Crónica Cloenda 23-24 “7 Llampecs per Sopar”

 Crónica Cloenda 23-24

“7 Llampecs per Sopar”

Benvolgudes i benvolguts lectors del blog del club d'escacs Cornellà, avui nova crònica, en concret al torneig singular i especial de la cloenda de temporada del club.

Us convido a analitzar el cartell: Veient- t'ho amb deteniment, ens queden clares dues coses: és un torneig llampec (ritme ràpid) al qual també soparem. Allò que no queda clar és que el fa especial. Sembla un torneig de final de temporada, on fem sopar de germanor plegats, sembla són 8 rondes..., un torneig més no?, potser el fa diferent el sopar?...
Ara us penjo un resum de les bases del torneig, potser aquí, anant a la dinàmica del torneig podem veure què el fa singular. Us convido com anteriorment el cartell, a veure

el resum de les bases amb deteniment.

Ep!!!! Aturem aquí… com us agrada enredar a la gent a l’ equip de cronistes del Cornellà. Doncs un tornei normal, no hi ha per tant misteri. 8 rondes i cadascú porta el seu sopar… vinga llegiré una mica més les bases:

Perdó ???, quants participants????

Uyy!!!! La redacció una mica agressiva no ?

Crec que començo a entendre per què el torneig és singular. I els premis? soc un jugador molt competitiu, vull saber quins premis hi ha ...

Ha, ha, ha. Torneig singular i especial ja ho veig... i tothom pot participar?

I si hi ha qualsevol dubte? Àrbitre? Director del torneig?

Com podeu veure és un torneig ja tradicional que ens encanta al Cornellà. Un torneig on el bon humor està per sobre de qualsevol altra premissa. M'he permès recrear les bases, perquè el torneig: un torneig d'autor, dissenyat, arbitrat, dirigit i com podeu veure guanyat, ha, ha, ha, per Francisco Solera, on el bon rotllo és el protagonista.

I m'he saltat les normes de joc, que ara detallaré, perquè amb unes bases com aquestes que ningú esperi un desenvolupament normal de torneig. 8 rondes, llampecs, sí, sí,.... però cap d'elles d'escacs normals, sempre amb algun afegit que el director del torneig anava explicant pacientment per tal que ho poguéssim entendre.

Passo a descriure cada ronda i us feu una idea de que divertit és el torneig i per tal no dubteu i us hi apunteu a la pròxima edició. En aquesta ja vam ser 22 participants de tots els nivells. No va haver-hi cap jugador/a que no rigués. Objectiu 100% assolit.

Descripció de les rondes:

Primera ronda: Ronda a escacs 5040 temple. És una variació pròpia del club dels escacs 360 que potser algú coneix, que és que les peces grans (no peons) se sortegen la seva posició a l'atzar, de tal forma que la torre potser està a la columna de l'alfil i el rei ... ves a saber on acaba caient, potser a la columna C o tal vegada a Sanxenxo. Evidentment no es pot enrocar. Perquè 5040 i no 360?, perquè posem menys restriccions en el sorteig de les peces. El nostre matemàtic de capçalera, Joaquim Peris, ens va fer càlcul de les combinacions possibles amb les nostres regles. Sí, 5040 posicions inicials diferents. Qualsevol estudia obertures així, oi? ...

Clar jugadors molt experts dominen de les obertures, en aquest cas hauràs de tirar d'altres recursos, no solament d'apertures. La resta de regles dels escacs eren vàlides en aquesta ronda i el ritme de temps va ser de 4 + 2 ( és a dir 4 minuts per jugador i dos segons d'increment per jugada).

Segona ronda: Perd i guanya. Aquesta va ser més fàcil d'entendre. Si perds has guanyat. Allò que no és tan fàcil és fer-ho. És el moment de deixar-te peces, en cas de fer que l'altre et faci mat..., però l'altre intentarà no fer-ho. Amb 4+2 de nou com a ritme llampec, els riures eren continus durant les partides. No us ho havia dit. La regla era clara, silenci absolut en explicació de ronda, quan es podia parlar era durant la partida..., ha, ha, ha tot a l’inrevés. Sergio va fer un mat espectacular, sense voler és clar, perdent la partida. Però que bonic va ser el mat.

Tercera ronda: No es pot fer escac. Solament mat. Sembla fàcil, però no ho és. El primer " jaque" ha de ser" mate". Com es guanya un final de torre i peons si en cap cas pots fer escac al rei?

Quarta ronda: 7+3. Sí , sí,... 7 segons al rellotge amb increment de tres segons per jugada. No es pot pensar gaire no?

Després de la quarta ronda vam fer el sopar, compartint tot allò que estàvem vivint. Teníem espectadors fins i tot que també s'ho van passar d'allò més bé, i que es van apuntar a aquest moment de compatir.

I un cop carregades forces..., anem a la …

Cinquena ronda: 30" rellotge de sorra. Com funciona un rellotge de sorra?, Va caient el temps ( sorra), si el gires, aquesta sorra que ha passat, ara la tornes a tenir, de fet has sumat sorra a l'altra part del rellotge. Doncs això, 30 segons per jugador i el temps que penses tu el sumes al contrari. Si arribes a zero has perdut. Ritme trepidant

Sisena Ronda: Tornem a un ritme ràpid, però no frenètic com les darreres rondes. Tornem al 4+2. Partida normal?? En aquest torneig? Esteu de broma?... per sorteig s'assignava a un jugador el rei de plom. Aquell que té el rei de plom (pesat), implica que no el pot moure en tota la partida. De tal forma que si li fan escac i no pot tapar-se o interceptar la peça que ho fa, perd. El rei com no es pot moure no pot menjar, de tal forma que fas alfil en diagonal del rei a una casella seva, que en els escacs normals menjaries, en aquest cas perds perquè no pots menjar amb ell. Llavors qui no té rei de plom guanyarà sempre?. És mota avantatge no?... doncs igualem us sembla?. Qui no té rei de plom no té dama. És a dir surts amb dama de més. Ara toca jugar. Això pels mortals, aquells com David Miguel Centeno, sap jugar tant que a la seva partida només començar la fer entrega de la seva dama, pensant que qui tenia el rei de plom era l'altre i no la podia menjar... estàvem tots jugant quan en la jugada 5-6 s´escolta a David que havia ficat la pota! Vam començar tots a riure, en concret jo en acabar la ronda vaig haver de ficar-me al despatxet que tenim al club perquè em va agafar un atac de riure, no podia parar. Ja no pel fet, sinó que tots ens aixecàvem a veure la partida i preguntàvem el mateix? I la dama???... i David, pacient i divertit com solament ell, contestava, no pregunteu com hem arribat a aquesta posició. Per mi el millor moment de tota la nit. Emilio Domínguez, el seu rival en a aquesta ronda, va aguantar com un campió. Jo no hauria pogut, hauria perdut per temps..., és ara recordant mentre escric i m'acaba de preguntar la meva dona de què ric... Que gran!!!!

Setena Ronda: Gong, gong, gong +5,+4,+3,+2. La ronda més complicada d'entendre. Ja en portàvem unes quantes, on el nostre incombustible president Nicolàs esbufegava ...jo no he jugat mai així deia, des de la ronda 1. Ha, ha, ha... Ja us vaig dir que vam riure molt?. En aquesta ronda, també amb segons al rellotge, quan s'acava el temps, t'apareixen 5 segons extra, si tornes a quedar-te sense temps apareix 4 segons extra, si torna a caure 3 i torna a caure perds. Ronda molt divertida.

Vuitena ronda: Ja acabem??? Noooo.... passa peces per parelles. Les parelles els va fer l'àrbitre. Cada parella juga una partida amb altra parella. Cadascú de forma individual contra aquell que l'ha tocat. Però si meneges una peca la passes a la teva parella que la pot posar en el seu taulell. Així doncs, si meneges moltes peces facilites la feina al teu company. Quan un de la parella guanya la seva partida, s'atura i guanya la parella.

I com va acabar, qui va guanyar?... no ens oblidem d'això, oi? En tornejos així, no és qui guanya sinó amb qui comparteixes. Tot i això, felicitem al podi: Tercer: David Miguel Centeno 5,5/8; segon Rafa Terrón 6,5/8 ( tot allò que no siguin escacs li va bé , ha, ha, ha) i, en primer lloc, en David Terrón ( fill de'n Rafa ) que va acabar invicte amb 7,5/8. Tenint present que no juga mai partides ràpides (no l'agraden ) déu ni do, ho va fer molt bé.

Poca cosa més... l'alegria de tornar a veure a Plamen Avramov (feia anys que no el veiem). Veure a nous jugadors gaudint d'aquesta festa,... meravellós. Donar les gràcies al geni Solera per tot. Cal mencionar que Jordi Bise, que havia guanyat els dos darrers tornejos d'aquest tipus, va ser igualment competitiu en aquest i segur ja s'està preparant per guanyar el següent.

Final de temporada pel club d'escacs Cornellà. En som més que l'any passat, en sabem més, objectius de temporada assolits..., una gran temporada. La següent encara millor, objectiu , posar el primer equip a primera Nacional. Segur que serem candidats. Escoles d'adults i de nens i nenes consolidada, creixent,... què més, què més???? Temporada vinent 24/25... que poc queda per la del 27, on serem club centenari. Visca el club d'escacs Cornellà.

Bon estiu.

 Signat Equip de cronistes Club Escacs Cornellà

( com en Narnia també tenim lleó)