dissabte, 11 de febrer de 2017

3a. Ronda Lliga Catalana


Siento el retraso, casi mejor haberlo dejado para poner junto con la 4a ronda, jajaja.
Pero siempre hay semanas complicadas, y esta ha sido una de ellas.

En fin, pondremos una crónica.

HOSPITALET-BELLVITGE D - CORNELLÀ E, 0 a 4

3a jornada, i la Ruta 36 segueix deixant milles enrera

El dia es lleva amb pluja fina i cel tapat. Com si trona i llampega; nosaltres a 2/4 de 8 com un clau a la porta del club. Els de l'A van a Castelldefels. Ens desitgem sort.


Mentre esperàvem l'Adrian, al Ladis se li acut que pensa comprar un pis al costat del club i muntar una tirolina per accedir-hi. Ens descollonem només de pensar en la cara de l'equip rival al club veient la Ruta 36 arribant per la finestra com els homes de Harrelson, ha ha ha ...


Vet aquí l'Adrian i cap a Bellvitge. Arribem i un munt de forats on deixar el cotxe, després d'haver travessat un tram sense prendre gaire en consideració els senyals de sentit circulatori. Trobem el local; tancat, massa aviat. Entrem en un forn de pa; cafè i temps per preparar l'alineació. Moment de distensió i de riures abans del matx.
Enfilem cap al local, ubicat dins el centre extremeny. Una bona sala. A dins els dos primers taulers de l'equip A, preparant rellotges. Arriben els d'Amposta i els jugadors locals. S'omplen les actes i a jugar. Els rivals del Juan Antonio i l'Adrian no han arribat. Arriben tard.


Molt aviat, el Ladis aconsegueix la seva primera victòria. M'agafa un "subidon"; gairebé desitjava més la seva victòria que la meva, i que es treiés els fantasmes de la mala sort de sobre. El sistemilla Ladis ha quedat molt bé; ha guanyat un peó i ha deixat el rei rival en pilotes. El seu rival tampoc ha jugat bé, i en Ladis ho ha aprofitat per situar bé les peces, i ha entrat fins a la cuina, rematant amb un escac i mat de dama amb peó a 6a.


Com el tinc d'esquena, no veig com va el Juan Antonio; la de l'Adrian sí: obertura de dama. El meu rival escull una francesa, però aviat trenca la tensió avançant c4, i veig que el seu pla és atacar amb peons pel flanc de dama. Jo tinc la impressió que és massa lent, i visualitzo una forma d'atacar. És arriscat, perquè suposa perdre peça, però valoro el rival tindrà les peces lluny, no podrà defensar. La intuïció em diu que el sacrifici paga la pena. I em surt bé. El rival es tanca fins que penetro amb la dama. Crec que encara hi havia partida, però jo ja aconseguia peça, i el rival abandona. Segon punt per l'equip, amb una hora i escaig de joc.


La partida de l'Adrian està Igualada, però el Juan Antonio la té força bé. Des de fora, veiem combinacions, i en Ladis i jo dels nervis, perquè ell tenia altres idees al cap. A més el rival també té la possibilitat d'una bona combinació que li pot fer perdre la qualitat al Juan Antonio. Collons, com es pateix veient les partides dels companys. Ni el rival ni el Juan Antonio veuen les amenaces mútues que veiem, i busquen altres alternatives. De cop, el Juan Antonio s'equivoca i perd la qualitat; merda!! No obstant segueix apretant, i el rival opta per allunyar el rei, i el Juan Antonio li fa un doble amb el cavall. La partida tornava a quedar igualada, amb un peó d'avantatge per al Juan Antonio, però el rival decideix abandonar. Ens quedem estranyats, perquè no estava perduda, però li ha dit que ja no veia com seguir sense les torres. Tercer punt per l'equip.


Quedava l'Adrian, com sempre. En aquest cas, però, era el seu rival el que estava més pillat de temps. La partida estava igualada, amb un alfil, dos cavalls i sis peons per banda. L'Adrian tenia més ben situats els cavalls, i poc a poc ha anat mobilitzant el seu rei. El rival, apretat pel temps ha anat cometent imprecisions, i finalment ha perdut per temps.
Resultat 0 a 4

Un ple que suposa una injecció forta de moral.

Albert Puig