Club d'Escacs Cornellà

Bueno ya esta liquidada la 4a. Ronda, y la semana que viene empieza la triste noticia, "ya nos quedan menos rondas por jugar, que las disputadas". Empieza la tristeza de la llegada del fin de la Lliga, jajaja, espero que podamos tener alegrías y se cumplan los objetivos: Principales, la permanencia de los 4 primeros equipos, y si es posible que un 3a. subiera, VEREMOS.

Esta semana, como veis en los resultados, el A ganó a nuestros amigos y vecinos de Sant Feliu, iban líderes, así que no esta mal. Nuestros amigos, son muy duros, así que es una meritoria victoria.

Y el B, al fin ganó, ya lo merecíamos a nuestro entender, pero no había llegado todavía. Para la permanencia aún debemos de seguir luchando, no va a ser fácil, pero para conseguirla es así, ganando. Y podemos conseguirlo.

El C, lo tenía complicado con nuestros vecinos de Cornellà, del Peón Doblado, un equipo muy fuerte que este año se han reforzado muy bien, par conseguir el ascenso a Preferente. Y de momento lo están consiguiendoi, siguen líderes. Los nuestros aguantaron lo que les dejaron, jajaja.

El D, viajo aquí al lado, Sant Boi, y perdió. El Sant Boi es aspirante a subir de categoría. Nosotros con la permanencia nos conformamos, y no esta muy lejos, espero, jajaja

Los equipos de 3a esta semana han sufrido cambios, por que hemos tenido varias bajas de última hora, y se han resentido todos los equipos.
Y quien mas lo sufre son los equipos de 3a.

El E, perdió en casa con claridad por 0 a 4, encima de las bajas, nos fallaron dos, y el equipo con solo 2 jugadores no pudo hacer mas.

Y el F, también perdió, 3 a 1.
La Ruta 36 esta semana quedó desmantelada, jajaja, esperemos que en la próxima puedan estar al 100 por 100.

Aquí os dejo la crónica de Albert Puig, tan buena como siempre.

Un saludo
Francisco X. Solera

JAKE D - CORNELLÀ F, 3 a 1

La 4a jornada ja preveia dues absències a la Ruta 36, però la resta de baixes inesperades del club han fet d’aquesta ruta una diàspora: el Juan Antonio a Sant Boi amb el D, i jo a l’equip F a Hospitalet. Ara bé, la resta han participat amb els missatges d’ànim des del Prepirineu Aragonès i el Vaticà. Almenys, durant més magre ho tenia a la meva partida, me’n recordava d’ells.

Anava ben acompanyat a Hospitalet: l’Hugo, el nou campió sub-12 del Baix Llobregat, el seu pare i el meu fill Oriol, que en principi no havia de jugar. De fet, anàvem a presentar una vacant.

Pas previ pel club a deixar la carpeta del D al Juan Antonio. Ens desitgem sort i cap al metro. En arribar l’Hugo esclata d’alegria en veure l’Oriol. No només serien quatre i no tres, sinó que jugaria també un dels seus amics. M’encanta veure la gran comunió que hi ha entre tots els nanos del club, tinguin l’edat que tinguin. Desprès jugaran millor o pitjor, però quan acaben la partida, es tenen els uns als altres, en la victòria i en la derrota. I el dia abans ho havíem viscut al campionat d’edats.

Arriben Club Jake. Un bon local que respira escacs pels quatre cantons. No havia vist tanta bibliografia d’escacs junta en ma vida, ni tan sols a la Llibreria Catalan a Barcelona. La sala gran reservada per un dels equips de primera, que jugava contra el Tres Peons. Ens tocava jugar a la sala de la finestra, ben lluminosa però freda. Realment freda. Allà havia de jugar un altre equip del Jake de tercera, però el seu rival de Santpedor no es va presentar, i això va fer que la sala encara semblés més freda.

Vam iniciar les partides. Al Francisco el seu rival li sortia de dama i esdevenia una partida tancada; el meu fill Oriol optava per una defensa amb fianchetto, i l’Hugo s’enfrontava a una Caro-Kahn. El meu rival optava per una defensa francesa, com el de la setmana passada. Tot just va enrocar, la idea del sacrifici de peça em va començar a ballar pel cap, i després d’uns moments de vacil·lar la meva intuïció em va portar a sacrificar un alfil; el problema és que en el moment de fer-ho la partida ja era diferent i el meu càlcul va ser desencertat. El meu rival va estar molta estona pensant, moment que vaig aprofitar per mirar les partides dels nanos i caminar una mica, i treure’m el fred de sobre.

El Francisco tenia una partida igualada. L’Hugo tenia la partida complicada; el pobre nano no tenia experiència en aquesta defensa i va quedar força restringit i sense poder enrocar; el rival li va doblar torres i l’escac i mat va ser inevitable. Perdíem el primer punt.

L’Oriol tenia una partida boja al damunt, de les que li agraden. El rival tenia les dues torres, però l’Oriol tenia les quatre peces molt actives..

El meu rival juga, i em poso en la partida; ràpidament veig que havia pecat d’excés d’optimisme, però ara no tenia volta enrere, i seguia tractant d’imposar la meva iniciativa. El rival torna a pensar estona, i veig que la partida de l’Oriol ha enfollit del tot; el seu rival ha mogut innecessàriament el rei i el meu fill l’està fustigant; sé que el meu fill no es rendeix i confio que la capacitat de l’Oriol de combinar alfils i cavall jugarà a favor seu. Em centro en la meva partida, que se m’ha complicat. El meu rival ha pres la iniciativa, i torno a pensar. Opto per seguir complicant la partida. En aquell moment, em giro i veig que el rival de l’Oriol ha coronat un peó; segueix lluitant per aconseguir un ofegament, però la partida està perduda. En poc temps, perdem el segon punt. 0 a 2. 

Veig la partida del Francisco i segueix igualada. La meva complicada. Avui serà difícil, però sé que el Francisco és molt sòlid i la traurà endavant, i el record del Ladis i l’Adrian m’inspiren. Em llenço a un atac desesperat, i dona els seus fruits. Recupero la peça que quedava, tot i que amb el canvi de peces, guanyo una columna oberta però quedo amb un peó de desavantatge, dues torres i alfils de diferent color. El rival mobilitza la seva torre, i li paro un parany, en el que cau, on regalo un peó a canvi que li quedi una torre immobilitzada. Mentrestant, els nanos ja fa estona que han acabat les seves partides, juguen a la seva manera en un tauler separat, però ... no hi ha forma que guardin silenci, ..ha ha ha ..., Molts "Shhht" i "voleu callar"..., ha ha ha... .

Al costat, el Francisco acorda taules. El matx ja està perdut, i només queda la meva partida. El meu rival avança els seus perillosos peons centrals, però mobilitzo amb encert les peces, i recupero el peó. El meu rival canvia les torres confiant erròniament amb el seu peó passat, però menysté la força del meu alfil i dels meus peons. Finalment acordem taules.

Resultat 3 a 1

M’assabento que el Juan Antonio, company de la Ruta 36, també ha fet taules. No hem perdut, però els nostres equips han caigut. Llàstima; no tenim motius per estar contents. Ara toca pensar en la setmana vinent, i confiar que la reunificació de la Ruta 36 ens torni les bones sensacions, juguem en l’equip que juguem.

Albert Puig