dimecres, 28 d’agost de 2019

Crònica Torneig Internacional de Sants 2019, 5a ronda


TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 27 d’agost de 2019

Avui ha Barcelona ha estat plovent, i en diverses zones han tingut alguna que altra tamborinada, però res a veure amb la gota freda que ahir va patir la meitat sud de la península ibèrica, amb destrosses considerables especialment a València i a Madrid. No obstant, el que s’endú la palma de protagonista del dia ha estat el gerent de Magrudis, l’empresa que ha produït la carn infectada amb listeriosi, que està causant tants infectats i alguna que altra mort: No només és incapaç de recordar quan van tenir las darrera inspecció sanitària, ni s’avergonyeix de totes les irregularitats detectades, sinó que amb un aire de suficiència ha deixat perles com aquesta: “No entiendo el maremágnum que se ha producido (.../...) No debe ser tan evidente cuando los veterinarios de la Junta no localizan el brote. (.../...) Cada día convivimos con bacterias, y no podemos verlas porque son muy pequeñas”. Amb dos collons, sí senyor, ..., es mereix el premi de “carallot del dia”.

En fi, nosaltres al que toca, que és parlar del Torneig de Sants. Avui al matí hem tingut dues alegries:
1) El Rafa Terron ens ha dit que havia expulsat tres pedres per l’orina, que totes juntes eren com un cigró. Encara nota dolors, al ronyó, però almenys les que tenia al conducte ha sortit. Tot i així, ahir es va retirar i no té cap intenció de repensar-s’ho.
2) el Francisco ens ha transmès el missatge del Cesar Varela, que li ha dit que estava millor, que ens desitja molts ànims a tots els que juguem el torneig, i que segueixi fent les cròniques, que així se n’assabenta del que passa al torneig. Aquest missatge d’ànim m’ha empès a dir abans de començar la partida “Ave Cesar Varela, morituri et salutant”, , davant la cara de circumstàncies de la meva rival, que deuria pensar en aquell moment que estava perjudicat per alguna substància tòxica, ha ha ha ...

Avui ha quedat ben justificat el fet de quedar aviat, perquè tot just arribats a l’estació ja hem escoltat per megafonia que avisaven de problemes i retards de serveis de més de 15 minuts. I és que en aquest país cauen quatre gotes i tot s’espatlla. Bé, de totes maneres hem arribat en temps d’anar a fer el cafetonet de rigor. Allà he pogut gaudir dels trucs de màgia de la petita Marta, ha ha ha... Aquestes estones prèvies de desplaçament i cafè són les millors del torneig, ha ha ha ...

Val a dir que avui ens han vingut a donar suport i ajuda dos companys: el Valentín Marques i el Jordi Parayre, que aquest matí ha baicat de Tossa per anar a gaudir dels seus deixebles, ha ha ha,  a més d’analitzar les seves partides.

Un cop més, els amos de la sala d'anàlisi 😂😂😂

En Joaquim analitzant amb el Valentin
Anem a la part competitiva. Avui ha estat el dia de les taules. En el grup B, avui jugaven a l’edifici annex el Ricard Quemadas el Joaquin Peris i el Joan Garcia Guardiola. En Ricard avui ha tornat a perdre i llastimosament encara no ha pogut estrenar-se en el torneig. Avui el Joaquim li tocava jugar amb negres, i s’ha enfrontat un altre cop contra un nano jove, però a diferència d’ahir, avui ha estat més afortunat que ahir i ha aconseguit unes meritòries taules, i per l’expressió somrient de la seva cara, ha sortit prou satisfet de la partida. Finalment, en Joan Garcia Guardiola avui ha demostrat que segueix en bona forma i s’ha emportat una bona victòria.

A l’auditori principal hi teníem el Conrad Marzà, que jugava amb blanques i s’enfrontava contra l’Anaïs Garcia, una noia de 16 anys del Peona i Peó que es troba entre les millors jugadores de Catalunya de la seva categoria, i que li ha posar les coses molt difícils. Finalment han acabat amb taules.

I a l’altell hi jugaven la resta dels companys del club. La primera en acabar ha estat la de l’Emili Albero que s’enfrontava amb blanques contra un vell conegut i amic seu de molts anys del Comtal, i la partida ha acabat en taules. També ha fet taules en Xavi Boloix, que jugava amb negres contra el veterà Santiago Bonay del Gavà, un rival molt fort. En Josep Salazar avui ha perdut; m’ha dit que ha jugat contra un rival de la Lira al que coneix molt bé i que avui l’ha sorprès amb un moviment: quedava amb una posició favorable, però ell ha optat per capturar una peça que no es podia capturar i aleshores ha quedat amb desavantatge material. I el darrer en acabar ha estat l’Antoni Moyano, que jugava amb blanques contra la Julia Pinyol una nena sub-14 del peona i Peó, que anys enrere va ser la campiona de Catalunya de la seva edat. Quan hem marxat encara jugava, en una posició d’igualtat, i finalment han acabat en taules. El Moyano ens ha dit que s’ha defensat molt bé, i que li ha agradat molt com ha jugat la noia.

Deixeu-me fer un incís per felicitar l’actitud de l’Antonio i del Conrad envers les seves rivals d’avui, perquè encara que aquesta hauria de ser la tònica general, sabem que hi ha gent gran que fa tot el contrari: no suporta que un nen els guanyi, i els tracten amb desdeny, i els nostres nanos ja han viscut aquestes actituds en alguna ocasió.   

Pel que fa al grup C, el primer en acabar ha estat l’Angel Almagro, que avui jugava amb negres contra el nano sub-14 que va fer taules amb el David el dia anterior. El fet és que la partida ha acabat molt ràpid, com gairebé totes les que ha jugat fins ara, però en aquesta ocasió perquè el seu rival ha comés una errada greu, i l’Angel li ha capturat la dama fent una forquilla. El nano ha sortit ràpidament plorant i fent un cop de porta de ràbia. Segurament no està bé i se li ha d’ensenyar a gestionar aquests moments, però jo entenc aquestes actituds en nanos joves, en formació, i de fet, prefereixo que un dels nostres plori de ràbia que no pas que mostri indiferència.

El següent que ha acabat la seva partida ha estat el Ferran, que avui s’enfrontava amb negres contra una nena sub-10 que li ha posat les coses molt difícils. En Ferran no s’ha sentit còmode en cap moment, tot i que la partida ha estat molt oberta i molt tàctica, d’aquelles que l agraden. He vist només l’anàlisi de les posicions finals que estava mirant amb en Jordi Parayre. La veritat és que s’havia arribat a una posició complexa, i ha estat el Ferran que ha demanat les taules perquè no se sentia a gust, i la seva rival li ha acceptat. No obstant, en la fase d’anàlisi hem pogut veure que el Ferran hauria pogut tenir les seves opcions de guanyar, perquè a més la posició de les seves peces semblava superior, tot i tenir peces clavades. El Jordi els ha dit que els nanos joves no haurien de tenir tanta por de perdre punts i no demanar taules, perquè si vol aprendre a jugar finals, els han d’aprendre jugant i analitzant-los després, encara que els perdin. Justament el que li vaig dir als meus fills dues rondes abans en referència a la meva partida.

David, que avui jugava amb negres contra un rival del Tres Peons. El seu rival ha sortit de dama, però veient que el David iniciava un esquema de índia de rei, ho ha acabat reconvertint en una defensa moderna. Malgrat alguna imprecisió, el David ha jugat molt millor que el seu rival a l’obertura, i ha quedat millor. Ha intentat diversos plans per entrar al rei rival, però ha estat una mica massiu quan el tenia en dominat, i ha deixat que el rival entrés en la partida col·locant bé les seves peces. Finalment ha comés una greu errada que li ha costat una peça neta, que li ha costat la partida. Ha perdut, però ha jugat força bé.

El que tenia les coses més complicades avui era el Jensen, que s’enfrontava amb blanques contra un rival molt experimentat del Barcelona. El Jensen havia estat mirant diverses partides d’ell, i havia pogut veure que sempre repetia els mateixos esquemes, i s’ha decidit per primera vegada a sortir amb 1.d4, obertura de dama, perquè va veure que el rival sempre responia amb una Englund i pensava que quedaria superior. I així ha estat. Ha jugat molt bé, i aprofitant que el riva no ha estat gens hàbil avui,  ha agafat la iniciativa que no ha deixat en cap moment, aconseguint ràpidament un avantatge d’un peó. No li ha importat canviar les peces grosses, i ha arribat a un final clarament superior, on a més el seu alfil “abanicava” el cavall del rival, mentre el seu rei avançava endavant. Ha deixat al rival en zugzwang, i ha acabat derrontant-los. Gran victòria.

I el darrer en acabar he estat jo, que jugava amb blanques contra una dona experimentada del Catalunya, i que m’ha jugat una Caro-Kahn. Jo he optat per la mateixa línia que vaig jugar contra el David, però la posició de la partida ha quedat molt tancada. He tractat d’entrar, però s’ha defensat molt bé, i ha anat proposant els canvis de peces, fins que hem arribat a un final amb dames per set peons, on jo tenia la columna oberta dominada, i m’ha demanat taules. Jo m’he he estat pensant molta estona, i com no he vist cap pla per poder progressar, he acabant acceptant-les. Després hem estat mirant la posició amb el Jordi Parayre, que em deia que podria haver forçat a seguir i a tractar de canviar les dames, però no veia com el meu rei podia arribar a la posició per donar suport al meu peó passat. Em dono per satisfet amb el mig punt.

Balanç total han estat 6 ½ punts de 13 possibles.

Hem arribat a l’equador de la competició, i s’encara la fase decisiva. Esperem arribar en línia ascendent. Us deixo mes fotos a sota

Albert Puig

Poc abans de començar
Moment en que arribo a la sala d'anàlisi








Tots per un i un per tots

Fent "train-stop" per tornar a casa
 
I s'ha aturat!!

Cap comentari:

Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera