Hola a tod@s, y ya se jugó la 2ª Ronda, madre mía que esto pasa volando, así que vamos a ir disfrutándolo al máximo.
Hoy, todos nuestros equipos han jugado como visitantes, el A iba a Barberà, el desplazamiento mas lejano para el primer equipo, y lo han resuelto con solvencia, con un buen 2 a 8
Nuestro B, visitaba a los amigos del Prat, el año pasado vinieron ellos a visitarnos. El encuentro, no ha sido tan plácido como parece, aunque se ha ganado, y el marcador refleja cierta facilidad, 3 a 7, ha sido un encuentro muy disputado, jugadores con un Elo en sus últimos tableros que para nada reflejan la potencia de juego.
Finalmente, aunque algo complicado, se pudo ganar bien.
Equipo C, iba a Les Corts, metro o Tram, y en un periquete estaban allí. Por lo que me han contado, algunas partidas se han perdido, pues como suele pasar, incomprensiblemente. De esas partidas que están a tu favor, y finalmente de decantan al otro lado. Pero hasta el último momento se estuvo disputando el empate. Se empezó con un claro 0 a 2, pero se fueron complicando las cosas. Al final se perdió, pero este equipo puede mantenerse en esta categoría tan complicada. Al final se perdió por la mínima, 4,5 a 3,5
Yo confío en ellos.
Y os dejo la crónica del Equipo "D", hecha por nuestro amigo Albert Puig, que maravilla.
Un saludo y abrazos para todos, mañana nos vemos en El Templo.
ONCE - CORNELLA D, 3-3
I aquesta jornada ens tocava un autèntic ós, dur de rossegar. L'equip de l'ONCE hauria de jugar a primera provincial, però l'any passat van renunciar a pujar, i constitueixen, de llarg, l'equip amb el nivell més elevat del nostre grup V. El Sergio ens havia dit que anàvem a perdre, ... podre il·lús, ... ha ha ha ...
8:30 al carrilet, just davant de casa, amb un equip disposat a guanyar. En Joan Garcia Guardiola havia dit que ja ens veuríem allà, i anem tirant. Amb en Francisco Duro, encara comentàvem les victòries dels nanos de d'escola d'ahir, recordant també la combinació que es va treure de la màniga en Ferran quan tenia la partida perduda. A l'Hugo li passa el mateix: són grans combinadors, però com no s'estudien res, comencen la partida malament i han d'acabar remuntant.
Arribem aviat, i anem a fer el cafè al davant, esperant que arribi en Joan Garcia. En Cañizares ens deia que l'edifici de l'ONCE s'havia construït on hi havia el canòdrom; bona metàfora: els gossos de pressa del Cornellà D,disposats a agafar la llebre, ha ha ha ...
Comentaris de la setmana passada, esmorzar, catxondeo, distensió ..., res millor per a un equip que un bon "feeling".
Paguem i ens dirigim a l'edifici, on ens hem de registrar i facilitar els DNI. Al mateix moment, entraven els de l'Ateneu Barcelonès que jugaven a Tercera Provincial, víctimes de la Ruta 36 de l'any passat, ha ha ha... Baixem abaix, i veiem una biblioteca enorme, amb unes instal·lacions envejables per a jugar a escacs. L'Adrian i jo passem prèviament a fer "allò que ningú més pot fer per nosaltres", i comentem que és una llàstima que avui no jugui el Ladis, perquè amb uns banys tan luxosos i grans com aquells, podia anar tranquil·lament a evacuar les seves cagarrines, ha ha ha ...
Només dos dels rivals estaven presents, i a un d'ells el coneixia, en Daniel Peiron, que fa tres o quatre anys jugava amb el Peon Doblado i em va fotre una bona repassada. Aquest cop seria el rival de l'Adrian. És una persona molt agradable; mentre esperàvem vam estar xerrant amb ell. Ens deia que el seu equip va renunciar pels problemes que tenen per poder tenir gent suficient a totes les jornades, ja que la majoria dels membres dels equips necessiten ajuda per venir,i suposa un sacrifici no tan sols per ells, sinó també pels acompanyants.
9:30 en punt i faltaven 4 rivals; els rellotges es posen en marxa, però no pot començar a jugar ningú fins que almenys no hi hagi la meitat més un dels membres. No ho sabia; cada dia s'aprén alguna cosa nova. Seguíem xerrant amb en Peiron.
Passen 10 minuts, i ens diuen que ja estan arribant dos més i comencem a jugar, tots llevat de mi i del Juan Quiles, els dos darrers taulers. Els jugadors de l'ONCE tenien un elo superior al nostre en tots els taulers. Passava un quart d'hora i arriba el meu rival, i al cap d'una estona arriba també el rival del Juan.
Feia calor. Estava ben concentrat en la meva partida, i el meu rival estava consumint temps després d'una jugada meva que el va sorprendre (o almenys això em va dir amb gestos al final de la partida), i en aquell moment m'aixeco a mirar les partides dels companys. Les del Juan i el Duro, els dos amb blanques, estaven igualades, però els dos tenien la iniciativa; l'Adrian, amb negres, tenia la partida igualada però estava molt tancat i el rival tenia avantatge d'espai; l'Antonio Cañizares,amb blanques, la tenia igualada, mentre el que ho tenia més complicat era en Juan Garcia Guardiola, amb negres, ja que el rival s'havia enrocat,i ell seguia tenint el rei al centre sense possibilitat d'enrocar, i amb les dames al tauler.
Poc després arriba en Ladis, a donar suport moral. Jo no sé a la resta, però a mi em motiva especialment i em fa molta il·lusió que un company i amic vingui a veure com jugues; em fa sentir a gust. En aquell moment, tenia la meva partida força de cara, amb un cavall cabronàs molt actiu restringint força el joc del rival. I el Duro veig que té un peó d'avantatge.
Després de força estona, el primer punt cau del nostre costat: en Juan Quiles guanya. Tot i així en Garcia Guardiola i l'Adrian estan patint, i acaben perdent. Poc després, en Cañizares acaba la seva partida en taules.
Eliminatòria complicada. El Duro segueix jugant com un rellotge, canviant peces per fer valer l'avantatge del peó, i jo confio en ell. La meva està més oberta,tot i que el meu rival ha consumit molt de temps. L'Adrian i en Ladis em diuen que el Duro, que en aquell moment ja té dos peons de marge, guanyarà i que busqui les taules per assegurar mig punt.
El meu rival demana al seu delegat de fer taules, però el delegat li diu que segueixi jugant. I jo segueixo forçant al rival a haver de pensar. El rival del Francisco es rendeix,i tot queda pendent de la meva partida. El meu rival torna a insistir amb les taules, i després de parlar amb el seu delegat, acabem acordant-les. La partida estava encara travada, i hi havia opinions per tots els gustos.
Final: ONCE 3 - Cornellà D 3
Mig punt molt meritori contra un rival molt fort.
Albert Puig
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada