dilluns, 6 de maig de 2019

EL CORNELLÀ F SOTS-CAMPIÓ DE COPA DE CATALUNYA DE 3ª


EL CORNELLÀ F SOTS-CAMPIÓ DE COPA DE CATALUNYA DE 3ª CATEGORIA
VILOBÍ D’ONYAR, 05/05/19

L’equip del Cornellà F, composat per un equip mixt de nens i adults, dona la campanada de sorpresa i aconsegueix el sots-campionat de la Tercera categoria.
Començo la crònica per donar les gràcies a la Federació Catalana d’Escacs per haver pensat en nosaltres, l’equip de Tercera Provincial de Cornellà, per estar present en la final de Copa per equips de cada categoria.
Vam entrar “de rebot” a la competició, per la renúncia de tres dels equips classificats, però això no resta gens de mèrit. A la darrera fase prèvia disputada a Barcelona, el nostre equip de 3ª, representat per nens i un adult ho va fer molt bé i a punt va estar de classificar-se per mèrits propis. I aquest any el nostre equip de 3ª provincial a la Lliga ha tornat a pujar de categoria per segon any consecutiu. Potser per això la Federació va pensar en nosaltres com a dignes substituts, i el sots-campionat així ho demostra.
Val a dir, però, que ni en els somnis més humits de tots els que ens vam desplaçar a Vilobí passava pel cap l’opció de lluitar per les primeres places. Ens vam plantejar la jornada com una bona manera de passar un diumenge en família, en un paratge extraordinàriament maco, i fent allò que tant ens agrada: jugar a escacs.
Perquè des del moment en que la Federació ens ho va comunicar, vam estar d’acord que els primers que es mereixien ser a Vilobí eren precisament la canalla. Els pares estàvem disposats a acompanyar-los, però el nostre crack Francisco Solera ens va dir que hi podíem participar i vam muntar un equip mixt de nens i adults. El “plat principal” del menú la formaven el futur del nostre club: el David, el Ferran, el Jensen i l’Oriol (ordenats per ordre alfabètic, perquè tots quatre són igual de campions). Ens ha faltat l’Hugo, que finalment ha desistit de jugar, però sí ho ha fet el seu pare , el Francisco. La “guarnició” l’hem formada el Rafa, el Ladis i jo. De fet, la presència del Ladis ha estat proposada per l’Oriol i aprovada i exigida per la resta dels nanos, que tenien clar que si es feia un equip de nens, en Ladis hi havia de ser perquè era el més nen de tots, ha ha ha ...
Teníem una competició amb 36 partides a jugar. Sentia com si hagués de viure una reedició en petit format de la Ruta 36, ha ha ha ...
Diumenge, 8h del matí,  Pl/Baudili Cortada: coordenades espai-temps on s’han trobat les nostres ànimes.
Destinació de la flota estel·lar: Mas Bes, situat a Salitja, poble pertanyent al municipi de Vilobí d’Onyar, a la comarca de La Selva.
Diari de bord:
Després d’un plaent viatge aproximadament d'1 hora i 20 minuts hem arribat a la bonica localitat gironina de Vilobí.
Mas Bes és una granja agropecuària, principalment dedicada a l’activitat lletera, i que en els darrers anys ha complementat la seva activitat oferint Visites guiades, una agrobotiga, activitats de Turisme Rural, exposicions, i posant a disposició diverses sales de lloguer per a celebracions diverses. Precisament en aquestes sales és on el Club d’Escacs de Vilobí d’Onyar celebra sempre el seu Torneig Internacional, i on enguany ha decidit portar a terme la celebració de la final per equips d’escacs d’enguany. Tot un encert. Ha estat un dels llocs més encantadors on he tingut la sort de jugar a escacs.
Hem arribat amb prou temps, mes a menys a un quart de deu, i el paisatge era idíl·lic per passar un diumenge familiar. El Mas destacava sota un cel blau eixut de núvols, enmig d’un mar de prats amb diferents tonalitats de verds escampats per tota la plana el final de la qual els nostres ulls no arribaven a divisar.
Enmig de la penetrant olor al pinso fermentat que alimenta les vaques, hem començat a veure cares conegudes, i a saludar diversos amics d’altres clubs. Després d’una petita introspecció visual de localització del terreny, hem entrat a la sala de joc per acreditar els equips el més aviat possible. La sala de joc era uns construcció de fusta perfectament equipada que donava cabuda a tots els equips de les diferents categories, i rodejava exteriorment per un munt de taules i cadires de fusta del mateix color que la sala de joc, on hem pogut establir el camp l’equip logístic de suport, format per les mares, l’Alan i la Marta, ha ha ha.
Un cop acreditats, hem anat a fer la cua per al cafè i l’esmorzar. I l’entrepà de fuet que m’han ofert ja semblava un bon presagi de com aniria el dia: dels millors entrepans que he menjat darrerament, amb un pa de xapata extraordinari. No sabia com acabaria el dia, però de moment començava bé, ha ha ha ... I en Ladis advertint-nos: "durante un tiempo, no vayáis al lavabo interior del Mas, que he hecho mi primera descarga", ha ha ha ...
La primera ronda ens tocava el Mataró C un dels equips més forts del grup segons la inspecció visual que havia fer el Rafa en els dies previs. Val a dir que el quadre d’enfrontaments que havia dissenyat no havia tingut en compte en cap moment cap dels rivals, sinó que l’havia preparat tenint en compte que els nens havien de jugar tots 5 partides i els adults 4, i procurant que tots juguessin un nombre equilibrat de partides amb blanques i negres. Quan el Rafa em va passar l’estudi que havia fet dels rivals i em va preguntar si podíem alterar l’ordre dels equips o la composició, la veritat és que la primera pregunta que em va venir al cap va ser: algú es pensa que els nanos no estan capacitats per guanyar als grans? Vaig proposar mantenir l’ordre, amb un petit canvi d’equilibri de colors.
El cert és que el primer rival va ser el més dur de tots. El Mataró presentava un “equipàs”, amb una colla de nanos que juguen de manera extraordinària. El primer en caure ha estat el Ferran. Li han sorprès amb una obertura, l’atac Trompowsky, que li havien jugat mai, i ha quedat malament d’inici; una errada posterior li ha costat una peça i ja no ha pogut aixecar el cap. Ha sortit decebut, però amb ganes d’aprendre a jugar l’atac Trompowsky com a complement al sistemilla, ha ha ha ...  El següent en caure ha estat el David. Ha jugat una bona partida, aguantant amb un rival clarament superior, però en el mig joc no ha quedat bé, i poc a poc el rival s’ha anat imposant. El Rafa també ha caigut, amb un rival que ha aconseguit entrar-li amb un poderós cavall que li ha fet molt de mal. L’únic que ha salvat els mobles ha estat l’Oriol, i ho ha fet de manera brillant. Ha pagat la pena tot el dia per veure només aquesta partida. Ha sorprès al rival amb la seva obertura, i ha guanyat espai per situar els seus dos cavalls al mig del tauler, restringint totalment les peces del rival. El rival s’ha vist tan apurat que ha arribat a oferir la qualitat per obrir espais, però l’Oriol no s’ha precipitat i ha preferit guanyar un peó a canviar el seu poderós cavall per una merda de torre que no jugava. Amb el joc totalment restringit, ha intentat obrir més espais, i aleshores és quan l’Oriol sí que ha fet una gran combinació guanyant peça, i la qualitat posterior, alhora que substituïa un cavall per un altre al mig del tauler, les seves peces grans han començat a jugar i al final el rival, aclaparat, ha acabat rendint-se. Gran victòria contra un rival molt fort. Però l’equip perdia el matx per 3 a 1.
En la 2ª ronda ens hem enfrontat al Mollerussa D, un equip format per nens, més petits que els nostres. Arribava el moment del debut del Francisco i el Jensen, i seguien jugant l’Oriol i el David. El primer en guanyar ha estat el David, que de manera molt ràpida ha aconseguit entrar fins a la cuina. Després ha estat el torn del Jensen, que ha aconseguit una bona victòria. El nano que jugava contra el Francisco ha jugat molt bé, però el Francisco ha imposat la seva experiència. I l’últim ha estat l’Oriol, en el 2n tauler, que s’ho ha pres amb calma per acabar donar un escac i mat final amb rei i torre. L’equip aconseguia guanyar 4 a 0.
La 3ª ronda ens ha tocava un altre dels equips teòricament forts, el Banyoles C. Era el moment de la meva estrena i la del Ladis, en els llocs 1 i 2 del tauler, i ens acompanyaven el Ferran i el Jensen. L’equip del Banyoles ha canviat l’ordre dels jugadors, i ha posat el seu nº 1, un nano que juga de fàbula, en el tauler nº 4 contra el Jensen, però la resta de l’equip també era molt fort. El primer en acabar ha estat el Ferran, que ha perdut. No sé com ha anat, perquè no l’he pogut veure. El següent en acabar he estat jo, aconseguint una primera victòria. El rival m’ha jugat una defensa moderna, obertura que conec bé, però de manera sorprenent ha entrat en el canvi del peó central, i aleshores m’ha cedit la iniciativa. He fet una combinació tàctica amb mala llet, i el rival s’ha equivocat i ha caigut en el parany, aconseguint una peça neta. I com ell mateix havia obert la partida, els meus alfils han estat uns autèntics estilets que tallaven el rei com a espases perfectament esmolades. En un fruit de desesperació ha comés una nova imprecisió i amb el meu cavall he aconseguit la qualitat i el rival ha abandonat abans que les meves torres entressin. Almenys, no marxava buit cap a casa. Matx equilibrat. El Ladis no ha pogut començar amb victòria. Tenia la partida força bé, però s’ha equivocat, i ha acabar caient. I finalment el Jensen ha aconseguit taules de molt de mèrit contra un rival duríssim, que havia derrotat al Jordi Parayre en la ronda anterior. I llàstima, perquè la tenia molt bé, amb avantatge, però el cert és que el rival estava tota l’estona atacant. Bones taules. L’equip, però, perdia el matx, 2,5 a 1,5.
En 4ª ronda ens hem enfrontat al Tarragona E, un rival més fort del que semblava, composat per nanos joves sub-16 i sub-18. El primer en acabar ha estat l’Oriol, que aconseguia la seva tercera victòria del dia, també en una gran partida. El Ladis també ha aconseguit una bona victòria, de manera que com a mínim el matx no el perdíem. Les altres partides estaven de cara; el Rafa tenia avantatge material, i el Ferran avantatge posicional i amb el rival nerviós després d’haver comés una jugada il·legal. El Rafa s’ha equivocat i el rival li ha capturat una torre neta, i a partir d’aquell moment, amb el seu rei obert, ha acabat caient. La darrera partida era la del Ferran, que havia anat fent canvis quedant amb un cavall molt superior a l’alfil del seu rival, un noi conegut contra el que ja s’havien trobat a Vilaseca. Al final han acabat acordant taules i aconseguint el mig punt que donava el matx. L’equip guanyava 2,5 a 1,5.  

En Rafa pendent dels nanos i jo del Jordi
En la 5ª ronda i darrera del matí ens tocava l’enfrontament més desitjat: els Peons de Tossa, amb la presència del Jordi Parayre, l’entrenador i preparador dels nostres nanos. A l’equip, amb la presència de dos d’ells, el David en el tauler 3, i el Jensen en el tauler 4. I directament contra el Jordi un servidor, ha ha ha ... De fet, li hauria tocat enfrontar-se a ell al Francisco Duro, però per equilibrar blanques i negres em vaig canviar per ell. I la partida va ser preciosa. Estava tan concentrat, que no sé ni com van anar les altres partides ni qui va acabar primer. Només vaig saber que havia guanyat el Francisco Duro, al meu costat, que va ser el primer en guanyar. I quan vaig acabar vaig saber que el David i el Jensen també havien guanyat. La meva partida va ser una obertura espanyola. La partida estava força igualada, però en un intent d’obrir la columna g per la torre, vaig donar-li el temps necessari per guanyar-me la iniciativa i ja no la va deixar. Em va anar collant amb els seus cavall fins aconseguir la qualitat. Tenia avantatge, però em vaig defensar com un lleó, i tots dos estàvem jugant una cursa contra el rellotge, perquè estàvem sense temps. Fins i tot vaig buscar les meves opcions amb un cop tàctic de torre que va sorprendre al Jordi, però que no tenia continuïtat, i ell va acabar forçant un canvi de qualitat per entrar un peó guanyant la partida, justament amb el moment que em va sonar una alarma que tinc al mòbil que m’avisa de la pastilla que havia de prendre. Buff! Ni me’n vaig recordar de la punyetera alarma! Sort que al final no em va fer perdre la partida. Bona partida, contra un rival extraordinari. I el mes important: l’equip havia guanyat 3 a 1. Anàvem a dinar amb el cap ben alt, havent guanyat 3 partides.  
La següent partida començava a les 16h de la tarda, i la veritat és que el temps per dinar era molt justet. Vam dinar en un lloc ideal: en unes taules de fustes cobertes al costat del propi Mas. Al matí s’havia començat amb una mica d’endarreriment, i vam acabar més tard de dos quarts de tres, i la majoria dels jugadors s’havien de desplaçar perquè havien reservat taules en els restaurants acordats amb la Federació.
Nosaltres, en canvi, havíem decidit portar el dinar de casa, i la veritat és que no podíem haver trobat millor indret per fer un pícnic, en un entorn bucòlic, i un dia primaveral esplèndid, amb sol radiant però amb una temperatura de fred suau que fins i tot et demana posar-te una jaqueta. Al costat, a més teníem la botiga i l’accés a la cafeteria, mentre els nens invertien el seu temps ociós a jugar a futbol o fer “la mona” en els gronxadors i el parc infantil. I també al costat de la sala de joc, sense haver de córrer per arribar a temps a la partida.
Sense comentaris
Però a més, fins a aquell moment cap membre de la part adulta de l'equip s'havia percatat d'un petit detall estratègic, que havia quedat totalment dissimulat, però que m’ha fet guanyar l’admiració del Francisco, el Rafa i el Ladis: en el disseny dels emparellaments havia fet expressament que la primera ronda de la tarda la disputessin només els nens. D'aquesta manera, els adults tindríem tot el temps del temps del món per fer una migdiada com Déu mana, almenys fins a les 17h, aproximadament ha ha ha ... O per vagarejar pels voltants del Mas; o, sobretot, per acabar de paladejar a gust, acompanyant els cafés, tallats i cafés amb llet,  les extraordinàries coques de “dulce de leche” amb xocolata i de “dulce de leche” amb xocolata i ametlles que havia preparat la Sandra Brun, i que us asseguro que han estat les autèntiques triomfadores de la jornada, ha ha ha ...

Concentrats, esperant el rival
La 6ª ronda, i primera de la tarda, ens tocava un altre rival a priori complicat, el Peona i Peó F, que sempre presenta equips de nens. Per aquesta raó, havíem decidit que aquesta ronda la juguessin només els nens, però hem hagut de refer els plans, perquè el David s’ha indisposat, potser pel fet de córrer després de dinar amb tota la solana. El fet és que vam decidir que el Ladis substituís al David en el segon tauler. I els nanos del Peona i Peó ho han posat complicat. Les partides no han començat bé, amb mala posició del Ladis i l’Oriol, i la del Ferran massa desigual. En Jensen era l’única que semblava igualada. Sorprenentment, i com més malament estava l’Oriol, el seu rival s’equivoca, i l’Oriol li clava un escac i mat “in your face”. Primera aparició de la verge dels escacs a favor de Cornellà, ha ha ha ... El següent el acabar era el Ferran, que jugava de primer tauler, i que ha sabut portar molt bé la partida al seu costat i s’ha acabat imposant. Victòria de molt de mèrit contra un rival complicat. La següent partida en acabar ha estat la del Jensen. Ha jugat un final de peons de manera extraordinària, i més tenint en compte que el rival ha tractat fins a darrera hora de buscar les pessigolles. Amb poc temps, ha sabut jugar serenament per forçar el zugzwang, i fer escac i mat. El darrer en acabar ha estat el Ladis, que s’ha defensat fins al final contra un nano que juga molt i molt bé, i que ja em va guanyar l’any passat, però contra el que no ha pogut fer res. L’equip s’imposava 3 a 1 contra un rival molt fort.   
No es veu, però Caissa és al meu costat
En la 7ª ronda ens tocava el Canet B, i recuperàvem al David en el tercer tauler, i ens incorporàvem el Rafa i jo en en 1r i 2n, i el Jensen en el 4rt. No puc dir com han anat acabant les partides perquè he estat centrat en la meva. He vist que el David estava jugant molt bé, i que el Rafa havia guanyat. Però no tenia ni idea fins que no he acabat. Sembla que el Jensen havia perdut i que el David havia guanyat. Quedava la meva partida, i me l’havia complicat moltíssim a costa de tenir una amenaça de mat. En un moment de desesperació, he “regalat” la torre (no es podia menjar perquè jo feia escac i mat), en un moviment que ha sorprès al meu rival, que ha trigat molt de temps en reaccionar. Ho ha fet bé, però m’ha donat el temps de portar una nova torre i d’avançar desesperadament un peó amb l’objectiu de “seguir tocant els gloriosos”, perquè la partida la tenia totalment perduda. Ha anat fent escac, i jo seguia defensant-me, i suposo que amb la pressió del rellotge ha jugat passivament, i aleshores he entrat amb un peó fent escac al rei, i a l jugada posterior, li he fet l’escac i mat, aturada de rellotge i extensió de mà saludant el rival en gairebé 4 dècimes de segon, ... 2ª aparició de la verge dels escacs de la tarda, ha ha ha ... El meu punt extraordinari servia per guanyar el matx 3 a 1. La veritat és que acabés com acabés, ja ens podíem per donar per satisfets amb el paper que havíem fet.
En la 8ª ronda ens tocava l’Olot G, i hem fet un canvi, posant al David en el tercer lloc substituint al Ladis i ajustant el moviment de la 6ª ronda. El rival era un equip de nens, a priori i sobre el paper havia de ser assequible. Però d’assequible res de res. Els nens de l’Olot han jugat molt i molt bé. Per cert, mentre es jugava aquesta ronda, vaig dir al Ladis que a la taula de divisió d'honor hi havia un noi sub-16 que ja tenia més de 2300 d'elo jugant contra el Diaz Camallonga, i se n'hi va anar a veure'ls; va estar mirant-se'ls durant 10 minuts i quan torna em diu: -deuen ser molt bons, perquè no entenc res del que estan jugant-, ha ha ha ... En fi, en el nostre matx, el primer en acabar ha estat el Ferran. S’ha complicat la partida i ha quedat en clar desavantatge. El rival ha anat collant al Ferran amb les seves columnes obertes, i el Ferran ha intentat un atac a la desesperada amb un cavall “torracollons”; la posició no oferia gaires esperances, però ... Bingo! El seu rival s’equivoca, i el Ferran força un mat inevitable, amb el cavall cobrint la via de sortida del rei rival. 3ª aparició de la verge dels escacs a favor de Cornellà, ha ha ha ... I el següent en acabar ha estat l’Oriol, que aconseguia la seva 5ª victòria, molt ben jugada, i completant una jornada excepcional, amb 5/5. Però l’alegria no ha pogut ser complerta. El rival del David ha jugat excepcionalment i el David de seguida ha estès la mà esportivament reconeixent la seva derrota. I el darrer en acabar ha estat el Francisco, que s’ha apurat molt de temps, però el nano de l’Olot i ha jugat molt i molt bé, avançant els seus peons i collant cada cop més, fins que al final ha fet una forquilla, i el Francisco ha claudicat. Acabem el matx amb 2 a 2. Llàstima, perquè malbaratàvem una opció d’or per quedar entre els primers llocs. 
Arribàvem a la darrera jornada en 5ª posició però amb opcions de quedar entre els primers:
1r Mataró, 23 punts
2n La Lira, 22 punts
3r Banyoles 20,5 punts
4rt Peona i Peó, 20 punts
5è Cornellà, 20 punts
6è Tarragona, 17 punts i sense opcions. 

Ens tocava un rival directe, la Lira C, que anava segon, amb un equip de nens que juguen com els àngels, però la resta dels rivals tampoc tenien enfrontaments fàcils: el Mataró (1r) s’enfrontava al Peona i Peó (4rt) i el Banyoles (3r) s’enfrontava el Tarragona (6è). Sí guanyàvem teníem opcions de quedar entre els primers.
La casualitat feia que a la darrera ronda havíem decidit que l’equip estaria composat per tots els adults, amb la intenció que els nens estiguessin ben atents de veure com jugàvem els adults ..., i un bé negre amb potes rosses! Els nens no ens han fet ni puto cas, perquè un cop han acabat, se n’han anat a jugar a futbol, ha ha ha...
El cas és que al 1r tauler estava el Rafa, al 2n el Francisco, al 3r estava jo i al 4rt el Ladis. El matx no començava gaire bé, perquè el Francisco perdia la seva partida. En canvi, el Rafa aconseguia una bona victòria contra un nano amb molt de futur. En Ladis, al meu costat, feia brillar el seu sistemilla. La meva dona em va dir que el Rafa va anar a fora i va dir: -El Ladis está muy bien. Por favor, que no haga un "ladis"-, ha ha ha... I no ho va fer, enduent-se una bona victòria. Tot depenia de mi, i jo tenia la meva partida de cara contra un nano que juga molt i molt bé. Amb una combinació de cavalls vaig aconseguir un peó d’avantatge i poc a poc vaig crear un peó passat i vaig anar collant-lo, fins que al final se li va caure la bandera, tot i que el meu peó coronava i amb els canvis em quedava amb peça de més. Una bona victòria que ens donava un gran triomf, 3 a 1. 

A la darrera jornada, amb la nostra victòria, el Mataró s’assegurava la 1a plaça empatant amb el Peona i Peó, que aconseguia un meritori empat que no li servia per res. I el Banyoles guanyava per la mínima al Tarragona, quedant la classificació final com segueix:
Rk.
Equipo
Punts
Des 2
Des 3
1
Mataro C
25
15
126
2
Cornella F
23
13
101
3
Banyoles C
23
13
99.5
4
La Lira C
23
12
87
5
Peona i Peo F
22
14
118
6
Tarragona E
18.5
7
39.3
7
Olot G
15.5
7
41.5
8
Peons de Tossa
12.5
3
25.5
9
Canet B
10
3
23.5
10
Mollerussa C
7.5
3
16.3
A darrera hora hem aconseguit de manera brillant un sots-campionat que ni nosaltres somniàvem aquest matí a les 8h. Com els va dir el Jordi Parayre als nens a Vilaseca, s’han d’anar poc a poc i els objectius s’han de centrar només en la següent partida i prou. I a cada partida, un nou objectiu. I així és com hem acabat aconseguint culminar una brillant actuació.
Al final, el quadre de victòries ha estat el següent: 
Oriol
5/5 punts
Jensen
3,5/5 punts
David
3/5 punts
Albert
3/4 punts
Ferran
2,5/5 punts
Rafa
2/4 punts
Francisco
2/4 punts
Ladislau
2/4 punts

Val a dir, que l’heroi principal del dia ha estat l’Oriol. El Rafa estava especialment content de l’actuació de l’Oriol, perquè això li demostra que ell té un bon nivell i que només li falta creure-s’ho una mica per treure tot el talent que porta a dins. I de fet, el Rafa demana que se li doni un trofeu al millor jugador de la Copa, així, que Francisco, “estírate”, ha ha ha ... Bromes a banda, és cert que avui l’Oriol ha jugat a bon nivell i que a diferència d’altres cops, avui li ha acompanyat el grau necessari de sort que tots necessitem quan juguem. 

I la resta hem estat tots molt bé, ja que tots hem aconseguit com a mínim el 50% de les partides que hem jugat. En el meu cas, a més em dona una moral que m’havia quedat tocada després de la lliga. Però es clar, era la primera vegada que tenia la samarreta del club mentre jugava, i es clar, no es pot perdre quan tens al costat del cor l’escut del nostre club transmetent-te la màgia del Temple, ha ha ha... 

Les 4 dames
Evidentment, tenim uns altres triomfadors, o millor dit, triomfadores, ha ha ha... Òbviament parlo de “l’equip logístic”, ha ha ha, ... format per la Loli, la Montse i la Marta, la Sandra i l’Alan. La seva paciència incondicional, els seus ànims, les seves oportunes abraçades i el seu constant suport ha fet que les coses poguessin fluir com una seda; a més, mentre jugàvem, han pogut accedir a una visita guiada per la granja i han pogut passejar pels preciosos indrets del voltant i visitar el poble. Tot plegat ha fet que els tretze “aventurers” que formàvem part de la flota estel·lar d’avui haguem pogut viure un dia que ens quedarà gravat en el record per sempre.
També queda agrair el suport incondicional de tots els companys que via whatsapp ens heu transmès el vostre alè de suport, tant els del whatsapp del Club com els de la Millor Escola d’Escacs, als qui avui no hem pogut acompanyar a la jornada matinal del Parc de la Infanta. Agrair també al Nicolás i al Francisco, com no, que hagin fet possible que tinguem l’escola d’escacs que tenim, i que hagin transmès els valors correctes del que ha de ser l’esperit de competició i de companyonia.

A títol de comentari final, aquesta era la meva primera presència en una competició de Copa per equips. Encara que els escacs semblin un joc individual, jo trobo que les competicions per equips són les millors de tota la temporada. No hi ha res com compartir una victòria amb els teus companys, ni cap emoció comparable al veure com un company assoleix una victòria, ni res que et doni més suport en un final que saber que tens els companys al costat transmetent-te la seva força, o consolant-te en el moment adequat. Cap torneig individual, per més competitiu i engrescador que sigui, és comparable amb la sensació de formar part d’un equip. I estic convençut que no hi ha humanament cap equip millor que el que formem tota la comunitat de jugadors i familiars del Club d’Escacs Cornellà.
Salut i escacs,

Albert Puig 

PD: Us deixo unes quantes fotos més:

El Mataró CD, brillant campió


















La truita de patates 😋😋

Les campiones



Mentre ens disputàvem el títol contra La Lira

Pendent de la classificació

Aquest va ser el millor matx de tots, ha ha ha

Coca de "dulce de leche" amb xocolata

Coca de "dulce de leche" amb xocolata i ametlles