dijous, 29 d’agost de 2019

Crònica Torneig Internacional de Sants 2019, 6a ronda


TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 28 d’agost de 2019

Normalment sempre faig una referència a l’actualitat que envolta el torneig de Sants, però per evitar seguir parlant del Barça i del Neymar, i perdoneu el meu egocentrisme, diré que per mi el més important del món era la celebració del meu aniversari, ha ha ha ... Òbviament, avui anava a Sants amb el pap ben inflat d’optimisme, repassant la gran quantitat de missatges de whatsapp de felicitació. 
 


Hem quedat com sempre a l’estació, i ràpidament la petitona Marta se m’ha llençat de fer-me les estirades d’orella de rigor, i de fet era l’única persona a qui havia autoritzat expressament a fer-ho, ha ha ha ... Avui a més anava amb unes ulleres precioses i ens ha dit que volia anat a liar-la parda, ha ha ha,... Avui en el tren no hem tingut cap incidència, i hem arribat aviat, de manera que hem enfilat cap a la pastisseria on fem l’aturada tècnica de concentració prèvia “al combat”. Avui el meus amics Terron/Broadbent m’han sorprès mentre degustava una deliciosa orxata, posant-me un pastisset petit amb tres espelmes i cantant-me l’aniversari feliç. Immillorable manera de preparar una partida

Passem a part esportiva. Avui també hem anat a la taula a demanar els bye per l’Oriol. Per cert, avui no ha jugat el Ricard Quemadas, que ha quedat desaparellat en el grup B i li han atorgat el seu primer punt amb un bye.

En el grup B, un dels primers en acabar ha estat el Joaquim Peris, que avui jugava de nou en l’edifici annex, i la novetat és que en aquesta jornada no li ha tocar un nano, ha ha ha ... S’han enfrontat amb blanques amb un jugador veterà del Tres Peons. No m’ha dit exactament com ha anat la partida, però l’hem vist aparèixer molt aviat per la nostra sala i m’ha dit que avui fet taules, i se’l veia prou satisfet amb el resultat.

Qui també jugava a l’edifici annex era el Josep Salazar, que s’ha enfrontat amb blanques a la Catriona Dartmann, una noia sub-16 del Peona i Peó amb molt de talent, que al campionat de Catalunya d’Edats va estar sempre rondant els primers taulers. Ens ha comentat força alterat que havia tingut un problema amb una fuita d’aigua a casa seva i que ha arribat gairebé una hora tard a jugar. Estava tan trastornat, que fins i tot no ha encertat a jugar la línia que juga habitualment contra la Caro-Kahn, i a més de seguida ha acabat quedant-se sense temps. Ha acabat abandonant.  

Desafortunadament, a l’altell teníem la mala sort de tenir un duel fratricida entre companys del club, amb el Joan Garcia Guardiola enfrontant-se amb blanques contra l’Antonio Moyano. Quan he acabat la meva partida, he anat a treure el nas per veure la seva partida, i la posició era força interessant, amb el Moyano tenint un peó passat d’avantatge, però ben controlat pel rei del Guardiola. No sé com ha anat al final, perquè hem hagut de marxar ràpid perquè havíem quedat per sopar, i després he vist que s’ha acabat imposant el Joan Garcia Guardiola, però no sé si ha estat per problemes de temps, o perquè l’Antonio ha arriscat. Ja ho preguntaré.  

A l’altell també hi ha jugat el Xavi Boloix, que s’ha enfrontat amb blanques al Romero Funieles, de La Lira, el rival que ahir va derrotar al Josep Salazar. Tampoc he vist res d’aquesta partida, perquè al Xavi només l’he vist abans de començar la partida, que anava demanant diners per un tallat, ha ha ha ... Bé, el fet és que el Xavi és un jugador molt fort i està en forma, i hem vist que s’ha acabat imposant, situant-se ja amb 4 punts.

A l’auditori han jugat el Conrad Marzà i l’Emili Albero. He vist a l’Emili Albero, que ha aprofitat per felicitar-me l’aniversari en persona. Avui s’enforntava amb negres amb un rival de La Lira, i m’ha dit que la partida ha acabat en taules, de manera que continua invicte, sense perdre cap partida. De fet, ja és l’únic dels jugadors del Cornellà que encara no ha patit cap derrota.

El final de la partida del Conrad sí que l’he vista. Avui  s’enfrontava amb negres amb el Victor Garcia, un nano sub-16 del Terrassa amb un gran talent, que el recordo perquè es va enfrontar al Ferran a la 2a ronda del Campionat d’edats de Vilaseca, i perquè en la passada lliga va venir a jugar al Temple i va fer taules amb l’Albero. Quan jo he vist la partida, la posició del Conrad era francament dolenta, amb un peó de desavantatge, aïllat, i suportat per una torre. Pocs moviments després, el Conrad acabava abandonant.

Avui en el grup C hem estat separats. A l’auditori principal, hi han jugat l’Angel Almagro i el Jensen Broadbent. A la sala 23 de l’edifici annex hem jugat el David, el Ferran, l’Oriol i jo.  

A l’Angel li ha tocat jugar amb blanques en el tauler 14 contra l’Eduard Serentill, de Badalona, un rival dur i experimentat. No l’he vista ni sé com ha anat, perquè ningú havia vist la partida i nit tan sols sabíem que havia fet, perquè havia marxat sense dir res. Finalment li he preguntat al seu rival, que encara restava per l’auditori mirant partides, i m’ha confirmat que l’Angel avui ha perdut. Llàstima, però no està fent un mal torneig.  

L’Oriol ha estat el primer dels nanos en acabar. Avui ha jugat amb negres contra el rival que es va enfrontar al Ferran en la 4a ronda. I si en les jornades anteriors havia pecat de prudència, en aquesta partida ràpidament s’ha llençat a la jugular de l’adversari, que val a dir que no ha jugat gens bé l’obertura. L’Oriol, seguint els consells del Sergio Santamaria, ha intentat jugar una defensa siciliana, però el rival ho ha evitat jugant malament i cedint la iniciativa, i poc després, l’alfil fianchettat de l’Oriol ha capturat una torre. Aleshores ha jugat com un rellotge, desenvolupant les seves peces de manera que restringissin encara més al rival, i canviant peces a la mínima que podia. Malgrat el desavantatge, el nano rival no s’ha rendit i ha tractat en va de buscar pessigolles, però l’Oriol ha estat molt fi. Quan hem revisat la partida, hem detectat que l’Oriol havia fet un moviment il·legal, però no hauria tingut tampoc trascedència. Però aquestes coses s’han d’evitar, perquè et poden costar la partida. Un cop enrocat, ha forçat el canvi de totes les peces, fins que s’ha quedat amb una torre i el rei al davant, en una situació de mat imparable, i el rival ha abandonat. Gran partida de l’Oriol, que suma un punt al torneig i milers de de grams d’autoconfiança.

El David ha jugat amb blanques contra un jugador veterà del Congrés, i avui no ha tingut el seu dia. El rival li ha jugat una defensa siciliana, variant del drac, i el David no ha sabut jugar-li bé. No s’ha sentit gens còmode i ha sortit de la partida una mica aixafat, per tenir dues derrotes seguides. No s’ha de preocupar de res, que aquestes partides li han de servir per agafar experiència, allò que tenia el seu rival, precisament. Segur que pujarà, ja que és capaç de jugar molt millor.

A mi m’ha tocat jugar amb negres contra una dona de nacionalitat francesa molt simpàtica. Llàstima que el meu francès estava una mica rovellat, i cada cop que intentava establir una conversa em sortien les paraules en anglès. El fet és que la partida ha estat entretinguda i força disputada. Després d’amagar diversos intents d’obertura tant per part d’ell com meva, ha quedat una situació de defensa benoni, en que els dos hem sortit ben parats de l’obertura. He intentat tenir la iniciativa, però en fer-ho he comés dues imprecisions, que no han anat a més per la prudència de la rival. No se sentia còmode, i la impaciència l’ha portat a canviar el seu alfil bo per un cavall, i això m’ha permès agafar la iniciativa. He focalitzat el punt de mira en el flanc de rei, i quan la rival ha allunyat el seu cavall de dama, he trencat pel flanc de dama, obrint un segon flanc. Amb notable perícia, ha portat les peces a la defensa de dama i ha buscat contrajoc, i quan ha estabilitzat la situació ha comés una errada. Crec que ha sobrevalorat l’atac que ella tenia avançant els peons centrals; el fet és que he canviat una torre per dues peces, i he quedat en posició favorable. Tenia les peces lligades i quan ha trencat pel centre he respost amb una jugada en que no sols impedia l’avançament clavant la dama, sinó que amenaçava en capturar un peó central que no es podia defensar. La rival ha canviat de plans, i ha optat per canviar el seu peó central poderós per una merda de peó lateral que jo tenia aïllat a la columna de torre, i no ha vist que guanyava un temps fent escac al seu rei. Poc després ha comès una greu errada, en la qual perdia una torre i ha abandonat. Una partida suada i treballada; no ha estat una partida brillant, però estic satisfet perquè avui he sabut jugar amb la paciència que no vaig tenir en les derrotes anteriors, i he aprofitat el model oportú per donar el cop.

Al Ferran li ha tocat enfrontar-se contra un home de nacionalitat alemana que juga força bé. El Ferran ha jugat amb blanques i s’ha enfrontat per primera vegada a la seva vida a una defensa holandesa. En no conèixer els plans que se’n deriven, ha fet el més sensat que podia fer: pensar detingudament cada jugada i buscant les seves oportunitats per tractar d’aconseguir avantatge. Segurament haurà comès alguna imprecisió, però el cert és que també ha aprofitat el moment oportú per fer una combinació que li ha permès guanyar un peó. El seu rival s’ha encaparrat en buscar un atac de torre i dama sobre l’enroc del Ferran, però el Ferran ho ha tingut en tot moment controlat, pensant detingudament cada moviment, i ha anat expandint-se, i en el moment adequat, ha trencat, i ha obert la posició. El rival no ha fet la seva millor jugada, i el Ferran li ha fet en cop de gràcia amb una combinació, amb jugada intermitja inclosa, que ha acabat amb les opcions del rival. Sensacional combinació, que guanyava peça i acabava forçant el canvi de dames. Amb peça de més tot era bufar i fer ampolles; el rival ha intentat un atac desesperat sense èxit, i com li quedaven tan sols 2 minuts al rellotge ha abandonat. Gran victòria...

Un cop acabades les partides hem anat a veure la partida del Jensen. La fortuna ha fet que avui el Jensen torni a jugar amb blanques, contra el Josep Riera del Tres Peons, un altre rival molt dur i amb molta experiència. Quan hem arribat tenia una posició complicada. A la partida hi havia igualtat de material, però posicionament tenia desavantatge, perquè tenia un peó dèbil i l’adversari estava focalitzant tot el seu ataca sobre la debilitat del Jensen. Finalment, el Jensen ha quedat amb un peó de menys, i amb el canvi de torres han quedat amb un alfil per banda i peons. Poc a poc el rival ha anat maniobrant, fins que finalment el Jensen ha acabat claudicant. Avui ha fet una bona partida, però una sola errada et pot condemnar, i això és el que ha passat. Ànim Jensen, que estàs fent un torneig fantàstic.

En resum, 6,5 punts de 14 possibles pels jugadors del Cornellà. I el que m’ha fet especialment feliç és que per primer cop, la família Puig ha assolit un ple. Demà al matí organitzarem un esmorzar-ràpides per celebrar-ho, ha ha ha ... Bromes a part, no podia tenir millor regal d’aniversari.  

Avui vull agrair la visita del Xavi Hernández, i la que especialment m’ha fet més il·lusió ha estat la del Carles Espinosa, que m’ha dit que s’ha passat expressament per veure’ns i per felicitar-me l’aniversari en persona. M’ha comentat que li hauria agradat jugar el Torneig, però no havia jugat mai un torneig de tantes partides diàries i no sabia li se li faria passat. Jo li he dit que un any ho ha de provar. Per part meva, no tan sols no se’m fa passat sinó que en gaudeixo d’allò més amb les meves partides, les dels nanos i tot el munt d’anècdotes i vivències que em permeten escriure les meves cròniques.

Un cop acabada la jornada, hem anat les famílies Puig/Terron/Broadbent a sopar al Patronat i a celebrar el meu aniversari. Ens hauria agradat combinar-ho amb un torneig de ràpides entre els nens i nosaltres, però no teníem la clau, ni tampoc podíem posar l’alarma. De totes maneres, el sopar ha estat una meravellosa vetllada, i he tingut una darrera sorpresa inesperada, quan la Marta m’ha fet entrega de dos obseguis: d’una postal de felicitació signada per tots, amb motius de Gibraltar, en record del personatge de l’organització que ens ha fet riure tant amb la seva conversa amb l’Alan, ha ha ha, ..., i també m’ha donat un paquet embolicat amb paper de regal, que a dins contenia el llibre “Pensar dentro de la caja”, del gran jugador Jacob Aagard, pensat per a la preparació de grans mestres (ben malaguanyat amb mi, ha ha ha,...). En fi, no podia desitjar una millor manera d’acabar el dia. 

Us deixo alguna foto mes

Albert Puig 

A liar-la parda
Foto de la sala 23. On és en Wally? ha ha ha
Repassant línies abans de la partida
La Marta amb un gos pigall d'un jugador de l'ONCE
Els nanos amb el seu delegat