6a i última jornada Final Edats Vilaseca 2019

6ª JORNADA CAMPIONAT D’EDATS VILASECA 2019, 18/04/19, RONDES 9ª

Després de cinc dies d’emocions intenses, avui arribàvem al final, a la darrera ronda a disputar-se al matí. I el dia no es llevava lluent; la llevantada anunciada dies abans ja havia arribat de ple; el vent bufava amb intensitat i el trencament i la remor de les onades feien que predominés el blanc sobre el blau de mar, que ja s’havia menjat mitja platja. Jo confiava que els nostres petits cracks es contagiessin d¡aquest ambient rúfol i esdevinguessin uns autèntics huracans sobre el tauler, ha ha ha  

La nit anterior havia està força plàcida. En Jordi no havia trobat partides dels rivals del Jensen ni del David, i les que havia trobat del rival del Ferran no servien perquè les poques que tenia era per jugar amb negres. Així que com no hi havia res a preparar i tampoc tenien dubtes que no haguessin estat resolts a la revisió de les partides, els va recomanar que descansessin força i que l’endemà estiguessin frescos per acabar el torneig de la millor forma possible.

Els fills no tenien preocupacions, però els pares aquest matí teníem un handicap important: havíem de deixar l’habitació abans de les 10 del matí, tot just mitja hora després del començament de la darrera ronda. I com a pare, això ha afectat al delegat de l’equip, que no ha pogut acompanyar als cracks a l’inici de la jornada com hauria volgut. També ha afectat a un fet important: havia demanat que ens féssim la foto del grup al hall de l’hotel abans d’entrar a la sala, però no ens hem coordinat bé, i al final no ha pogut fer-se. I com les partides dels grans s’allargaven i la Rosa, mare de les bessones, havia d’anar a treballar, ens hem quedat sense fer-nos la foto oficial de l’equip. Demano excuses a tothom, perquè aquesta era una de les meves responsabilitats, i la tristesa que tinc per no haver-la fet és com si m’haguessin fet el mat del pastor.

Però aquest ha estat l’únic motiu de pena del dia, perquè l’esportiu ha dibuixat un gran somriure sobre la cara de tots nosaltres. 

La Laia ben contenta

Començaré per la primera que ha acabat, la Laia. Estava situada al costat d’una finestra des d’on el seu professor, l’Oriol no li ha tret l’ull de sobre. Avui la Laia ha jugat molt bé, movent ordenadament les peces i se n’ha aprofitat de les errades del seu rival, que ha acabat cometent dues jugades ilegals. Ha arribat a la darrera ronda, però finalment ha aconseguit una victòria, i la seva cara de felicitat ho explicava tot. Després d’un torneig on ha passat molts nervis veient que les coses no li sortien com acostumen a sortir, s’ha pogut treure una espina de sobre i acaba el torneig amb tres punts. Molt bé, per ser la seva primera experiència en un torneig tan dur com aquest, on hi juguen els millors de tot el país. Les bessones són sub-10 de primer any, i estic convençut que l’experiència que han agafat els anirà molt bé, i l’any vinent faran molta feina.

La següent partida en acabar ha estat la del Jensen. Ha disputat una partida brillant. Jugava amb negres, i ha tornat a proposar una Petrov, que novament el rival no ha volgut entrar en els canvis. El Jensen ha jugat de manera molt sòlida, i quan ha tingut l’oportunitat, ha preparat un parany (una “celada”) en la que el rival hi ha caigut de quatre grapes, i ha aconseguit una peça. I quan el Jensen té avantatge és com un rellotge. Ha anat directament a simplificar, ha augmentat l’avantatge capturant peons, fins que el rival s’ha quedat amb una solo torre contra l’alfil i la torre del Jensen i dos peons centrals passats avançant com un tanc de combat fins a la coronació. El rival s’ha rendit impotent, veient que no tenia res a fer. Acaba el torneig amb cinc punts de nou possibles, i amb la sensació d’estar en condicions d’estar més amunt en una categoria dificilíssima. És extraordinari el nivell de joc que ha assolit, i el més important, la capacitat de treball i d’estudi i les ànsies que té de seguir aprenent en el món dels escacs. I la seva humilitat, donant sempre gràcies a qualsevol afalac que se li fa, com si pensés que no n’és mereixedor. La seva progressió és espectacular, i no trigarem a veure’l jugant en categories superiors. 

La següent en acabar ha estat l’Esther. La seva partida no té gaire cosa a explicar. Jugava contra la seva amiga Judith, i després de diverses jugades arribant a una posició totalment igualada en el tauler, les dues han decidit acordar taules. L’Esther acaba el torneig amb tres punts, que no està malament en la categoria sub-16 tan exigent, però que segurament se li queden curts pel seu potencial. A favor seu cal reconèixer que va tenir la mala sort de trobar-se malament en una jornada, i això li va suposar perdre dos punts, en especial al matí perquè tenia la partida amb clar avantatge. Val a dir també que segueix jugant massa de pressa, i que se li escapen punts per no parar-se a pensar. I afegiré un punt més: l’Esther té molt de talent, però com als seus companys, encara li falta treballar la base teòrica, i això es nota a les partides, on sovint acaba quedant malament per desconeixement de conceptes estratègics. Al seu nivell, per guanyar i millorar es necessita treball a més de talent, i estic convençut que el dia que l’Esther s’hi posi a fer-ho a rigor, farà un gran salt endavant en el seu joc. Em quedaré amb el record de la seva tercera partida, on va jugar de manera brillant.  

L'Oriol observant la Laia en 1r terme i l'Alba a la taula del darrera

I arriba el torn de l’Alba. Sorprenentment, avui l’Alba ha acabat més tard que dos dels seus companys més grans. I ho ha fet molt bé. Avui ha omplert tota una planilla, completant una partida molt seriosa. Tant ella i el rival estaven més pendents d’atacar que de mirar les amenaces de l’altre, com acostuma a passar en aquestes categories. De fet, en un moment en que el seu rival ha estat més incisiu atacant amb tres peces, l’Alba ha vist molt bé un concepte tàctic que li han ensenyat: la forquilla; amb un avançament de peó ha amenaçat torre i cavall i li ha donat la volta a la partida. El rival tampoc ha jugat de manera fina, i ha acabat capturant dues peces. Ha aconseguit arraconar la darrera peça del rival, i s’ha quedat amb torre i peons contra peons. El rival ha seguit intentant coronar algun peó, però l’Alba ho ha evitat bé, acabant d’escombrar tots els peons. El rival ha quedat amb el rei sol, contra torre i peons, i l’Alba ha pres el camí més llarg: enlloc de coronar un peó, ha optat per fer el mat de torre i rei. I ho ha fet molt bé. Una bona victòria per acabar el campionat. Acaba el torneig amb 4 punts. Ha fet un molt bon torneig, i val a dir que des de les fases prèvies a les fases finals jo he vist una evolució molt positiva: està més concentrada, pensa més i juga a l’atac. I gaudeix jugant. Per ser la primera experiència molt i molt bé.

Seguim amb el David. Avui al David li ha tocat trepitjar una mica de pols, però se n’ha sortit molt bé. Ha començat el dia amb una mica de febre i amb el Dalsy administrat, i potser això li ha afectat mentalment una mica. El fet és que ha jugat contra una defensa siciliana i no ha començat gens bé. Una jugada passiva primer, i una errada posterior si han costat un peó. Tot i així, estava com sempre, aixecant-se per veure les bessones i d’alguna manera transmetre li el seu suport. És un crack. Malgrat tenir peó de menys, ha anat desenvolupant ràpidament les peces, i ha aprofitat una badada del rival per fer una combinació amb la que ha guanyat la qualitat. S’ha quedat ell amb l’avantatge del peó i la iniciativa, que no ha deixat en cap moment. Les seves torres jugaven i les peces del rival no gaire, i veia que hi hauria partida, així que he aprofitat el moment per relaxar la meva esquena i anar a fer un cafè. I ha estat el Rafa, que des del vidre exterior ho estava veient, que ens ha narrat emocionat l’escac i mat que ha fet el David. Enhorabona, David. Acaba el torneig amb 4,5 punts que està força bé, i sobretot amb la sensació que només li queda un petit pas per estar en el grup de dalt. La progressió del seu joc ha estat espectacular, i la facilitat que té per veure el camí per atacar el rei rival és envejable. Al David no trigarem gaire a veure’l en categories superiors.

I arriba el torn del Ferran, el darrer en acabar, com gairebé sempre. Com acostuma a passar quan vas guanyant, avui li tornava a tocar un rival més fort que ell. De fet el Pau, que fa molts més anys que es mou en l’elit i que els coneix a tots, li havia comentat que el rival era molt més bo del que indicava el seu elo, però que era assequible. El fet és que el Ferran ha començat a posar en pràctica el seu “sistemilla”, però avui ha decidit introduir una variant nova contra la defensa índia de rei, a rel de diversos comentaris sorgits  en les fases d’anàlisi de partides amb el Jordi Parayre. Ràpidament s’ha fet amb el domini del centre i ha quedat molt bé després de l’obertura. Quan s’ha acabat obrint la posició, i han arribat el canvi de peces, el rival li ha proposat taules i, tot i que semblava estar lleugerament millor, el Ferran ha decidit acceptar-les . Acaba el torneig amb 4 punts, millorant la posició de l’any anterior, i amb molt bones sensacions. Es nota que ha treballat i que segueix tenint moltes ganes d’aprendre, perquè ha donat una passa endavant i el seu nivell de joc s’ha fet més sòlid.

I ha hagut de ser la darrera ronda, però per fi hem acabat una ronda sense cap derrota a l’equip, amb 5 punts de 6 possibles. I acabar amb victòria la darrera jornada fa que tots s’emportin una bona sensació del torneig.

Això s’ha acabat. Malgrat el problema que he tingut a l’oïda dreta, trobaré a faltar tot un conjunt de sorollets que destacaven entre el silenci del joc: el “clic clic” dels bolígrafs, el “ras ras” de les cadires cada cop que s’aixecava algun jugador, el “clanc” de la porta cada cop que algú entrava o sortia de la sala, el “clinc” cada cop que algun jugador pitjava el rellotge, el “glu glu” de l’aigua cada cop que algú feia servir les font posades per la federació, el “tic” cada cop que algun jugador capturava la peça d’un adversari, el “riiiissss” cada com s’arrencaven els fulls de les “plantilles”, el “tac tac” d’algunes passes caminant, el “bzzz” dissimulat quan dues persones parlaven dins la sala, o el gran xivarri general que des de dins de la sala senten els jugadors originat per les converses i crits dels pares que envolten la sala de joc.

Finalment em queda agrair al club que m’hagi permès tornar a ser delegat, perquè és un plaer viure les partides dels nanos en directe. També agraeixo les estones i converses que he tingut amb molts altres delegats i pares d’altres clubs, així com el tracte exquisit que han tingut tots els membres de l’equip arbitral. I lògicament em queda agrair la satisfacció de totes les bones estones que hem tingut els pares i mares, fent possible una convivència en harmonia. I encara que quedi lleig donar les gràcies al teu propi fill, haig d'agrair a l'Oriol l'acompanyament que ha fet a les nenes i a la resta de companys del club. Com també agrair-li de manera compartida amb el Ferran i l'Erika la feina que han fet amb les nenes i amb la resta de l'escola d'iniciació del club. També vull donar les gràcies al Jordi Parayre per tot el treball que ha fet cada divendres amb els nanos i, òbviament per com ha fet que els nanos se sentin ben acompanyats durant tot el torneig. I també l’esforç que ha fet el Club perquè el Jordi pugui acompanyar-nos.

També em queda desitjar que puguem recuperar com a participants a l'Oriol i l'Hugo, que tenen el nivell de joc necessari per competir entre els millors del país. De fet, a la família Duro López se l'ha trobat molt a faltar aquest any. 

Esperem que l’any que ve puguem tornar a repetir aquesta magnífica experiència. I esperem que l'any vinent puguem portar més esportistes. Visca el Club d’Escacs de Cornellà.

Us deixo unes fotos finals: 

El dia iniciava rúfol i amb llevantada

Jensen meditant abans d'esmorzar

Oriol revisant la gran victòria de l'Alba

Seguint amb nervis la partida del David

Fase d'anàlisi

Els tres sub-10 ,  ha ha ha ...

Fase d'anàlisi 02

Aprenentatge, ...

... empatia ...

... treball en equip ...

5a jornada Final Edats Vilaseca 2019

5ª JORNADA CAMPIONAT D’EDATS VILASECA 2019, 17/04/19, RONDES 7ª i 8ª

Després d’una agraïda jornada de descans amb partit nocturn del Barça de Messi inclòs, tornàvem a una sessió doble, de matí i tarda. Al dia li ha costat tant sortir com a nosaltres llevar-nos. A primera hora del matí el nivell d’humitat a l’ambient era molt elevat, i la rosada emmarava de llàgrimes tota la gespa, les plantes i els cotxes estacionats al carrer, talment com si hagués plogut. I aquesta merda d'humitat no permet que s'assequi la roba. El mar estava mogudet, i en el cel els rastres de fum de diversos avions havien dibuixat la forma d'un curiós paral·lelepípede. Malgrat la llevantada i la humitat relativa de l'ambient, no semblava que anés a amenaçar amb pluja.

Al matí només jugaven cinc, perquè com el nombre de participants al grup del sub-10 era senar, a la Laia li havia tocat un bye i ja havia aconseguit un punt de regal.

L'Alba amb el 'profe' Oriol i el delegat

Començaré per l’Alba. Jo no sé si ha estat la presència de l’Èlia, la seva germaneta petita, o si ha estat la presència del seus padrins de Reus, però el cert és que avui l’Alba ha jugat la seva millor partida de tot el campionat. Normalment em passejo per les dues sales, mirant bocins de totes les partides, però avui he fet una excepció i m’he quedat gairebé tota l’estona mirant la partida de l’Alba. I m’ha omplert de satisfacció veure el nivell de joc d’avui. És cert que ha comés errades, como comenten tots els grans jugadors, però també ha vist molt bé algunes combinacions de peces extraordinàries, i per mi ha estat un privilegi viure-ho en primera persona. Malgrat les amenaces del rival, l’Alba no s’ha arronsat, i ha fet primer un doble guanyant la qualitat, després ha capturat una peça amb un escac al rei, ha fet servir la dama perquè el rei del rival anés ballant fins al centre del tauler, i en aquell moment ha fet jugar el seu cavall per restringir encara més al rei rival. L’adversari ha tractar de buscar contra joc, però l’Alba ha seguit amb la 5º marxa posada, i ha capturat la dama contrària, i ha acabat forçant el canvi de torres, la darrera peça del rival, i ha anat movent la torre i la dama fins aconseguir l’escac i mat. Sensacional partida, i es posava amb 3 punts en el torneig.

L'Esther no vol fotos

La següent en acabar ha estat l’Esther. Avui s’ha enfrontat a una defensa escandinava, i ha jugat bé l’obertura. A l'Esther no li agrada gaire complicar-se la vida i opta sempre per obrir les posicions i buscar temes tàctics. El que ha fet és anar simplificant les peces petites, després de lo qual havia quedat en una bona posició, millor que la del seu rival al meu parer, però força igualada i amb molta partida per disputar-se. La dama estava centralitzada, i els seus peons mñes avançats, encara que no era fàcil buscar un pla d'atac. i així que el seu rival li ha proposat taules, ella les ha acceptat de bona gana.

El suport de l'Oriol

Després, el següent en acabar ha estat el Jensen, que ha fet una partida extraordinària. Com de costum, ha jugat molt tranquil i se'l veia que se sentia molt a gust, jugant una obertura espanyola que tant li agrada. El nostre campió ha anat col·locant mica en mica les seves peces, i les ha situat damunt del tauler molt millor que el rival. No obstant, algunes imprecisions havien tornat a deixar la partida igualada, fins que en una desafortunada jugada del rival, el Jensen ha menjat al pas obrint la posició. Ha meditat clarament com havia de pressionar, i ha començat per situar la torre a la columna oberta, que a més tallava el pas al rei rival. Posteriorment, ha arribat l'hora que sonés Tchaikovsky, i els dos cavall del Jensen han actuat com a ballarins de ballet interpretant la dansa del llac dels cignes. Primer un dels cavall ja havia restringit la situació, però el que el Jensen no esperava era que el rival tornés a equivocar-se, i permetés executar-lo amb un escac i mat de cavall. Ha valgut molt la pena veure aquesta partida.

Flipant amb el Mustang

El següent en acabar ha estat el David. Ha disputat una molt bona partida. Ha aconseguit el domini del centre i ha anat situant les seves peces amb paciència, fins que en el moment oportú ha tirat d’un cop tàctic per a imposar-se. La combinació que ha pensat era correcta, però ha fallat en l’execució final. En aquell moment, ha deixat de pensar, ha jugat al toc seguint el pla que ell mateix havia ideat i , ... ha acabat perdent, deixant-se entrar una torre a primera fila en escac i mat. Quina llàstima que hagi malabarat la bona partida que havia fet.

Mestre i deixeble

I l’últim en acabar ha estat, un cop més, en Ferran. Ha començat jugant el seu “sistemilla” de costum, però la cosa ha derivat en una partida molt diferent a les habituals. Aquest matí hem tornat a tenir el Ferran tàctic, aquell perillós Ferran valent i arriscat, per no dir inconscient, però que sap treure’s conills del barret. En un moment de la partida ha iniciat un atac francament innecessari ple flanc de dama, deixant massa debilitats, però el fet és que no li ha sortit malament perquè el rival no ha estat molt afortunat. En una combinació ha fet un atac guanyant peça, a costa de deixar el seu flanc de dama fet un nyap. Afortunadament, el rival d’aquest matí no ha estat encertat: ha buscat fer caure en un parany al Ferran, i el que s’ha ficat de peus a la galleda ha estat ell; el Ferran ha respost amb un atac doble que guanyava una altre peça. El seu rival ha abandonat en aquell moment. El Ferran es posa ja amb 3,5 punts.

En resum, durant el matí hem acabat amb 4,5 punt de 6 possibles, tot un èxit.

Quanta guarrada que mengen...

Hem anat a dinar aviat, i val a dir que en el menjador ens hem trobat amb l'agradable sorpresa de la visita del Carles Grau. Els plans de preparació s’estaven veient alterats, perquè una de les partides del sub16 s’estava allargant més de lo habitual, i han trigat molta estona en posar els emparellaments de la tarda. Un cop sabuts, tots han pujat a l’habitació del Jordi a treure plans per a les partides. Als tres nois, que estaven ben classificats, els hi ha tocat tres autèntics ossos: al Ferran un noi del Gramenet que té 2146 d’elo català, al Jensen un noi del Sabadell amb 2044 d’elo català i al David un noi de Llinars amb 1950 d’elo català. Un cop acabades les sessions, i per animar l’ambient, Rafa Terron i Albert Puig s’han compromès davant la Notaria Jordi Parayre a tirar-se a la piscina en cas que guanyessin els tres, i el mateix notari Parayre que feia de testimoni s’ha compromès a ser ell el qui ens faria l’empenta, ha ha ha, ...

El fet és que si al matí hem acabat tots eufòrics com si sentíssim el Ride de les Walkyries de Wagner, hem acabat la tarda amb la sensació d’estar sentint el Rèquiem de Mozart.  

La partida de caramels de les bessones

La primera en acabar ha estat l’Alba. La seva partida ha estat una bogeria, en el que un atacava i l’altra responia amb un altre atac. De fet, l’Alba ha aconseguit quedar en superioritat, però el seu rival d’avui sabia jugar, i li ha fet una combinació de mat amb torre i cavall que la Laia no ha vist. Llàstima

La segona en acabat ha estat, lògicament, la seva germana Laia. S’enfrontava a una nena amb la que s’han fet amigues. La Laia ha jugat ordenadament, fins que en un moment de la partida ha fet una jugada il·legal. La partida ha continuat, i la veritat no puc dir com ha anat al final, perquè m’ha enganxat portant a l’Alba cap al seu mestre Oriol per revisar la partida. Quan estava arribant, veig que les dues nenes s’havien aixecat i han sortit parlant. Les dues ens han dit que les taules les han acordat, però la Laia m’ha reconegut que les ha demanat l’altra noia. Sigui com sigui, la Laia ha tret mig puntet.

El següent en acabar ha estat el Ferran. I això que el Ferran s’ha quedat gairebé sense temps en el rellotge. Però el rival era molt difícil i jugava amb negres. Val a dir que ha sortit força bé de l’obertura. Les seves peces havien quedat bé. La truita s’ha girat quan el Ferran ha fet una primera jugada passiva que ha regalat la iniciativa al rival. I la truita ha quedat totalment feta i socarrimada quan el Ferran ha comès una errada conceptual que li ha costat un peó i l’entrada de les peces del rival. Ha seguit buscant sortir-se de la situació, però les amenaces del rival eren cada cop més fortes, i amb poc més de 2 minuts al rellotge, ha decidit abandonar.

Variant terroniana

No ha trigat gaire més temps en acabar el David. Avui tenia un rival "complicadet", i jugava amb negres. El fet és que el David no quedat gens malament en l’obertura, una obertura italiana que se la coneix perfectament. El David ha estat lluitant per la iniciativa, però el seu rival de seguida ha deixat el David en peons doblats en el flanc de dama, i ha decidit focalitzat el seu atac sobre les debilitats. El David ha estat jugant "a remolc", massa centrat en evitar el joc del rival enlloc de buscar les alternatives que la partida li podia oferir, i quan ha buscat contra joc ja era una mica massa tard, i a més el rival ha tapat tots els diferents punts d'entrada. El David ha anat pensant i pensant, buscant algun pla alternatiu per mantenir iniciativa i lluitar, i poc a poc se li han anat consumits els minuts. Veient que les opcions eren clarament inútils, i la manca de temps i ha acabat abandonant.

El Jensen també ha acabat aviat. El seu rival li ha jugat una siciliana amb la versió de l’hiperaccelerat. El Jensen ha quedat bé a l’obertura, però el contrari també. El Jensen ha anat buscant les oportunitats, i en un moment donat ha pres riscos, sacrificant una torre amb el convenciment que la dama entraria per fer mat en h7, però no havia vist  que el rival mantenia la situació, i ha abandonat.

Revisió amb delegat. I l'Oriol sempre prest a ajudar

I avui l’Esther ha estat l’última en acabar, però no per mèrits propis. Tot el contrari, l’Esther ha tornar a jugar ràpid i sense pensar, i al final això s’acaba pagant. S’enfrontava a un noi de Girona que ja havia jugat contra el Ferran. L’Esther portava 15 jugades apuntades a la planilla i li quedaven 1h i 33 minuts per jugar, i anava passejant-se per la sala amb la seva amiga Judith, tot rient, hi hi ha ha.... En aquell moment ella m’ha vingut i m’ha dit que s’estava posant nerviosa perquè el seu rival estava pensant massa i no jugava, i jo he fet una cosa que segurament no m’estava permesa de fer com a delegat, però que m’ha sortit de l’ànima: dir-li que no estava jugant un torneig de ràpides. A l’Esther me l’estimo moltíssim, i em fa molta ràbia que jugui al toc. El cas és que el seu rival s’ha quedat apurat de temps fins per sota del minut, però ha trobat una bona jugada amb una entrega de torre, que l’Esther ha fet bé de no acceptar. Però el rei ha quedat totalment descobert. L’Esther ha quedat amb una certa superioritat, però amb el rei “en pilotes”, sense peons al davant, i tallat al raó per la torre del rival. En aquell moment s’ha confiat, pensant que el rival jugant sense temps acabaria equivocant-se, però la que s’ha descuidat ha estat ella, deixant-se fer una escac i mat inesperat. Ha acabat amb molta ràbia a dins, i hem anat a la sala d’anàlisi a veure algunes jugades.

En resum, la tarda ha esta funesta, i l’única que ha salvat els mobles ha estat la Laia amb les seves taules. I el Rafa i jo ens hem salvat d’un bon encostipat evitant la piscina nocturna, ha ha ha

Demà darrera jornada. Afegeixo més fotos 

Així s'iniciava el dia

Excursió a l'espigó

El mar intranquil...

It's a long way to the top if you wanna Rock'n'roll...

Comentant la gran victòria de l'Alba

Partida de llaminadures

Anàlisi partida Jensen

...aviam,... com hem arribat fins aquí?

Atenció: premi a qui adivini qui és l'Alba i qui la Laia...

Si a casa es portessin sempre tan bé com aquí...

El profe i les deixebles

Els tres mosqueters: tots per un i un per tots

Pensant ....

El Jordi controla

Família Terron atent a l'anàlisi