2a jornada Final Edats Vilaseca 2019

2ª JORNADA CAMPIONAT D’EDATS VILASECA 2019, 14/04/19, RONDES 2ª I 3ª

Avui era el primer dia de doble jornada: els nostres cracks jugaven una ronda al matí i una altra ronda a la tarda.

Començarem per les petites. Al matí l’Alba i la Laia estaven més tranquil·les que ahir. Ja havien passat els nervis del debut i aquest matí han vingut amb moltes ganes. De seguida s’ha vist que la Laia estava millor; tenia la iniciativa i en poc temps ha aconseguit un avantatge d’un peó. Poc després ha fet un moviment de peó, i l’adversària li ha agafat la iniciativa, i ha anat entrant poc a poc. Llàstima, perquè ha acabat perdent. En canvi, a l’Alba les coses li han començat torçades, amb un rival que li ha anat entrant diverses peces. Però avui l’alba ha jugat serena, i quan ha tingut l’oportunitat li ha donat la volta a la partida. Ja se sap que en aquestes edats les errades es multipliquen i guanya el que en fa menys, i avui l’Alba ha sabut imposar-se al seu rival. Fins i tot ha estat tranquil·la quan el rival havia deixat d’apuntar les darreres 15 jugades i no parava de xerrar. No s’ha atabalat i ha anat arraconant el rei contrari fins a fer-li escac i mat. Primer punt per l’Alba, i espero que no serà el darrer.

Al matí la següent en acabar ha estat l’Esther. No ha jugat la seva millor partida precisament. De seguida el rival li ha canviat peces guanyant un peó, i no ha deixat l’avantatge fins al final. Li ha aconseguit un segon peó, i li ha anat forçant el canvi de peces, fins que han quedat els reis sols amb tres peons d’avantatge. La partida ja estava sentenciada, però l’Esther ha intentat fins a darrera hora veure si aconseguia una posició d’ofegat, aprofitant que el rival jugava molt ràpid, però no ha estat possible. Les partides dels nois han durat molt més. Els tres jugaven contra rivals molts forts.

El Jensen li ha tocat un rival andorrà que superava els 2000 d’elo, i val a dir que, jugant amb negres, ha plantat cara. El rival ha aconseguit amb la iniciativa canviar peces i quedar amb avantatge: el Jensen s’ha quedat amb una dama i les dues torres, mentre el rival havia tenia la dama, una torre i dos alfils, i un peó menys. El Jensen ha arribat a invertir més de 40 minuts en fer un moviment, però el rival li ha sabut penetrar molt bé amb la seva dama. El Jensen s’ha defensat amb ungles, però el rival ha vist que ja quedava amb avantatge clar de peons, i ha forçat el canvi de totes les peces, i s’ha imposat amb claretat. Derrota previsible.

El David també tenia un rival molt dur. Ha jugat contra un gambit escocès, i s’ha sortit de la teoria, quedant amb una posició estranya i trabada. No obstant, ha anat tractant de crear les seves oportunitats, sense fortuna. El rival ha sabut també guanyar les columnes i creuar al rei amb la dama i amenaçant una entrada letal d’alfil, i no ha donat opció al David.

El Ferran també tenia un rival molt dur. S’enfrontava contra un nano que fa unes setmanes va venir a jugar de lliga amb el seu club, el Terrassa B, contra el primer equip del Cornellà, i va treure unes taules a l’Emili Albero. El Ferran ha jugat millor que ahir, i fins i tot, deixant-se un peó, ha tingut una ocasió per aconseguir un avantatge important, però no ha vist la combinació. Tot i així, ha seguit batallant i ha arribat al final amb el temps molt apurat. Ha comés una imprecisió i ha perdut un segon peó que ha estat decisiu.

Les partides dels nanos han durat gairebé quatre hores i han hagut de fer l’anàlisi amb el Jordi força ràpida, per no entrar gaire tard al menjador. I tenir una mica de temps de joc per relaxar el cervell i tenir-lo fresc de cara a la tarda.

A la tarda, les partides han començat un minut més tard de lo habitual, perquè l’organització ha tingut l’extraordinari detall de guardar un minut de silenci per la mort de la Neus Català, la darrera supervivent del nostre país que va estar confinada en un camp d’extermini nazi. Tant de bo que amb la seva mort no mori també el record de la vergonyant barbàrie comesa a mitjans del segle XX.

Tornem al món dels escacs. A la tarda hi havia la 3ª ronda, i tots anaven amb moltes ganes. Començaré per les petites. La Laia ha jugat segurament la seva millor partida, però no ha encertat a veure la combinació que li hauria permès aconseguir un avantatge. Ha buscat un atac doble amb el seu alfil a la dama i la torre del rival, però no se n’ha adonat que l’alfil defensava el reu, i en retirar-lo. el rival ha entrat i ha capturat la torre, i poc a poc ha anat imposant-se. L’Alba en canvi jugava contra un rival que fa anys que juga, el Mateo Pedraza, abans a l’Espluguenc i ara a Sant Boi. No ha jugat malament, fins que el rival ha entrat amb la dama primer i el cavall després, i poc després s’ha imposat. Avui han sortit les dues al mateix temps, i les he acompanyat cap al campament base que havien establert els pares, al costat del bar, òbviament. Per les nenes, lo important és agafar experiència i que els agradi, i les victòries ja vindran, ..., però aviam si demà aconseguim que l’estreni la Laia, i que es tregui els nervis de sobre.

Poc després acabava el Ferran, i la veritat és que no puc opinar sobre la seva partida, perquè la única cosa que se vist són el tres primers moviments. Pel que m’han comentat tenia la partida totalment guanyada i s’ha confiat tant, que s’ha precipitat i s’ha trobat un mat que no el podia evitar. Lo fotut és que se n’ha adonat compte just després d’haver premut el resultat. Bé, allò que diem que val la pena perdre una mica més de temps i no jugar al toc. Ha sortit de la partida força afectat. Sort que a la banqueta dels reserves tenim el Rafa, que en aquell moment ha aparegut com aigua de maig amb un tauler a la mà i s’ha endut el Ferran a la sala d’anàlisi disposat a aixecar-li la moral. El Ferran no ha tingut gens de fortuna, però a aquestes edats, jugar de pressa es paga molt car. Aviam si demà es calma i comença a treure tot el potencial que porta dins.

L’Esther en canvi ha fet una molt bona partida. Tot i jugar amb negres, ha aconseguit aviat la iniciativa i un peó d’avantatge i ha anat mica en mica posant en problemes al rival. De meravella la combinació tàctica que ha fet, a la qual sacrifica temporalment la qualitat a canvi de tenir una amenaça de mat. El rival ha hagut de cedir la seva dama, i l’Esther s’ha quedat amb dama i cavall contra dos torres, i amb un peó de més, i s’ha acabat imposant. Gran partida i enhorabona a l’Esther, que per fi aconsegueix estrenar-se. I per mi ha estat una delícia veure la partida in situ. Fa temps que l’Esther ha fet un pas endavant en el seu joc, i el seu joc és alegre i directe, un regal per a la vista. Un bon triomf, i precisament avui que ha rebut la visita del pares. Ja els dic que es quedin tota la setmana i l’Esther serà campiona, ha ha ha  ...

I finalment arriba el torn dels nostres sub-14, que a la tarda han tornat a jugar de manera espectacular, i curiosament han acabat al mateix temps. El Jensen ha fet una partida molt seriosa des de l’inici, aprofitant que la seva rival li ha cedir totalment el centre i la iniciativa. I en Jensen no ha trigat en aconseguir una peça d’avantatge. I quan en Jensen aconsegueix avantatge, juga gairebé com un rellotge: ha anat situant les seves torres al centre, ha anat creant amenaces i ha anat canviant peces, fins quedar-se amb una torre i dos peons de més. La rival ha intentat un truc avançant el peó a 6ª fila i sacrificant un peó, però el Jensen no hi ha caigut i a ataca el peó, i la resta de la partida ha estat una tècnica de com guanyar una partida que tens guanyada.

El David ho ha tingut més disputat, però també ha aconseguit un bon triomf. I això que no ha estat gens fi en el mig joc, amb un avançament de peó dubtós, i amb una altra jugada que sort que el rival no ha vist, perquè li guanyava un peó i la qualitat. Però la partida ha seguit i el David ha aconseguit una posició on totes les peces seves atacaven l’enroc i les del rival estaven restringides. El David ha jugat molt bé i ha acabat traduint la seva superioritat sobre el tauler en un avantatge material decisiu. Gran victòria.

Els dos nanos tenen ja dos punts , i avui hem sortit els tres alhora, perquè a fora ens estaven esperant inquiets esperant saber si havien guanyat o perdut. És que hauran de netejar especialment el vidre de fora ,de les vegades que la Sandra, l’Oriol o la Marta hi han deixat la seva marcar intentant transmetre ànims i veure como anaven el Jensen i el David, ha ha ha ... Directes cap a la sala d'anàlisi amb el mestre Jordi. Són sessions molt instructives per ells, ... i sobretot pels pares, ha ha ha ... Especialment pel Rafa, perquè jo, fent de delegat, gairebé no he pogut estar en cap d'aquestes sessions de revisió de partides i de preparació

Poc abans d'entrar als puzzles

Avui les partides ha acabat aviat, cap a poc després de les 18h, i hem anat a sopar amb horari alemany, poc després de les 19h, perquè avui hi havia ... el flamant concurs de puzzles del campionat. Ens hem apuntat cinc parelles del club: Rafa-Marta, Montse-David, Efrem-Rosa, Albert-Ferran i Loli-Oriol. I la llàstima és que l’Oriol s’ha quedat sense parella, degut a la mala fortuna de la Loli, que avui s’ha tirat tot el dia a l’habitació amb migranya. Tota una putada que enmig de les vacances t’agafi una migranya com un cavall. El Jensen s’ha quedat amb l’Oriol fins a les 21:30, hora en que li tocava la preparació de la partida de demà amb el Jordi Parayre. I l’Oriol ha estat el primer en retirar-se i anar-se’n al llit. Poc després el Rafa s’enduia la petitona Marta cap a fer nones, i també el David se n’ha anat. Hem arribat al final el Ferran i jo, que ens han quedat 201 peces per posar, i els “putus amos” dels puzzles, la Rosa i l’Efrem, que gairebé l’acaben i els han quedat 70 per posar. Han acabat tercers, i han aconseguit el trofeu. Enhorabona als dos.

Els flamants 2n classificats del Torneig

Quina feinada

Bé demà serà un altre dia.