diumenge, 25 d’agost del 2019

Crònica Torneig Internacional de Sants 2019, 2a ronda


TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 24 d’agost de 2019

Foto de Paola: part de la representació del Club d'Escacs Cornell

Arribem a la 2ª ronda del torneig, contextualitzada a nivell mundial en el marc d’un enduriment de la guerra comercial entre el règim mal anomenat comunista de la Xina (en realitat el capitalisme d’estat més salvatge que ni tan sols Marx va arribar a imaginar) i els Estats Units representants per l’ignorant de Trump, i que acabarem pagant tots en el planeta, en particular les classes més humils, com de costum. A casa nostra, es nota que és estiu i no hi ha notícies, perquè dia sí i dia també, la premsa escrita i audiovisual no para de parlar del serial Neymar, un autèntica impresentable amb el  cervell de mosquit que vol tornar a engalipar a la culerada, i que molt en temo que així serà, ja que hom sap que aquells que “venen tant del sud o del nord”, juntament amb els rucs, són els única que ensopeguen sempre amb la mateixa pedra.

Avui, com ahir, les famílies Puig-Terron-Broadbent vam quedar amb prou temps per evitar sorpreses amb el tren, però avui la Renfe ha funcionat correctament i hem arribat molt aviat, aprofitant per anar a fer un cafè, i entrant amb prou temps per veure la ubicació de tots nosaltres, i xerrar amb jugadors d’altres clubs amb els que acostumes a coincidir i construeixes una bons llaços d’amistat. Almenys, aquesta és la manera en que entenc que ha de ser aquest món dels escacs. També hem aprofitat que hi havia revistes de Peon de Rey gratuïtes a disposició de la gent, i hem agafat un exemplar, i hem estat de sort, perquè m’han dit que han volat de seguida. I és que en aquest país la segona paraula que atreu més a la gent és “gratis” (la primera, òbviament és sexe, però d’aquest tema millor no en parlem). Aprofito per agrair a la Sandra que m’hagi guardat la revista mentre jugava; no em feia gaire gràcia tenir la revista al costat mentre jugava, no fos que l’àrbitre pogués interpretar que estava consultant material bibliogràfic, ha ha ha...

Avui els nanos estaven jugant pràcticament tots junts a la sala 23 de l’edifici annex, així com l’Almagro. A mi em tornava a tocar jugar a l’auditori principal, en el tauler nº 10. Pel que fa als companys del B, repartits per multitud de sales com de costum: A l’auditori, i retransmès per internet, en el tauler nº 2, teníem l’Antonio Moyano, i en el tauler nº 18 estava el Conrad Marzà. A l’altell hi tornaven a jugar el Xavi Boloix, l’Emili Albero, el Joan Garcia Guardiola i el Josep Salazar, aquest últim amb un bon conegut nostre com el Carles Grau. A la sala 9 de l’edifici annex hi jugava el Rafa Terron, i a la sala 8 jugaven el Joaquim Peris i el Ricard Quemadas.

Foto FCE amb el Joan i el Josep
Avui no puc comentar cap partida de cap company, perquè he estat concentrat en la meva, i quan he acabat pràcticament tots havien acabat. Avui començaré pels del B, i deixaré lo millor (els nanos) pel final, ha ha ha ...
El Moyano tornava a jugar amb blanques al 2n tauler contra un rival al que recordava del Torneig de Sant Martí, on havia fet taules amb el Jordi Parayre. Avui no ha tingut sort i ha perdut. El Marzà jugava amb negres i ha tret unes taules. A l’altell, en Joan Garcia Guardiola ha tornat a demostrar que està “on fire” i ha aconseguit la seva segona victòria consecutiva. El Josep i l’Emili han aconseguit taules, mentre el Xavi Boloix ha perdut la seva partida. No li ha anat millor al Rafa; jugava contra un noi sub-14 amb molt de talent, i ha comès una errada en fer una jugada il·legal. No ha vist que estava en escac i ha mogut la dama. No ha perdut per la il·legal, però com havia tocat la dama, l’havia de moure per necessitat i perdre-la, i ha abandonat en aquell moment. Ha sortit força tocat, perquè havia fet una bona partida.
Finalment, el Ricard Quemadas ha perdut i el Joaquim Peris ha guanyat, estrenant-se amb un punt.

I ara toca parlar dels nanos, que avui han guanyat tots quatre, i que han sortit exigint almenys que hi hagi un berenar ràpides pel seu ple, ha ha ha ..., de fet es conformen amb una “xocolataambxurros-ràpides”, ha ha ha ...

El primer en acabar ha estat l’Oriol, que jugava amb blanques i ha acabat la partida fent un escac i mat en 19 moviments. He mirat la partida, i no és que hagi fet una bona partida, perquè ha comés algunes “cagadetes”, però ha jugat de manera molt agressiva i el rival encara ha comés més errades que ell, errades que l’Oriol ha aprofitar per rematar-lo de manera inapel·lable. S’estrena amb un punt, i això li servirà per treure’s els nervis de sobre, ja que estava una mica cohibit amb el seu primer torneig internacional. Demà segur que jugarà més tranquil, com de costum.

Crec que el segon en acabar ha estat el Jensen, que jugava contra un vell conegut meu del Sitges, al qual em vaig enfrontar en lliga catalana fa dos anys, ‘any que vam aconseguir pujar el D a primera. L’he saludat abans de començar i li he desitjat sort, ... perquè la necessitaria si volia guanyar al Jensen, ha ha ha, ... és broma. Però el cert és que el Jensen està jugant molt bé i té una gran progressió. Avui jugava amb negres, i m’ha dit que ha jugat la seva resposta preferida davant 1.e4, i el rival ràpidament s’ha sortit de la teoria fent jugades incorrectes, i ha agafat la iniciativa. S’estrena amb un punt.

No sé qui ha estat el següent. El David jugava amb blanques contra un rival de l’ONCE, que no té cap discapacitat visual, més enllà d’algun grau de miopia, però que pertany a l’ONCE perquè el seu fill, l’Albert Morales, sí que té una discapacitat visual plena. Els recordo molt bé, perquè pare i fill van venir a jugar el nostre Torneig Solidari del passat Nadal, i ambdós eren unes persones encantadores. Avui en David ha aconseguit una bona victòria, que li serveix per treure’s el mal sabor de boca de la partida d’ahir.   

Foto FCE. Ferran en acció
El Ferran avui jugava amb blanques i segons m’ha dit, no ha jugat un “sistemilla” sinó un “sistemazo”, ha ha ha, ... Ha jugat molt tranquil. Val a dir que poc abans de començar la partida el Ferran havia penjat un problema de mat de 7 jugades, i es veu que el Francisco Solera s’ha posat en contacte amb ell per donar-li la resposta, i les paraules del Francisco han fet pujar molt l’autoestima del Ferran. I quan el Ferran està segur de sí mateix és com una piconadora que aixafa a tots els rivals que se li posen al davant. M‘ha ensenyat la partida, i avui ha jugat molt bé, i en el moment oportú ha fet el cop tàctic que ha deixat el rival en pilotes. Avui ha aconseguit una bona victòria.

De qui no sé res és de l’Angel Almagro. L’he vist abans de començar i m’ha comentat la partida d’ahir, lamentant-se de tenir-la guanyada i no haver sabut rematar. Avui jugava contra un noi sub-14 del Peona i Peó molt prometedor, i ha perdut.

I finalment acabo per la meva. Jugava al tauler nº 10, un cop més al costat de l’Emili López, l’home dels caramels, que avui jugava contra un nen de 9 anyets de la Paretana, que ha jugat de manera formidable. Pel que fa a la meva, portava les negres, i que ha estat una partida molt disputada i molt bonica. He sortit bé de l’obertura, i he pogut mantenir les meves opcions. De fet, tots dos hem estat lluitant per mantenir la iniciativa i buscant cops tàctics. Me la vull revisar demà amb calma, perquè el nostre company Xavi Hernández m’ha comentat una alternativa que vull analitzar. Després d’un canvi de torres, m’ha proposat taules, i no les he acceptades, perquè pensava que agafaria la iniciativa, com així ha estat. I en un moment donat, el rival ha comés una errada, i he capturat un peó. En aquell moment he jugat confiat, i he proposat un canvi de dames amb l’objectiu de generar un peó aïllat en el flanc de dama, però el rival ha jugat molt fi amb el seu cavall, i poc després he malbaratat el meu avantatge fent un imprudent avançament de peons que li ha permès al meu rival igualar la partida. Ho hem deixat en taules i he sortit amb mal sabor de boca. Què hi farem! Coses dels escacs

Resum final de la jornada han estat 8 punts de 15 possibles pels de Cornellà, que millora el resultats de la 1a ronda.

Finalment, avui vull destacar la visita del Xavi Hernández, i també de l’Ortega, que ahir també va venir a veure’ns i que vaig oblidar citar-lo. En Xavi és un gran company, que sempre està disposat a ajudar amb el seu punt de vista, cosa que és d’agrair.

I avui, aprofitant que havia vingut la dona, ens hem tret el mal sabor de boca donant una volta pels carrers de Sants, que avui iniciava la seva festa major, i m’he oblidat totalment de la partida imbuint-me de l’esperit festiu i de la música de les orquestres que tocaven en les tarimes dels seus engalanats carrers.

Demà més. 

Albert Puig

Entrades populars

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera