dimarts, 10 de desembre de 2019

VII OBERT CLUB D'ESCACS CORNELLÀ - MEMORIAL DOCTOR JOSEP VALLVÉ I PIÑOL


Crònica i resum final del Torneig

Un any més, l’acabament de l’estiu ens portava l’obert setmanal que el nostre club organitza els dilluns de tardor, arribant enguany a la setena edició.

I un any més hem tornat a tenir un record de participació, amb 95 inscrits. Realment ens plau l’èxit que té el nostre torneig, ben consolidat, i ens consta que als jugadors els encanta venir a jugar al nostre club. La llàstima és que ara per ara no disposem de més espai per encabir més jugadors. Ja havíem fixat a les bases una limitació de 91 jugadors, i al final hem fet un esforç per incorporar quatre més, però hem hagut de deixar fora d’inscripció tres jugadors, comptant amb el nostre company Sergio, que aquest any ha preferit cedir la seva plaça a un altre jugador i viure aquesta experiència des de l’òptica d’ajudant de l’àrbitre del torneig.

A més, aquest any hem hagut de gestionar un hàndicap imprevist: els problemes derivats de la situació actual del Patronat: la no disponibilitat de les sales habituals, el tancament prematur del bar, la neteja de les sales i els banys, .... No obstant, els efectes d’aquests entrebancs no s’han notat gaire, gràcies a l’esforç de tot l’exèrcit de col·laboradors habituals, així com el respecte inherent que se suposa tenen tots els jugadors d’escacs, que sempre fa que les coses siguin fàcils.

Parlem de números.
Aquest any els 95 jugadors del torneig han representat fins a 40 clubs, essent el més representat, lògicament, el Club d’Escacs de Cornellà amb 24 inscrits, també un rècord.
També ha resultat significativa la presència de fins a 28 participants amb més de 60 anys, fet que ja havíem copsat en edicions anteriors, i que ens va portar a tenir una deferència amb ells, donant premis també als millors veterans.
Una part no tan positiva és que només hi havia dues jugadores, i aquest és un hàndicap que tots els tornejos han de tractar de superar, encara que no és fàcil, i menys entremig de setmana. Val a dir que en les edicions anteriors sempre hi havia hagut un premi per a la millor jugadora femenina, però enguany vam decidir suprimir-lo, perquè pensàvem que els escacs és una disciplina esportiva en que homes i dones competeixen en igualtat de condicions, i que en pro d’eliminar tot tipus de barreres discriminatòries, no era bo seguir reproduint un premi que mantenia l’estereotip discriminatori per raons de sexe. En tot cas, i en la nostra voluntat de mantenir la igualtat entre homes i dones, ens plantegem l’augment de la participació femenina com a repte a superar per edicions futures.
El hàndicap més difícil de superar, no obstant és el que fa a menors de 18 anys, ja que començar a les 19:30 sabent que l’endemà hi ha escola o institut acaba sent una important barrera a la inscripció, i tot i això enguany hem tingut tres jovenets, que segurament acabaran sent grans mestres. Temps al temps.
Finalment, aquest any hem tornat a determinar els trams pel l’elo català enlloc de l’elo FIDE, encara que els emparellaments s’han seguit fent segons l’elo FIDE. Aquest fet havia provocat algunes queixes, ja que feia que el grup C estigués composat pel 60% dels participants, mentre els grups de dalt no tenien gaires components. En el nostre esperit per tractar sempre de millorar, hem refet la situació i, lògicament i com si es tractés del film Star Wars, hem tornat l’equilibri de forces, ha ha ha ...: hi havia 27 jugadors en el tram C (fins a 1850 d’elo català), 27 jugadors en el tram B (de 1851 a 1999 d’elo català), 25 jugadors en el tram A (de 2000 a 2150 d’elo català), i 16 que competien directament per la general, entre aquests 12 mestres: 2 GM, 1 MI, 3 MF i 6 MC.

Parlem ja de la competició. Val a dir que possiblement hagi estat l’any en que la competició ha estat més disputada en tots els trams de premis.

Començant per la general, arribàvem a la darrera jornada que enfrontava en el primer tauler els GM Miguel Muñoz (Sant Martí) i Orelvis Pérez (Cor de Marina), empatats a 7 punts, i en el segon tauler el MC Xavier Garcia (Ideal Clavé) amb el MI Arturo Vidarte (EDAMI), empatats a 6,5 punts. Tot podia passar i hi havia molta expectació, amb molta gent amb ganes de veure els enfrontaments. L’expectació va esdevenir frustració i descontentament en veure que en el primer tauler es pactaven taules després de deu jugades, i d’aquesta manera ambdós jugadors s’asseguraven optar a un premi. No és la meva voluntat valorar si l’actitud dels jugadors va ser correcta o no. El tema originaria un debat llarg entre els que pensen que no és moralment acceptable renunciar a l’espectacle de la competició i els que pensen que en les vuit jornades precedents sí que han oferts bones partides i fins i tot han estat analitzant partides seves amb els rivals, cosa que se’ls ha d’agrair. En tot cas, i en la meva condició de cronista, ho poso de manifest com a fet objectiu ocorregut que va ser àmpliament comentat.
La segona partida sí va ser disputada, i es va acabar imposant l’Arturo Vidarte, que amb el desempat final acabaria quedant campió del torneig. Miguel Muñoz va ser subcampió i Orelvis Pérez va ser el tercer classificat.
 




Pel que fa al Tram A, corresponents als jugadors amb elo entre 2000 i 2150, la lluita ha estat realment aferrissada. Arribaven 5 jugadors d’aquest tram a la darrera ronda empatats amb 5,5 punts. L’Elias Alvarez (Sant Adrià) va vèncer la seva partida i va acabar el primer del seu tram en solitari amb 6,5 punts. En Xavier Sagués (Congrés), que jugava amb negres va obtenir unes taules davant el seu company de club, el MC Carlos Oliver (Congrés), que li acabarien donant amb 6 punts la 2a plaça del tram A, i que dit de pas, també li atorgaven al Carlos Oliver la primera plaça del tram de Veterans amb els mateixos punts. La tercera plaça del tram A se l’ha emportada en José Iraeta (Sant Joan Despí), que va aconseguir unes valuoses taules davant el MF Xavier Avila, i que li permeten acabar amb 6 punts.


I ja que hem començat a parlar dels veterans, seguirem per aquest tram. A la darrera jornada el Carlos Oliver arribava amb mig punt d’avantatge sobre els seus tres rivals veterans, i les seves taules comentades li van assegurar el 1r lloc gràcies a un millor desempat. Amb 6 punts també va quedar 2n del tram de veterans en Juan Manuel Muntané, dels nostres veïns del Peon Doblado, que va aconseguir una important victòria a la darrera jornada. Finalment el tercer lloc de veterans se’ls va emportar la Mª Concepción Canela (Cervelló), que en la darrera jornada va aconseguir una bona victòria, acabant el torneig amb 5,5 punts.

En el tram B, corresponent a jugadors amb elo entre 1850 i 2000, era on la disputa era més ferotge, arribant a la darrera jornada 4 jugadors amb 4,5 punts i 7 jugadors amb 4 punts, entre els quals el que escriu aquesta crònica. El 1r classificat del tram va ser en Josep Garcia (la Lira), que va aconseguir una bona victòria contra un rival molt dur, i li va fer guanyar el tram en solitari amb 5,5 punts. El desempat va fer que el segon classificat fos el Joaquin Cebollada (Jake) que a la darrera jornada va fer unes taules, acabant amb 5 punts. En 3r lloc, i amb els mateixos punts va acabar el nostre company de club, en Joan Garcia Guardiola, que a la darrera ronda va guanyar al nostre company Carles Espinosa en una de les partides més disputades del torneig i de les darreres en acabar a altes hores de la nit. Jo vaig presenciar el final d’aquesta partida, i la manera en la que els cavalls i el rei del Joan van desactivar l’acció de l’alfil i els peons del Carles va ser magistral. Enhorabona al Joan Garcia, que ha fet un gran torneig.
Val a dir que amb els mateixos punts, 5 punts, va acabar el Jordi Bise, que va quedar desfavorit en el desempat, i es va acabar emportant el premi al millor jugador local. Bon torneig del Jordi.
 




Pel que fa al tram C, el corresponent a jugadors amb elo menor de 1850, el primer lloc se’l va endur el nostre company de club, en Carles Espinosa, malgrat la derrota comentada en la darrera jornada. Ha acabat amb 4 punts, i havent fet un bon torneig. Pronostico que aquest serà el darrer any que jugarà en aquest tram, perquè segueix una progressió ascendent. Amb els mateixos punts que el Carles, 4 punts, va acabar el 2n classificat del tram, en Sergi Falomir (Pineda), malgrat perdre la darrera partida davant en Jordi Bise. Finalment en 3r lloc del tram ha acabat el nostre company de club l’Albert Cuixart, guanyant la darrera partida i acabant el 4 punts. Llàstima, perquè va començar fluix però ha acabat en ratxa, ha ha ha.

I ja només em queda comentar la darrera categoria, la dels nanos, per la que tinc especial predilecció. Com a pare he anat seguint els tornejos infantils en els darrers anys, i gaudeixo mirant les seves partides perquè els nanos ens aporten sempre una mirada fresca al joc que els adults anem perdent amb els anys. Als darrers anys sempre hem tingut algun nano del club jugant el torneig, però els estudis han fet que els tres participants menors fossin d’altres clubs, als que també he anat seguint. I de fet arribaven els tres nanos a la darrera ronda amb opcions: l’Ivan Planella (Esplugues l’Avenç, sub-10) amb 2,5 punts, la seva germana Irene Planella, del mateix club i sub-8, amb 2 punts, i en Yuri Harutyunyan (Jake, sub-10) amb 2 punts. En la darrera ronda van perdre els germans i en Yuri va aconseguir una bona victòria, que el va fer acabar amb 3 punts emportant-se el premi al millor jugador jove. No obstant, val a dir que els tres han fet un bon torneig: en Yuri ha tret tres victòries contra rivals molt sòlids, l’Ivan va aconseguir unes taules molt meritòries contra rivals del tram A i ha fet excel·lents partides que no ha pogut rematar per la manca d’experiència; la Irene va aconseguir dues bones victòries, i recordo particularment lo bé que va jugar la primera partida i la partida que va disputar amb mi. Els tres són molt joves i tenen un gran futur per endavant en el món dels escacs.

A títol d’epíleg, faré un comentari general sobre la participació dels 24 jugadors del nostre club, del Cornellà.. En el cantó negatiu de la balança, i tot i que no hi teníem gaires, a tots ens hauria agradat veure més amunt a la classificació als jugadors del nostre primer equip. En el cantó positiu, no obstant, cal destacar la gran millora de nivell d’aquells jugadors que formem la segona o tercera línia, que podem jugar tant en el 2n equip com en el 4rt o el 5è. Si hagués de mostrar una opinió personal, la balança ha estat clarament favorable. Crec que el club pot sentir-se orgullós del nivell a l’alça que han mostrat aquest jugadors, i que de ben segur ho notarem en la propera lliga catalana per equips. Hem vist  mostrin una tendència a l’alça.  
 
 

 

 
 


Ara trobarem a faltar fins l’any vinent les suors dels primers dies del torneig i les bufandes dels darrers dies, el traginar de taules, els somriures optimistes del treball en equip per condicionar les sales i per recollir-les, els “clic” “clic” cada cop que un jugador fa una jugada, les passes amunt i avall de les escales per anar al pis de baix a fer allò que ningú més pot fer per tu (ja m’enteneu), la música eixordadora d’alguna de les seccions que sempre ens destorba el silenci en alguna ronda, la presència de nanos del club mirant els primers minuts de les partides, les jugades sorprenents fruits de “torres invisibles”, ha ha ha ...
 

Finalment toca el capítol d’agraïments, que seria una llista molt llarga de companys del club i de fora del club: en Ladis, els Xavis, el Bosco, el David, el Miquel, el Cesar, el Juan, el nostre president Nicolás, en Quique, l’Antonio, el Cañi, en Carles, etc, ..., i perdoneu si m’oblido d’algun. De totes maneres vull fer un capítol a part amb tres companys: el Juan Carlos Saez, que sempre està disposat a ajudar en tot el que calgui i que ha fet d’àrbitre auxiliar, el Sergio Santamaria, que aquest any ha renunciat a jugar un torneig que sempre li ha fet molta il·lusió jugar per viure l’experiència com a àrbitre auxiliar, i que ho ha fet magníficament, i també al Rafa Terron, que des de l’estiu ha estat vivint un calvari amb els seus problemes mèdics que no li han impedit ser el primer voluntari en fer-se carrer d’ajudar en el que sigui. Com ja li vaig dir, en poc temps les úniques pedres de les que s’haurà de preocupar seran de la maragda de la seva dona, del diamant en brut del seu fill i de la joia preciosa que té per filla.
 


A títol de conclusió em toca agrair molt i molt la dedicació del nostre amic Francisco Solera, que a més d’encarregar-se de l’arbitratge, ha assumit la coordinació dels equips en la preparació de les sales, on cada setmana ens trobàvem alguna “sorpreseta”. És un actiu imprescindible del nostre club, a més d’un amic entranyable que sempre encara de manera positiva tot allò que se li posa al davant, que sembla que no hi sigui però te n'adones en acabar que no se li ha escapat cap detall de la partida que has jugat, i que sempre està disposat a posar el seu gra de sorra per fer que millorem el nostre nivell.
Per descriure al Francisco, em sobra l’elo i em manquen les paraules.

A reveure,


Albert Puig


Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera