TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 25 d’agost de
2019
Mentre el món
sencer estava focalitzant la mirada a la condemnada al fracàs cimera del G-7 de
París, i mentre el món esportiu de casa nostra només parla de la punyetera
jornada de lliga de futbol, a les cotxeres de Sants se celebrava la 3ª ronda
del torneig, i al matí el tradicional i fortíssim campionat de ràpides, en el
qual el club ha estat representat pel Joaquim Peris (que ha acabat amb 4 punts),
el Joan Garcia Guardiola (que ha acabat amb tres punts), i el Jensen i l’Alan
Broadbent (que han acabat amb 2 punts).
Per cert, l’Alan va viure un curiós
exemple de fins on pot arribar el nivell d’ignorància i d’estultícia d’una
persona. El dia abans van anar el Peris i els Broadbent a inscriure’s al
torneig. En Peris i en Jensen ja tenen llicència FIDE, però a l’Alan li havien
de fer una llicència provisional. Quan li van demanar la nacionalitat ell va
respondre que era britànic, i li van demanar un document d’identitat. Quan el
membre de l’organització el va veure li va dir: “Oiga, aquí dice que usted ha nacido en Gibraltar, y por tanto no es
británico; es gibraltareño”. I el va registrar posant com a nacionalitat “Gibraltar”;
de res serveix ni la nacionalitat ni l’adreça que posa en un passaport. Sembla
un acudit, no? Doncs és cert. L’Alan va flipar, però com a bon anglès, va tirar
d’humor britànic: “y desde cuándo
Gibraltar es independiente?”. Total que el día abans vam marxar tots cap a
casa, l’Alan sense saber quina bandera li posarien, i tots plegats descollonant-nos
de riure i preguntant-nos com carai s’ho faran per trobar la bandera de Gibraltar,
ha ha ha ... Finalment, avui ens ha dit que ha acabat jugant amb la senyera
catalana com a bandera. Per cert, en un torneig tan fort com aquest, amb 41
títols de master com a participants, cal felicitar a l’Alan pels seus dos
punts, que tenen molt de mèrit. Aviat l’hem de veure representant al Cornellà a
la lliga, i (com va dir el Rafa) disputant-se amb el Jensen aviam qui arriba
abans a ser el nº 1 del club, ha ha ha ...
Començo
parlant de les visites, perquè no les vull deixar pel final. Avui hem tingut
l’alegria i el plaer de tenir, un cop més, la visita del Sergio, i poder gaudir
de la seva generositat alhora de revisar les partides de tots. I avui m’ha fet molt
il·lusió també la visita del meu company del Ruta, el Ladis, que sempre ens
aporta alegria i bon humor. I la visita més inesperada i la que ha fet més
il·lusió als nanos ha estat la de la família Duro. Jo els feia de vacances,
però el Francisco m’ha dit que ja feia dues setmanes que estava treballant, i
avui que podien, i que l’Hugo ho reclamava, han volgut venir-nos a veure.
L’Hugo ha fet una bona estiradeta, i s’ho ha passat molt bé retrobant-se amb
els companys i amics del club, i en privat m’ha reconegut que li hauria agradat
jugar-lo, ha ha ha ... És un petit crack, i veure’l jugar és una de les meves
debilitats. El dia que ell mateix es cregui lo gran jugador que pot arribar a
ser, arribarà ràpidament a ser el nº 1 del club, i ens fotarà una pallisa a
tots, començant pel seu pare, ha ha ha ...
Part de la representació del Club |
Bé, passarem
a comentar la jornada de la tarda. Començarem pel grup B, en el qual avui hem
tingut la mala sort de veure dos duels fratricides entre companys de club: el
duel que han disputat a l’auditori el Conrad Marzà contra el Josep Salazar, que
ha acabat en taules, i el que han disputat a l’altell l’Emili Albero contra el
Joaquim Peris, que ha guanyat l’Emili.
A l’auditori
també hi jugava el Joan Garcia Guardiola, que estava com una moto després de
guanyar les primeres dues partides. Se sentia tant fort que fins i tot anava
disposat a guanyar el torneig de ràpides, ha ha ha... Bromes a part, ahir no va
tenir el seu dia afortunat i va perdre, contra un rival molt més fort que ell.
Sort a la següent ronda.
A la sala 9 hi
jugaven l’Antonio Moyano i el Xavi Boloix, els dos jugant amb negres. L’Antonio
ha aconseguit unes taules, i suma mig puntet més. En Xavi ha aconseguit una
gran victòria; el Ferran m’ha dit que ha baixat a veure’l, i la combinació que
ha fet per guanyar ha estat espectacular.
No, el Rafa no tenia mal de cap, 😂😂 |
I a la sala 8
hi jugaven el Rafa Terron i en Ricard Quemadas. El Rafa avui ha anat a jugar
força tocat, després d’haver-se passat bona nit sense dormir i en una banyera d’aigua
calenta per culpa d’un còlic nefrític. Qui no l’ha patit no sap realment el que
és el dolor. Anava a jugar absolutament sedat, i amb poca esma. El rival li ha
jugat una obertura que no coneixia gens, una obertura Larsen, i la partida ha
acabat esdevenint una posició totalment tancada i avorrida, a la qual han
acabat acordant unes taules. En Ricard Quemadas tampoc ha tingut el seu dia,
perquè diu que ha perdut en 14 o 15 jugades.
Anem al grup
C. Avui tots els nanos i l’Angel Almagro han jugat a la mateixa sala, la sala 23 de l'edifici annex, mentre a mi em tornava a tocar jugar un cop més a l’auditori principal. L’Angel Almagro jugava amb blanques, i la seva rival era una nena sub-8 de
Granollers, i pel que m'han dit, perquè ja no l'he tornat a veure, l’ha derrotada amb força rapidesa.Aconsegueix, per fi, una victòria i ja es posar amb un punt i mig,
El Ferran,
curiosament, li tocava jugar contra el germà de la nena que ha jugat contra l’Angel,
i en aquesta ocasió, no ha estat tan ràpid. El Ferran jugava amb negres, i ha
jugat amb molta tranquil·litat. En el moment que ha aconseguit un petit
avantatge d’un peó, ha anat explotant-lo fins assolir un avantatge posicional
clar, i s’ha acabat imposant amb molta solvència.
Avui l’Oriol
no ha tingut el seu dia. Jugava amb negres contra un nano molt prometedor del
Mollet, que va quedar entre els primers llocs del passat campionat d’edats de Catalunya.
L’Oriol s’està prenent molt seriosament el torneig, entrenant-se i preparant
les partides, i anava amb la lliçó ben apresa per jugar contra un sistema
Londres, però quan el rival ha vist que l’Oriol entrava en una defensa índia de
rei, ha sortit del Londres i ho ha acabat reconvertint cap aquest sistema amb
una mena d’atac iugoslau. L’Oriol ha comés una imprecisió fent un moviment
passiu, i quan jugues una india de rei no pots permetre’t jugar passivament
perquè el blanc de seguida se’t llança a la jugular. I això és el que ha
passat. Una jugada passiva, i el blanc ha estat donant a cada jugada un cop
rere l’altre fins que ha acabat aconseguit un avantatge decisiu. L’Oriol s’ha
vist obligat a canviar la dama. La partida la tenia perduda, però ha seguit
aguantant i lluitant fins al final, com sempre, però aquest cop no ha tingut
cap fortuna. Llàstima.
El Jensen
jugava amb blanques contra un rival experimentat, que li ha jugat una defensa
escandinava. En Jensen m’ha comentat que l’obertura s’ha jugat seguint escrupolosament
la teoria, fins que ell expressament ha fet una jugada que a ell personalment
li agrada més que la línia que marca la teoria. No obstant, la partida s’ha
mantingut igualada, i en un moment de la partida el Jensen li ha ofert taules.
El rival ni se l’ha mirat, ha estat pensant i sense dir res ha fet el seu
moviment i ha pitjat el rellotge. I després de fer-ho, i segons la Sandra amb
un cert to de condescència, li ha dit al Jensen que si volia li acceptava les
taules. El Jensen, que estava una mica molest, li ha respost que el seu temps
per acceptar les taules havia acabat en el moment que havia fet el moviment i
pitjat el rellotge, i que si volia taules li havia de demanar ell, i el Jensen
les ha rebutjat. Han continuat jugant, i el Jensen s’ha acabat imposant amb un
joc molt precís en el final.
El David jugava
amb negres contra un rival experimentat també, i ha fet una partida excel·lent.
La partida ha estat una bogeria amb una obertura escocesa en la qual s’han produït
els canvis de peons i peces al centre, i el rival de seguida ha comés una greu
errada, i el David ha aprofitat per fotre-li la dama als morros i fent ballar
el rei contrari cap al centre del tauler. Ha tingut la possibilitat de rematar
amb una combinació de mat preciosa amb c5 al mig del tauler, però no l’ha
vista. De totes maneres, ja tenia un bon avantatge material, i ha seguit l’estratègia
d’anar canviant les peces majors per imposar-se al final. Una molt bona
partida.
Rei al centre, amb 2 collons |
Resum final de
la jornada: 8 punts de 15 possibles pels de Cornellà, igualant el resultat de
la 2a ronda.
Veurem demà, us deixo amb algunes fotos més
Albert Puig
El C.E.Cornellà monopolitzant mitja sala d'anàlisi 😀 |
Tres autèntics cracks transmeten coneixement als joves |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada