4ª JORNADA, 08/09/2020: "Things I never told you”
Avui només hi havia una
jornada matutina, i veient els resultats, amb dues derrotes si una victòria, m’ha
vingut al cap posar com a títol el d’un film de la Isabel Coixet, una directora
de cinema que per cada pel·lícula bona que fa en fa dues de decepcionants. Recordo
com em va sorprendre gratament la primera que vaig (“Las cosas que nunca te
dije”), com avui m’ha agradat la partida del David; però també recordo com d’insulses
i previsibles em van semblar “Mi vida sin mi” i “Mapa de los sonidos de Tokyo”,
com les partides d’avui d’en Jensen i el Ferran. Aquestes partides, com alguns
films de la Coixet, mostren bones idees amb deficients execucions i mals finals
.
En fi, deixarem que a la
Coixet promocionant mobles escandinaus mentre tota pretensiosa presumeixi de ser
una directora que rebutja pel·lícules d’Oscar. Nosaltres a comentar el món dels
escacs, molt més interessant.
Avui sí que he pogut
veure les partides que han jugat els nanos. La primera, la d’en Jensen, que
avui jugava amb negres contra en Gerard Llonch, un noi de l’escola del Colon
Chessy Sabadell. A la partida avui li ha donat per plantejar una siciliana, i
el rival ha optat per la variant Rossolino, quedant en Jensen amb una estructura
de peons tocada a canvi de la columna central. No podem dir que el Jensen hagi
comés greus errades, però sí ha comés la imprecisió de fer diverses jugades
passives i de no enrocar-se, i s’ha trobat en una posició tancada i amb la
impossibilitat de trencar-la a favor seu. Mentre, el rival ha entrat molt bé
amb un supercavall restringint tot el joc del Jensen, i li ha clavat l’estocada
final amb la dama. Llàstima pel Jensen, que se li talla la ratxa de partides.
En David avui ha tornat
a jugar com està jugant durant tot el torneig: està passant-s’ho de conya i
guadint de cada partida. I com jo acostumo a dir, les victòries no provoquen
somriures, són els somriures els que provoquen les victòries. Avui li ha tocat
enfrontar-se amb negres al Pau Canal, un noi de l’escola de l’Olot, i curiosament també ha plantejat una defensa
siciliana. A diferència del Jensen, el David ha jugat de manera activa, amb
totes les peces ben actives, i ha aconseguit una important avantatge posicional,
que li ha permès dominar la partida, fins i tot a costa de cometre algunes imprecisions
alhora de rematar-la. Li ha donat la partida el domini de les columnes i una d’aquelles
situacions on un cavall és molt superior a un alfil. Finalment, davant la
pressió, el rival ha comés una errada que li costava una peça i ha abandonat. La
ment d’en David és un laboratori de producció de moltes idees, excel·lents però
desordenades, però estem convençuts que en Jordi Parayre sabrà cosir-li el fil
d’unió de totes elles per traslladar-les sobre el tauler. Està fent un gran
torneig
I
finalment en Ferran, que ha acabat amb una molt mala sensació la seva partida.
També li ha tocat jugar amb negres contra en Guim Estruch, del C.E. Lleida, un
noi tres anys més gran i amb molta experiència. Ha acabat la partida amb molta
mala llet, perquè tenia la sensació d’haver jugat bé, i no entenia on s’havia
equivocat per tal de perdre la partida. La partida ha derivat cap una preciosa batalla
amb enrocs oposats, i el rival ha arribat primer. El fet és que el Ferran ha
jugat molt bé: ha plantejat la partida seguint el guió que havien consensuat
amb en Jordi Parayre el dia abans, però avui s’ha trobat amb un rival que no
tan sols no ha comés cap errada, sinó que ha fet les jugades justes per guanyar
a cada moviment. Ha jugat bé, però el rival ha jugat millor, i el Ferran no pot
dissimular la sensació d’impotència. Bé, aquesta també és una lliçó que cal
aprendre a gestionar. Malgrat les males sensacions, avui ha jugat bé, i se l’ha
de felicitar i animar-lo perquè segueixi amb aquesta línia.
El Javier
Montero també ha guanyat avui una partides important i es queda amb els
mateixos punts que els seus amics del club. També han arribat junts i contents
el Pau Pueyo del Sant Boi i l’Alex Ramon, del Gramenet, que han guanyat partides
importants, i les seves cares no podien dissimular l’alegria, i ràpidament han
anat a desfogar la tensió a la piscina. Més tard, ens hem trobat també amb la
Joana Ros i l’Africa Gonzalez, del Club d’Escacs Sant Boi, que totes dues
havien perdut. Amb la mascareta i el tall de cabell que s’ha fet no l’hauria
reconegut si no m’arriba a saludar, ha ha ha, ... Hem estat xerrant una petita estoneta.
A la pobra Àfrica li ha tocat un bye demà i es passarà tot el dia descansant
sense jugar. El grup que tenen és duríssim. I les dues noies del Sant Boi són
unes cracks.
A la
tarda hi havia descans, i després de dinar hem portat als nanos a desfogar-se
en una mena de bosc d’aventura on hi havia tirolines, paintball, minigolf, etc,
..., i on hi havia molts nens i nenes d’altres clubs aprofitant la tarda
lliure. A més avui se’ls ha incorporat al grup l’Oriol, que no ha volgut jugar
el torneig, però a qui tots tenen com a referent perquè sempre genera bon
rotllo. El paper de l’Oriol l’any passat a Vilaseca amb les germanes Riu i amb
els companys va ser excel·lent. I els pares del Cornellà i el Pallejà amb en Jordi, al final de la
jornada hem anat a fer una copa en un local davant de la platja i passeig de
Salou, inusualment buit degut a la pandèmia. Una bona manera d’acabar el dia.
Demà també
només tindran jornada matutina. Desitgem-los sort.
Albert
Puig
PD: Acompanyo les fotos
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada