Lliga Catalana 2020, 2ª jornada

CRÒNICA 2ª JORNADA LLIGA CATALANA, 26/01/2020

Resum dels resultats:

Cornellà A	Taradell-Centelles A	8 - 2
Molins de Rei A	Cornellà B	4½ - 5½
Cornellà C	Prat A	3 - 5
Castelldefels B	Cornellà D	2½ - 5½
Cornellà E	Jake C	3½ - 2½
Sant Joan Despí B	Cornellà F	4 - 2

Aquesta setmana jugaven al Temple els equips A, C i E. En canvi els tocava jugar a fora, amb desplaçaments afortunadament propers dins de la comarca, als equips B (Molins de Rei), D (Castelldefels) i F (Sant Joan Despí).

Comencem pel nostre primer equip, del qual no tinc crònica. S’estrenava a casa enguany davant l’equip del Taradell-Centelles, que s’ha presentat amb nombroses baixes. Això s’ha notat en el resultat final, que ha facilitat que el nostre equip hagi obtingut una victòria força contundent per 8 a 2. Aconsegueixen la segona victòria i a la classificació queden en el lloc 2n, si bé amb els mateixos punts que l’Ateneu Colon B (1r), el Balsareny-Sallent (3r) i el Sant Martí B (4rt). La setmana que ve visitarà el Balsareny-Sallent, un dels rivals per la lluita per l’ascens, i curiosament també s’enfrontaran entre si els altres dos equips imbatuts.

Pel que fa al nostre segon equip, el Cornella B, tenia un desplantament força complicat a priori, a casa dels nostres bons amics de Molins de Rei. I de nou, per segona setmana seguida, ha aconseguit una gran victòria per la mínima. En un grup tan complicat, ens sorprèn que el B ocupi la 2a posició; l’objectiu del B era la permanència, però aquest equip està jugant a un nivell molt alt i el triomf d’avui podria servir per assegurar-la. No us perdeu la crònica del Sergio, realment espectacular.

Els nostres equips de Primera Provincial no han tingut sort avui. El nostre equip C jugava a casa contra el Prat, un rival molt fort, i ha perdut 3 a 5. Per la seva banda, el D visitava Castelldefels i ha perdut també. Els dos es troben al mateix Grup VI, i de moment, cap dels dos es troba en situació de descens. No tenim cap crònica del matx del C, però sí us deixaré una crònica a banda del D.

Pels que fa als nostres equips de Segona Provincial, han tingut el mateix resultat de la setmana anterior. El nostre equip E rebia a casa el Jake C i tornava a guanyar per la mínima. El nostre equip F visitava a un dels rivals més forts, els nostres amics del Sant Joan Despí, i han perdut 4 a 2. També enquadrats en el mateix grup, el Cornellà E lidera la classificació, mentre el F, sense haver-se estrenat, encara h figura en el 8è lloc, de moment fora del descens. De l’equip E no tinc crònica, però no us podeu perdre la crònica del nostre gran Ladis

Us deixo les cròniques dels companys,

Albert Puig

"MANOS ARRIBA, ESTO ES UN ATRACO!"

Crònica 2ª Jornada MOLINS DE REI – CORNELLÀ B, 4 ½ - 5 ½ 

(per Sergio Santamaría)

Hemos llegado pronto y todo empezaba con risas de Miquel. Primero que se había preparado la partida contra el amigo Óscar Prats, que juega en Sant boi. Poco más tarde con los carteles de los lavabos (Gentleman/Ladies): "He anat al de l'amic Ladis, vosaltres no sabeu anglés!" 🤣

Llegan los jugadores del Molins, todos viejos conocidos: Sanglas, Carreño, Carrasco, Niubo, Palomeras, Casasampere,...

Rellenamos el acta y nos sorprenden con varias bajas en la parte de arriba. Sobre el papel somos más fuertes de mitad de equipo hacia abajo.

Empezamos justo a la hora y poco después se apaga un reloj! Hemos tenido que hacer uso de las clases de Solera para programar relojes jajaja.

Pasada una hora de matx Quique nos da el primer punto, "me he encontrado un mate" dice jajaja. 0-1

En el último tablero un chavalín plantaba cara a Moyano jugando muy bien. Boloix pintaba una partida de arrasar fácil y Salva con una posición buena de apertura.

Todo pintaba bien cuando de pronto Boloix se queda con torre de menos!!!! Poco después pierde y empatan el marcador. 1-1

Moyano consigue romper la posición del niño y acaba ganando. 1-2

Salva hace valer la mejor posición y gana también rápido. No sin un poco de polémica del rival, ha cogido un peón de Salva y luego no se lo quería comer... Jejeje

Nos ponemos 1-3 a favor, pero no pintaba bien la cosa.

Bosco posición igualada de las que te van apretando, y más siendo un 2300 tu rival. Miquel pierde peón. Xavi Hernández igualado pero peligroso. León con peón de menos en un final de torres. Yo más perdido que un pingüino en un garaje. Y Albero en una posición que no se va a perder pero seguramente tampoco ganar.

Finalmente Albero y Xavi hacen tablas y Bosco y León pierden.

Mantenemos algo de ventaja en el marcador pero la cosa está fea, 3-4 a nuestro favor.

Mi rival comete una imprecisión que le cuesta un peón y en el apuro de tiempo se cuelga mate en 2!!!! Primer atraco, mi rival con ventaja de +7 durante la partida, increíble...

Marcador 4-5 enganchamos el empate y dependemos de un final de dos peones y alfil contra un peón y alfil de Miquel. Ese final se pierde pero el rival se columpia y permite la entrega del alfil por uno de los peones quedando en posición teórica de tablas. Segundo atraco!

Resultado final 4.5-5.5 y segunda victoria!!

Filosofía Cholo, matx a matx y ganando por la mínima!

Estamos más cerca de la salvación, ¿o del ascenso?

Hay que seguir trabajando las victorias como la de hoy.

Sois muy grandes equipo!

Sergio Santamaria

PD (Xavi Hernández): Je je ...Buen resumen, pero te has dejado un episodio en el cual se me saltaban las llàgrimes por aguantarme la risa (pues yo aún estaba jugando y me tocaba mover). Eso ha sido cuando Boloix ha desparramado las piezas del tablero núm. 2 con su abrigo al pasar... ¡Vaya show! 

 

Foto de los "atracadores"

CRÒNICA 2ª JORNADA SANT JOAN DESPÍ B – CORNELLÀ F,  4-2

(per Ladislau Girona)

Avui l’equip F s’enfrontava amb un rival dur de pelar, sobre el paper tots els jugadors eren superiors a nosaltres pel que fa a l’Elo.

Només entrar per la porta ens hem trobat amb l’amic Cèsar Varela, com sempre tenia al seu voltant a tot l’equip mirant una partida seva, quantes partides del Cèsar haurem vist?  Ha,ha,ha.

Enseguida, el que seria el meu rival de matx - un senyor molt amable i meticulós - ha demanat pel nostre delegat. És el primer cop que em fan revisar l’alineació amb el llistat de forces i comproven que tothom seu al lloc que li correspon. Per un moment em pensava que ens demanaria els DNI. Però tot plegat molt cordialment, res a dir.

Hem començat puntuals; la primera en acabar ha estat l’Esther. M’he pogut aixecar un moment als 20’ de joc i he vist que tenia 318 peces de més i 400 peons d’avantatge. Ha guanyat sense problemes i ens ha donat el primer - i únic punt net- de l’equip.

Les partides d’en Guillem, en Sergio i els Duro pare i fill estaven inicialment molt igualades. En 30’ més les posicions d’en Guillem, en Sergio i l’Hugo s’havien deteriorat. Poc a poc els seus rivals els han anat menjant peons i millorant les posicions. Tos tres han perdut avui.

Amb en Guillem no he pogut parlar, ell i l’Esther han marxat aviat - coses de novios-, en Sergio em deia que la setmana pasada havia jugat millor que en la partida d’avui, però m’ho deia fort i sencer. Està content de jugar als escacs, “el ambiente es mucho mejor que el del fútbol” em comentava aquest matí al cotxe de camí a Sant Joan Despí. A l’Hugo li ha passat quelcom semblant, ha quedat amb minoria de peons i el final era irremediable. Avui farà de cuiner, ha après a fer truita de patates i ara vol aprendre a fer paelles, el talent és el talent.

Jo he patit i gaudit com un tonto. He fet un parell - sí, sí, un parell- de “ladis” cap al final del mig joc. He tornat a fer un sistemilla, però avui amb enroc llarg. Dir-vos que hem arribat a un final on el meu rival tenia dos torres, dama, alfil i peó de més, i jo dama, torre i cavall. Quan he perdut la torre, m’he vist mort, he caigut en un doble i la qualitat ha marxat. Llavors, em dic, què faria l’Albert? I ho he fet, aguantar. He aconseguit que torre, dama i cavall estiguesssin coordinats i amenaçadors. El meu rival amb 5 minuts, jo amb 50. Ha començat a repetir jugades i , fent cas de les instruccions d’en Solera, li dic “en el próxim moviment faré df6 per tercer cop i farem taules”, s’ha resignat i he recuperat mig punt de miracle. Ja teníem la ronda perduda, només ens quedava en Duro pare, que amb 3’ de rellotge per 10’ del seu rival, estava resistint una posició inferior, ell amb dama, alfil i un peó doblat, el rival amb dama i torre i majoria de peons al flanc de

Dama. Però en Duro és molt “duro” , s’ha anat defensant i creant amenaces i el rival ha optat per demanar-li taules. Hem perdut 4-2, el resultat mostra una diferencia superior a la real, marxem amb aquest sentiment.

Ladislau Girona

Crònica 2ª Jornada CASTELLDEFELS B– CORNELLÀ D, 2 ½ - 5 ½ 

(per Albert Puig)

Havíem quedat a dos quarts de nou a la porta de fusta, i hem estat puntualment com un clau a aquella hora, on a banda nostra hi havia el Ladis. El Rafa i jo ens hem preguntat: “osti, tu, hi ha el Ladis. Què fem? No estava previst, però i si ens l’emportem? Per mi, d’acord, ha ha ha ...”. Llàstima, avui en Ladis tenia una missió diferent, ha ha ha ...

En Josep Maria Salvador anava pel seu compte, i nosaltres hem arribat amb temps a Castelldefels, tot i alguna volteta de més per alguna rotonda o alguna drecera equivocada. Hem anat a fer un mos i ràpidament cap al local, on ens esperava el Josep Maria Salvador, que era la primera partida que disputava amb nosaltres, ja que ha vingut recentment al nostre club. Ha tingut la sort de començar amb el jovent, ha ha ha ..., i nosaltres la sort de conèixer-lo.

Hem entrat al local, compartit amb les colles de la festa major, ensumant aquell deliciós olor a pólvora i ensems. I la calefacció feia que més aviat fes nosa la roba. Compartíem la sala amb l’equip del Castelldefels D, de 3ª provincial, que s’enfrontava contra l’EDAMI B, que tenia algun jugador contra el que havíem jugat a la passada Copa Catalana. Si els escacs tenen un punt a favor és el conèixer gent i fer amics que vas retrobant-te. I també hi havia un equip de nanos sub-12 jugant la lliga contra uns nois del Montornés.

Bé, el matx no començava malament. El Ferran en el tauler 7 aconseguia una ràpida victòria contra el seu rival, un jove jugador que parlava en anglès. El Ferran ha jugat molt segur, i no ha pecat de precipitació alhora de capturar una peça, assegurant-se abans de que el rival no tingués cap mena de contrajoc, per acte seguit capturar la peça i materialitzar el seu avantatge. Al final del matx, el Ferran li ha recomanat al seu rival, amb un bon anglès, que hauria d’utilitzar més el temps, ja que ha acabat amb el mateix temps en que ha començat.

El cert és que la victòria del Ferran m’ha tranquil·litzat, perquè a la meva partida jo ja l’havia cagada deixant-me una peça de manera inexplicable. A més, curiosament havia pensat molt i molt la jugada, veient les possibles combinacions d’atac que tenia, i no m’he adonat que tenia un cavall “en pilotes”. Ja em veia un altre cop havent de lluitar com un cabró per aixecar la partida, però aquest cop no m’ha donat opció el meu rival, un experimentat Paco Gris, contra el que ja havia jugat fa uns anys. La meva setmaneta ja havia estat personalment complicada, i no acabava gens bé. L’eliminatòria estava empatada.

En aquell moment, la partida del David estava força complicada, el Peris estava apretat, però en canvi les partides de l’Oriol i el Josep Mª semblaven favorables, i les del Rafa i el Jensen estaven igualades. El David era el que ho tenia pitjor. No sé com s’havia deixat una torre. El seu rival era un noi jove, al que recordava del campionat d’edats de fa anys, enfrontant-se al Raúl Lopez o l’Erika. L’única opció que tenia era un peó avançat, però el rival l’ha sabut tallar. Ha acabat rendint-se.

El Josep Mª Salvador ha començat força bé; tenia la partida ben encaminada, amb dues peces per torre. Pel que sembla i segons m'ha explicat, després s’ha deixat incomprensiblement un cavall i ha quedat en desavantatge clar. Jo he pogut veure el final. El rival ha sabut jugar molt bé; d'una banda tallant el pas al rei del Josep Mª, i per l'altre avançant a pas ferm els seus peons passats i fent esteril la defensa del cavall, i el Josep Mª ha abandonat veient que era impossible evitar la coronació. El matx se’ns posava 3 a 1, una mica coll amunt.

El Rafa havia estat atacant pel flanc oposat, i de cop i volta ha focalitzat l’atac sobre el rei del rival, que estava descobert; finalment, després d’aconseguir doblar les torres, li ha fet una jugada tàctica brutal amb el seu alfil capturant peça, i deixant el rival força tocat: si menjava entrava en posició de mat, i si no capturava entrava també en xarxa de mat. Ha acabat rematant la partida amb un escac i mat espectacular, i ha sortit amb un “subidón” brutal. Hi havia esperances, amb el 3 a 2.  

L’Oriol continuava tenint una gran posició sobre el tauler, i estava combinant molt bé la seva dama. Ha fet una gran partida. Ha neutralitzat l'atac del peó passat del rival i ha aconseguit penetrar amb la dama davant el rei de l'adversari, tenint dos peons d’avantatge. El rival havia col·locat el seu alfil i la dama en disposició d'atacar, però la iniciativa era de l'Oriol. Malgrat tot, l'Oriol no ha sabut trobar la combinació adequada, i per no repetir jugades, li ha acabat demanant taules al rival, que evidentment, les ha acceptades. El cert és que tenia la partida guanyada, però no ho ha vist. Què hi farem! L’eliminatòria es complicava 3,5 a 2,5.

Rafa i Jensen pendents de la partida de l'Oriol

Tot quedava en mans del Joaquim i el Jensen, que tenien a favor que els seus rivals estaven jugant amb poc temps de rellotge. El Joaquim tenia una partida amb avantatge material (2 cavalls i torre contra torre, cavall i peó), però el rival tenia els peons avançats i el rei a prop. En Joaquim tenia temps suficient en el rellotge, però estava jugant igual de ràpid que el rival i no estava encertant amb les jugades, i s’ha acabat complicant la partida, canviant un cavall i havent de cedir la torre per evitar la coronació. El rival ha recuperat la iniciativa i l’avantatge, i poc després s’ha imposat. Ja teníem el matx perdut.

El Jensen, per la seva part, ha fet una bona partida. Ha arribat a tenir una bona posició, però el rival ha anat estrenyent-lo, i al final s’ha vist obligat a cedir una peça, tot i tenir un peó de més. Ha buscat les seves opcions i ho ha intentat, sobretot perquè el rival estava jugant contra-rellotge. En el moment adequat, el rival ha fet un gran moviment de peó, i el Jensen s’ha vist obligat a tirar enrere, i ha quedat en xarxa de mat, que ha vist el rival.

Llàstima, hem perdut el matx. Hem sortit força desil·lusionats pel resultat, però en el meu cas la sensació era de profunda tristesa. No era per la derrota, a les que un s’ha d’acostumar a treure ferro perquè formen part del joc. El motiu de la meva tristesa és que m’han comentat que havia mort en Pere Oliana, el que havia estat el meu mestre d’escacs. El president del Castelldefels m’ha comentat amb gran tristesa que un càncer se’l va emportar fa uns anys, i que el troben molt a faltar perquè era una persona molt amable i educada que sempre estava disposada a ajudar amb el que calgués. Jo recordo aquesta passió, el recordo quan era petit com gaudia ensenyant-nos els secrets de les 64 caselles, el recordo com ens acompanya a cada un dels tornejos en què hi participàvem i com s’alegrava i ens consolava, i el recordo les ganes que posava en tots els actes que ell mateix organitzava; el recordo també acompanyant-nos al meu germà Jordi i a mi a casa dels meus pares, tot just quatre portes més enllà del mateix carrer Santiago Rusiñol on vivíem a Badalona, i no he pogut evitar reprimir unes llàgrimes. 😢😢😢 Descansi en pau, mestre Oliana.

Albert Puig

PD: deixo algunes fotos més de la Sandra, la nostra reportera més "ditxaratxera"