dimecres, 9 de setembre de 2020

CAMPIONAT D’EDATS 2020, FASE FINAL, 4ª jornada

4ª JORNADA, 08/09/2020: "Things I never told you”



Avui només hi havia una jornada matutina, i veient els resultats, amb dues derrotes si una victòria, m’ha vingut al cap posar com a títol el d’un film de la Isabel Coixet, una directora de cinema que per cada pel·lícula bona que fa en fa dues de decepcionants. Recordo com em va sorprendre gratament la primera que vaig (“Las cosas que nunca te dije”), com avui m’ha agradat la partida del David; però també recordo com d’insulses i previsibles em van semblar “Mi vida sin mi” i “Mapa de los sonidos de Tokyo”, com les partides d’avui d’en Jensen i el Ferran. Aquestes partides, com alguns films de la Coixet, mostren bones idees amb deficients execucions i mals finals .

En fi, deixarem que a la Coixet promocionant mobles escandinaus mentre tota pretensiosa presumeixi de ser una directora que rebutja pel·lícules d’Oscar. Nosaltres a comentar el món dels escacs, molt més interessant.

Avui sí que he pogut veure les partides que han jugat els nanos. La primera, la d’en Jensen, que avui jugava amb negres contra en Gerard Llonch, un noi de l’escola del Colon Chessy Sabadell. A la partida avui li ha donat per plantejar una siciliana, i el rival ha optat per la variant Rossolino, quedant en Jensen amb una estructura de peons tocada a canvi de la columna central. No podem dir que el Jensen hagi comés greus errades, però sí ha comés la imprecisió de fer diverses jugades passives i de no enrocar-se, i s’ha trobat en una posició tancada i amb la impossibilitat de trencar-la a favor seu. Mentre, el rival ha entrat molt bé amb un supercavall restringint tot el joc del Jensen, i li ha clavat l’estocada final amb la dama. Llàstima pel Jensen, que se li talla la ratxa de partides.

En David avui ha tornat a jugar com està jugant durant tot el torneig: està passant-s’ho de conya i guadint de cada partida. I com jo acostumo a dir, les victòries no provoquen somriures, són els somriures els que provoquen les victòries. Avui li ha tocat enfrontar-se amb negres al Pau Canal, un noi de l’escola de l’Olot, i  curiosament també ha plantejat una defensa siciliana. A diferència del Jensen, el David ha jugat de manera activa, amb totes les peces ben actives, i ha aconseguit una important avantatge posicional, que li ha permès dominar la partida, fins i tot a costa de cometre algunes imprecisions alhora de rematar-la. Li ha donat la partida el domini de les columnes i una d’aquelles situacions on un cavall és molt superior a un alfil. Finalment, davant la pressió, el rival ha comés una errada que li costava una peça i ha abandonat. La ment d’en David és un laboratori de producció de moltes idees, excel·lents però desordenades, però estem convençuts que en Jordi Parayre sabrà cosir-li el fil d’unió de totes elles per traslladar-les sobre el tauler. Està fent un gran torneig

I finalment en Ferran, que ha acabat amb una molt mala sensació la seva partida. També li ha tocat jugar amb negres contra en Guim Estruch, del C.E. Lleida, un noi tres anys més gran i amb molta experiència. Ha acabat la partida amb molta mala llet, perquè tenia la sensació d’haver jugat bé, i no entenia on s’havia equivocat per tal de perdre la partida. La partida ha derivat cap una preciosa batalla amb enrocs oposats, i el rival ha arribat primer. El fet és que el Ferran ha jugat molt bé: ha plantejat la partida seguint el guió que havien consensuat amb en Jordi Parayre el dia abans, però avui s’ha trobat amb un rival que no tan sols no ha comés cap errada, sinó que ha fet les jugades justes per guanyar a cada moviment. Ha jugat bé, però el rival ha jugat millor, i el Ferran no pot dissimular la sensació d’impotència. Bé, aquesta també és una lliçó que cal aprendre a gestionar. Malgrat les males sensacions, avui ha jugat bé, i se l’ha de felicitar i animar-lo perquè segueixi amb aquesta línia.

El Javier Montero també ha guanyat avui una partides important i es queda amb els mateixos punts que els seus amics del club. També han arribat junts i contents el Pau Pueyo del Sant Boi i l’Alex Ramon, del Gramenet, que han guanyat partides importants, i les seves cares no podien dissimular l’alegria, i ràpidament han anat a desfogar la tensió a la piscina. Més tard, ens hem trobat també amb la Joana Ros i l’Africa Gonzalez, del Club d’Escacs Sant Boi, que totes dues havien perdut. Amb la mascareta i el tall de cabell que s’ha fet no l’hauria reconegut si no m’arriba a saludar, ha ha ha, ... Hem estat xerrant una petita estoneta. A la pobra Àfrica li ha tocat un bye demà i es passarà tot el dia descansant sense jugar. El grup que tenen és duríssim. I les dues noies del Sant Boi són unes cracks.

A la tarda hi havia descans, i després de dinar hem portat als nanos a desfogar-se en una mena de bosc d’aventura on hi havia tirolines, paintball, minigolf, etc, ..., i on hi havia molts nens i nenes d’altres clubs aprofitant la tarda lliure. A més avui se’ls ha incorporat al grup l’Oriol, que no ha volgut jugar el torneig, però a qui tots tenen com a referent perquè sempre genera bon rotllo. El paper de l’Oriol l’any passat a Vilaseca amb les germanes Riu i amb els companys va ser excel·lent. I els pares del Cornellà i el Pallejà amb en Jordi, al final de la jornada hem anat a fer una copa en un local davant de la platja i passeig de Salou, inusualment buit degut a la pandèmia. Una bona manera d’acabar el dia.



Demà també només tindran jornada matutina. Desitgem-los sort.

 

Albert Puig

PD: Acompanyo les fotos


















Cap comentari:

Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera