Neix CorNEWSllà, la revista d'estiu del Club d'Escacs Cornellà

 

Benvolguda lectora i benvolgut lector habitual de les cròniques del club. Avui estem d'enhorabona. Des de l'equip de cronistes del club, fem una passa més. Avui us volem presentar una crònica diferent, tant que sense voler, s'ha convertit en una publicació, una revista. El nom és suggerent Cor-NEWS- llà, és a dir, novetats del club d'escacs Cornellà. Quan acaba la temporada queden encara moltes coses per explicar, així doncs una crònica en format miscel·lània sempre va bé. La d'enguany ha quedat molt completa i hem decidit donar un nou aspecte a aquesta. Així doncs, neix aquesta crònica-revista que compartim amb tots i totes vosaltres. Fet amb molta il·lusió, com sempre, agrairíem que pels diferents canals que us arribi, comenteu que n'opineu.

Hem fet 5 pàgines:

La primera explicant la participació dels nostres integrants del club a dos tornejos: festa major de Pallejà i la festa major de poble sec.

La segona explicant les noves tecnologies i el nostre club d'escacs. Molt interessant, segurament hi ha coses que no en sabeu i que us podeu estar perdent.

La tercera pàgina va destinada a la futura participació en tornejos d elit d'aquest estiu de diferents membres de la comunitat.

La quarta pàgina està dedica a l'escola d'adults, una meravella encetada enguany i amb un futur meravellós.

I finalment, fomentant la llengua i els escacs, oferim un joc d'estiu que us pot resultar divertit, com a cinquena pàgina.

Desitgem que gaudiu la meitat que hem gaudit nosaltres mentre la fèiem. Descansarem de cròniques fins a setembre, on desitgem donar moltes altres bones notícies.

Molt bon estiu... la crònica revista està adjuntada com a PDF, descarregueu-la si us plau.

Descarregar CorNEWSllà  

Cada cop més grans... Visca el club d'Escacs Cornellà.

Signat Equip de cronistes Club Escacs Cornellà

( com en Narnia també tenim lleó) 

Cornellanencs pel món

 

Benvolgudes i benvolguts lectors del blog del club d'escacs Cornellà. Avui nou lliurament crònic (permeteu-me el joc de paraules). No teníem molt clar com podia titular la crònica d'avui, i finalment hem triat cornellanencs pel món emulant al famós programa de televisió que disposa d'un format on s'explica quelcom d'un lloc turístic fent servir com a nexe d'unió que són d'un mateix indret d'orient: país, regió... doncs fent el símil, per nosaltres el nexe d'unió serà els jugadors del club d'escacs Cornellà i allò que explicarem serà la participació dels mateixos en diferents tornejos d'estiu (quina gran oferta de tornejos existeix a Catalunya, som privilegiats els escaquistes catalans). Gran varietat de tornejos, arreu de la geografia catalana (de fet alguns jugadors ho fan fora de Catalunya aprofitant les vacances d'estiu). Vacances més escacs de competició?.... quin gran pla.

I de quins jugadors parlarem? De quins tornejos? Ritme de joc?... a veure, a poc a poc, paciència ...

Anem doncs a pams, i la primera connexió la farem amb el nostre Cornellenc Toni Gallego. En Toni és un clàssic dels escacs de sempre. Antic jugador del Pallejà i des d'unes quantes temporades del Cornellà. De fet, jugador del primer equip del Cornellà. En Toni, a causa de la seva feina, com molts altres jugadors, ha de triar molt bé quins tornejos pot jugar. L'agrada ser actiu i participar de la gran oferta que en tenim, però com tots, no es pot jugar sempre. Enguany no havia quedat gaire satisfet amb la seva actuació a la lliga catalana, a segona divisió nacional. Segurament això va tenir a veure amb la decisió de jugar algun torneig més, per tal d'entrenar i poder fer una millor participació en la següent lliga. De fet, sí que va fer una molt bona actuació, però en Toni és un jugador molt competitiu i com nosaltres és molt conscient del seu potencial. S'exigeix al màxim i acostuma a tenir resultats fruits d'aquesta competitivitat i ganes. Gran esportista i millor jugador de club (si ha de jugar més partides fora que a casa a la lliga o més amb negres que blanques, mai cap queixa, sempre aportant). És per aquest motiu que quan participa i a més els resultats l'avalen, tots i totes membres de la família del Cornellà ens hi alegrem moltíssim.

I així ha estat. Els nostres benvolguts amics del Club Escacs Comtal, club molt actiu en oferta de tornejos, van tenir a bé, organitzar dins de la seva oferta uns tornejos tancats. Per aquells que no esteu familiaritzats amb aquest tipus de torneig, dir-vos que en aquests tipus de tornejos, previ a parlar amb l'organització, s'accedeix perquè et conviden a jugar, són nominals. De tal forma que no tothom els pot jugar, (oberts), com són habitualment els tornejos. Quan es fan els tancats, s'intenta que el grup de jugadors sigui homogeni (per ELO), i es juga en el grup un tots contra tots.

En concret es van disputar tres tancats de cop. Un tancat per treure norma de mestre català, on un dels requisits era tenir un ELO català superior a 2150 (són requisits que marca la federació per tal de poder donar la norma. Recordem que el títol MC, a chessresults apareix com MK, es necessita tres normes, no solament ELO. Cada norma s'aconsegueix amb resultats especialment rellevants que marca la federació amb jugadors de gran nivell, per això en aquests tornejos no pots participar amb ELO inferior al marcat, ja que si fos així no s'assoliria un dels requisits i no es podria titular. El segon tancat (grup A) demanava el requisit de ser un jugador de més de 1900 d'ELO català i el grup B de menys d'aquest ELO. Els tres grups eren de 10 jugadors i es feien 9 rondes. Totes les rondes eren de dissabtes al matí, es va iniciar el 20 d'Abril (quina bona cançó de Celtas Cortos) i va acabar el 15 de juny. El ritme de joc, el ja clàssic 90+30". El torneig es va realitzar a la coordinadora d'entitats del poble sec al carrer Elkano. L'àrbitre va ser el nostre amic Josep Maria Jordán del club d'escacs Sant Boí i els directors van ser en Joan Xancó i en Gerard Rodríguez, de forma mancomunada. L'organització com van dir, a càrrec del Club Escacs Comtal.

El nostre Toni Gallego va sortir de rànking inicial el 3 de 10 al tancat A descrit anteriorment, juntament amb ( ordre de forces) Lluís Canelles i Cristian Molina (tots dos del club organitzador), l'Enric Franzoni del Sant Andreu, Antoni Gil del Cerdanyola, en Francesc Cordomi del Vall de Tenes, en Marc Colls del comtal, Isaura San Juan la forta escaquista de l'Agustí centre d'esport i en Francesc Hurtado del comtal.

En Toni va fer un torneig espectacular, quedant primer a la classificació general amb 6,5 punts de 9 possibles. Fent una performance (actuació) de 2034 Fide (més de 150 punts FIDE per sobre del seu nivell), pujant ELO de forma notable, tant català com FIDE. Dues derrotes, un empat i sis victòries amb rivals molt i molt forts. Enorme actuació, ens alegrem i felicitem a ell, i també al club. Si els jugadors del primer equip del Cornellà estan en forma, el somni de pujar de categoria l'any vinent és més a prop.

Doncs farem la segona connexió amb un altre jugador del primer equip del Cornellà: en Sergio Santamaria. No anem massa lluny, ens quedarem a Sant Joan Despí, on els nostres amics del club de Sant Joan, van organitzar els seu ja tradicional torneig de festa Major. El torneig va ser dirigit per l'incombustible Miguel A. Murillo, president del club i de l' ACE ( associació de clubs del baix Llobregat) i arbitrat de forma magnífica per la Sònia Martín.

Participar en un torneig organitzat pel club d'escacs del Sant Joan Despí, és sinònim d'eficiència, saber fer, i de companyonia. És un club que aconsegueix que aquell que ve de fora se senti com a casa. Integrats del club magnífics jugadors i tot i que sembla tòpic, millors persones. Tot aquell que els coneix valora el mateix. S'ha de felicitar a la feina de molts, però evidentment, que el seu president té molt a veure. Quina capacitat d'atracció té aquest club, cada any s'apunten més jugadors, que a més són participatius a la vida de club i enormes jugadors. Deixeu-me destacar al César, al Javier i al Gustavo. Els dos primers porten uns quatre o cinc anys al club. Els vaig jugar als tancats que va fer el Club d'Escacs Espluguenc a la pandèmia. El Gustavo, un enorme jugador que vaig conèixer a aquest mateix torneig l'any passat. No estava federat, ho va fer amb el Sant Joan i ja té més ELO que jo, hahahaa. És una màquina, estic convençut que serà el primer taulell del Sant Joan aviat.

Parlem del nostre benvolgut Sergio. Sortia com cap de sèrie 10 dels 68 participants (és que és molt bo). Va fer un torneig superb. Quedant tercer a la general..., sí, sí tercer, empatat a punts amb el segon. 6/ 7 possibles i invicte, ja que allò que va cedir van ser dues taules. Un torneig per emmarcar, jugant amb jugadors molt forts. Com a anècdota, explicar que va quedar com el millor jugador de Luxemburg,...ha, ha, ha, sí, sí, es van equivocar en posar la federació i en lloc de posar-ho com català, va aparèixer com jugador de la federació de Luxemburg. El tema dels idiomes a Luxemburg és complex. El 70% dels habitants ho parlen, però de fet com Luxemburg ha estat amb domini francès i alemany, l'idioma oficial del país ha anat canviat i finalment ha quedat com a oficials les tres llengües. Així doncs, amic luxemburguès et felicitem en les teves tres llengües: Gratulatioun!!!!, toutes nos félicitations!!!! I Glückwunsch!!!! Em permetràs també fer-ho en català: felicitats, màquina!!!!

I ara ens desplacem una mica més al Nord, tercera i darrera visita ... anem a Tossa us ve de gust?... Allà ens espera la darrera connexió amb en David Terrón, jugador sub-18 de gran talent i progressió. I quin torneig va jugar en David?... doncs el tercer Obert Vila de Tossa. La família de David, fa temps que incorpora en vacances allò que ells diuen tornejos-vacances, on no solament es juga si no es fa turisme. Això els ha portat a jugar tornejos a Galícia, Andalusia, Aragó..., en David a més dels estudis fa moltes altres activitats que fa gairebé impossible el fet que jugui tornejos en temporada. La lliga i poca cosa més (aquests anys quan era petit els individuals de Catalunya). És en vacances o fa la seva temporada..., algun any torneig a Nadal, Setmana Santa i sobretot estiu. Acabada la selectivitat i els nervis que comportava, va trobar la família Terrón u torneig adient per ells. Turisme i escacs, concentrats en un cap de setmana. Quantes ganes de jugar en tenia... ja veurem si no es precipita a l'hora de jugar,... però anem a pams... has dit Tossa?, has dit tercer obert?, has dit cap de setmana un open??...

Com molen les vacances-torneig

Doncs sí. I què significa que sigui Tossa?, que és una oportunitat magnífica per fer turisme. Hi havia un programa o et preguntaven quin era el teu indret de Catalunya favorit. Jo m'ho he plantejat en diferents ocasions. És molt difícil fer una tria quan en tenim tant on triar. Soc molt de muntanya i segurament la Vall de Núria entre muntanyes, aquella esplanada magnífica, bonica a totes les estacions de l'any seria la meva primera elecció. Però si hagués de triar zona de mar, tindria un greu problema en triar entre Cadaqués i Tossa. Un cap de setmana a Tossa, visitar els seus carrers, la platja, el castell,.... a més de la gran quantitat d'activitats que es fan,,,, el cap de setmana del torneig (juny) van celebrar una rua de Carnestoltes... i direu al Juny??, doncs sí i va ser molt divertida. Fa anys vaig ser-hi a una cantada d'havaneres i el cremat corresponent i va ser magnífic. No us ho penseu, visiteu la ciutat.

Imatges de Tossa cortesia de Montse Chueco

Tercer obert?, sí i primer al juny. Dates canviades que a la família Terrón els va semblar glòria, ja que es va adaptar a les seves necessitats.

I de participació molta gent?. Doncs enguany 51 jugadors. I de nivell? Dos mestres catalans ( Mundet i Molano ), més de 10 jugadors amb ELO superior a 2000 i dels millors jugadors joves de l'escena catalana com Oriol Lacasa, Gonzalo Hijarrubia, Illia lunin, Martina Lázaro, Laia garcía, l'enorme Liam cavallero (campió d'Espanya de ràpides sub10 i sisè d'Espanya en lentes, Toni Parra, Ariadna Carrasco, Joel Anaya, Climent Ferré, David Naranjo, Sílvia sarradell ( campiona femenina d'Espanya a la seva categoria), Rafael Toro ( quedeu-vos amb aquest nom, sub 10 de progressió increïble), Fedor Ovchinnikov, Luka Lemoine ( jugador sub10 francès) , TobiasAudet,Roc Ferrer,Aniol Roig i Maksym Novitski. Quina participació de jovent tan nombrosa i magnífica. Es nota que les finals d'Espanya eren aprop i tothom volia anar amb partides recents. Tots van destacar a la final de Catalunya i ara ho volem fer al torneig espanyol.

Torneig doncs d'un nivell increïble. Talent del jovent i dels no tan joves.

El torneig va ser a cinc rondes ( una divendres, i dos dissabte i diumenge). El ritme de joc va ser 90+30. L'àrbitre del torneig va ser Estanislau Plantada. El director en Jonás Izquierdo. La sala de joc va ser a l'ajuntament. Una sala oberta, amb aire acondicionat i si em permeteu jugar amb les paraules, i condicionat de forma magnífica per jugar als escacs. Amb els jocs de fusta, la sala magnífica, cobraves encara més responsabilitat amb aquest esport, estaria mal vist jugar malament. És com si fos la fórmula 1, estiguessis a l'equip Redbull i fessis una carrera lamentable. No es pot...

I entenc que va ser això, les ganes de jugar després de tant esforç amb el segon de batxillerat i la selectivitat, que al nostre sub-18 David Terrón (jugador de l'equip B del Cornellà, que enguany ha pogut flirtejar alguna partida amb el primer equip) li va donar per jugar a aquest esport de forma superlativa. Aquells que vam poder gaudir en directe de les seves partides, vam quedar impressionats del domini de totes les fases del joc. Ja no parlo d'apertures, mig joc i finals, que també va destacar en totes elles, sinó que va destacar en gestió de nervis, de temps,... es va fer gran físicament a la sala. El primer taulell jugava separat una mica de la resta de jugadors. I quan s'aixecava per veure partides dels contrincants, es respirava respecte davant del torneig que estava fent amb jugadors molt més forts que ell. Inclosos mestres catalans. Resultat final, campió absolut del torneig. Sí, sí que heu llegit bé, no us falta comprensió lectora. Contra tot pronòstic va fer un 4,5/5, quedant invicte i solament cedint unes taules amb Mundet (mestre català del Gerunda, cap de sèrie 1 del torneig i que li treia més de 300 punts d'Elo). El torneig de la seva vida? En quant a resultat possiblement, quant a lloc, sens dubte. Performance d'ELO FIDE gairebé de 2200. Uns 300 punts més que el seu ELO veritable.

Volem felicitar-ho, a més de la copa es va endur un molt bon premi econòmic. Continua així, el jovent del Cornellà està donant fa anys uns fruits que fan pensar que en 5-10 anys, es podrà fer el canvi generacional al primer equip de forma natural. Tots tranquils estan en formació, l'aconseguit ha estat puntual,.... però s'ha de posar en majúscula allò que ha aconseguit. Enhorabona, en Jordi Paraire (un dels seus profes), com la resta que has tingut t'han felicitat i han fet propi (com no pot ser d'una forma) la teva proesa. Segur que els teus pares se senten molt orgullosos de tu (me'ls conec fa anys). Sempre ho han estat, quan perds també. El treball i l'esforç porta a molts llocs. Combinats amb el teu enorme talent, a veure on et porta. Tot el club d'escacs Cornellà t'acompanyarà donant suport i ànims.

Què us ha semblat la ronda turística? Dos primers llocs i un tercer. Club d'escacs Cornellà se sent molt orgullós de tots tres. Enhorabona, ànims i a donar més alegries.

 

Ahhh,... i tant de bo s'hagin d'escriure més cròniques com aquesta. Hi ha molt torneig a l'estiu i molt talent. Jugadors del Cornellà, de qui fem la pròxima crònica perquè ha fet un torneig brutal a l'estiu??... allà va la meva aposta (no m'agrada perdre, així doncs aposto a cavall guanyador). Seguiu el torneig d'Espanya sub-18 d'en Jensen Broadbent. Estic convençut que enguany la fa grossa. Ja em donareu la raó, ja me la donareu,...

Bon estiu, família.

 

Cada cop més grans... Visca el club d'escacs Cornellà.

Signat Equip de cronistes Club Escacs Cornellà

( com en Narnia també tenim lleó)

Crónica Tallers de tecnificació per adults impartit per Andreu Delgado.

Tallers de tecnificació per adults impartit per Andreu Delgado.

Benvolgudes i benvolguts lectors del blog del club escacs Cornellà. Avui farem crònica d'una iniciativa personal, del nostre benvolgut Andreu Delgado, jugador del primer equip del Cornellà.

Un cop acabada la lliga, on cada dilluns comentàvem les partides que s'havien jugat en el cap de setmana, Delgado va fer una proposta a Solera, que consistia a compartir els seus anys d'estudi de partides de grans mestres, fent sessions de dues hores els dilluns per un grup reduït de socis. El llistat inicial de persones interessades va ser ample i divers des del primer dia. La intenció de formar part d'aquests tallers magistrals hi era, després el dia a dia ha fet que el grup no sigui especialment fix, sí que hi ha persones que habitualment van i la resta és una mica més fluctuant. La fluctuació dona l'avantatge de tenir opinió de moltes més persones. El fet que no sigui grup fix fa que alguns dels que estaven ben motivats no hagin pogut continuar i s'han perdut conceptes importants. Res és ideal és clar, però com diu el mestre Delgado, ell no fa fora a ningú. De tal forma que tenim sessions amb 5-6 persones i d'altres amb 12. En totes aprenem.

Andreu és un estudiós dels escacs. Fa molts anys que analitza partides de grans jugadors, no quedant-se en la part més superficial, si no entén el perquè de cada jugada/pla. I de forma altruista, comparteix aquests coneixements amb nosaltres. És veritablement d'agrair que jugadors molt potents (del primer equip), com Herranz, Fàbregues, Delgado, Sáez, Sergio, David, ..., no faltin cap dilluns al club per aportar allò que tenen dins (que és molt), i en aquesta ocasió sobretot destacar aquest esforç extra, de cercar l' estudi fet, triar allò que vol ensenyar i sobretot com fa el taller. Des de la calma, repetint allò que necessitem... una meravella.

Equip A del Cornellà

Aquell que neix mestre morirà sent-ho. Us ho dic per experiència, soc professor d' ESO-Batx com Delgado ho va ser, i les ganes de compartir i la il·lusió que aquell que formes millori continua allà sempre. I aquesta vocació el va portar a complicar-se la vida, inicialment dues hores dilluns i darrerament fent-t'ho els dimarts, adaptant-se a les necessitats del grup.

Les sessions no són ni obertures ni finals, segurament el més treballat a les classes ordinàries d'escacs arreu dels clubs. Les sessions són de plans estratègics, treballant segons les dificultats de les partides proposades, una ,dues o tres partides per sessió. Les obertures fins jugada 6-7 com a poc són passades sense comentar. I agafant exemples de partides de jugador clàssics ensenya plans... com atacar, com defensar, com valorar una posició i sobretot com pensar diferent, visualitzant en lloc de calculant. És a dir donant molta més importància a l'estratègia que no pas a la tàctica. No vol dir que no li doni importància, sinó que ens ensenya que per millorar els plans són igual o més important que l'agilitat de càlcul. Jugadors com Ladis o Rafa que són jugadors que gaudeixen atacant i calculant, de sobte veuen que existeix un altre univers igual de potent i que si  són capaços de combinar ambdós, evidentment estudiant també obertures i finals, la millora en el joc serà evident. De fet, ja diferents deixebles d'Andreu estan fent servir idees que han sortit d'aquestes sessions amb resultats molt positius. No som ingenus, canviar idees prefixades a edats avançades (ja no som nens), és lent, complicat..., però la intenció existeix. Haurem de perdre moltes partides amb aquests conceptes fins que arribi la millora, però segur que arribarà.

De veritat, moltes gràcies, Delgado. Que bo formar part  en un club viu, on surten propostes i compromisos de dur-les a terme. Com Solera i la proposta de fer tallers d'iniciació per a adults, proposta que ha rebut tal acollida que mereix, com no, crònica pròpia.... ja s'està cuinant.

Cada cop més grans... Visca el club d'escacs Cornellà.

Bon estiu!

Signat Equip de cronistes Club Escacs Cornellà

( com en Narnia també tenim lleó)

Crónica 49è Torneig local Cloenda Escolar 2024

(La Marta virtual escrivint la crònica)

Benvinguts tots i totes a la crònica del 49è torneig local cloenda escolar 2024. A diferència de les altres cròniques aquesta l'escriu un altre persona, la Marta, la mini ajudant de l'equip de cronistes del club.

La cloenda va ser realitzada el dia 29 de juny al matí i va consistir en dues parts, la primera va ser un passa peces i la segona d'un meravellós pica-pica, a part, de què l’última partida va ser les parelles jugant en una mateixa partida per torns.           

                                       

Pels que no sàpiguen que és un passa peces, us ho explico. El passa peces és una variant dels escacs que es juga en parelles, cadascú de la parella juga una partida, però quan menges una peça l'has de passar al teu company i ell quan vulgui la pot utilitzar. Les normes són senzilles: no pots posar al taulell una peça fent mate ni menjant una del contrincant. Aquesta variació dels escacs és molt divertida i lúdica, i ho dic amb experiència, perquè no vam parar de riure, fins i tot se'ns escapaven les llàgrimes del riure. Ens ho vam passar d'allò més bé, i es van crear records que mai s'oblidaran, com la partida d'en Rafa i en Bosco, en Bosco va posar l'alfil que el seu company l'havia proporcionat, però el va posar on no era, i en adornar-se va voler canviar la jugada, i tots rient d'aquella situació.

Les parelles es van fer a l'atzar ajuntant un nen dels tallers i ve un pare o un monitor. Les parelles van ser: Didac & Rafa, Valeria & Jensen, Steven & Bosco, Ainhoa & Roberto, Patrick & Oscar, Zackary & Albert, Marta & Francisco D., Julia & Jose, Abel & Mari, Nadia & Luna.

Per un altre banda, el pica-pica, va ser brutal, per mi la millor part de la cloenda. Tothom podia portar alguna cosa. Jo vull destacar la truita de patates casolana que van portar la Karen i el pastís de xocolata de la Marian. Jo encara no sé com em vaig poder aixecar de la taula quan vam acabar. És que aquella truita de patates..., ens vam posar Solera i jo davant la truita per assegurar-nos de què ningú n'agafava, encara que no va funcionar, però entre els dos ens vam menjar quasi tota la truita, i el pastís de xocolata feia una pinta..., jo estava plena i no vaig poder menjar, però tothom que ho va menjar deia que era brutal, i no feia falta que m'ho jurin, perquè quina pinta.

Per part de la classificació del torneig, creiem que no és el més important, d'aquesta forma hem decidit donar molta més importància a la diversió i les amistats, ja que va ser una experiència molt lúdica i ens ho vam passar genial, jo mai oblidaré aquella truita de patates, però destaquem el torneig de dues parelles, Didac & Rafa, Valeria & Jensen.

Signat Equip de cronistes Club Escacs Cornellà

( com en Narnia també tenim lleó)

Crónica Cloenda 23-24 “7 Llampecs per Sopar”

 Crónica Cloenda 23-24

“7 Llampecs per Sopar”

Benvolgudes i benvolguts lectors del blog del club d'escacs Cornellà, avui nova crònica, en concret al torneig singular i especial de la cloenda de temporada del club.

Us convido a analitzar el cartell: Veient- t'ho amb deteniment, ens queden clares dues coses: és un torneig llampec (ritme ràpid) al qual també soparem. Allò que no queda clar és que el fa especial. Sembla un torneig de final de temporada, on fem sopar de germanor plegats, sembla són 8 rondes..., un torneig més no?, potser el fa diferent el sopar?...
Ara us penjo un resum de les bases del torneig, potser aquí, anant a la dinàmica del torneig podem veure què el fa singular. Us convido com anteriorment el cartell, a veure

el resum de les bases amb deteniment.

Ep!!!! Aturem aquí… com us agrada enredar a la gent a l’ equip de cronistes del Cornellà. Doncs un tornei normal, no hi ha per tant misteri. 8 rondes i cadascú porta el seu sopar… vinga llegiré una mica més les bases:

Perdó ???, quants participants????

Uyy!!!! La redacció una mica agressiva no ?

Crec que començo a entendre per què el torneig és singular. I els premis? soc un jugador molt competitiu, vull saber quins premis hi ha ...

Ha, ha, ha. Torneig singular i especial ja ho veig... i tothom pot participar?

I si hi ha qualsevol dubte? Àrbitre? Director del torneig?

Com podeu veure és un torneig ja tradicional que ens encanta al Cornellà. Un torneig on el bon humor està per sobre de qualsevol altra premissa. M'he permès recrear les bases, perquè el torneig: un torneig d'autor, dissenyat, arbitrat, dirigit i com podeu veure guanyat, ha, ha, ha, per Francisco Solera, on el bon rotllo és el protagonista.

I m'he saltat les normes de joc, que ara detallaré, perquè amb unes bases com aquestes que ningú esperi un desenvolupament normal de torneig. 8 rondes, llampecs, sí, sí,.... però cap d'elles d'escacs normals, sempre amb algun afegit que el director del torneig anava explicant pacientment per tal que ho poguéssim entendre.

Passo a descriure cada ronda i us feu una idea de que divertit és el torneig i per tal no dubteu i us hi apunteu a la pròxima edició. En aquesta ja vam ser 22 participants de tots els nivells. No va haver-hi cap jugador/a que no rigués. Objectiu 100% assolit.

Descripció de les rondes:

Primera ronda: Ronda a escacs 5040 temple. És una variació pròpia del club dels escacs 360 que potser algú coneix, que és que les peces grans (no peons) se sortegen la seva posició a l'atzar, de tal forma que la torre potser està a la columna de l'alfil i el rei ... ves a saber on acaba caient, potser a la columna C o tal vegada a Sanxenxo. Evidentment no es pot enrocar. Perquè 5040 i no 360?, perquè posem menys restriccions en el sorteig de les peces. El nostre matemàtic de capçalera, Joaquim Peris, ens va fer càlcul de les combinacions possibles amb les nostres regles. Sí, 5040 posicions inicials diferents. Qualsevol estudia obertures així, oi? ...

Clar jugadors molt experts dominen de les obertures, en aquest cas hauràs de tirar d'altres recursos, no solament d'apertures. La resta de regles dels escacs eren vàlides en aquesta ronda i el ritme de temps va ser de 4 + 2 ( és a dir 4 minuts per jugador i dos segons d'increment per jugada).

Segona ronda: Perd i guanya. Aquesta va ser més fàcil d'entendre. Si perds has guanyat. Allò que no és tan fàcil és fer-ho. És el moment de deixar-te peces, en cas de fer que l'altre et faci mat..., però l'altre intentarà no fer-ho. Amb 4+2 de nou com a ritme llampec, els riures eren continus durant les partides. No us ho havia dit. La regla era clara, silenci absolut en explicació de ronda, quan es podia parlar era durant la partida..., ha, ha, ha tot a l’inrevés. Sergio va fer un mat espectacular, sense voler és clar, perdent la partida. Però que bonic va ser el mat.

Tercera ronda: No es pot fer escac. Solament mat. Sembla fàcil, però no ho és. El primer " jaque" ha de ser" mate". Com es guanya un final de torre i peons si en cap cas pots fer escac al rei?

Quarta ronda: 7+3. Sí , sí,... 7 segons al rellotge amb increment de tres segons per jugada. No es pot pensar gaire no?

Després de la quarta ronda vam fer el sopar, compartint tot allò que estàvem vivint. Teníem espectadors fins i tot que també s'ho van passar d'allò més bé, i que es van apuntar a aquest moment de compatir.

I un cop carregades forces..., anem a la …

Cinquena ronda: 30" rellotge de sorra. Com funciona un rellotge de sorra?, Va caient el temps ( sorra), si el gires, aquesta sorra que ha passat, ara la tornes a tenir, de fet has sumat sorra a l'altra part del rellotge. Doncs això, 30 segons per jugador i el temps que penses tu el sumes al contrari. Si arribes a zero has perdut. Ritme trepidant

Sisena Ronda: Tornem a un ritme ràpid, però no frenètic com les darreres rondes. Tornem al 4+2. Partida normal?? En aquest torneig? Esteu de broma?... per sorteig s'assignava a un jugador el rei de plom. Aquell que té el rei de plom (pesat), implica que no el pot moure en tota la partida. De tal forma que si li fan escac i no pot tapar-se o interceptar la peça que ho fa, perd. El rei com no es pot moure no pot menjar, de tal forma que fas alfil en diagonal del rei a una casella seva, que en els escacs normals menjaries, en aquest cas perds perquè no pots menjar amb ell. Llavors qui no té rei de plom guanyarà sempre?. És mota avantatge no?... doncs igualem us sembla?. Qui no té rei de plom no té dama. És a dir surts amb dama de més. Ara toca jugar. Això pels mortals, aquells com David Miguel Centeno, sap jugar tant que a la seva partida només començar la fer entrega de la seva dama, pensant que qui tenia el rei de plom era l'altre i no la podia menjar... estàvem tots jugant quan en la jugada 5-6 s´escolta a David que havia ficat la pota! Vam començar tots a riure, en concret jo en acabar la ronda vaig haver de ficar-me al despatxet que tenim al club perquè em va agafar un atac de riure, no podia parar. Ja no pel fet, sinó que tots ens aixecàvem a veure la partida i preguntàvem el mateix? I la dama???... i David, pacient i divertit com solament ell, contestava, no pregunteu com hem arribat a aquesta posició. Per mi el millor moment de tota la nit. Emilio Domínguez, el seu rival en a aquesta ronda, va aguantar com un campió. Jo no hauria pogut, hauria perdut per temps..., és ara recordant mentre escric i m'acaba de preguntar la meva dona de què ric... Que gran!!!!

Setena Ronda: Gong, gong, gong +5,+4,+3,+2. La ronda més complicada d'entendre. Ja en portàvem unes quantes, on el nostre incombustible president Nicolàs esbufegava ...jo no he jugat mai així deia, des de la ronda 1. Ha, ha, ha... Ja us vaig dir que vam riure molt?. En aquesta ronda, també amb segons al rellotge, quan s'acava el temps, t'apareixen 5 segons extra, si tornes a quedar-te sense temps apareix 4 segons extra, si torna a caure 3 i torna a caure perds. Ronda molt divertida.

Vuitena ronda: Ja acabem??? Noooo.... passa peces per parelles. Les parelles els va fer l'àrbitre. Cada parella juga una partida amb altra parella. Cadascú de forma individual contra aquell que l'ha tocat. Però si meneges una peca la passes a la teva parella que la pot posar en el seu taulell. Així doncs, si meneges moltes peces facilites la feina al teu company. Quan un de la parella guanya la seva partida, s'atura i guanya la parella.

I com va acabar, qui va guanyar?... no ens oblidem d'això, oi? En tornejos així, no és qui guanya sinó amb qui comparteixes. Tot i això, felicitem al podi: Tercer: David Miguel Centeno 5,5/8; segon Rafa Terrón 6,5/8 ( tot allò que no siguin escacs li va bé , ha, ha, ha) i, en primer lloc, en David Terrón ( fill de'n Rafa ) que va acabar invicte amb 7,5/8. Tenint present que no juga mai partides ràpides (no l'agraden ) déu ni do, ho va fer molt bé.

Poca cosa més... l'alegria de tornar a veure a Plamen Avramov (feia anys que no el veiem). Veure a nous jugadors gaudint d'aquesta festa,... meravellós. Donar les gràcies al geni Solera per tot. Cal mencionar que Jordi Bise, que havia guanyat els dos darrers tornejos d'aquest tipus, va ser igualment competitiu en aquest i segur ja s'està preparant per guanyar el següent.

Final de temporada pel club d'escacs Cornellà. En som més que l'any passat, en sabem més, objectius de temporada assolits..., una gran temporada. La següent encara millor, objectiu , posar el primer equip a primera Nacional. Segur que serem candidats. Escoles d'adults i de nens i nenes consolidada, creixent,... què més, què més???? Temporada vinent 24/25... que poc queda per la del 27, on serem club centenari. Visca el club d'escacs Cornellà.

Bon estiu.

 Signat Equip de cronistes Club Escacs Cornellà

( com en Narnia també tenim lleó)