Ciutat de Barcelona, Sants 27/08/2021: “There’s
no tomorrow”
Darrera jornada del Torneig Ciutat de Barcelona, i tenint en compte el que han demostrat els nostres joves jugadors de l'escola, no
he trobat millor títol que la tornada de la cançó Nitro (Youth Energy) dels
americans Offspring, una banda de punk-rock que va arribar al cim amb el seu
àlbum Smash. La cançó que m'inspira per tancar el títol de cròniques contraculturals d'aquest torneig és la 1a que s'escolta després de la intro Time to Relax; no és la més coneguda, però suposa primera bomba explosiva d'un àlbum que recull com ningú l'energia i l'esperit rebel dels joves: els seu cantant, entre coros de la resta dels integrants, acaba cridant repetidamemt com els joves afronten cada dia: There’s no tomorrow, there’s no
tomorrow, ...
En efecte, és la darrera jornada, i no hi ha un demà. S’acaba
aquesta experiència que podríem valorar en general com a satisfactòria pels
nostres jugadors en general, i de molt satisfactòria pels representats de l’escola.
Com de costum, el gruix de l’expedició ha començat la
concentració tres quarts d’hora abans de l’inici de la ronda, al metro de
Gavarra, temps suficient per a que les anècdotes i bromes generin el flux de
distensió necessari per eliminat tensions. Als tres nois els tocaven rivals
molt forts, degut a que estan fent un torneig extraordinari, i avui tots ells anaven
primats pel Rafa, que els havia promès que els pagaria de la seva butxaca un
gelat si aconseguien unes taules; i la seva aposta l’ha traslladat també al noi
gran, el Francisco Duro, si era capaç de guanyar la seva partida.
En arribar a Sants hem anat saludant als amics i
coneguts d’altres clubs (Sant Boi, Gavà, Jake, Les Franqueses, Sitges...) i rebent
els companys. En Xavi amb el ritual d’anar a fer el tallat de rigor abans de l’inici,
en Josep ha arribat animat i amb ganes d’acabar el torneig amb bon sabor de boca, i als que estàvem esperant era la nostra parella de jugadors "metal" del club, que gairebé han arribat plegats. Entre els somriures de
tots nosaltres, en Gallego reclamava al Moyano les seves cerveses del dia anterior. Companys de
fa anys de concentracions de Rockfest, un dels Judas, l’altre dels Manowar,
però col·legues, al cap i a la fi, i grandíssims jugadors d’escacs. I en Moyano pagarà 😂😂😂
A l’equip de suport se’ns ha tornat a afegir la Mar,
la mare d’en Marc Garré, del Club d’Escacs d’Argentona, i avui també la Jana
Montero, germana del Javier, del Pallejà. La Jana és una bona jugadora d’escacs,
una gran futbolista i per sobre de tot una noia que transmet bon feeling amb el
somriure etern que sempre il·lumina el seu rostre. I més tard se’ns han afegit
la família Duro (Ana i Hugo) i avui hem tingut el plaer de la companyia de l’Alan
Broadbent, al qual una maleïda gastroenteritis l’ha tingut allunyat els darrers
dies, i l’ha fet perdre uns quants quilos.
Ahir els primers en acabar van ser en David i el
Ferran, que van acabar a la mateixa hora.
Al Ferran li ha tocat jugar amb blanques en el tauler
15 contra un rival fortíssim, l’Armando Daguro, del Tres Peons, un jugador
experimentat, i contra el qual el David va aconseguir el dia abans arrencar-li
unes taules. Explicaré una anècdota que resumeix molt bé com el món dels escacs
és capaç de generar vinculacions. A l’Armando el vaig conèixer de punyetera
casualitat fa molts anys. Eren els meus primers anys com a jugador, i un dia
que anava a un seminari de feina a prop, vaig deixar la dona a la Facultat
d’Econòmiques on treballava, i fent temps fins a l’hora d’inici, vaig entrar en
un bar a fer un entrepà i un cafè, amb el meu tauler petitet i em vaig posar a
analitzar una partida que havia fet en el torneig social del Club, com s’ha fet
tota la vida, sense mòduls ni òsties electròniques. Va resultar que l’amo del bar
era l’Armando Daguro, que se’m va presentar, em va comentar que havia jugat
contra jugadors del club i recordava especialment les partides jugades contra en
Miquel Tebar, i vam començar a conversar, aquell dia i els altres tres que va
durar el seminari. Bon jugador i bona persona.
 |
| Foto de Lourdes Porta |
Des del primer moment, en Ferran va anar a buscar la
victòria. Tot i que el seu rival tenia moltíssimes partides penjades a la
xarxa, tan sols va trobar dues partides amb línies similars a les obertures
preferides pel Ferran, totes dues jugades de forma diferent per blanques i negres.
Així que ha decidit no preparar-se res en especial, confiar en les seves
possibilitats i esperar que el desenvolupament de la partida li indiqués el
camí a seguir en cada moment. I va fer bé, perquè el rival no va jugar cap dels
plans que havia vist el Ferran. Ha jugat de manera poc convencional, canviant
els seus alfil i cavall teòricament bons, i connectant les torres movent el rei
a d2. El cert és que la posició semblava indicar que l’obertura del centre
afavoriria les negres, però el Ferran havia vist més enllà, i quan les negres han
fet la ruptura, el Ferran ha canviat les dames ha millorat la posició del seu
alfil dolent i ha obert al columna per on ha atacat. La partida la tenia amb
avantatge, i tenia clar el pla d’atac, però ha demanat taules perquè tampoc
volia que el rival acabés el campionat amb mal sabor de boca. El rival no li ha
respost i ha jugat, i poques jugades més tard el Ferran materialitzava el seu
atac i el rival abandonava. El Ferran li ha preguntat perquè no havia acceptat
les taules i li ha dit que no passava res, però es veu que al David li ha dit
que no les havia acceptades perquè havia vist que la partida la tenia perduda i
no volia aprofitar-se’n. Aquest és un esport de competició, i en el mateix
torneig hem vist exemples de manca d’esportivitat, i acabar veient exemples de cavallerositat
és una delícia.
 |
| Foto Lourdes Porta |
Per la seva part, en David trenca amb un malefici que
l’ha acompanyat gairebé sempre: per fi ha aconseguit guanyar la darrera partida
d’un torneig. I ho ha fet de manera contundent, aprofitant que el seu rival no
havia jugat de manera molt fina l’obertura. En David ha jugat amb blanques
contra l’Enric Franzoni, un bon jugador del Sant Andreu, que ja es va enfrontar
al Ferran a la 5a ronda. En David ha vist com el seu rival repetia moviments
amb els seus cavalls i ho ha aprofitar per expandir-se mantenir-se pacientment
a l’espera. Un moviment passiu més ha implicat la primera petita estocada al
centre, creant una debilitat permanent i fent que el seu alfil de més fos un
clau en la zona de les negres. Ha anat millorant la posició de les peces grans
i poc a poc l’avantatge s’ha anat més gran, obligant al rival a cedit qualitat
i deixar la dama a tasques defensives, fins que ha acabat abandonant. Bona
partida.
En el moment en que hem portat al Ferran i el David a
cobrar la seva prima en forma de terrina de gelat, juntament amb l’Hugo, la Jana
i la Marta, ens hem trobat i saludat efusivament al nostre amic Eduard del Torreblanca,
que estava fent una cerveseta amb l’Elena Casset en David Julià i l’Ivan Cano.
Feia temps que no ens veiem més enllà de reunions telemàtiques de l’ACE. Mentre
els nois paladejaven els gelats, hem vist a chess-results que havia perdut en
Xavi Boloix i que l’Antonio Moyano havia fet taules. En Xavi Boloix ha jugat amb
blanques contra l’Edgar Jairo Jesús Flores, del Tres Peons, en el tauler 34, i
no ha pogut completar el torneig amb victòria. No tenim cap referència, perquè
cap dels companys ha seguit la seva partida.
Pel que fa a l’Antonio Moyano, ha
jugat amb negres contra la Laura Toquero, del Llinars, una noia sub14 del
Llinars amb un gran potencial, en la taula 21, ben a prop d’on jugaven els
nois. El que han comentat és que la partida ha estat molt ràpida, amb els dos
rivals canviant peces molt ràpid. No tenim més referències.
De tornada de la gelateria hem vist que també hi era
en Marc Garré, d’Argentona, que com ells duia 5 punts i que també havia
guanyat. Mentre els nanos ho celebraven apurant les terrines i els adults les
canyes de cervesa, esperant a la resta de companys, ha aparegut l’Eric Alegre, del
Pallejà, completant amb una victòria un gran torneig. I poc després en Josep
Salazar, que avui ha jugat amb blanques contra l’Adrian Reina, un noi sub16
d’Eivissa, que en aquest torneig ja havia perdut contra l’Antonio Moyano i
havia entaulat contra el Francisco Duro. Pel que ens ha dit en Josep, la
partida ha anat diferent de les anteriors: ben aviat ha quedat en desavantatge,
però ha aconseguit igualar i donar la volta a la partida, arribant a un final
de torres amb dos peons de més, i en el final l’avantatge s’ha fet molt gran.
En Josep acaba el campionat amb 4,5 punts, que encara que no era el que
esperava, almenys li queda el bon sabor de boca que dona acabar guanyant les
darreres.
Poc després ha arribat en Toni Gallego, l’únic representant
del Club d’Escacs Cornellà en el Grup A. Avui en Toni s’ha enfrontat amb negres
al Marçal Gomez, un noi de categoria sub 18 del Club d’Escacs Vilafranca. En
Marçal el coneixem per haver-se enfrontat als nostres en tornejos d’edats i per
haver disputat partides de la Lliga Catalana. No és un jugador especialment
agressiu però sí molt sòlid, i la partida no ha estat fàcil pel Toni, que
precisament destaca per tot el contrari: és un jugador molt agressiu. Dues
concepcions diferents de joc, i avui en Toni Gallego ha fet valer la seva experiència.
I com en Josep acaba amb la bona sensació que dona haver
acabat guanyant les darreres partides, però amb 3,5 punts.
Quedaven tres dels nostres companys per acabar; en Pau,
en Jensen i el Francisco. El Pau Castrillo ha jugat amb negres en el tauler 4
contra l’Angel David Silva Pena, el rival que va tenir el Jensen el dia abans,
que fa un anys vam conèixer com a jugador del Torrenegra. De fet el Pau el
coneix perquè ja s’hi va enfrontar en una edició del Torneig Josep Vallvé a
Cornellà, i en aquella ocasió en Pau duia les blanques i va guanyat fent una
excel·lent partida. Està penjada a chess-results per si algú la vol gaudir. Al
Pau no l’hem vist sortir, i ens hem assabentat de la seva derrota d’avui a
través de chess-results. Ha acabat el torneig amb 6 punts, que no està malament,
però que segurament no li haurà satisfet tenint en compte que partia en el
primer lloc del rànquing. En tot cas, sí que li haurà servit per anar agafant
to de competició de cara a futurs tornejos.
A qui sí hem vist sortir, perquè l’estàvem esperant,
ha estat el Francisco Duro. El molt cabronet venia fent el gest de no amb el
cap, per després explicar-nos que havia guanyat. Avui, amb la seva línia de
jugar contra rivals de fora de la federació catalana,
li ha tocat jugar contra en José Miguel
Clavero, un jugador madrileny del Club de Ajedrez Capablanca de Chamartin. No sé
ben bé com ha anat la partida; l’ha estat analitzant amb en Josep Salazar, i
quan he parlat amb ell estava paladejant tranquil·lament la seva prima a costa
del Rafa Terron, concretament un de Málaga amb panses. I com ell ha dit: “jo
també mato per un gelat”, ha ha ha ... El fet és que ha completat un torneig
molt bo, amb 5 punts i mig, deixant el seu nivell de satisfacció personal per
sobre de les vacil·lades dels nanos que amb 6 punts li deien que 5,5 punts també
estava molt bé. Què cabrons, la canalla!
 |
| Foto Lourdes Porta |
La llum del sol ja començava a davallar quan ha
aparegut en Jensen, després de 4 hores de partida ha aparegut amb un gran
somriure als llavis i abraçant-se efusivament a l’Alan, el seu pare, que ha esclatat
d’alegria. En Jensen tenia una partida molt dura en el tauler 18 enfrontant-se
amb negres contra la Isaura San Juan, una bona jugadora del Centre d’Esports
Agustí, que el dia abans havia fet taules amb el nostre amic Javier Montero, que
avui jugava a la taula 19 al costat del Jensen i el David, i que avui ha perdut.
La rival del Jensen ha atacat molt ràpidament el seu enroc, deixant-lo
debilitat. En Jensen estava malament, però inexplicablement la seva rival no ha
tingut prou valor per sacrificar la seva peça, i això li ha donat aire al
Jensen per igualar la partida, i començar a millorar la posició de les seves peces,
i ha aprofitat una imprecisió per canviar el seu alfil pel cavall de l’enroc de
les blanques i deixar el rei exposat i amb peons doblats. En Jensen ha anat
explotant la seva millor posició i aconseguint la qualitat ha dominat la partida.
Ha jugat molt bé el final i ha aconseguit una molt bona victòria.
I aquí s’ha acabat aquest torneig. L’Alan, com de costum,
ha acabat tenint un detall amb els nois, com si d’una entrega de premis es
tractés, i aquest com s'ha vist com una celebració, per la victòria final i perquè han acabat amb 6 punts els tres; val a dir que el Rafa m'ha fet la petició formal de recollir aquest fet titulant la crònica amb la cançó
666 the number of the beast, dels Iron Maiden,... Ho sento Rafa; quid pro quo: jo no titulo la crònica com tu vols, però tampoc trec la foto d'aquesta mena de versió dels Pecos amb ulleres i mascareta que va còrrer pel grup de whatsapp ahir, 😂😂😂... ; tu ja m'entens 😉.
A títol addicional, volem felicitar i donar les gràcies als amics dels nostres nanos del Pallejà i d'Argentona. Amb els nostres nois han establert una relació d'amistat i un clima molt sa, i de ben segur que això ha contribuït a que tots ells hagin fet un torneig excepcional. En Marc Garré, del Club d'Escacs Argentona, ha acabat amb 5,5 punts, que haurien estat 6,5 si no hagués tingut la incidència arbitral a la 1a ronda. Els mateixos 5,5 punts ha fet l'Eric Alegre, del Club d'Escacs Pallejà, que ha vingut a disputar el torneig sense haver jugat en un any i mig i ha fet una gran actuació. Per la seva part, en Javier Montero i el Diego Fernandez-Huerta han acabat amb cinc punts, fent un molt bon paper també, i en Sergio, el pare del Diego, ha acabat amb 3,5 punts. Els dos nois marxen relativament moixos perquè el final del torneig no els ha estat favorable, però poden sentir-se orgullosos del paper que han fet, perquè han tingut opcions i s'han enfrontat a rivals molt forts.
Dir que e el grup A s’ha acabat imposant el favorit, l’indi S.P.
Sethuraman, que en la darrera partida ha vençut i ha empatat a 7,5 punts amb el
segon, el rus Daniil Yuffa, de l’equip de l’Andreu Paterna de València. El tercer en el podi ha estat el jugador indi Murali Karthikeyan, a qui amb 7 punts el desempat li ha estat favorable davant altres quatre jugadors més El
nostre company Toni Gallego ha acabat amb 3,5 punts en la posició nº 100 de 151
inscrits. El seu torneig ha estat acceptable, malgrat haver-se deixat punts que en altres ocasions hauria obtingut.
Pel que fa al grup B ha passat un fet insòlit. En
teoria avui s’havia de decidir la classificació del Grup B amb l’enfrontament
entre els dos jugadors amb 7 punts, l’indi de 14 anys Chopra Manmay i en German
Walter Travella del Sant Adrià. No sabem perquè, però en German no s’ha
presentat. El títol se l’endú el jugador indi amb 8 punts.
El segon lloc és per Rafael Pujante (V Centenario de
San Sebastian de los Reyes), que en el tauler nº 3 ha derrotat al Jaume Costa
Travé (Granollers-Canovelles).
El tercer lloc se l’ha endut en David Angel Silva amb
la seva victòria contra el nostre company Pau, empatant a punts però
superant-los en el desempat amb els dos jugadors que jugaven en el tauler nº
dos i que han fet taules: en Pol Ortiz (Figueres) i l’Albert Gutierrez (Espiga).
Enhorabona a tots aquests jugadors pel bon torneig que
han fet.
Pel que fa als jugadors del Cornellà, aquesta ha estat
la seva classificació en el Grup B, en el
qual hi havia 179 jugadors inscrits:
-18è Pau Castrillo amb 6 punts; malgrat no estava en
el seu millor moment, ha tingut a les mans fins a la darrera partida la possibilitat
d’entrar en el podi.
-19è Jensen Broadbent amb 6 punts també; ha fet un
torneig extraordinari amb 4 victòries, 4 taules i una sola derrota, contra el
que ha quedat 3r a la classificació. El seu nivell de joc ha pujat substancialment,
i no trigarem gens a veure’l en el primer equip del Club.
-24è David Terron amb 6 punts també; un altre actuació
magistral amb 5 victòries, dues taules i 2 derrotes. Company inseparable d’en Jensen,
el seu nivell de joc ha assolit un nivell espectacular, i va camí d’acompanyar-lo
també en el nostre primer equip.
-25è Ferran Puig, que també ha acabat amb 6 punts; amb
6 victòries i 3 derrotes. En Ferran no només ha recuperat el nivell que tenia
prèviament a la pandèmia, sinó que el seu joc ha recuperat l’agressivitat que
tenia quan era un infant sense perdre consistència, i el seu nivell d’autoconfiança
el fa jugar amb molta seguretat.
-37è Antonio Moyano amb 5,5 punts; ha disputat una
partida menys, i ha acabat el torneig amb 4 victòries, 3 taules i una derrota.
Bon nivell de joc, malgrat la inactivitat. Ha acabat per sobre del rànquing
inicial i ha fet un bon torneig.
-45è Francisco Duro, també amb 5,5 punts; bon torneig,
ha acabat amb 4 victòries, 3 taules i 2 derrotes. Ha anat de menys a més,
acusant la inactivitat, però acabat el torneig a gran nivell. Surt molt
satisfet i reforçat.
-83è Josep Salazar amb 4,5 punts; en Josep no ha
sortit especialment satisfet del torneig; ell és força competitiu, i se li han
escapat punts que ell pensa que no se li haurien hagut d’escapar. També ha
acusat la inactivitat, però aquest torneig li servirà per agafar ritme de
competició.
-93è Xavi Boloix amb 4 punts; en Xavi és el que ha
acusat més la inactivitat. Ell és un jugador que sempre s’ha caracteritzat per
jugar més ràpid del compte, i en aquest torneig això l’ha castigat. Va començar
bé, guanyant les primeres partides en que es va trobar rivals assequibles, però
ha hagut de patir de valent en totes les altres. Almenys ha començat a agafar ritme,
i aviam si recuperem aviat la seva millor versió.
A títol de conclusió, dos apunts:
(1) encoratjar a la Federació que segueixi organitzant
tornejos. És cert que hi ha hagut fets susceptibles de crítica, però només rep
crítiques aquell que fa coses. Aquells que hem estat presents en els darrers
tornejos organitzats hem copsat les ganes de recuperar una normalitat en del
món dels escacs que la Còvid-19 havia trencat. Des del Club donem les gràcies a
la Federació per haver fet possible aquest torneig, a tots els seus
treballadors per la feina fosca de muntatge que no es veu, per les mesures de
control (no s’ha detectat cap contagi), desitgem que prenguin bona nota de tot
allò que no ha sortit com s’esperava per millorar-lo en el futur, agraïm a l’equip
arbitral l’acompanyament que ha donat als nostres jugadors quan han tingut
alguna incidència, i no vull oblidar-me de felicitar a la Lourdes Porta, la
fotògrafa oficial del torneig, que ha acabat tenint una picada d’ull amb els
nostres joves jugadors, registrant la seva mirada com només ella sap fer.
(2) que el Club se sent especialment content amb el
resultat dels nanos de la seva Escola. L’actuació que han fet és la traducció
del creixement personal i de nivell de joc que han experimentat en aquest any i
escaig de pandèmia, que no ha estat gens fàcil, amb el club tancat. Pensem que
el futur del club estarà en bones mans si depèn de l’evolució d’aquest nois.
 |
| Fotos Lourdes Porta |
Salut i escacs
PD: us deixem el darrer recull fotogràfic de la nostra
reportera gràfica Sandra
 |
| Els nostres sub16 |
 |
| Mirant d'on era el rival |
 |
| En Ferran i els seus amics de Pallejà Javier, Eric i Jana |
 |
| La Marta ja està a la meva alçada... |
 |
| ... i demana pas 😂😂 |
 |
| En Rafa calculant el nº de gelats a pagar |
 |
| Baix Llobregat power! |
 |
| Conversa de pares: Javier (Pallejà) i Mar (Argentona) |
 |
| Conversa de fills: mira el meu Insta... |
 |
| Passant la partida a tecnificació... |
 |
| ... mentre els grans expliquem batalletes |
 |
| Control d'entrada |
 |
| David |
 |
| Javier |
 |
| Jensen |
 |
| Ferran |
