dijous, 18 d’abril de 2019

5a jornada Final Edats Vilaseca 2019


5ª JORNADA CAMPIONAT D’EDATS VILASECA 2019, 17/04/19, RONDES 7ª i 8ª

Després d’una agraïda jornada de descans amb partit nocturn del Barça de Messi inclòs, tornàvem a una sessió doble, de matí i tarda. Al dia li ha costat tant sortir com a nosaltres llevar-nos. A primera hora del matí el nivell d’humitat a l’ambient era molt elevat, i la rosada emmarava de llàgrimes tota la gespa, les plantes i els cotxes estacionats al carrer, talment com si hagués plogut. I aquesta merda d'humitat no permet que s'assequi la roba. El mar estava mogudet, i en el cel els rastres de fum de diversos avions havien dibuixat la forma d'un curiós paral·lelepípede. Malgrat la llevantada i la humitat relativa de l'ambient, no semblava que anés a amenaçar amb pluja.
Al matí només jugaven cinc, perquè com el nombre de participants al grup del sub-10 era senar, a la Laia li havia tocat un bye i ja havia aconseguit un punt de regal.
L'Alba amb el 'profe' Oriol i el delegat
Començaré per l’Alba. Jo no sé si ha estat la presència de l’Èlia, la seva germaneta petita, o si ha estat la presència del seus padrins de Reus, però el cert és que avui l’Alba ha jugat la seva millor partida de tot el campionat. Normalment em passejo per les dues sales, mirant bocins de totes les partides, però avui he fet una excepció i m’he quedat gairebé tota l’estona mirant la partida de l’Alba. I m’ha omplert de satisfacció veure el nivell de joc d’avui. És cert que ha comés errades, como comenten tots els grans jugadors, però també ha vist molt bé algunes combinacions de peces extraordinàries, i per mi ha estat un privilegi viure-ho en primera persona. Malgrat les amenaces del rival, l’Alba no s’ha arronsat, i ha fet primer un doble guanyant la qualitat, després ha capturat una peça amb un escac al rei, ha fet servir la dama perquè el rei del rival anés ballant fins al centre del tauler, i en aquell moment ha fet jugar el seu cavall per restringir encara més al rei rival. L’adversari ha tractar de buscar contra joc, però l’Alba ha seguit amb la 5º marxa posada, i ha capturat la dama contrària, i ha acabat forçant el canvi de torres, la darrera peça del rival, i ha anat movent la torre i la dama fins aconseguir l’escac i mat. Sensacional partida, i es posava amb 3 punts en el torneig.
L'Esther no vol fotos
La següent en acabar ha estat l’Esther. Avui s’ha enfrontat a una defensa escandinava, i ha jugat bé l’obertura. A l'Esther no li agrada gaire complicar-se la vida i opta sempre per obrir les posicions i buscar temes tàctics. El que ha fet és anar simplificant les peces petites, després de lo qual havia quedat en una bona posició, millor que la del seu rival al meu parer, però força igualada i amb molta partida per disputar-se. La dama estava centralitzada, i els seus peons mñes avançats, encara que no era fàcil buscar un pla d'atac. i així que el seu rival li ha proposat taules, ella les ha acceptat de bona gana.

El suport de l'Oriol
Després, el següent en acabar ha estat el Jensen, que ha fet una partida extraordinària. Com de costum, ha jugat molt tranquil i se'l veia que se sentia molt a gust, jugant una obertura espanyola que tant li agrada. El nostre campió ha anat col·locant mica en mica les seves peces, i les ha situat damunt del tauler molt millor que el rival. No obstant, algunes imprecisions havien tornat a deixar la partida igualada, fins que en una desafortunada jugada del rival, el Jensen ha menjat al pas obrint la posició. Ha meditat clarament com havia de pressionar, i ha començat per situar la torre a la columna oberta, que a més tallava el pas al rei rival. Posteriorment, ha arribat l'hora que sonés Tchaikovsky, i els dos cavall del Jensen han actuat com a ballarins de ballet interpretant la dansa del llac dels cignes. Primer un dels cavall ja havia restringit la situació, però el que el Jensen no esperava era que el rival tornés a equivocar-se, i permetés executar-lo amb un escac i mat de cavall. Ha valgut molt la pena veure aquesta partida.

Flipant amb el Mustang
El següent en acabar ha estat el David. Ha disputat una molt bona partida. Ha aconseguit el domini del centre i ha anat situant les seves peces amb paciència, fins que en el moment oportú ha tirat d’un cop tàctic per a imposar-se. La combinació que ha pensat era correcta, però ha fallat en l’execució final. En aquell moment, ha deixat de pensar, ha jugat al toc seguint el pla que ell mateix havia ideat i , ... ha acabat perdent, deixant-se entrar una torre a primera fila en escac i mat. Quina llàstima que hagi malabarat la bona partida que havia fet.
Mestre i deixeble
I l’últim en acabar ha estat, un cop més, en Ferran. Ha començat jugant el seu “sistemilla” de costum, però la cosa ha derivat en una partida molt diferent a les habituals. Aquest matí hem tornat a tenir el Ferran tàctic, aquell perillós Ferran valent i arriscat, per no dir inconscient, però que sap treure’s conills del barret. En un moment de la partida ha iniciat un atac francament innecessari ple flanc de dama, deixant massa debilitats, però el fet és que no li ha sortit malament perquè el rival no ha estat molt afortunat. En una combinació ha fet un atac guanyant peça, a costa de deixar el seu flanc de dama fet un nyap. Afortunadament, el rival d’aquest matí no ha estat encertat: ha buscat fer caure en un parany al Ferran, i el que s’ha ficat de peus a la galleda ha estat ell; el Ferran ha respost amb un atac doble que guanyava una altre peça. El seu rival ha abandonat en aquell moment. El Ferran es posa ja amb 3,5 punts.
En resum, durant el matí hem acabat amb 4,5 punt de 6 possibles, tot un èxit.
Quanta guarrada que mengen...
Hem anat a dinar aviat, i val a dir que en el menjador ens hem trobat amb l'agradable sorpresa de la visita del Carles Grau. Els plans de preparació s’estaven veient alterats, perquè una de les partides del sub16 s’estava allargant més de lo habitual, i han trigat molta estona en posar els emparellaments de la tarda. Un cop sabuts, tots han pujat a l’habitació del Jordi a treure plans per a les partides. Als tres nois, que estaven ben classificats, els hi ha tocat tres autèntics ossos: al Ferran un noi del Gramenet que té 2146 d’elo català, al Jensen un noi del Sabadell amb 2044 d’elo català i al David un noi de Llinars amb 1950 d’elo català. Un cop acabades les sessions, i per animar l’ambient, Rafa Terron i Albert Puig s’han compromès davant la Notaria Jordi Parayre a tirar-se a la piscina en cas que guanyessin els tres, i el mateix notari Parayre que feia de testimoni s’ha compromès a ser ell el qui ens faria l’empenta, ha ha ha, ...
El fet és que si al matí hem acabat tots eufòrics com si sentíssim el Ride de les Walkyries de Wagner, hem acabat la tarda amb la sensació d’estar sentint el Rèquiem de Mozart.  

La partida de caramels de les bessones
La primera en acabar ha estat l’Alba. La seva partida ha estat una bogeria, en el que un atacava i l’altra responia amb un altre atac. De fet, l’Alba ha aconseguit quedar en superioritat, però el seu rival d’avui sabia jugar, i li ha fet una combinació de mat amb torre i cavall que la Laia no ha vist. Llàstima
La segona en acabat ha estat, lògicament, la seva germana Laia. S’enfrontava a una nena amb la que s’han fet amigues. La Laia ha jugat ordenadament, fins que en un moment de la partida ha fet una jugada il·legal. La partida ha continuat, i la veritat no puc dir com ha anat al final, perquè m’ha enganxat portant a l’Alba cap al seu mestre Oriol per revisar la partida. Quan estava arribant, veig que les dues nenes s’havien aixecat i han sortit parlant. Les dues ens han dit que les taules les han acordat, però la Laia m’ha reconegut que les ha demanat l’altra noia. Sigui com sigui, la Laia ha tret mig puntet.
El següent en acabar ha estat el Ferran. I això que el Ferran s’ha quedat gairebé sense temps en el rellotge. Però el rival era molt difícil i jugava amb negres. Val a dir que ha sortit força bé de l’obertura. Les seves peces havien quedat bé. La truita s’ha girat quan el Ferran ha fet una primera jugada passiva que ha regalat la iniciativa al rival. I la truita ha quedat totalment feta i socarrimada quan el Ferran ha comès una errada conceptual que li ha costat un peó i l’entrada de les peces del rival. Ha seguit buscant sortir-se de la situació, però les amenaces del rival eren cada cop més fortes, i amb poc més de 2 minuts al rellotge, ha decidit abandonar.

Variant terroniana
No ha trigat gaire més temps en acabar el David. Avui tenia un rival "complicadet", i jugava amb negres. El fet és que el David no quedat gens malament en l’obertura, una obertura italiana que se la coneix perfectament. El David ha estat lluitant per la iniciativa, però el seu rival de seguida ha deixat el David en peons doblats en el flanc de dama, i ha decidit focalitzat el seu atac sobre les debilitats. El David ha estat jugant "a remolc", massa centrat en evitar el joc del rival enlloc de buscar les alternatives que la partida li podia oferir, i quan ha buscat contra joc ja era una mica massa tard, i a més el rival ha tapat tots els diferents punts d'entrada. El David ha anat pensant i pensant, buscant algun pla alternatiu per mantenir iniciativa i lluitar, i poc a poc se li han anat consumits els minuts. Veient que les opcions eren clarament inútils, i la manca de temps i ha acabat abandonant.

El Jensen també ha acabat aviat. El seu rival li ha jugat una siciliana amb la versió de l’hiperaccelerat. El Jensen ha quedat bé a l’obertura, però el contrari també. El Jensen ha anat buscant les oportunitats, i en un moment donat ha pres riscos, sacrificant una torre amb el convenciment que la dama entraria per fer mat en h7, però no havia vist  que el rival mantenia la situació, i ha abandonat.
Revisió amb delegat. I l'Oriol sempre prest a ajudar
I avui l’Esther ha estat l’última en acabar, però no per mèrits propis. Tot el contrari, l’Esther ha tornar a jugar ràpid i sense pensar, i al final això s’acaba pagant. S’enfrontava a un noi de Girona que ja havia jugat contra el Ferran. L’Esther portava 15 jugades apuntades a la planilla i li quedaven 1h i 33 minuts per jugar, i anava passejant-se per la sala amb la seva amiga Judith, tot rient, hi hi ha ha.... En aquell moment ella m’ha vingut i m’ha dit que s’estava posant nerviosa perquè el seu rival estava pensant massa i no jugava, i jo he fet una cosa que segurament no m’estava permesa de fer com a delegat, però que m’ha sortit de l’ànima: dir-li que no estava jugant un torneig de ràpides. A l’Esther me l’estimo moltíssim, i em fa molta ràbia que jugui al toc. El cas és que el seu rival s’ha quedat apurat de temps fins per sota del minut, però ha trobat una bona jugada amb una entrega de torre, que l’Esther ha fet bé de no acceptar. Però el rei ha quedat totalment descobert. L’Esther ha quedat amb una certa superioritat, però amb el rei “en pilotes”, sense peons al davant, i tallat al raó per la torre del rival. En aquell moment s’ha confiat, pensant que el rival jugant sense temps acabaria equivocant-se, però la que s’ha descuidat ha estat ella, deixant-se fer una escac i mat inesperat. Ha acabat amb molta ràbia a dins, i hem anat a la sala d’anàlisi a veure algunes jugades.
En resum, la tarda ha esta funesta, i l’única que ha salvat els mobles ha estat la Laia amb les seves taules. I el Rafa i jo ens hem salvat d’un bon encostipat evitant la piscina nocturna, ha ha ha
Demà darrera jornada. Afegeixo més fotos 
Així s'iniciava el dia
Excursió a l'espigó
El mar intranquil...
It's a long way to the top if you wanna Rock'n'roll...
Comentant la gran victòria de l'Alba
Partida de llaminadures

Anàlisi partida Jensen

...aviam,... com hem arribat fins aquí?

Atenció: premi a qui adivini qui és l'Alba i qui la Laia...
Si a casa es portessin sempre tan bé com aquí...

El profe i les deixebles

Els tres mosqueters: tots per un i un per tots

Pensant ....

El Jordi controla

Família Terron atent a l'anàlisi


Cap comentari:

Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera