat decidint la partida. Malgrat tot ell ha seguit intentant-ho, però el rival no li ha donat opcions. Primera derrota del Jensen, que ha hagut d’utilitzar el temps de descans per haver de desconnectar abans no comencés la partida següient.

En els sub-18 també teníem un enfrontament directe entre l’Oriol amb blanques i l’Esther amb negres. La partida ha estat ben igualada. L’Oriol ha sorprès utilitzant una obertura anglesa que no havia jugat fins ara, i l’Esther ha respost amb sortida del peó central de rei, quedant com  una siciliana invertida. El cert és que ambdós han aconseguit mobilitzar ràpidament les peces, i no han trigat en l’intercanvi de peces menors, que ha portat a una posició igualada, però posicionament favorable a l’Oriol, ja que el rei de l’Esther ha quedat massa descobert, possiblement fruit d’un joc excessivament poc curós amb el temps. El cas és que l’Oriol sí que ha aprofitat el temps del rellotge però curiosament en la jugada que més temps ha consumit s’ha equivocat i s’ha trobat amb una de les mortals combinacions en que l’Esther ens té acostumats, capturant una torre neta. L’Oriol ha intentat amb la dama buscar les pessigolles, però un cop l’Esther ha posat el rei a refugi, la resta de la partida ha estat totalment dominada per ella, i s’ha acabat imposant. L’Esther aconsegueix el seu primer punt, i l’Oriol es queda amb mig punt.

La partida més interessant era la que disputaven el Ferran amb blanques contra el Marc Garcia, del Foment de Molins de Rei, un rival duríssim que té 2105 d’elo, i que era a priori el principal favorit a aconseguir el campionat. El pare del Marc, amb el que m’uneix una bona relació després de molts anys de coincidències amb els campionats, em deia que durant la setmana en Marc havia dit que el Ferran havia progressat molt i que el considerava un rival molt perillós. I la partida ha valgut la pena perquè el Ferran ha intentat estrènyer-lo; el pare m’ha dit que feia temps que no veia al seu fill amb la cara de preocupació que l’havia vist avui. Però el cert és que en Marc és un jugador extraordinari i amb paciència ha aconseguit un avantatge d’un peó que s’ha notat. S’ha arribat a un final amb alfils del mateix color i peons. El Ferran tenia peons avançats, però el Marc ha fet un gran moviment d’alfil que deixava l’alfil del Ferran sense mobilitat, i amb l’amenaça de capturar-lo. Poc després, el Ferran acabava abandonant. Després han estat analitzant la partida conjuntament. Avui ha perdut, però el Ferran s’ho ha passat molt bé en la partida i en l’anàlisi posterior. I amb un nivell de joc que clarament va a l’alça.

I deixo pel final la partida del Martí, de sub-16, perquè ha estat la darrera partida en acabar de la primera ronda. S’enfrontava amb blanques en el 3r tauler contra l’Adria Mayench, del Sant Boi. La partida ha estat disputadíssima. El Martí no ha quedat gaire bé en l’obertura, quedant amb una posició d’igualtat però amb dues columnes amb peons doblats. Però la posició estava massa travada perquè el seu rival ho pogués aprofitar. El cert és que el Martí ha aprofitat el forat de les columnes per penetrar a la posició rival, i amb atacs constants a la dama ha aconseguit situar millor les seves peces. Al final, amb l’intercanvi de peces ha aconseguit una posició d’avantatge material, que ha quedat palesa amb l’intercanvi forçat de peces. El problema principal era el temps, en els dos jugadors, ja que no hi havia increment. El Martí ha anat estrenyent cada cop més fins que el rival ha comés una il·legal, que en Martí no ha vist inicialment, però quan el rival ha repetit jugada se n’ha adonat. Aturada de rellotge a l’espera que vingués un àrbitre i quan ha sumat els dos minuts al Martí, la situació ha quedat pràcticament decidida. El rival ha acabat perdent la partida. Sense temps per descansar, s’havia d’iniciar la ronda següent, però el Martí s’ha pres un moment per prendre l’aire, i desconnectar abans de començar la ronda següent.

Estàvem tota la comitiva espectants. A més del Jordi Parayre, que havia arribat a primera hora, també més tard han vingut a donar suport als nanos el nostre president, en Nicolás, juntament amb el Quique, i el Xavi Hernandez. Els 9 nanos tenien el suport d’11 adults, entre pares i jugadors. Tot un luxe.  

Mentre encara s’estaven disputant les darreres partides dels grans, a la sala dels petits ja feia estona havia començat la darrera ronda del matí, i els pitjors malsons de l’Efrem i la Rosa s’acomplien: les dues nenes, amb dos punts i mig cadascuna, els tocava enfrontar-se entre elles. Si a ells com a pares els toca gestionar de la millor manera la competitivitat entre elles, ja es veien havent de gestionar el conflicte si una d’elles s’imposava a l’altra, ha ha ha ... El cert és les dues han disputat el duel en el segon tauler, ja que anaven imbatudes en 3a i 4a posició, i les noies han demostrat el perquè són tan bones jugadores d’escacs: res de les taules pactades que desitjaven els pares! Les noies han sortit a disputar la partida, per alegria del Jordi Parayre que s’ha quedat contemplant-les unes estona. La Laia duia les blanques i l’Alba les negres; jo les he vistes al començament, i quan he tornat la partida estava decidida. La Laia havia aconseguit avançar un peó a setena, i ha entrat amb la torre a vuitena, decidint la partida. La Laia se situa en 2a posició amb 3,5 punt, però l’Alba encara manté les seves opcions a la 8a posició amb 2,5 punts.

En els sub-14, el David s’enfrontava amb blanques en el primer tauler al seu amic Diego Fernandez del Pallejà. El duel havia de ser a priori duríssim, amb els dos imbatuts. El David ha començat molt fort, jugant de la manera agresiva que tant m’agrada, i ha llençat un atac de peons pel flanc de dama molt interessant, fustigant la dama adversària. No obstant, ha pecat d’impulsivitat, i s’ha trobat amb la desagradable sorpresa d’un escac de dama que li feia perdre un cavall. Li ha tocat haver de remar en sentit contrari tota la partida contra un rival molt més fort, però mentalment havia quedat tocat, i el rival ha anat fent els canvis justos per deixar la partida decidida. Llàstima, li tocarà fer una reflexió. Baixa fins a la 5a posició, però manté totes les opcions obertes.

El següent en acabar ha estat l’Hugo, que s’enfrontava amb negres en el tauler nº 7 contra el Victor Lopez, del Molí Nou. L’Hugo ha jugat força bé l’obertura, de manera ordenada, i quan el rival ha abandonat la dama del seu lloc per evitar la clavada, l’Hugo ha aprofitat per capturar el cavall de l’enroc blanc i deixar el rei al descobert.. I poc a poc ha anat portant les seves peces cap al rei contrari. Quan l’Hugo té un avantatge, encara que sigui només posicional, el seu joc esdevé com una piconadora, i mica en mica ha acabat aconseguint la victòria. Enhorabona a l’Hugo, que se situa en el 7è lloc amb 2,5 punts. Les opcions són remotes, però segur que lluitarà per estar al damunt.

El Jensen li tocava afrontar la seva partida en el 3r tauler amb blanques, mentalment tocat per la partida anterior, contra el Miguel Moreno, dels nostres veïns del Peon Doblado. Poca cosa puc dir de la partida, perquè només he vist el començament, en que els dos han jugat relativament bé l’obertura, i no he pogut veure més perquè he hagut de marxar amb l’Oriol, que tenia que disputar un partit de futbol a primeríssima hora de la tarda. A través del whatsapp ens hem assabentat que havia guanyat. Enhorabona, Jensen, que se situa amb 3 punts en la 3a posició, i amb totes les opcions a l’aire en la disputa del campionat.

En el sub-16, en Martí tenia una partida complicadíssima amb negres contra el Pau Pueyo, el principal favorit per endur-se el campionat amb els seus 1992 punts d’elo. Ha entrat una mica més tard, després de prendre l’aire, i ha començat la partida força relaxat, jugant molt bé l’obertura, deixant una posició força atapeïda. Tampoc he pogut veure el final perquè he marxat, i per whatsapp m’he assabentat pels companys que ha fet una partida sensacional, i que ha aconseguit unes meritòries taules contra un rival molt dur. Aquest noi té fusta per jugar a escacs, perquè a més està acostumat a lluitar i resistir. Esperem que vagi agafant confiança. De moment se situa en el 2n lloc amb 2 punts.

Pel que fa als sub-18, la primera en acabar ha estat l’Esther, com de costum, encara que en aquesta ocasió la causa de que hagi acabat tan aviat cal buscar-la en el joc del rival. Li tocava enfrontar-se en el 3r tauler amb blanques contra el Jonathan Barrientos, del Pallejà. Molt aviat, l’Esther li ha preparat una celada, en que el rival ha caigut de quatre grapes, capturant un cavall, però perdent la dama. Poc després, abandonava. L’Esther venia sorpresa, perquè no esperava que la partida s’acabés tan aviat. El fet és que l’Esther avui surt imbatuda i es col·loca amb 2 punts en 4 posició, i amb totes les opcions a l’aire.

El següent en acabar ha estat l’Oriol, que s’enfrontava amb negres en el 4rt tauler contra la nostra amiga Aitana Garcia, del Cervelló. L’Aitana és gairebé com si fos dels nostres, perquè des de ben petits que s’han vingut enfrontant i amb els seu caràcter obert i la seva simpatia manté una molt bona relació d’amistat amb els nostres, i sempre ens provoca més d’un somriure. Avui, però, l’Aitana no tenia el dia. Tenia un atac de migranya que l’ha condicionat, i fins i tot s’ha arribat a marejar una mica, havent de canviar de posició la taula per acostar-la a la finestra. En la partida anterior contra l’Africa de Sant Boi ha abandonat tot just perdre una peça, quan encara tenia possibilitats de remuntar. La partida amb l’Oriol ha estat disputada, i l’Aitana ha penetrat a 7a, però l’Oriol tenia contrajoc, tant que fins i tot s’ha permès cedir temporalment una torre i no capturar la dama fent una jugada intermitja que amenaçava directament el rei rival. L’Aitana ha abandonat. L’Oriol se situa amb 1,5 punts en 6a posició, i sembla que té tots els números per tenir el bye en la ronda següent la setmana vinent.

La darrera partida ha estat la del Ferran, que li tocava disputar amb negres en el 2n tauler contra el Daniel Orellana, del Pallejà. En Daniel és un jugador força agressiu, capaç de posar les coses molt complicades, sobretot jugant amb blanques. I avui la partida ha estat molt oberta. El Ferran ha quedat amb una posició estranyament oberta, i el Daniel tenia un atac fortíssim que li permetia guanyar peça. No obstant, no ha encertat la combinació adequada i ha permès al Ferran agafar la iniciativa. I aleshores és quan el Ferran ha desplegat les seves millors virtuts, i  amb una bona combinació ha aconseguint l’avantatge necessari per imposar el seu joc. Quan jo he marxat la partida no havia acabat, però havia vist com feia una subtil jugada de peó que obligava al rival a capturar i deixar la seva posició indefensa. Malgrat tot, la partida s’ha acabat allargant (79 jugades), i per whatsapp s’ha acabat imposant. Se situa en 3a posició, amb dos punts, i amb totes les opcions obertes.

La setmana vinent es disputarà a Olesa i probablement serà decisiva.

Amunt l'escola de Cornellà!