dissabte, 25 de febrer del 2017

Torneig 75è. Aniversari 1942 - 2017

Dades del Torneig:




Bases del torneig:

1º. El Torneig es disputarà  per Sistema Suís a SET (7) rondes, a la del soci, en el Patronat Cultural i Recreatiu, carrer Eduard Gibert nº29 o Msn. Jacint Verdaguer nº52, 1ª planta. Cornellà.
2º. El torneig es disputarà en un sol grup, limitat a un màxim de 61 jugadors.  El ranking inicial es formarà tenint en compte l'ELO català. El torneig serà homologat i válid per Elo Català.
3º. Els aparellaments es faran amb l’ajut del programa informàtic “Swiss Manager”.
4º. Els dies de joc:
Seran els dilluns a les 19:42 hores, el temps d’espera serà 35 minuts, fins les 20:17, després d¡aquets temps es donará la partida per perduda, per incomparecencia.

1ª Ronda Dilluns 03 d’Abril de 2017
2ª Ronda Dilluns 10 d’Abril de 2017
3ª Ronda Dilluns 24 d’Abril de 2017
4ª Ronda Dilluns 08 de Maig de 2017
5ª Ronda Dilluns 15 de Maig de 2017
6ª Ronda Dilluns 22 de Maig de 2017
7ª Ronda Dilluns 29 de Maig de 2017

5º. El ritme de joc:
Les partides serán de 75 minuts per jugador amb increments de 30 segons per cada jugada efectuada, per tant vàlides les lleis generals dels escacs.

6º. Premis :
               General
1er. Classificat                        Trofeu               1 Pernil
2on. Classificat                       Trofeu               1 Formatge & Embotits
3er. Classificat                        Trofeu               1 Embotits
Tram 1900-2099
1er. Classificat                        Trofeu               1 Formatge & Embotits
2on. Classificat                       Trofeu               1 Formatge
3er. Classificat                        Trofeu               1 Embotits
Tram -1899
1er. Classificat                        Trofeu               1 Formatge & Embotits
2on. Classificat                       Trofeu               1 Formatge
3er. Classificat                        Trofeu               1 Embotits
Millor Veterà +60                  Trofeu               1 Formatge
Millor Local                           Trofeu               1 Formatge
7º. Formes d'inscripció per als socis:
Per mail a:  clubescacscornella@gmail.com o franjasocas@hotmail.com o a Francisco o Nicolás.

8º. Drets d'inscripció reste de jugadors no socis:
   La inscripció serà gratuita i  per  invitació de la Junta Directiva del Club Escacs Cornellà
9º.  L'organització es reserva el dret d’anul·lar una inscripció.
10º. La inscripció quedarà tancada quan s’arribi  com a máxim a la xifra de 61 jugadors .
11º.  Lliurament dels Premis :
Els premis es lliuraran el dilluns 4 de juny a les 21:30 hores a la sala del Club.

12º. Desempats:: Bucholz Total, Bucholz Mitjà i Progressiu. Es sortejaran els 3 desempats al finalitzar l’ultima ronda. Per fer els emparellaments es tindrá en compte el Bucholz Total.

13º. L’organitzador es el Club D’Escacs Cornellà.
El director del torneig serà el Sr. Nicolás Plaza Arcos, el àrbitre serà el Sr. Francisco Xavier Solera.
14º. Qualsevol punt no previst en les presents bases es resoldrà aplicant la normativa de la FIDE per a tornejos oberts.
15º. La participació en el torneig implica la total acceptació d'aquestes bases. Al mateix temps el jugadors participants acepten que es pugui difondre les fotografies fetes el torneig, els diferents medis de comunicació del Club D’Escacs Cornellà, per eixemple el Blog.


Una salutació
Francisco X. Solera

dilluns, 20 de febrer del 2017

Crónica Equipo "E" 5a. Ronda

SANT JOAN DESPÍ B – CORNELLA E (Ruta 36),  2 A 2

Arribava la 5a ronda de la Lliga, i amb ella la reunificació de la Ruta 36. I ens tocava jugar contra els nostres amics de Sant Joan Despí, que anaven al capdamunt de la classificació.

Diumenge a les 8:15 al club; com els bons equips, amb temps de concentració, ha ha ha.

M’esperaven tots tres al cotxe, i enfilem cap a Sant Joan Despí. De camí, recordant el missatge del Francisco Solera, ens partim el cul i ens preguntem quanta gent vol formar part de la Ruta 36, ha ha ha, ... Bé, tothom que vulgui, ha ha ha ... nosaltres els acceptem a tots,  ha ha ha ...

Arribem i localitzem el lloc, al costat just de TV3, en un centre cívic ubicat en una plaça formidable. Entrem en una cafeteria per gaudir, rere una tassa de cafè, del nostre moment de distensió abans de disputa. Acudits, anècdotes, temes socials, ... en resum, i com diuen els castellers, fent pinya!
Entrem al centre cívic, i veiem tota la sala a la nostra disposició. Sala ampla, taules amples, taulers i peces de fusta, ... tot un goig!

Iniciem el matx; l’Adrian planteja la seva defensa favorita; el meu rival escull una Caro Kahn; el Juan Antonio s’enfronta a una “orangutan” (Sokolsky) i en Ladislau segueix fidel al seu “esquemilla”.

El Juan Antonio pateix. La Sokolsky és una variant agressiva que no coneix prou bé, i ràpidament queda en desavantatge. L’Adrian queda força bé en l’obertura. La del Ladis, igualada. El meu rival juga massa prudent, i ràpidament prenc la iniciativa, i la no la vaig deixar anar.

Com a anècdota, un moment de distensió entre els rivals i nosaltres; enmig del matx en Ladis deixa anar “aviam si contesteu ja ...”, referint-se a un nen petit que, tot jugant, no parava de cridar tota l’estona “Holaaa....Holaaa...”; possiblement el deuríem sentir unes cinc-centes vegades..., quina paciència; ... tots vuit jugadors rient, ha ha ha ,...

El Juan Antonio cada cop pitjor. Havia cedit la qualitat i el rival tenia les tores molt actives. 
Poc a poc va anar quedant tancat, i va caure el primer punt a mans del rival. En aquell moment l’Adrian estava bé, i jo ja tenia una peça d’avantatge i un cavall torracollons situat en 6a fila. La partida del Ladis sembla més aviat igualada, en un final amb dames on el rival tenia un cavall i en Ladis peons passats, i em vaig tranquil·litzar convençut que en Ladis, com a mínim tenia les taules, però que segur que anava a per la victòria. Sobtadament, acaba la seva partida, i cau també del cantó de Sant Joan Despí. En Ladis estava tocat.

En aquell punt jo estava convençut que aconseguiria un punt; el meu rival tenia un alfil “tonto” que no podia jugar perquè estava bloquejat pels seus propis peons, i tenia dues torres amb joc restringit gràcies al meu cavall en sisena; només calia trobar el punt on trencar la partida i obrir la posició per fer jugar al meu alfil, i ho vaig fer, i un cop tàctic em va donar la victòria.

Poc abans que jo aconseguís el punt, el rival de l’Adrian va demanar les taules, i ..., bé, millor afegir les pròpies paraules de l’Adrian: “El medio juego de mi partida se convirtió en una presion muy fuerte sobre su peón de e5 y al final cayó. Las dos primeras partidas del match habían acabado y no muy bien para nuestro equipo. Un vistazo sobre el tablero de Albert me valió para ver que iba a ganar. En esas posiciones es imparable. Con un peón de más y dos torres y dama en tablero ... mi rival me pide tablas. Le digo que no (textualment, li va dir: dejame ver si podemos equilibrar el match, ha ha ha... molt bé l’Adrian, políticament correcte) y veo que mi rival empieza a ponerse nervioso. La partida transcorre sin muchas sorpresas. Cada vez voy mejorando la posición y mi presión es mayor. Fuerzo el cambio de todas las piezas y ..., bien, el final ya lo habeis visto. He de decir que he jugado francamente bien. Se nota que jugando en este equipo estoy motivado. ”

Resultat 2 a 2.

La Ruta 36 segueix imbatuda, però necessitàvem guanyar per aspirar a la lliga. En sortir vam mirar de localitzar el nen “hola...” i almenys saludar-lo, ha ha ha ... Ara bé, eren gairebé les dues, i ens venia l’olor de la brasa de l’uruguaio que ens havia recomanat l’Adrian, així que probablement guiats pels instints dels sucs gàstrics dels nostres ventres, vam enfilar ràpidament cap a casa, i a esperar una nova jornada per la Ruta 36. Ja hem superat la meitat de la competició, i caldrà assaborir bé cada una de les jornades que ens queden per davant.

Albert Puig

Crónica Equipo "B" 5a. Ronda

Cornellà B 6.5-3.5 Passio

Peleando contra las adversidades!
El lunes ya sabíamos que tendríamos muchas bajas en un duelo importantísimo para la permanencia, pero los que estamos damos guerra y peleamos hasta el final!

Antes de cumplir 2horas de juego Xavi Boloix estrena el marcador ganando en el tablero 5, 1-0
Pasadas las 3h de juego me piden tablas, otra vez...Pregunto y en ese tiempo gana Peris! 2-0 y yo firmo mis quintas tablas del año 2.5-0.5

Las últimas mesas pintan bien, Plazas con calidad de más, Salva con torre de más y Marqués con sus posiciones de doble filo que suelen acabar bien.

Por arriba, Solera igualado, Avramov en la cuerda floja, Moyano tras una entrega de pieza peleando el final y Yorki presionando.

Gana Salva! 3.5-0.5

Moyano finalmente pierde con la pieza entregada... 3.5-1.5

Miquel gana otra pieza y la partida! 4.5-1.5

Y llega el momento cuando se hacen eternos los matxs, Solera igualado, Avramov alfil de menos, pero Yorki está ganado!! 5.5-1.5

Avramov pierde 5.5-2.5

Marqués gana 6.5-2.5

Solo nos queda Solera que al límite del tiempo ambos jugadores no quieren firmar las tablas...Esto va a ser una lotería y yo apuesto todo al Blanco! Una pena al final...6.5-3.5

Segundo punto importante para luchar la permanencia!! Como ya dije queremos quedarnos en Preferente!
Mucha suerte a la Passio en lo que queda de Liga!

Sergio Santamaria

5a. Ronda Lliga Catalana 2017


Hola a tod@s, esta semana hemos estado a puntito de conseguir nuestro ansiado cena-rápidas, pero este año se nos esta resistiendo, y es normal, esta muy complicado. 
El "A" le ha tocado un grupo complicado, con equipos "B" de los de División de Honor, equipos muy fuertes, y luego equipos de nuestro entorno, que son muy pero que muy duros.
El "B", en su andadura en preferente no lo tiene fácil, es muy complicado conseguir puntos en esta categoría "que me encanta, jajaja", por arriba jugadores muy fuertes "que me lo digan a mi, jajaja" y por abajo son teóricamente más fáciles, jajaja, más fáciles. Es increíble, me encanta el ajedrez, porque cualquiera puede ganarte y viceversa. 
Será difícil mantener esta categoría, pero hay que luchar por ello, porque al menos para mi es mejor jugar contra buenos jugadores, aunque pierda.
El "C", en primera se puede mantener pero no se pueden confiar, es muy difícil conseguir buenos resultados.
El "D" en segunda es el equipo mejor predispuesto a conseguir algo mas que la permanencia, están en disposición de disputar el ascenso.
El "E", equipo en el que principalmente juegan los famosos de "La Ruta 36", grandes. Hasta esta ronda cuando han jugado juntos no han perdido.
El "F", igual que el "E" nuestros dos equipos de tercera. no van a poder conseguir ningún  ascenso, pero juegan bien. Vamos turnando a los más jóvenes y a los nuevos. Y se lo pasan genial.

Esta semana El "A" y el "C" lo tenián complicado para conseguir la victoria, y no pudo ser. 

Pero pronto, muy pronto tendremos el ansiado Cena-Rápidas
Os dejo las dos crónicas del "B" y del "E", a continuación de este comentario.

Un saludo
Francisco X. Solera
Amunt Cornellà

dijous, 16 de febrer del 2017

Crónica del Olesa - Cornellà "B"


Se me pasó, no puse la crónica que escribió Sergio, jajaja, aquí la tenéis para ir haciendo boca para este domingo.
Un saludo
Francisco Solera

Olesa 3.5 - 6.5 Cornella B

A la cuarta va la vencida! Por fin estrenamos el casillero de la clasificación, pero qué difícil es ganar un matx en esta categoría...

Tocaba visitar la ciudad de nuestro compañero Jordi Bise, Olesa.

Sobre el papel presentábamos un equipo más fuerte en casi todos los tableros dado que ellos tenían algunas bajas. Pero sobre el papel es todo muy fácil, lo difícil es demostrarlo en el tablero.

El matx empezó bien con Boloix cogiendo ventaja y con Yorki, que se estrenaba en esta liga, ganando rápidamente su partida. 0-1

Plazas hace lo propio y gana como casi siempre, desde la derrota en la primera ronda ha ganado todas las demás! 0-2

Boloix no consigue rematar y el rival iguala y fuerza las tablas. 0.5-2.5

Pintan bien las cosas, pero la semana anterior ya dejamos escapar un marcador similar así que había que cerrar el matx.

Bise jugando en casa gana su partida 0.5-3.5

Pero empieza a torcerse el tema...
Raúl pierde una partida que parecía igualada poco antes, una pena! La próxima la ganas!! 1.5-3.5

León en el segundo tablero y con un rival superior recupera el peón de menos y son tablas 2-4

Pero lo dicho que difícil es ganar, mi posición se va a un final de tablas y me levanto a revisar cómo van las partidas: Solera está apurado de tiempo, Albero no veo bien la posición porque justo tiene torre de menos en el tablero, Pascual tiene 3 peones de menos...No puedo dar tablas, toca aguantar como sea
Solera pierde finalmente la posición al límite del tiempo contra otro primer tablero durísimo 3-4

Lo mío son tablas pero no quiero darlas porque parecía que Pascual perdería y Albero...Ojo! Que no tenía torre de menos! Sino que tenía una combinación para cazar la dama! Hay ventaja...Así que doy tablas después de forzar hasta que no hay más 3.5-4.5

Albero con dama y peón contra torre y peón no se lía y gana!!! Ufff! Matx ganado!!! 3.5-5.5

Queda Pascual, tranquilo que hemos ganado. Su rival de los nervios se lía y con 3 peones de más se pone en red de mate y tiene que entregar calidad, se sigue liando y pierde peón. Son tablas! Pero se sigue liando y se le cae la bandera!! Gana Salva! 3.5-6.5

Primer punto de muchos que esperamos hacer en esta categoría. Queremos quedarnos y demostrar que somos un equipo de Preferente! La actitud y las ganas las tenemos, así que los puntos vendrán seguro!
Mucha suerte a nuestro anfitrión, el Olesa, un club pequeñito pero con un muy buen equipo y merecen la categoría.

Sergio Santamaria

dimarts, 14 de febrer del 2017


Bueno ya esta liquidada la 4a. Ronda, y la semana que viene empieza la triste noticia, "ya nos quedan menos rondas por jugar, que las disputadas". Empieza la tristeza de la llegada del fin de la Lliga, jajaja, espero que podamos tener alegrías y se cumplan los objetivos: Principales, la permanencia de los 4 primeros equipos, y si es posible que un 3a. subiera, VEREMOS.

Esta semana, como veis en los resultados, el A ganó a nuestros amigos y vecinos de Sant Feliu, iban líderes, así que no esta mal. Nuestros amigos, son muy duros, así que es una meritoria victoria.

Y el B, al fin ganó, ya lo merecíamos a nuestro entender, pero no había llegado todavía. Para la permanencia aún debemos de seguir luchando, no va a ser fácil, pero para conseguirla es así, ganando. Y podemos conseguirlo.

El C, lo tenía complicado con nuestros vecinos de Cornellà, del Peón Doblado, un equipo muy fuerte que este año se han reforzado muy bien, par conseguir el ascenso a Preferente. Y de momento lo están consiguiendoi, siguen líderes. Los nuestros aguantaron lo que les dejaron, jajaja.

El D, viajo aquí al lado, Sant Boi, y perdió. El Sant Boi es aspirante a subir de categoría. Nosotros con la permanencia nos conformamos, y no esta muy lejos, espero, jajaja

Los equipos de 3a esta semana han sufrido cambios, por que hemos tenido varias bajas de última hora, y se han resentido todos los equipos.
Y quien mas lo sufre son los equipos de 3a.

El E, perdió en casa con claridad por 0 a 4, encima de las bajas, nos fallaron dos, y el equipo con solo 2 jugadores no pudo hacer mas.

Y el F, también perdió, 3 a 1.
La Ruta 36 esta semana quedó desmantelada, jajaja, esperemos que en la próxima puedan estar al 100 por 100.

Aquí os dejo la crónica de Albert Puig, tan buena como siempre.

Un saludo
Francisco X. Solera


JAKE D - CORNELLÀ F, 3 a 1
La 4a jornada ja preveia dues absències a la Ruta 36, però la resta de baixes inesperades del club han fet d’aquesta ruta una diàspora: el Juan Antonio a Sant Boi amb el D, i jo a l’equip F a Hospitalet. Ara bé, la resta han participat amb els missatges d’ànim des del Prepirineu Aragonès i el Vaticà. Almenys, durant més magre ho tenia a la meva partida, me’n recordava d’ells.

Anava ben acompanyat a Hospitalet: l’Hugo, el nou campió sub-12 del Baix Llobregat, el seu pare i el meu fill Oriol, que en principi no havia de jugar. De fet, anàvem a presentar una vacant.

Pas previ pel club a deixar la carpeta del D al Juan Antonio. Ens desitgem sort i cap al metro. En arribar l’Hugo esclata d’alegria en veure l’Oriol. No només serien quatre i no tres, sinó que jugaria també un dels seus amics. M’encanta veure la gran comunió que hi ha entre tots els nanos del club, tinguin l’edat que tinguin. Desprès jugaran millor o pitjor, però quan acaben la partida, es tenen els uns als altres, en la victòria i en la derrota. I el dia abans ho havíem viscut al campionat d’edats.

Arriben Club Jake. Un bon local que respira escacs pels quatre cantons. No havia vist tanta bibliografia d’escacs junta en ma vida, ni tan sols a la Llibreria Catalan a Barcelona. La sala gran reservada per un dels equips de primera, que jugava contra el Tres Peons. Ens tocava jugar a la sala de la finestra, ben lluminosa però freda. Realment freda. Allà havia de jugar un altre equip del Jake de tercera, però el seu rival de Santpedor no es va presentar, i això va fer que la sala encara semblés més freda.

Vam iniciar les partides. Al Francisco el seu rival li sortia de dama i esdevenia una partida tancada; el meu fill Oriol optava per una defensa amb fianchetto, i l’Hugo s’enfrontava a una Caro-Kahn. El meu rival optava per una defensa francesa, com el de la setmana passada. Tot just va enrocar, la idea del sacrifici de peça em va començar a ballar pel cap, i després d’uns moments de vacil·lar la meva intuïció em va portar a sacrificar un alfil; el problema és que en el moment de fer-ho la partida ja era diferent i el meu càlcul va ser desencertat. El meu rival va estar molta estona pensant, moment que vaig aprofitar per mirar les partides dels nanos i caminar una mica, i treure’m el fred de sobre.

El Francisco tenia una partida igualada. L’Hugo tenia la partida complicada; el pobre nano no tenia experiència en aquesta defensa i va quedar força restringit i sense poder enrocar; el rival li va doblar torres i l’escac i mat va ser inevitable. Perdíem el primer punt.

L’Oriol tenia una partida boja al damunt, de les que li agraden. El rival tenia les dues torres, però l’Oriol tenia les quatre peces molt actives..

El meu rival juga, i em poso en la partida; ràpidament veig que havia pecat d’excés d’optimisme, però ara no tenia volta enrere, i seguia tractant d’imposar la meva iniciativa. El rival torna a pensar estona, i veig que la partida de l’Oriol ha enfollit del tot; el seu rival ha mogut innecessàriament el rei i el meu fill l’està fustigant; sé que el meu fill no es rendeix i confio que la capacitat de l’Oriol de combinar alfils i cavall jugarà a favor seu. Em centro en la meva partida, que se m’ha complicat. El meu rival ha pres la iniciativa, i torno a pensar. Opto per seguir complicant la partida. En aquell moment, em giro i veig que el rival de l’Oriol ha coronat un peó; segueix lluitant per aconseguir un ofegament, però la partida està perduda. En poc temps, perdem el segon punt. 0 a 2. 

Veig la partida del Francisco i segueix igualada. La meva complicada. Avui serà difícil, però sé que el Francisco és molt sòlid i la traurà endavant, i el record del Ladis i l’Adrian m’inspiren. Em llenço a un atac desesperat, i dona els seus fruits. Recupero la peça que quedava, tot i que amb el canvi de peces, guanyo una columna oberta però quedo amb un peó de desavantatge, dues torres i alfils de diferent color. El rival mobilitza la seva torre, i li paro un parany, en el que cau, on regalo un peó a canvi que li quedi una torre immobilitzada. Mentrestant, els nanos ja fa estona que han acabat les seves partides, juguen a la seva manera en un tauler separat, però ... no hi ha forma que guardin silenci, ..ha ha ha ..., Molts "Shhht" i "voleu callar"..., ha ha ha... .

Al costat, el Francisco acorda taules. El matx ja està perdut, i només queda la meva partida. El meu rival avança els seus perillosos peons centrals, però mobilitzo amb encert les peces, i recupero el peó. El meu rival canvia les torres confiant erròniament amb el seu peó passat, però menysté la força del meu alfil i dels meus peons. Finalment acordem taules.

Resultat 3 a 1

M’assabento que el Juan Antonio, company de la Ruta 36, també ha fet taules. No hem perdut, però els nostres equips han caigut. Llàstima; no tenim motius per estar contents. Ara toca pensar en la setmana vinent, i confiar que la reunificació de la Ruta 36 ens torni les bones sensacions, juguem en l’equip que juguem.

Albert Puig

dissabte, 11 de febrer del 2017

3a. Ronda Lliga Catalana


Siento el retraso, casi mejor haberlo dejado para poner junto con la 4a ronda, jajaja.
Pero siempre hay semanas complicadas, y esta ha sido una de ellas.

En fin, pondremos una crónica.

HOSPITALET-BELLVITGE D - CORNELLÀ E, 0 a 4

3a jornada, i la Ruta 36 segueix deixant milles enrera

El dia es lleva amb pluja fina i cel tapat. Com si trona i llampega; nosaltres a 2/4 de 8 com un clau a la porta del club. Els de l'A van a Castelldefels. Ens desitgem sort.


Mentre esperàvem l'Adrian, al Ladis se li acut que pensa comprar un pis al costat del club i muntar una tirolina per accedir-hi. Ens descollonem només de pensar en la cara de l'equip rival al club veient la Ruta 36 arribant per la finestra com els homes de Harrelson, ha ha ha ...


Vet aquí l'Adrian i cap a Bellvitge. Arribem i un munt de forats on deixar el cotxe, després d'haver travessat un tram sense prendre gaire en consideració els senyals de sentit circulatori. Trobem el local; tancat, massa aviat. Entrem en un forn de pa; cafè i temps per preparar l'alineació. Moment de distensió i de riures abans del matx.
Enfilem cap al local, ubicat dins el centre extremeny. Una bona sala. A dins els dos primers taulers de l'equip A, preparant rellotges. Arriben els d'Amposta i els jugadors locals. S'omplen les actes i a jugar. Els rivals del Juan Antonio i l'Adrian no han arribat. Arriben tard.


Molt aviat, el Ladis aconsegueix la seva primera victòria. M'agafa un "subidon"; gairebé desitjava més la seva victòria que la meva, i que es treiés els fantasmes de la mala sort de sobre. El sistemilla Ladis ha quedat molt bé; ha guanyat un peó i ha deixat el rei rival en pilotes. El seu rival tampoc ha jugat bé, i en Ladis ho ha aprofitat per situar bé les peces, i ha entrat fins a la cuina, rematant amb un escac i mat de dama amb peó a 6a.


Com el tinc d'esquena, no veig com va el Juan Antonio; la de l'Adrian sí: obertura de dama. El meu rival escull una francesa, però aviat trenca la tensió avançant c4, i veig que el seu pla és atacar amb peons pel flanc de dama. Jo tinc la impressió que és massa lent, i visualitzo una forma d'atacar. És arriscat, perquè suposa perdre peça, però valoro el rival tindrà les peces lluny, no podrà defensar. La intuïció em diu que el sacrifici paga la pena. I em surt bé. El rival es tanca fins que penetro amb la dama. Crec que encara hi havia partida, però jo ja aconseguia peça, i el rival abandona. Segon punt per l'equip, amb una hora i escaig de joc.


La partida de l'Adrian està Igualada, però el Juan Antonio la té força bé. Des de fora, veiem combinacions, i en Ladis i jo dels nervis, perquè ell tenia altres idees al cap. A més el rival també té la possibilitat d'una bona combinació que li pot fer perdre la qualitat al Juan Antonio. Collons, com es pateix veient les partides dels companys. Ni el rival ni el Juan Antonio veuen les amenaces mútues que veiem, i busquen altres alternatives. De cop, el Juan Antonio s'equivoca i perd la qualitat; merda!! No obstant segueix apretant, i el rival opta per allunyar el rei, i el Juan Antonio li fa un doble amb el cavall. La partida tornava a quedar igualada, amb un peó d'avantatge per al Juan Antonio, però el rival decideix abandonar. Ens quedem estranyats, perquè no estava perduda, però li ha dit que ja no veia com seguir sense les torres. Tercer punt per l'equip.


Quedava l'Adrian, com sempre. En aquest cas, però, era el seu rival el que estava més pillat de temps. La partida estava igualada, amb un alfil, dos cavalls i sis peons per banda. L'Adrian tenia més ben situats els cavalls, i poc a poc ha anat mobilitzant el seu rei. El rival, apretat pel temps ha anat cometent imprecisions, i finalment ha perdut per temps.
Resultat 0 a 4

Un ple que suposa una injecció forta de moral.

Albert Puig

dijous, 2 de febrer del 2017

Crónica Ruta 36

Os paso la crónica de Albert Puig, del domingo pasado, es tarde lo se, pero vale la pena, es para animaros de cara a este domingo. Para ver si se contagia esta pasión que le ponemos algunos al Ajedrez.
Saludos
Francisco Solera

Cornellà E - Vilafranca E

Després del fantàstic debut de la setmana anterior, que ens va situar al capdamunt de la classificació, aquesta setmana ens tocava jugar contra l'equip E d'un dels clubs més grans de Catalunya, amb més de 100 llicències.
Al club coincidíem amb els companys de l'A i del C. Abans de marxar a Sants, el Francisco havia deixat la sala ben habilitada; estufes en marxa, ordinador preparat, i dos detalls fantàstics per la Ruta 36: peces de fusta i seients estaven reservats ha ha ha ... 
En Ladis i jo vam ser els primers en arribar, esperant al bar que arribés el Quique i ens obrís. També hi era l'Almagro. Poc després arriben el Juan Antonio i l'Adrian. Un quart d'hora abans i la Ruta 36 preparada ... senyal inequívoc de la passió per jugar, ...ha ha ha ...
9:30; l'equip A comença el seu matx enfront el Barberà B, i encara no havien arribat els amics de Sitges i Vilafranca. El Quique ens posa els rellotges en marxa; tres o quatre minuts arriben els contrincants. Jugaven tres nanos i un adult. El seu delegat i jo situem els jugadors als respectius taulers, i començant a jugar, acordant que a mida que tinguéssim temps, aniríem completant l'acta. 
Un primer cop d'ull a les partides. Tot indicava que les partides de l'Adrian i el Juan Antonio, amb blanques, serien obertes, i la del Ladis i la meva, amb negres tancades. 
Anava errat. 
La meva rival, la Foix Torrents, és una nena de 10 anys, a la qual ja havia vist guanyar el campionat d'edats quan era sub8. Va jugar excessivament prudent en l'obertura, i ràpidament vaig situar bé les meves peces, trencant abans i quedant bé després de l'obertura. Potser portat per un excés de confiança, una errada de càlcul quan pensava que guanyaria un peó em fa perdre peça, i quedo en desavantatge i la partida ben oberta. I la meva rival comença a apretar. La tinc perduda.
La partida de l'Adrian estava igualada; la del Juan Antonio també, però el Juan Antonio tenia clarament la iniciativa. La del Ladis també semblava igualada: havia cedit els dos alfils pels dos cavall del rival, però si la partida seguia tancada, els cavalls del Ladis podrien fer mal. 
Jo em vaig centrar en la meva partida, prou complicada, i ja no vaig mirar res més. Al cap d'una estona, en Ladis deixa anar un lament, i al poc temps veig que acaba la partida del Ladis, i que perdem el primer punt. Segons em va comentar, es va precipitar i va perdre peça, i es va desconcentrar.
Dono un cop d'ull i l'Adrian té molta feina per endavant, però el Juan Antonio ja té avantatge. Jo, en canvi, perdo dos peons més. Cada cop més "xungo". 
El Juan Antonio remata, i aconsegueix el punt. Tenim el matx empatat. 
Quedava la partida de l'Adrian. Jo no hi vaig estar gaire per ella aquest cop, així que resumiré textualment la seva crònica:

"Mi rival, Nil Aullón, un niño de 11 años, eligió una escandinava y enseguida se puso de manifiesto que tenía sobrada experiencia en esta apertura y el tiempo empezó a caer de su lado. Sus jugadas de desarrollo eran rápidas y sus amenazas iban desde sutiles desclavadas para ganar material a groseras combinaciones de mate. Después del cambio de una pieza y damas la posición se volvió totalmente abierta y mi rival se sentía muy seguro. Tras varios movimientos de consolidación de posiciones mi rival perdió espacio y se puso en una posición muy segura donde era difícil entrar. Mi pareja de alfiles era inferior a su pareja de caballos y con el tiempo muy mermado por mi parte, decidí romper por el flanco de dama. el riesgo era evidente, pero mis torres parecían mejores. Tras varios cambios más, la posición se puso ligeramente a mi favor... pero la diferencia de tiempo era insultante: 15 minutos a 80 minutos. Tras 7 movimientos más de consolidación por ambos bandos con amenazas por su laso y por el mío, pero con ligera ventaja blanca, en el movimiento 35 mi rival realizó su única jugada errónea. Con una combinación de mate en dos jugadas, mi rival decide abandonar. El ELO de mi rival era 1770, bien merecido, y probablemente ganará muchas partidas en este grupo. Con solo 5 años de experiencia ha jugado una partida muy completa... la juventud apreta fuerte. (Adrian Calvo)"

L'Adrian havia acabat la partida, i jo estava en una posició francament desfavorable. Els dos teníem 4 peons, una dama i una torre, però ella disposava d'un cavall. L'única cosa que podia donar-me opcions era que el meu "xurro" en que havia perdut peça havia deixat el rei al descobert, però no tenia manera d'entrar, perquè la meva rival m'obligava a fer jugades forçades, en les quals tractava de canviar-me la dama al mateix temps que creava subtils amenaces sobre peons o l'altra torre. I no podia perdre la dama.
Pensava que la partida acabava quan la noia decideix deixar de buscar el canvi de dames i comença a fer jugar el seu cavall, fins aleshores inactiu. Amb una bona maniobra em força el canvi de torres, però en aquest moment el seu cavall retrocedeix i la meva dama, alliberada de la defensa de peces, comença a jugar. 
La partida la tinc perduda, però penso buscar totes les amenaces possibles per forçar taules. Ara disposo d'iniciativa, i cada jugada meva és una amenaça latent. I el més important: anímicament em sento amb força i jugo serenament.
Ja portàvem unes quantes hores de joc, i veig que la meva rival no veu com entrar; tinc la percepció que està una mica agobiada i li dic "si vols taules, ho deixem aquí". Ella s'ho pensa una estona, i seguidament em dona la ma. 
Jo li faig saber que la partida segurament la tenia guanyada, però em confirma que en aquests moments no sabia què jugar i estava neguitosa i s'ha conformat amb les taules. Comentem algunes jugades de la partida, i puc comprovar que el nivell que té la noia és francament bo, i que segurament serà en breu tota una campiona. 
Tot el que puc dir és que puc donar gràcies que se m'hagi aparegut la "Verge de la Taules", i que gràcies a aquest mig punt, l'equip ha guanyat el matx

CORNELLA E (Ruta 36) 2 1/2, VILAFRANCA 1 1/2

Albert Puig

Entrades populars

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera