divendres, 11 de setembre de 2020

CAMPIONAT D’EDATS 2020, FASE FINAL, Última ronda

6ª JORNADA, 10/09/2020: "To er mundo e güeno”

Foto de grup, amb en Pau i el Javier, cortesia de Javier Montero (pare)

Arriba la 8a i última ronda d’un campionat que ha estat atípic per les dates en que s’ha disputat i per la situació que l’ha envoltat, però en part també perquè el nivell mig dels jugadors que han participat ha estat molt més alt que en les edicions anteriors. Malgrat algunes excepcions, la major part dels millors jugadors hi han participat, però l’absència de molts altres nanos de 2n nivell ha fet que totes les partides disputades hagin estat un regal per a la vista dels amants de les 64 caselles. I per això, i demano perdó per endavant, m’ha vingut al cap com a títol la “cutre-paròdia” perpetrada per Manolo Summers als anys 80 i que va ser la precursora dels programes de camara oculta. Realment, en aquest campionat tots els jugadors eren molt bons, i la constatació de que el nivell dels jugadors joves d’avui sembla molt superior al de fa uns anys no fa sinó demostrar que les escoles d’escacs del nostre país estan fent una feina extraordinària.  

Avui sí que tota l’expedició ens hem afegit al hall de l’hotel a la concentració prèvia abans d’anar a les sales de jocs. La nit anterior el Rafa i jo els havíem promès als nanos que si feien un ple ens banyàvem en pilotes a la platja dels Capellans que hi ha davant de l’hotel. I aquest cop l’aposta era ben arriscada, perquè encara que els rivals fossin complicats, els nois ja tenien un bon ritme de competició i havien fet un gran salt endavant en el seu joc. Així que si vols motivar-los, has de jugar fort, ha ha ha ... En Javier Montero, pare, ja ens havia dit que “lo que  pasa en Salou, se queda en Salou”, ha ha ha,... Una gran persona en Javier.






L'Oriol avui ha volgut acompanyar als sub-14. 


Encarant el dia amb optimisme des de l'habitació

Foto de la Federació
Els hem anat a acompanyar a les respectives sales de joc, i hem anat posteriorment a les habitacions i apartaments per preparar els check out. M’he quedat sol a la terrassa de la piscina per acabar la crònica del dia anterior, i sorprenentment, al cap de mitja hora ha aparegut el Javier Montero del Club d’Escacs Pallejà, amb un gran somriure a la cara. M’ha dit que el rival li ha fet un sacrifici de dama que no valia i s’ha rendit. El seu pare encara estava liat amb les maletes, i li he ofert a mirar la partida amb ell. En Javier ha plantejat una defensa Caro-Kahn, i el rival li ha jugat una variant estranya en la que treu el cavall de reu per e2 per buscar f4, amb molts trucs tàctics possibles. I de fet, el rival s’ha llançat a l’atac amb la dama buscant un truc tàctic, amb un sacrifici de dama que li ha costat la partida. En Javier simplement ha retirat la dama fent escac al rei, i ha capturat després. El rival ha abandonat al moment. No obstant sí que hauria estat bon capturar amb el cavall enlloc de la dama, portant la partida a complicacions pels dos bàndols. Una partida molt instructiva. En Javier acaba amb 4,5 punts i un bon regust final. Bon torneig per ell. Estic segur que l’any que ve, repetint en sub14, quedarà entre els primers.

Com el sol ja ens estava apretant a la terrassa de la piscina, quan han anat arribant la resta de la comitiva ens hem traslladat a la cafeteria. I allà, poc després de les 11h hem vist com arribava el David, amb un gest tot decaigut mentre anava amb el cap de dreta a esquerra dient que no li havia anat bé. La seves paraules en arribar eren lacòniques i clares: “no preguntis”. En la darrera ronda li tocava enfrontar-se amb negres contra en Joan Moles, un noi de Girona, del Santa Eugènia, de nivell força alt, i que sorprenentment es trobava també només amb 3 punts. El cert és que al David enguany ha fet un aprenentatge intensiu amb rivals molt durs. Han començat a analitzar la partida, que no he vist perquè me n’he hagut d’anar a fer el meu check out. Pel que sembla, avui ha tornat a fet Ad7, tornant a tenir un peó enorme, que li ha deixat amb el joc molt tancat. Llàstima, acabar el campionat amb un bon resultat hauria estat una bona manera de constatar el seu bon joc.

El següent en acabar ha estat el Jensen. La seva partida ha durat dues hores, i ha demanat taules després de 20 jugades, perquè no es trobava gaire bé i no es podia concentrar. Hem analitzat la seva partida, i no ha jugat malament del tot. Li tocava jugar amb negres contra un rival molt fot, en Didac Domínguez, del Cor de Marina de Badalona. En la partida s’ha acabat transposant a una defensa siciliana, amb els dos contrincants “fianchettats” de rei, en la que en Jensen no ha quedat malament. Les blanques tenien clar l’atac al rei, mentre en Jensen buscava la iniciativa al flanc de dama. No obstant, el pla del Jensen ha estat una mica lent, i en part s’ha compensat perquè l’expansió de les blanques tampoc ha estat afortunada. Les blanques han comés una imprecisió avançat un peó a d5 que donava joc a l’alfil del Jensen i debilitava moltes caselles, i en Jensen ho ha aprofitat per situar bé el seu cavall. I com he dit ha demanat taules, que han estat acceptades. En la posició final, francament semblaven molt millor les negres, però si no se sentia a gust, el millor que ha fet és demanar taules. De totes maneres, en Jordi Parayre li ha donat un bon consell: en aquest campionat, on ja no s’hi jugava res, es ve a aprendre, i és millor jugar un final i perdre’l i endur-te una bona lliçó, que no pas quedar-te amb el dubte de com hauria pogut acabar la partida. En Jensen acaba amb 3,5 punts i un bon torneig.

I el darrer en acabar ha estat el Ferran, que ha acabat guanyant una partida de tres hores i tres quarts. En darrera ronda s’enfrontava amb blanques a la Marina Ponsa, una noia sub20 del Club d’escacs Barberà. En Ferran ha plantejat un sistema Londres, i ha jugat molt segur, fins que ha vist que la seva rival defugia entrar en una índia de rei com acostumava a jugar, i entrava en les línies de d5. La rival ha fet algun moviment imprecís, i en Ferran ha optat per portar la dama al flanc de dama, que tampoc ens ha semblat la millor opció. Després d’uns canvis de peces que han reforçat el domini del centre de les blanques s’han produït els canvis de dames que han donat una columna al Ferran. Tot i així la partida estava igualada. S’han comés algunes imprecisions, però amb els canvis forçats de les torres, el Ferran s’ha quedat amb alfil millor que el cavall de la rival i peó de més. Però en Ferran ha comés una errada que ha igualat en part la partida. La rival li ha demanat taules, però el Ferran les ha rebutjades, en part perquè tot i que perdia un peó se sentia millor, i en part perquè estava disposat a jugar fins al final encara que li costés la partida. I aquesta actitud ha tingut el seu premi. Amb problemes de temps, la seva rival ha jugat malament i el Ferran ha fet el seu "atracament": ha agafat la iniciativa amb el rei, i ha acabat imposant-se. Potser no ha estat la millor partida, però acaba el torneig amb 3,5 punts i un somriure als llavis.

A títol de resum final, podem dir que els nostres nois han fet un grau superior en aquest torneig, que els anirà molt bé com a experiència. Malgrat que els resultats podien haver estat millors, els tres han tingut una bona actitud durant tot el campionat i el seu nivell de joc, amb un any de perspectiva, ha fet una gran passa endavant.


Foto federació
Foto Federació 
Foto Federació




En acabar, i just abans d’anar a dinar, hem improvisat un petit acte d’homenatge i d’entrega de premis gràcies a l’Alan Broadbent, que ha volgut tenir un detall i un record pels nanos, incloent al Javier Montero, perquè sempre tinguin un record d’aquests dies de convivència en que tan bé s’ho han passat, no només entre ells, sinó també amb la Jana Montero, la Marta Terron, l’Oriol Puig, tres elements claus que han contribuït a enfortir la bona relació entre ells, i també amb d’altres amics d’altres clubs amb els que han compartit el campionat. En Jordi Parayre ens ha fet de mestre de cerimònia i els ha volgut dedicar unes paraules finals de suport a tots ells. I aprofito aquest moment per dedicar al Jordi un gran aplaudiment de tots nosaltres, perquè la seva paciència, la seva serenitat i la seva feina han ajudat moltíssim als nois a créixer com a jugadors i com a persones. 




I tampoc oblidaré el gran detall que improvisadament ha tingut la nostra benjamina Marta, improvisant un diploma per a tots ells. Adjunto la foto del diploma que ha dedicat a aquest cronista que escriu.
 

La Marta té més bona lletra que els nois

I pel que fa a l’entrega de premis oficials, comencem amb el campionat dels sub-10; el campió ha estat en Guillem Jove de l’Ateneu Colon, amb 6,5 punts, el subcampió ha estat en Pau Manel Prada, de la Paretana, amb els mateixos punts, i el tercer en Pol Jordana de l’Amposta amb 6 punts, superant per desempat a l’Hugo Uber del Catalònia-Joviat amb els mateixos punts. En categoria femenina s’ha imposat la Martina Lazaro del Sitges, amb 5 punts, superant a la darrera jornada la Laia Garcia, del Martorell, que acaba amb 4,5 punts, i que ha fet un gran campionat.

En els sub-12, el campió ha estat l’Alexander Domene del Salauris amb 7.5, segon en Daniel Salinas del Sabadell Chessy amb 7 punts, i tercer l’Eric Iborra del Llinars amb 6 punts, que per desempat ha superat a l’Albert Fernandez del Cerdanyola amb els mateixos punts. En categoria femenina s’ha imposat la Julia Pinyol, del Peona i Peó, amb 5 punts.

Als sub-14, el campió ha estat en Serni Ribera del Geva-Cea, amb 6.5 punts, el subcampió en Roger Bernadó, del Sabadell, amb els mateixos punts, i el tercer en Ruben Vinuesa del Ruy Lopez, amb 6 punts, que ha superat per desempat al Gerard Rodríguez de l’Ateneu Colon amb els mateixos punts. En categoria femenina s’ha imposat l’Arami Lobo, del Llinars, amb 5 punts. En 20a posició, en Javier Montero del Pallejà amb 4,5 punts, en 29a posició en Jensen Broadbent del Cornellà amb 3,5 punts, i en 37a posició en David Terron del Cornellà amb 3 punts

Als sub-16 avui en Carles Martin del Pallejà ha aconseguit derrotar al Cesar Alcalà del Peona i Peó, i empatar amb ell al capdamunt de la classificació amb 6,5 punts, però el desempat ha acabat determinant que el campió fos en Cesar i en Carles quedés en 2a posició. Gran torneig dels dos. El 3r lloc  també s’ha decidit per desempat, i en Jan Travesset del Sant Andreu ha superat a l’Alex Ramon del Gramenet, ambdós amb 6 punts. En Pau Pueyo del Sant Boi ha acabat el campionat fent unes taules i quedant en la 11a posició, amb 4,5 punts. En categoria femenina ha guanyat l’Ainhoa Casares, del Llinars, amb 4 punts.

Les categories sub-18 i sub-20 es disputaven conjuntament, però l’entrega de trofeus es feia per categories. En sub18, el campió ha estat en Victor Alvarez, del Foment Martinenc, amb 6,5 punts, i en segon lloc la quedat en Marc Garcia del Foment Molins de Rei, que en la darrera ronda ha aconseguit fer taules amb el primer, i que acaba el seu excel·lent torneig amb 6 punts. En 3a posició ha quedat en Guerau Masagué del Lleida, que ha superat en el desempat al Josep Maria Ribera del Geva-Cea d’Andorra, ambdós amb 5 punts. En categoria femenina s’ha imposat la Joana Ros, del Sant Boi, que ha acabat en 5a posició sub18 amb 5 punts, fent un molt bon torneig. En aquesta categoria hi havia en Ferran Puig, del Cornellà, que amb 3,5 punts ha acabat en el lloc 15è de la categoria, i l’Africa Gonzalez del Sant Boi, que ha acabat amb 3 punts en el 18è lloc de la categoria.

I finalment en categoria sub20 s’ha imposat en Ferran Sole del Lleida, amb 6,5 punts, en 2a posició l’Albert Castillo del Vila Olímpica amb 6 punts, i en 3a posició l’Oriol Saguillo, del Barcelona amb 5,5 punts. En categoria femenina, als sub20 només hi participava la Marina Ponsa, del Barberà, que ha acabat amb 2,5 punts.

Bé, això ha estat tot. Al final tot s’ha pogut celebrar sense incidències, i per les impressions que he obtingut de l’organització i de la part arbitral, la competició s’ha pogut celebrar amb èxit. Hem de donar les gràcies als responsables de l’Hotel Resort Park, que han obert les seves instal·lacions només disputar aquest torneig i tornen a tancar, i també a tots els seus treballadors de recepció, neteja, cafeteria i restaurant, que han estat molt amables.

Esperem que l’any vinent es pugui celebrar aquest torneig en unes altres condicions, o si més no, que l’experiència viscuda ens ensenyi a millorar en la mida del possible l’organització del present. Moltes gràcies també a la Federació i als seus voluntaris per la feina realitzada. Nosaltres ens hem sentit molt a gust.

Albert Puig

 

Jugant relaxats després d'haver acabat. No en tenen mai prou

Darreres estones de platja

El billar: l'altra competició. En Pau ha demostrat ser un crack 

Moments d'anàlisi...





Cap comentari:

Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera