Torneos Recientes, en juego o acabados de finalizar

I Torneig Llampec VINTAGE Datos AQUÍ
Torneig Llampec per Equips Festa Major 2017 III Memorial Jose Antonio Morchon Lopez Datos Aquí
40è Torneig Social Sub 8-18 II Memorial Michel Almendros Datos Aquí
Torneig 75è Aniversari Standard 1942 - 2017 Datos Torneo Aquí

dilluns, 20 de febrer de 2017

Crónica Equipo "E" 5a. Ronda

SANT JOAN DESPÍ B – CORNELLA E (Ruta 36),  2 A 2

Arribava la 5a ronda de la Lliga, i amb ella la reunificació de la Ruta 36. I ens tocava jugar contra els nostres amics de Sant Joan Despí, que anaven al capdamunt de la classificació.

Diumenge a les 8:15 al club; com els bons equips, amb temps de concentració, ha ha ha.

M’esperaven tots tres al cotxe, i enfilem cap a Sant Joan Despí. De camí, recordant el missatge del Francisco Solera, ens partim el cul i ens preguntem quanta gent vol formar part de la Ruta 36, ha ha ha, ... Bé, tothom que vulgui, ha ha ha ... nosaltres els acceptem a tots,  ha ha ha ...

Arribem i localitzem el lloc, al costat just de TV3, en un centre cívic ubicat en una plaça formidable. Entrem en una cafeteria per gaudir, rere una tassa de cafè, del nostre moment de distensió abans de disputa. Acudits, anècdotes, temes socials, ... en resum, i com diuen els castellers, fent pinya!
Entrem al centre cívic, i veiem tota la sala a la nostra disposició. Sala ampla, taules amples, taulers i peces de fusta, ... tot un goig!

Iniciem el matx; l’Adrian planteja la seva defensa favorita; el meu rival escull una Caro Kahn; el Juan Antonio s’enfronta a una “orangutan” (Sokolsky) i en Ladislau segueix fidel al seu “esquemilla”.

El Juan Antonio pateix. La Sokolsky és una variant agressiva que no coneix prou bé, i ràpidament queda en desavantatge. L’Adrian queda força bé en l’obertura. La del Ladis, igualada. El meu rival juga massa prudent, i ràpidament prenc la iniciativa, i la no la vaig deixar anar.

Com a anècdota, un moment de distensió entre els rivals i nosaltres; enmig del matx en Ladis deixa anar “aviam si contesteu ja ...”, referint-se a un nen petit que, tot jugant, no parava de cridar tota l’estona “Holaaa....Holaaa...”; possiblement el deuríem sentir unes cinc-centes vegades..., quina paciència; ... tots vuit jugadors rient, ha ha ha ,...

El Juan Antonio cada cop pitjor. Havia cedit la qualitat i el rival tenia les tores molt actives. 
Poc a poc va anar quedant tancat, i va caure el primer punt a mans del rival. En aquell moment l’Adrian estava bé, i jo ja tenia una peça d’avantatge i un cavall torracollons situat en 6a fila. La partida del Ladis sembla més aviat igualada, en un final amb dames on el rival tenia un cavall i en Ladis peons passats, i em vaig tranquil·litzar convençut que en Ladis, com a mínim tenia les taules, però que segur que anava a per la victòria. Sobtadament, acaba la seva partida, i cau també del cantó de Sant Joan Despí. En Ladis estava tocat.

En aquell punt jo estava convençut que aconseguiria un punt; el meu rival tenia un alfil “tonto” que no podia jugar perquè estava bloquejat pels seus propis peons, i tenia dues torres amb joc restringit gràcies al meu cavall en sisena; només calia trobar el punt on trencar la partida i obrir la posició per fer jugar al meu alfil, i ho vaig fer, i un cop tàctic em va donar la victòria.

Poc abans que jo aconseguís el punt, el rival de l’Adrian va demanar les taules, i ..., bé, millor afegir les pròpies paraules de l’Adrian: “El medio juego de mi partida se convirtió en una presion muy fuerte sobre su peón de e5 y al final cayó. Las dos primeras partidas del match habían acabado y no muy bien para nuestro equipo. Un vistazo sobre el tablero de Albert me valió para ver que iba a ganar. En esas posiciones es imparable. Con un peón de más y dos torres y dama en tablero ... mi rival me pide tablas. Le digo que no (textualment, li va dir: dejame ver si podemos equilibrar el match, ha ha ha... molt bé l’Adrian, políticament correcte) y veo que mi rival empieza a ponerse nervioso. La partida transcorre sin muchas sorpresas. Cada vez voy mejorando la posición y mi presión es mayor. Fuerzo el cambio de todas las piezas y ..., bien, el final ya lo habeis visto. He de decir que he jugado francamente bien. Se nota que jugando en este equipo estoy motivado. ”

Resultat 2 a 2.

La Ruta 36 segueix imbatuda, però necessitàvem guanyar per aspirar a la lliga. En sortir vam mirar de localitzar el nen “hola...” i almenys saludar-lo, ha ha ha ... Ara bé, eren gairebé les dues, i ens venia l’olor de la brasa de l’uruguaio que ens havia recomanat l’Adrian, així que probablement guiats pels instints dels sucs gàstrics dels nostres ventres, vam enfilar ràpidament cap a casa, i a esperar una nova jornada per la Ruta 36. Ja hem superat la meitat de la competició, i caldrà assaborir bé cada una de les jornades que ens queden per davant.

Albert Puig