divendres, 30 de juliol de 2021

Campionat d'edats sub18 d'Espanya: 3a i 4a Jornada (rondes 4-5-6)

Dimecres 28/07/21: La jornada dels plaers immensos


Amb tres rondes disputades i havent sumat un punt, en Ferran afrontava una altra jornada de matí i tarda. El rival del matí era en Jorge Viñas Blasco, un rival de Madrid més fort que ell, però en Ferran es va preparar a fons per donar la sorpresa i seguir sumant. Entre la tarda anterior i el mateix matí havia rebut un munt de missatges dels companys del club, en el grup de l’escola, de tecnificació o en missatges personals, fent-li sentir des de la distància el seu alè de suport i fent-li saber que no estava sol.

Avui, però el dia li deparava una primera sorpresa, totalment inesperada: la visita de la família Terron. En Rafa em va trucar per dir-me que vindrien a dinar amb nosaltres, que no li diguéssim res al Ferran, i van venir des de Carcabuey (Córdoba) a acompanyar-lo i animar-lo en persona. Vam esperar-los a la terrassa de l’hotel; i més o menys a les 11:30 aprox. van arribar els Terron. El Ferran feia dues hores que jugava; de tant en tant se’l podia veure en una de les pantalles de la piscina, connectades amb les web cam de la sala, que retransmeten per streaming (chess24), però de manera insuficient per veure la partida.

Mentre esperàvem a que el Ferran acabés, la Marta va ser la més intel·ligent de totes i va anar a la piscina, a participar de les activitats de dansa aquàtica que portava el grup d’animació de l’hotel. I jo vaig anar a l’habitació a buscar el tauler; en David en Rafa i jo vam jugar algunes entretingudes partides, d’aquelles tan típiques meves en que sacrifico peces. Però en David està molt fort; només vaig aconseguir guanyar-li la primera. La partida amb el Rafa va ser una altra gran partida, en la que vam escoltar de boca del David "Jo, vaya manera de combinar los caballos", ha ha ha


El títol de la crònica està inspirat en el record d’un títol de l’escriptor Melcior Comes, “El llibre dels plaers immensos”, que vaig llegir fa uns anys. El llibre parla del pas a adult d’un adolescent de casa bona i de com explora el seu vessant hedonista enmig d’un entorn complicat d’entendre i que sembla desfer-se a trossos. La situació del llibre no és equiparable, però avui per nosaltres, el que ha estat immens ha estat el plaer de compartir una jornada de vacances amb uns grans amics, prenent un refresc o frappé i conversant i jugant a escacs.  Gaudint del plaer immens de jugar a escacs. 

Eren ja les 13:30 i en Ferran duia quatre hores de partida; molts dels rivals ja se'ls veia per la piscina, i per la pantalla de retransmissió s'observava que quedaven poques partides per acabar. La Marta ja estava seca i els Terron han proposat anar directament al davant del Centre de Convencions on es juga, i que el Ferran pogués veure'ls directament quan sortia de la partida. Avui el dia era molt calorós, però sorprenentment, a l’ombra s’estava prou bé. I poc després ha aparegut el Ferran. Mentre anava xerrant amb el seu rival sobre la partida, el rostre d'en Ferran no ha pogut evitar esbossar un somriure quan ha vist al David, a qui des de lluny li indicava el sentit de la partida movent el polze cap avall.

La partida ha estat dura. El Ferran jugava amb negres i ha plantat cara al seu rival, que  s’ha vist sorprès pel joc agressiu del Ferran. De fet li ha dit que juga molt millor del que indica el seu nivell d’elo. La partida ha estat molt disputada, amb alternances fins que a la jugada 40 els canvis de peces han deixat al Ferran en una mala posició per jugar el final. No obstant el Ferran ha seguit intentant, fins que després de 67 moviments, ha decidit abandonar. Ha sortit content per veure al David, la Marta, el Rafa i la Montse, però també satisfet per com ha jugat. S’està agradant.

I a l’hora del dinar ha estat la primera vegada que hem vist al Ferran riure com no l’havíem vist riure en tot el campionat. Els Terron han vingut expressament per fer-li saber que estaven al seu costat, i en David li repetia totes les frases d’ànims i de suport que ell mateix havia estat escoltant aquestes setmanes de Benasque i Salobreña. Ens hem acomiadat després de dinar, no sense que la Marta li fes el seu particular ritual per desitjar-li tota la sort del món a la tarda, que el Ferran ha agraït amb un explícit esclat de riure.

A la tarda li tocava enfrontar-se un altre cop a una noia, l’Eluney Prats Farés, una noia de Cantàbria de la que no tenia cap referència, perquè no tenia partides penjades a la xarxa. De fet el Rafa li havia dit que segons la FEDA feia molt poc temps que jugava. I li tocava jugar de nou amb negres.

Mentre el Ferran jugava, hem decidit anar a fer una passejada pel camí que va en direcció Salobrenya, flanquejant la gran quantitat de cases i xalets de gent amb possibles, i admirant la nitidesa de l’aigua del mar que avui era ben plana i que semblava acaronar cada racó de la costa de penyassegat. Curiosament, i des d’una distància que devia voltar els cinc quilòmetres se sentien els crits dels venedors ambulants de la platja del poble de Salobrenya.  

La partida de la tarda ha estat la més curta que ha disputat, acabant més o menys en dues hores. La rival li ha demostrat al Ferran que jugava molt bé per ser una desconeguda, però el Ferran s’ha pogut imposar. La partida ha estat molt maca, amb els dos jugant de manera agressiva intentant arribar abans. En Ferran tenia clar que ell no pensava esperar a defensar-se, i no li ha importat cedir peons a canvi d’activitat, i el cert és que li ha anat molt bé, perquè el seu joc li ha permès canviar les dames i quedar-se amb peça de més i les torres en columnes obertes. Tot i així. La seva rival ha intentat buscar les seves opcions, i en Ferran s’ha limitat a estabilitzar la posició i mostrant el poder del seu cavall de més, i la rival ha abandonat quan ha vist que ja no li quedaven opcions d’atac. Gran partida del Ferran. No sé si ha estat la presència dels Terron, però el Ferran està mostrant la seva millor versió. Es col·loca amb 2 punts de 5 partides.

 

Dijous 29/07/21: Cien años de soledad

El títol de la crònica fa referència a l’extraordinari llibre de Gabriel Garcia Marquez sobre Macondo. Recordo en especial el passatge on explica que el seu personatge Aureliano Buendia s’havia aixecat en armes fins a 32 vegades i no havia aconseguit mai sortit guanyador en cap d’ells. I en cap d’elles no tenia cap motiu important per fer-ho més que la necessitat de rebel·lar-se. I en totes elles es va lliurar de ser afusellat sense cap explicació lògica. I cada cop tornava a replegar-se i entretenir-se fent peixos daurats, en absoluta soledat com a cuirassa envers un entorn advers que no l’entenia.

Afortunadament, en Ferran no ha perdut totes les batalles, ni de bon tros. Ell ja sabia que viuria els seus 7 dies de soledat (que seran 6 gràcies als Terron). Aquí la majoria de nois i noies es coneixen de fa molts anys, i a aquestes edats ja venen sense els pares. En Ferran és un estrany entre tots ells; aquí no coneix gairebé a ningú, i els que coneix tampoc són amics. És un adolescent que al costat tant sols té la família. I de manera virtual la de tots els companys i companyes que l’animen.

Avui dijous tocava jornada només matutina, i el rival del Ferran era un noi gallec, en Marcos Vázquez Gómez, un altre rival més fort que el Ferran. No obstant, el Ferran estava confiat i amb ganes de demostrar d’igualar la sèrie de victòries i derrotes; i a més jugava amb blanques.

La nit havia estat molt calorosa i a més hem hagut de patir les inconveniències de tenir com a veïns d’habitació dues parelles joves alienes a la competició (o no?) que s’havien passat tota la nit de farra i de manera escandalosa. I el dia es llevava lleugerament ennuvolat. Avui es preveia una partida llarga, i els pares hem seguit els consells d’en Jordi Magem, hem decidit deixat la Costa Tropical de Granada i ens hem endinsat a la Costa del Sol de Málaga, a Nerja, on s’hi arriba en un moment. Hem visites unes coves extraordinàries i hem passejat pel poble, força turístic, la veritat. 

La partida d’avui ha estat com la del Ferran d’ahir al matí. El seu rival anava relativament preparat, perquè li ha dit que havia agafat el seu codi de lichess per veure què jugava. I de fet el Ferran s’ha trobat amb una jugada inesperada que no li havien fet mai amb 4...Axb1, en que les negres han cedit l’alfil dolent a canvi del cavall de dama de les blanques. El rival agafava la iniciativa, però en Ferran aconseguia reprendre el control de la partida i l’ha jugada molt bé, quedant amb avantatge que ha pogut mantenir durant força estona. La partida era entretinguda: en Ferran estrenyia al rival pel flanc de dama mentre el rival buscava les seves opcions pel flanc de rei. 

El temps passava i el Ferran no sabia com rematar, i s’ha plantejant-se demanar taules. Quan han estat revisant la partida, el rival li ha confessat que les hauria acceptat perquè es veia perdut. En Ferran no ha volgut conformar-se amb les taules i ha arriscat pensant que en el final quedava amb peça de més i un peó que podia coronar, però... no ha calculat bé la potència dels peons passats del rival en el final. I és estrany, perquè si en alguna cosa destaca el Ferran és en jugar bé els finals. I de nou una imprecisió de capturar amb peça equivocada. 

Aquesta ja era la tercera partida que se li escapa després de tenir avantatge, però avui ha quedat una mica més afectat anímicament perquè l’avantatge material era clar. Possiblement el joc del Ferran sigui el més atractiu que hagi disputat fins ara, i el seu nivell de joc està força alt, però aquí a Salobreña tots els rivals són forts i qualsevol imprecisió es paga cara i pot tirar per terra tota la gran feina feta en una partida. Malgrat tot, cal reconèixer el valor de la gosadia, de no conformar-se amb mig punt i arriscar-se a aconseguir la victòria.

Tant de bo la partida d’avui serveixi d’aprenentatge per afrontar les darreres tres rondes.

 

 

dimarts, 27 de juliol de 2021

Campionat d'edats sub18 d'Espanya: 1a i 2a Jornada (rondes 1-2-3)

 

WALK THIS WAY (26/07/2021)



Després del bon paper fet a pel Jensen Broadbent i el David Terron en la categoria sub16, el Club d’Escacs de Cornellà continuava sent present a Salobreña en la categoria sub18, la màxima, en la figura d’en Ferran Puig.

Amb el reconeixement explícit a tota la feina efectuada prèviament pel Nicolás Plaza, l’Emilio Pérez, en Raúl Quiles, en Pau Castrillo, el Jesús Peguero, en Ferran Barroso, en Joaquim Peris, en José Sáez, en Bosco Tebar i en FRANCISCO SOLERA (quina gran feina!), així com la resta de companys del club que han posat la seva pedreta en la formació dels nois, podríem dir que el camí d’aquest viatge fins a Salobreña fet pel Jensen, en David i en Ferran, pren una gran embranzida fa tres anys, quan el Club va decidir confiar amb en Jordi Parayre en la formació i creixement dels nois de l’escola. En Jordi els ha ensenyat bona part del que saben, però sobretot ha aconseguit treure a relluir l’enorme talent que aquests nois duien dins, i els ha donat la confiança necessària per plantar cara a qualsevol rival que se’ls posi al davant. Moltes gràcies, Jordi, perquè la seva presència en aquest campionat és el millor premi i reconeixement a la teva feina. Et pots sentir molt orgullós.

Físicament, però, el viatge va començar molt aviat el diumenge 25 de juliol, fent el nostre particular Camí de Sant Jaume en cotxe. Al cotxe, radio posada: emissora Rock FM, que de 00:00 a 06:00 emet només rock català per no incomplir la normativa, alternant alguna peça bona com d’altres tant rebutjables com la pitjor versió que he sentit mai del gran hit dels AC/DC “Carretera a l’infern”. Això sí, a les 06:00 en punt, sonaven els Aerosmith i el seu “Walk this way”, que vaig pensar que podria ser un bon títol per a la 1a crònica de tota aquesta setmana. I m’ho va acabar confirmant tornar-la a sentir poques hores més tard, quan vam ensopegar a Radio 3 amb un programa especial de repàs a la música d’Aerosmith.

El cas és que vam arribar a Salobreña poc abans de l’hora del tall del matí. Reconeixement mèdic, confirmació inscripció, dinar i cap a l’habitació a fer la migdiada. Habitacions molt confortables, aire ben posat i amb vidres ben gruixuts, fent-nos creus de com em Jensen va tenir l’incident. En Jordi Magem, delegat de la Delegació Catalana reuneix a tots a les 20:15 per donar samarretes i les indicacions als 19 jugadors/es que representaran la FCE. Sopem i surten els emparellaments. En Ferran ja venia preparat, però es prepara a fons per afrontar el repte de l’endemà.


Ja el dilluns, tots citats a les 9:15 davant el centre de convencions on es juga. Som la primera delegació en arribar, i som els primers a qui la Patricia, la fotògrafa de la FEDA, fa la foto oficial de rigor. Bé, diguem-ne les fotos, ja que en surten tantes versions com progenitors eren presents. Darrere nostre van arribant altres delegacions i van entrant dins. Ja veiem alguns nois i noies que van amb xancletes i que han de marxar corrents a posar-se mitjons o calçat tancat. També veiem d’altres que directament opten per posar-se mitjons amb les xancletes. La normativa sanitària s’aplica amb rigor.

Hem saludat als pares i mares d’altres jugadors de la delegació, i hem aprofitat per anar a Salobreña a passar el matí i visitar el castell, conscients que a aquestes edats, les partides difícilment duren força més de 3 hores. A la delegació catalana ens han assignat el primer torn al menjador (13:30 dinar; 20:30 sopar), que logísticament està molt bé, perquè et permet descansar més i tenir més temps per preparar la partida de la tarda, però l’inconvenient de que sovint les partides no acaben fins més tard.


I així ha estat. Al Ferran li ha tocat enfrontar-se en 1a ronda contra una jugadora canària potent, la Jenny Sanabria Taskila. Ha estat una partida maratoniana que ha durat més de 4 hores. Ha començat bé la partida, exercint el domini de forma constant, però consumint molt de temps. Amb la partida amb un avantatge clar (+7 segons el mòdul) i els nervis de veure córrer el temps (després de 25 jugades li quedaven menys de 4 minuts), no ha calculat bé el sacrifici per rematar, i la rival ha aconseguit defensar-ho tot, i igualar la partida de nou. I la partida ha acabat amb 60 moviments. No obstant, ha sortit prou satisfet del joc, i ha vist comprovat que podia jugar bé en aquest torneig.

A la tarda li ha tornat a tocar una altra rival femenina, en aquest cas un coneguda companya de delegació, l’Anaïs Garcia Ramos, del Peona i Peó, una altra excel·lent jugadora. Aquest cop duia les negres, i aquesta partida no ha estat tan ben jugada com la del matí. He cedit la iniciativa a la seva rival durant tota la partida, que ha jugat molt bé. A més, com de costum, ha jugat de manera poc convencional però en aquesta ocasió no li ha servit. En Ferran ha cedit voluntàriament la qualitat a canvi de capturar un peó i mantenir activitat, tot i que ja s’havia apurat de temps. L’Anaïs ha tornat a recuperar el peó tirant de tàctica, i ha seguit simplificant, i en un error de càlcul el Ferran ha capturat amb la peça equivocada, perdent una peça sense compensació, i ha abandonat al moment. A la tarda no ha sortit tan satisfet com el matí.

La primera jornada acabava en un desencoratjador 0/2. Esperàvem que a l’endemà es pugui treure l’espina de sobre. La rival, una altra noia, aquest cop de Castilla La Mancha, la Clara Vela, que ja fa molts anys que ve a disputar el Campionat a Salobreña. El Ferran no tenia gaires referències ni partides, així que va decidir no preparar res d’especial i confiar amb les línies que portava estudiades sabent que jugaria amb blanques.


Així que confiant amb el nano, els pares avui hem decidit tirar cap a Almuñecar. Ens ha sorprès veure que una gran quantitat d’establiments i negocis que utilitzaven el terme “sexi”. La nostra visita cultural ens ha tret de dubtes, sobretot quan hem visitat el museu de la ciutat, fent un pas per la història del poble, i hem pogut comprovar que en temps dels fenicis aquest indret es va començar a conèixer com a Seks i els romans el van mantenir el nom de Sexi, i per això els seus habitants reben el nom de sexitans. I just baixant del museu i passant pel costat del Parc Botànic del Majuelo, ens hem assabentat de la victòria del Ferran.

Avui el Ferran ha tornat a sorprendre en l’obertura. És conscient de que comença a tenir partides disponibles a la xarxa, i que els rivals poden veure què juga, i ha vingut en aquest campionat preparant una sèrie de línies noves en les que sentir-se a gust. I la d’avui ha estat una línia molt agressiva que ha deixat fet miques l’enroc fianchetat de la seva rival. La noia li ha confessat amb el Ferran que havien revisat partides seves, però no havien trobat partides que indiquessin què jugava contra la índia de rei que sempre juga. El fet, és que ni tan sols l’ha arribat a jugar, trobant-se un allau de peces al damunt. Tot i així, en Ferran ha comés una imprecisió que li podia haver sortit cara, i que ha permès a la seva rival igualar la partida. Malgrat tot, ha tornat a fer un sacrifici addicional de peça buscant que les seves peces fossin actives, i avui li ha anat bé. Ell havia calculat que recuperava peça i deixava tocada l’estructura de la seva rival, però s’ha trobat amb una errada que li ha permès sentenciar amb un bonic escac i mat.

Es treu l’espina de sobre amb el seu primer puntet, i a descansar fins demà. Aquesta serà una tarda de platja i ja prepararà després les rondes de demà. Tres partides i un punt.

 

dissabte, 24 de juliol de 2021

Campionat d'edats sub16 d'Espanya: 3a a 6a Jornada (rondes 6 a 9)

Els gremlins (crònica de Rafa Terrón)



A veure com faig per fer entendre el títol d’aquest darrer lliurament des de Salobreña sub16....

DIA 4: segona part ( ja diuen que les segones parts mai són bones )

Ens havien quedat en la crònica de la jornada amb segona tarda lliure. Jensen havia arribat i havia perdut i no teníem notícia de David encara , que estava jugant amb la campiona d’ Extremadura. Jensen va marxar a la seva habitació amb la seva mare i ens vam quedar en la piscina esperant a David la família Terrón. Aquella era la tarda que anàvem a Almuñecar.  Situats oi ?.

Gairebé quatre hores de partida, i David va perdre. Va sortir seré. La rival l’havia guanyat bé, està clar és una gran jugadora. Enhorabona al contrari i a pensar en la següent partida. Fem aquesta reflexió amb el nen i li diem vagi a buscar a Jensen.

3 minuts després David arriba corrents, alterat, cridant.... que ha sentit un soroll increïble en picar a l’ habitació de Jensen i que Sandra li ha dit sense obrir la porta que avisés als seus pares. Vam sortint corrents Montse i jo i David es va quedar de germà responsable de Marta. En arribar, habitació oberta , senyora de la neteja dins, Jensen assegut sagnant en cames i Sandra revisant cada centímetre del cos del seu petit. Sense comprendre res, la visió de la porta de vidre de la terrassa trencada amb allò que semblava la silueta d’ una persona. Vidre esmicolats per arreu, consternació, nervis, preocupació,... i un valent enmig de l’escena que solament deia a la mare que lamentava "haver-la liada parda". Una mare MARE, ja m’ enteneu, fill ferit... , es va créixer en calma, en saber fer, en com fer-ho, quins passos fer, en quin ordre ... semblava infermera, doctora, psicòloga , controladora  absoluta de la situació que a moments era dantesca, en altres més propis d’ una pel·lícula d’Almodòvar  (Mujeres al borde....) i en altres còpia / paròdia de la pel·lícula dels germans Marx de una nit a l’ Òpera ( recordeu el camerí ple de gent?  ... Más madera...).....

Van passar per allà en la estona llarga  que va trigar en arribar l’ambulància,  personal de neteja, de direcció d’hotel, responsables de la FEDA,.... Jensen, pobre, no sabia on ficar-se, però va aguantar estoicament. Era clar que cap de les múltiples ferides provocades serien d’ una gravetat que el posés en perill. Però era igual de clar que requeria d’atenció mèdica i que segur posarien punts en alguna d’elles. Sandra encara està pensant en el crit que el va aturar abans d’a travessar el vidre sencer, sense ell potser el nen hauria pres encara molt més mal.

Va arribar l’ ambulància i ens van graduar la situació: "lleu" a Salobreña, "important" a hospital Motril i "molt greu" a Granada. Quan la  valoració va ser  Motril ens va donar la tranquil·litat que intuíem però que necessitàvem tenir. Ambulància destí Motril amb la mare en ella. David i Marta van demanar veure al seu amic, estaven molt espantats  i ens va semblar bona idea. Van veure estava bé i feia bromes.... 

A Hospital 40 minuts per donar al crio d’alta en el sistema ,... això d’administracions diferents comporta el seu protocol.... Un cop en el sistema un parell d’hores més fins l’atenció, ja que necessitaven de servei d’infermeria i metge a la vegada, i d’infermers/infermeres amb tema COVID no van sobrats la veritat. Una hora de cures, .... allò que va fer mal al nostre campió va ser l’ anestèsia ( sis punxades segons la mare). Li van cosir la més gran ( 3 punts ) i fins a 10 sumant els altres que no són de fil i agulla en la resta de ferides.  Havien demanat un taxi que casualment va resultar ser aquest cronista en pràctiques i vam pujar de nou a hotel,.... 

I aquí arriba el títol, de la crònica,... No podia mullar-se ni prendre el sol,... en el taxi ja vam fer bromes sobre si podia menjar a partir de les 12 de la nit,....El nostre Gremlin preferit jejejeje

La veritat és que les conyes un cop  passat el tràngol han estat i seran diverses,... des de el superheroi que travessa parets, les dues Torres veient les cames malferides, la mirada de falcó que fa que en un tauler es creixi i vegi la seva presa en forma de peça del contrari, però com sabeu per  les aus el vidre no és allò que vegin millor. ...

Ara podem fer broma, el nen està bé. Ha acabat el torneig perfectament de salut ( l’incordi d’un calmant cada 8 h i renovar cures ). Però tot correcte, no patiu, no us volem espantar. De  fet ho estem explicant ara que ja estan camí a Barcelona. Allà acabaran de treure punts . El proper torneig, a Cotxeres Sants, el  campió ja estarà perfectament, ja veureu.

Vam intentar que canviessin punts de ferides per punts torneig, però inexplicablement l organització es va negar,....jaajajajaja.... Sandra va parlar amb l'Ana Bonals, la nostra delegada, per avisar a l’ organització que el nen havia de jugar amb sabata oberta. No va haver cap problema.... I a seguir.



Dia 5: A MITGES

Jornada matí. David jugava contra un noi de gairebé 1800 FFIDE. Gran patida que va acabar en taules. Molt lluitada.

Jensen va jugar contra un noi de Galícia, molt fort. No va fer la seva millor partida, va perdre.

Arribava la tarda , Jensen va jugar una partida que el rival es va ficar en la seva preparació. Portava més de 20 jugades preparades. Evidentment va guanyar. El treball i esforç sempre té fruits. Enhorabona màquina, a falta d’ una ronda es posa amb 3,5 de 8, a un punt de fer la meitat en la seva estrena. Demà sort 

David va jugar contra un noi d’ Andalusia. La tenia molt millor i va patinar,... li ha passat massa en aquest torneig. Una llàstima. Falta una ronda ...ànims.


Dia 6: MARXEM

Darrera sessió.

Jensen contra un altre 1700 llarg ( com sempre,...). La mitjana de rivals ha estat brutal. Era una noia en aquest cas. Ell portava molt ben preparada la partida, però en aquesta ocasió no es va ficar en la línia principal i es va quedar millor la rival . Avui a la piscina es lamentava Jensen, no va acabar de fer un pla que primer era continu ( taules ) i una jugada més tard era mat en 6 per elll. No el va veure i la millor posició de la rival fruit de l’ apertura, va fer la resta. Una llàstima. Ha jugat a un nivell increïble. Amb 3,5 punts de 9 ( està molt bé ), s’acomiada de la seva primera actuació amb altres 67 punts FIDE a la butxaca. Juntament amb Llinars, quan la FIDE actualitzi no sabran  què ha passat amb aquest noi, jajjaja. Seran més de 150 punts de cop. Enhorabona màquina.


David, jugava contra una altra noia, en aquest cas de menys ELO que ell. Ha jugat molt bé avui  i ha guanyat, es treu la maledicció de perdre sempre la darrera ronda d’ un torneig important. Enhorabona. David també ha fet 3,5/9  i com Jensen amb sensació de poder fer més. Una llàstima, a Benasque es va presentar molt sòlid en les 10 rondes i en aquests torneig s’ ha presentat massa irregular. Una llàstima, continuarem polint. Té molt escacs dins d’ aquest cos que comença a créixer velocitat de vertigen... A preparar-se per cotxeres de Sants, que arribarà en breu i a continuar millorant. Demà al poble de  la iaia ( Carcabuey/Còrdova ) Marta, David i jo mateix jugarem un torneig a 8+3. Ja us contarem. Ànim  campió.


Unes  darreres qüestions... desitjar tota la sort del món a Ferran Puig, el màquina que ha acceptat el repte més gran... si sub16 té nivell, el sub18 millor ni us explico,.... Tota la sort del món i seguiment al nostre màquina.  Londonmachine  SORTTTTTTT.


Destacar que tant Toni com el seu fill Jordi Gallego estan jugant el torneig Open los Molinos a Valdepeñas . Gran paper de moment dels dos. Destacar una partida del seu fill espectacular amb una Petrov de totes les peces en l’ aire espectacular.

Avui el nostre Isaac ha jugat el memorial Joaquim Català a Súria. Ha fet 4,5 punts de 9 quedant el 34 de 70. Partia del 54. Bravo noi, quin futur tens i tenim amb tu .

Agrair el seguiment a les xarxes i personals que molts companys de l’ ACE ( gràcies Javier ) i fora d’ ella ( gràcies Marta ), heu fet dels nostres campions. Tots ajudem a la formació i a la il·lusió de la canalla.


Per últim,... Passo veu al cronista estel·lar, al escriptor entre els escriptors.... Al titular indiscutible en estiu, primavera, tardor o hivern. Aquí us deixo amb Albert Puig que agafa el relleu per fer les cròniques del sub18.

Res més. Un plaer com sempre 

Rafa Terrón

Cronista en pràctiques estiu

Un deixo unes darreres fotos:








dijous, 22 de juliol de 2021

Campionat d'edats sub16 d'Espanya: 3a Jornada (rondes 4 i 5)

Todo lo que siempre quiso saber sobre Salobreña y nunca se atrevió a preguntar (per Rafa Terrón)



M’ he permès parafrasejar un dels títols més carismàtics de la basta filmografia del cineasta Woody Alllen per tal de titular la crònica d’ avui. A fi i efecte , parlar de tabús sempre és complicat. I per nosaltres fins enguany ha estat parlar de la final d’ Espanya com un tabú, allò que els grans, aquells que en saben més ,  fan, que tots sabem que existeix, però millor ni preguntar, ja que som petits.

Doncs bé, arribada la nostra maduresa escaquística  crec que ja en podem parlar del tema obertament. Preguntin , preguntin que contestarem... encara no som experts , però us explicarem les nostres experiències .

Si ho intentem resumir, diríem parafrasejant de nou al cineasta, en aquest cas en Match Point, “la vida es como todo lo demás “, de tal forma que la final d’ Espanya no deixa de ser un torneig. I quan això  s’ entén, és molt més fàcil , més natural, la organització interna, les preparacions, el dia a dia....

Així doncs ens hem preparat una rutina, tant d’ esportistes com d’ acompanyants que fa que sigui tot molt fluït.  En aquesta crònica intentarem descriure què hem fet fins ara.


Dia 0 experiència  (18/7):  ARRIBADA

Va ser el dia per tal d’ instal·lar-nos . La família Terrón -Chueco vam arribar cap a les 10 h a l’ hotel en cotxe, des de Carcabuey ( província Còrdoba), un poble molt bufó a la serra sub-bètica. Si no l’ heu vist aneu que us agradarà. Només arribar vam passar pel centre de convencions que està al costat de l’ hotel ( de fet allà mateix és on es juga el torneig ) . Ens van assignar habitació, tot i que encara no ens donaven les claus, ja que s’ havia de netejar la mateixa  ( aquells que havien jugat el torneig de ràpides sib14 encara no havien deixat les diferents habitacions o no havà donat temps, així que ens van indicar que cap a les 5 h  la tindríem ). Vam aprofitar per fer allà mateix el control metge ( deixar els papers de protocol COVID que portàvem fets i contestar les preguntes del metge a aquell respecte. La veritat és que va ser molt ràpid, a aquella hora no hi havia cues.

Només entrar a hotel ens vam trobar a Javier Montero, pare d’ en Javier, amic dels nostres esportistes, del Club d'Escacs Pallejà. Javier estava jugant el torneig de ràpides i entre partides el vam poder veure. Ens va anar molt bé, ja que tant pare com fill ens van fer traspàs d’ informació sobre tot allò que necessitàvem saber i mai ens vam gosar a preguntar.

Així doncs vam entendre camins per passejar, protocols menjador, llocs a visitar a Salobreña i voltants, com funcionaven les retransmissions en directe tant de partides com de càmeres fixes a la sala de joc,.... vam passar una molt bona estona tots plegats. Una llàstima que ells haguessin de marxar, any vinent podrem participar tots al sub16 junts i encara serà més enriquidor. Moltes gràcies nois, pel pre i pel post, gràcies pel seguiment que ens esteu fent des de casa.

Vam dinar a hotel, i vam veure que és bufet lliure. No és massa gran ni variat, però la qualitat del producte és gran ( vaig dinar un llobarro boníssim ). El menjar no serà  cap problema en el vostre dia a dia.

Un cop dinats vam fer dos grups, Marta i Montse es van quedar esperant ens donessin clau habitació i David i jo vam anar destí aeroport de Màlaga per tal de recollir a Jensen i Sandra. La sincronització va ser molt gran, en sortir ells arribàvem nosaltres. Tots quatre direcció Salobreña ( 1 hora aproximada ) de tornada . David que venia de Benasque, comentant fonamentalment el torneig jugat al cotxe i Jensen explicava el treball realitzat de Llinars fins aquell dia. La veritat és que estan en forma els nens, per ser optimistes.

Un cop en hotel vaig aparcar a la sala de convencions ( espai amb sostre i gratuït ) i vaig deixar fent cua als Broadbent al check-in i control metge. Res a veure amb el matí, la cua era enorme ( com hora i mitja van trigar ).

Ja teníem habitació. Ens havien assignat una de major preu /categoria que havíem pagat. La meva filla ja havia estrenat el jacuzzi. La veritat es que la Suite Granada és del tamany del meu pis. La comoditat és increïble.

L’ Anna Bonals , delegada del sub16 ens va repartir les samarretes i vam quedar per tal de fer foto tots plegats al dia següent al matí.

Un cop els Broadbent ja tenien clau, direcció a la seva habitació i sorpresa.... Jacuzzi exterior. Mare meva estarem millor que volem.!!!!!!

Cansats, vam veure  les espectaculars vistes de l’ hotel amunt del penya-segat , i ens vam anar a l’ habitació, previ a veure primers rivals i  preparació corresponent.



Dia 1:  ENCETEM

Foto de la delegació catalana en començar:






Primer dia, primera ronda i rivals durs d’ inici pels dos. Sots campió de Menorca per Jensen i un 1700 llarg FIDE per David. En la primera el rival de Jensen va jugar molt bé i no va donar possibilitats al  nostre campió que no va fer cap errada. L’ altre era molt i molt bó.

La partida de David, primer disgust pel pobre. 4 hores de partida, eren taules mortes i es va deixar la dama amb apuros de temps. No passa res, la següent intentarem millor.

Al matí, les famílies vam anar a Salobreña a comprar quatre coses ( aquí no hi ha res a més de l’ hotel), cara als berenars i aigua. Vam aprofitar per visitar el casc antic i el majestuós castell. La visita al castell són 4 euros, gratuït per menors de 12 anys i professors amb carnet actualitzat.



El castell és una meravella, més gran que allò que sembla inicialment. Les vistes són espectaculars.






Vam visitar tot el casc antic i ens va agradar la campanya amb senyals de trànsit en contra de la violència de gènere. Des  de l’originalitat , missatge clar i contundent. Enhorabona als responsables de la idea.

 

Tots cap a hotel, dinem mirem rivals, preparem i a jugar la ronda de la tarda.


Abans d’ encetar la segona ronda  vam fer la foto dels 200 participants .


Tots dos rivals de nou forts ( menys que el matí ). Jensen va fer una gran partida, victòria !!!!  i David emprenyada monumental, segona partida que es deixa material. A Benasque va jugar 10 partides i no es va deixar material, aquí portava dos de dos. Acompanyament de l’ expedició.....hem tingut molta sort de ser-hi els dos esportistes junts, és molt més fàcil gestionar aquestes situacions.

Les famílies hem aprofitar per estar tranquils a hotel i provar el txiringuito de la piscina.

Dia 2: TARDA LLIURE

Sessió de matí solament. Tots amb dits creuats per veure si David s’ estrenava, aniria molt bé els seus ànims. L’ havia tocat una noia amb menys ELO que ell ( d’ illes balears ). Va aconseguir guanyar, els ànims tornaven. Jensen tenia un rival més complicat i no va poder amb ell. Derrota, tots dos amb 1/3 cap al descans de la tarda.

Les famílies vam fer un dels passejos proposats pel Javier Montero, gaudint de les cases que hi ha al voltant de l’ hotel en una urbanització camí a Salobreña. Vam triar cadascú en quina volíem viure , jejejej... En tornar, vaig recordar que Sergio, pare de Raúl Marcos, em va dir en arribar que hi havia accés a una cala. Vaig preguntar a hotel ,m’ ho van confirmar, però com anem amb una nena petita em van dir potser l’ accés i la mateixa cala  no eren per ella. Així doncs, vaig anar a veure com era l’ accés i la cala. I és espectacular i tranquil·la, així doncs ja teníem plans per la tarda lliure


Camí a hotel , dinem i preparem la tarda. La  família Terrón- Chueco  vam anar a la platja de Salobreña ( la del peñón si la busqueu en googlee  maps ) on hi ha uns inflables divertits pels nens. Vam estar un parell d’ hores fins que era l’ hora en la que havíem quedat amb Jensen i Sandra, les 18 h. Ells havien aprofitat el jacuzzi exterior ( de fet a la pobra Sandra li va donar massa el sol ). Un cop tots junts cap a la cala.  Bany, arquitectura, preparació de partides, triangular d’ escacs, .... Una gran tarda. Cap a hotel, sopem i a preparar r partides el següent dia ( dues rondes ).






Dia 3 : UNA MICA DETOT

Doncs això, una mica de tot, Quatre partides en lloc, i sensacions diferents. Jensen es va plantar al matí de nou amb un rival dur . Va aconseguir unes meritòries taules  , tot i que va tenir ocasió de guanyar. Molt ben jugat.

En David va arribar amb molta ràbia dient volia un bye a la tarda. Havia perdut contra un rival dur, era sub 14 i venia de fer 5 punts al torneig anterior. Però la tenia guanyada, tenia un +7 pel mòdul. Una combinació  molt bona, amb una jugada intermitja que feia que  el final no fos aquell buscat. Una jugada prudent de retirar el rei i era vàlida i inevitable .Una llàstima. Tant Toni Galllego  com David Centeno  li van comentar que la partida havia estat fantàstica. En aquells moments, en calent no fas cas a ningú i David no és una excepció . A poc a poc va entrar en raó, va ajudar molt el fet d’ ajuntar-se amb Jensen.

El matí va ser molt tranquil per les famílies , ens vam quedar a hotel i j jo vaig aprofitar a acabar la crònica de Benasque i fer la crònica inicial de Salobreña.

Dinem, preparem i cap a la tarda.... i .... pplenoooooooo!!!!!

La millor partida de Jensen al torneig. Per fi li van entrar en una línia preparada ( el treball acaba tenint recompensa ), va saber aprofitar l’ avantatge de desenvolupament de peces i que el contrari no estava enrocat. Gran victòria per posar-se amb 2,5/5 en una final d’ Espanya. Bravo noi.

I tots patint per David, que està jugant a un nivell increïble i que detalls estan fent que el seu rendiment no es tradueixi en resultats . Jensen i jo vam anar direcció sala de joc, per veure com havia anat i el vam veure torner amb la seva rival. Ens va dir havia guanyat i anaven a analitzar. Tal i com va veure als mestres a Benasque , va passar la partida de cap,  amb variants incloses. Molt de mèrit. La rival, la Lila Gimenez, de Galícia, amb qui va estar revisant partida, li havia fet una entrega perillosa l’ apertura que David no coneixia, i se’ n va sortir amb solvència, una mica de confiança per ell. Es posa amb 2/5. 

Demà més.

Sopem, riem,.....

DIA 4: Segona tarda lliure

En aquest matí estic escrivint aquesta crònica.

Les mares han anat a fer un tomb i ja han tornat cap a la piscina ( la meva base escriptora ). En aquest moment  està entrant Jensen, ha perdut. El rival molt dur. Jensen està puntuant molt i fa que no passi tall mai. Rivals durs, que fan que en 5 partides estigui pujant 60 punts FIDE. Moolt bé campió a continuar.

No tenim notícia de David. No ha tingut sort al sorteig, amb dos punts de 5 segur hi ha rivals més fluixos que la rival que l’  ha tocat, campiona absolta sub14 d’  Extremadura que no va perdre cap partida al campionat de classificació. David ja ha entrat a sala quan he vista la seva rival amb el seu entrenador i tres jugadors de la seva delegació repasant partides de David en Llinars. Li deien  què jugar. Ahir David es va preparar una línia diferent a la de Llinars per sorprendre, a veure si té sort i la caça a l’ apertura.

Aquesta tarda segurament anirem cap a Almuñecar, així variem una mica la ruta i aprofitem la tarda lliure.

Res més, m’ acomiado fins aviat

Rafa Terrón

Cronista en pràctiques estiu


PD: Més fotos













 

 




Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera