dimecres, 1 de maig de 2019

1a jornada Copa Social Josep Boada


CRÒNICA 1a JORNADA COPA SOCIAL ACTIU JOSEP BOADA, 29/04/19
El Temple no s’atura. Un cop acabades la lliga i les fases finals del campionat d’edats, tornem a les nostres competicions socials, com la majoria dels clubs. Dissabte vam celebrar el nostre tradicional torneig per a la canalla del Nicolás, i avui dilluns celebrem la 2a edició del nostre torneig social de Copa, curiosament la mateixa setmana en que la FCE organitzarà a Vilobí d’Onyar la fase final del torneig de Copa de Catalunya per equips, en que el nostre club hi tornarà a ser present.
Aquest any celebrem la 2a edició del torneig de Copa Josep Boada, i abans de començar la crònica, faré un petit exercici d’història, recordant la persona que dona lloc a aquest torneig. En Josep Boada va ser un dels impulsors de la creació del Club d’Escacs de Cornellà; s’estimava moltíssim el joc dels escacs i l’any 1955 ell mateix va patrocinar la celebració al Patronat del primer Torneig José Boada (en aquella època feixista no estava permès fer servir Josep, i esperem que aquella etapa de negror no torni, veient el tarannà i el comportament d’alguns partits polítics actuals). Aquell home desitjava que en el futur pogués continuar celebrant-se el torneig, i l’any passat, en record i homenatge, nosaltres vam decidir batejar el primer torneig de Copa amb el seu nom.
Enguany, però, hem introduït algunes modificacions per fer molt més atractiu el torneig. Teníem com a objectiu arribar a un mínim de 32 participants, justament el nombre de participants inscrits. La competició consistia en agrupar els 32 jugadors en 8 grups de quatre jugadors cadascun. Els jugadors de cada grup jugarien entre ells una lligueta amb sis partides. Els dos primers classificats de cada grup passen a la fase eliminatòria, i els dos no classificats passen a disputar un torneig de tipus suís, mantenint els punts sumats a la 1 fase.
La definició dels grups es va fer per sorteig. Ordenats els jugadors pel coeficient d’elo ràpid, es van dividir en quatre bombos, i una mà innocent havia d’anar seleccionant els jugadors. Com les més innocent de les mans, les del Ferran, estaven ocupades sostenint l’entrepà de llom del seu sopar, la mà innocent escollida va ser la del Juan Carlos. Ell no disputava el torneig, però com sempre, estava allà disposat a ajudar a que tot sortís com una seda.
Dels 32 participants diré que 18 són del Club d’Escacs de Cornellà, 5 del Club d’Escacs de Sant Feliu, 3 del Sant Boi, 2 del Sant Joan Despí, 1 del Pallejà, un del Barberà, un de l’Esplugues l’Avenç i un del Congrés. També diré que tenim un sub-16, dos veterans, i que els trenta tres restants formem part d’aquella gran massa de nens compresos entre els 18 i els 60 anys. I desafortunadament, aquest any no hi tenim cap noia.
Passant a comentar el tema esportiu, la primera jornada ja va donar més d’una sorpresa, encara que jo diria “sorpresa relativa”, perquè en una partida a 15+5 pots passar de tot, i perquè hi ha més d’un jugador que té un “gap” poc explicable entre el seu elo normal i el seu elo ràpid.
En el grup A, van guanyar els favorits. El David va guanyar les dues partides al Cesar, i el Sergio va malbaratar el que podia haver estat una crònica excel·lent en derrotar-me les dues partides també, ha ha ha ... I això que vaig intentar subornar-lo, però de seguida va reclamar el VAR , ha ha ha ...
El grup B va ser el grup de les sorpreses. En teoria els favorits eren el Javier i el Francisco, però davant tenien dos jugadors amb un elo molt inferior al seu nivell de joc. En Xavi és un jugador de primer nivell, i es va imposat clarament, i el Mario és un xaval jove amb un nivell de joc ascendent, i va treure dues taules, l'última partida amb el Francisco, van estar analitzant llargament amb presència d’almenys 12 persones.
En el grup C també hi va haver sorpreses. El Rafa s’enfrontava a la seva bèstia negra de tota la vida, el David, i després de 30 o més anys, per fi va aconseguir treure-li unes taules. La celebració del Rafa va ser tan espontània, que m’és d’un li va recordar que hi havia altres partides en joc, ha ha ha, ... A l’altra partida l’Antonio s’enfrontava al Ferran, i el Rafa ja li havia advertit: “Moyano, yo apuesto por el niño”. Jo no sé com va anar la cosa, però en poc temps ja havia guanyat. L’Antonio em va dir: “quan m’he volgut adonar ja tenia tres peons de menys”, ha ha ha, ...Aquests nens pugen fort. A la segona partida, l’Antonio va anar sense contemplacions amb la seva orangutan.  
En el grup D, van guanyar els favorits. El Jordi B. no va tenir opcions davant del Matias, i el David també es va imposar davant del Jordi F., no sense dificultat, segons em va comentar.
En el grup E, l’Antoni va aconseguir treure-li unes taules al Miquel, i el Salva es va imposar a l’Eliecer, però amb dificultats. De fet va ser la darrera partida en acabar; tot semblava anar cap a unes taules, però el Salva va treure una bona combinació aconseguir una peça, sense gaire temps de rellotge. Li van proposar taules, però el Salva està acostumat a jugar sense temps, i amb peça de més no estava disposat a claudicar. I de fet va aprofitar una incorrecció del rival per forçar la captura de la 2a peça i es va imposar.
En el grup F, el Ricard es va imposar clarament al Pau, i el segon matx va ser més disputat. Tant el Josep com el Xavier són jugadors experimentats, i tot i que el primer partia com a favorit, el fet que acabessin empatats no em va sorprendre gens, coneixent com conec de fa anys al Xavier. Per cert, ahir vaig comprovar que es llegeix les cròniques, perquè em va comentar un desafortunada foto que em van fer en el darrer campionat d’edats infantil, ha ha ha ...
En el grup G, l’Albert no va tenir opcions davant d’un experimentat i eficaç Jordi, i la sorpresa la va donar en Ladis, treient unes taules de molt de mèrit davant l’Artur. A l’altra partida ha fet un “ladis”, ha ha ha ... Mentre acabaven la resta de partides, ell i jo en vam jugar una, i em va guanyar clarament. Està fort.
I finalment amb grup H, no hi va haver cap sorpresa. El Bosco es va imposar amb claretat al Joaquim, i el Josep Mª també es va imposar a l’Andreu.
Bé, això és tot. La setmana que ve serà la 2ª jornada d’aquesta lligueta prèvia, i servirà per definir les opcions de tots.
Salut i escacs
Albert Puig

Cap comentari:

Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera