CRÒNICA 3a JORNADA LLAMPEC ONLINE
(diumenge
31 de gener de 2021, per Albert Puig)
Avui tots els diaris anaven plens amb el sou esgarrifós d’en Messi, i sobretot amb l’encara més esgarrifós negoci que suposa la campanya electoral. Permeteu-me aquesta entrada per denunciar que els partits polítics i els seus seguidors puguin permetre’s el luxe de saltar-se tots els protocols de confinament, mentre l’esport amateur i els professionals de la cultura continuen confitant-se a casa.
Aliens a tot aquest món, els jugadors d’escacs teníem una
oportunitat més per seguir gaudint de la nostra passió per les 64 caselles, en
aquest cas virtual. Arribava la 3a i darrera jornada del Torneig per equips
online organitzat per la Federació Catalana d'Escacs, i a priori semblava que
anava a ser força disputada, car tots els equips mostràvem un nivell similar.
A punt de començar, i mentre es feia la reunió de delegats amb en Jordi Magem, a fora veia pel balcó com les branques dels arbres dansaven amb molta intensitat la música de les fortes ventades, acabant de fer-los caure les seves poques fulles i branquillons.
Aquesta setmana, en el grup V ens enfrontàvem a:
(-) els equips de Mollerussa A, Olot B, Hospitalet-Bellvitge,
Cerdanyola del Vallès A i Peó Vuit Roquetes, que ja vam tenir com a rivals la
setmana passada
(-) els dos equips que van aconseguir l’ascens del grup
VI la setmana passada: el Berguedà i el Gramenet B
(-) els dos equips que van patir el descens del grup IV la
setmana passada, el Tàrrega i el Figueres B.
Aquesta jornada tornàvem a tenir dues baixes inesperades de
dos jugadors importants de l’equip, per motius de salut. Un cop més, les baixes
no s’han notat, perquè tot l’equip ha estat sensacional.
I la competició no ha decebut. Sens dubte ha estat la
jornada més disputada, fins al punt que tots els equips han estat durant tota
la competició pujant i baixant graons en la classificació.
A la finalització de la primera hora, un equip començava
a destacar a dalt de la taula, i ja no ha abandonat la primera posició: el Peó
Vuit de Roquetes, que té un equip molt potent, i això que avui patia la baixa
important d’en Ramon Vicient, al qual coneixem bé a Cornellà perquè ha vingut
sovint a jugar els nostres tornejos. Enhorabona a l’equip de les terres de l’Ebre.
Molt més disputada ha estat la segona plaça, a la qual el
Cornellà ha tingut accés pràcticament fins al final, però finalment l’ha
aconseguit el C.E. Tàrrega, que avui ha tingut el millor jugador del torneig, l’Israel
Campos, amb 39 punts, que ha disputat 22 partides i n’ha guanyat 19 i unes
taules.
El nostre equip ha quedat tercer, i un cop més la clau,
com en la setmana anterior, és que el nostre 4rt jugador ha estat el 4rt
jugador que més punts ha fet en el torneig (juntament amb el Figueres B). Hem
tornat a ser un equip molt sòlid, amb els 4 primers jugadors puntuant per l’equip
i els altres 4 puntuant per evitar que sumessin els equips rivals. Avui els
millors jugadors han estat el Sergio, el David, el Salva i el Jensen.
La classificació final de la jornada ha estat la següent:
I en quadre següent la classificació dels nostres representants d’avui:
A títol de comentari anecdòtic un parell de comentaris:
-hi ha diverses partides en que les taules no han servit
perquè els jugadors sumessin punts, degut a que la partida no ha comptat amb el
número mínim de moviments. En aquest cas, la plataforma atorga 0 punts a
cadascú.
-el sistema anti-trampes de la plataforma lichess ha
detectat a un jugador que violava els termes de servei, i li ha retirat els
punts aconseguits.
I com aquesta era la darrera jornada, acabaré fent un petit comentari sobre l’actuació de tots
els membres de l’equip. Vagi per endavant una dada molt significativa: cadascun
dels 10 membres de l’equip han acabat amb un elo liches superior al que van
començar la primera jornada, cosa que diu molt de la seva actuació.
El millor dels nostres jugadors ha estat el Sergio. Ha
mostrat una regularitat envejable i ha fet un torneig sensacional. Avui ha
quedat en 4a posició del torneig.
En David ha estat com sempre una peça clau i important de
l’equip. Els que estem acostumats a veure’l encara ens sorprèn veure la virtut
que té en les partides ràpides, on juga millor quan no li queda gaire temps.
El tercer nom propi de l’equip és pel Jensen, el nostre
nano que cada cop es fa més gran. En Jensen no havia passat mai de jugar en la categoria
de 1a provincial, i no ha notat gens el canvi a la categoria superior. Torneig
sensacional, figurant en totes les jornades dons dels 4 millors jugadors.
Aquest nano té un talent sensacional i d’aquí a poc el tindrem jugant en el
primer equip. Temps al temps.
Hi ha tres jugadors que mereixen un capítol apart i
conjunt: en Bosco, l’Antonio i el Salva, perquè els tres han puntuat per l’equip
quedant entre els 4 primers en alguna jornada. En Bosco és el que més ha sumat,
havent disputat totes les rondes. El ritme lent no li va gaire, però és un
jugador del nostre primer equip, i el talent que té sura. En la 2a jornada va
ser el millor. L’Antonio només ha disputat dues jornades, però en les dues ha
estat sensacional. En la primera va ser el millor, i en aquesta última també ha
estat el 5è membre de l’equip amb més punts, tot i no haver puntua. I en Salva
ha anat de menys a més. És un gran jugador, un lluitador que no es desanima mai,
i avui ha acabat fent una actuació formidable.
Els altres quatre jugadors de l’equip teníem el hàndicap
de ser jugadors de 1ª provincial, i ens tocava el paper galdós de ser “El cinquè
en joc”. Aquesta denominació dona títol a un molt recomanable llibre de l’escriptor
canadenc Robertson Davies, que aplica aquesta etiqueta a aquells personatges de
la vida que sense ser els herois, ni els confidents, ni tampoc els malvats,
constitueixen peces importants en la trama, i sense la presència dels quals no
s’explica la història. Aquesta denominació és perfecte per definir el paper del
Rafa, del Jordi, del David i de l’Albert. Els quatre han fet un gran torneig en
una categoria superior a la seva i les seves actuacions han servit per restar
punts als jugadors dels equips rivals.
En Rafa, en David i el Jordi només han disputat dues
rondes. En Rafa ha estat sensacional, aconseguint la meitat dels punts que s’ha
jugat, i llàstima que els problemes de ciàtica li hagin impedit jugar en la
darrera jornada. Tant de bo es posi bo aviat. En David també mereix una
felicitació pel seu torneig. El nano està rendint a gran nivell i es nota la mà
del Jordi Paraire. Fa poc que va aconseguir el títol d’AFM (Arena FIDE Master) en
la plataforma oficial de la FIDE, i també el veurem aviat jugant al primer equip.
I el Jordi, com el Rafa, ha estat molt sòlid, aconseguint també el 50% dels
punts en joc. Tancava l’equip l’Albert, el jugador amb menys nivell de l’equip;
va començar fluixet a la primera ronda, però ha acabat fent un torneig
sensacional, puntuant davant de rivals duríssims.
Bé això és tot, i mentre escric aquestes darreres línies
em ve al cap la veu d’en Robert Plant dels Led Zeppelin interpretant “I’m gonna leave
you”. Jo, com els Led Zeppelin també cridaria desesperadament i amb tristesa que
no vull deixar-ho però que ho hem de fer, perquè aquest campionat ja s’ha acabat.
Salut i escacs
Albert Puig.
Ah, i qui tingui curiositat, aquí té el link del tema que ressona mentre signo el final de la crònica: I'm gonna leave you