Campionat Edats 2021, 2a jornada

 

CAMPIONAT D’EDATS 2021, FASE FINAL

 

2ª JORNADA, 28/03/2021: "El cavaller inexistent "

Avui tocava sessió doble, de matí i tarda. El segon dia sempre és especial, perquè els nanos comencen a treure el talent que porten a dins, un cop s’han tret de sobre l’ansietat del primer dia. La ronda del matí començava a les 9:30, però s’havia demanat als nois i noies que estiguessin mitja hora abans i evitar els endarreriments d’inici de ronda que van tenir ahir.

Avui he decidit fer un homenatge a un gran escriptor com Italo Calvino a l'hora de titular la crònica, bàsicament perquè he recordat d'un dels seus personatges mentre estàvem analitzant una de les seves partides. 

Avui els tres nanos jugaven junts a la mateixa sala, en el Playa Park que està separat. En Ferran ens ha comentat que abans de començar la ronda s’ha sentit com si estigués a l’institut, quan ha vist com la Mireia Ramon, àrbitre assistent, els renyava a tots i totes perquè que el dia abans dos jugadors no van tornar els bolígrafs i que per culpa d’aquests hi havia dos nois que no podrien començar les seves partides fins que els arribessin nous bolígrafs.

Bé, el cas que quan hem deixat els nanos hem anat tots a fer un cafè en condicions. Els nostres nanos ja no són petits i les seves partides solen durant una mica, i com avui el sol s’ha decidit a treure el nas a Salou hem aprofitat per fer quatre passes pel caminet de la platja i gaudir d’un dia meravellós a la Costa Daurada mentre els nanos jugaven les seves partides.

Quan hem tornat a l’hotel ens esperava en Jensen, que feia una estona que havia acabat. I la mascareta que tapava bona part del seu rostre no semblava dibuixar precisament un somriure. Avui li ha tocat enfrontar-se amb negres a la Judit Barat del Club d’Escacs Olot, i ha acabat perdent. La veritat és que en Jensen ha jugat força bé, però la seva rival també. No sé si tenia la variant estudiada o no, però ha respost la defensa del Jensen amb una agressiu atac en que cedia un peó. Les blanques han quedat molt bé, mentre les peces negres quedaven arraconades i sense connectar, cada cop més pressionades. En Jensen ha tractat d’alleugerir la pressió cedint un peó, però la rival ha defugit el guany de material i ha preferit augmentar la pressió, i ha acabat enduent-se la partida en una magnifica demostració de poder tàctic. Cal felicitar a la Judit, perquè ha fet una partida excel·lent.

El següent en acabar ha estat el Ferran, que ha vingut molt i molt “ratllat”. Diu que no li ha agradat com ha jugat, que ha perdut peça en una badada i ha abandonat. El seu rival ha estat en Miquel Folch, un noi molt simpàtic del Club d’Escacs Tarragona, que en acabar li ha demanat de revisar-la i li ha dit que havia jugat bé, però avui en Ferran s’ha disculpat dient-li que estava una mica empanat. Poc a poc s’ha anat asserenant, i hem acabat convencent-lo per repassar-la a la cafeteria. I val a dir que en Ferran, que jugava amb blanques, ha plantejat bé la partida i l’ha tinguda favorable. L’ha partida s’ha torçat quan ha fet un salt de cavall poc afortunat. A mi m'ha vingut al cap el sensacional personatge d'Italo Calvino, "El cavaller inexistent": la idea del salt de cavall era bona, però no havia previst que les negres feien un contracop amb la dama, i a partir d’aquell moment ha deixat de portar la iniciativa, i el cavall ha quedat com si no jugués, inexistent. El rival ha pressionat sobre la dama del Ferran, i sobre el fet que el Ferran no havia enrocat. En Ferran ha meditat un pla per canviar la dama per torre i dues peces, que semblava favorable, però el pla s’ha torçat. Més tard, més amoïnat amb les amenaces del rival que per les que podia crear ell, li ha portat a cometre una imprecisió, que l’ha deixat malament per no haver enrocat. Ha perdut, però la partida ha estat ben plantejada, i només li queda en pensar en guanyar les següents.  

Només quedava el David, i mentre esperàvem ha anat arribant el Javier Montero, del Pallejà, que avui tenia una partida molt complicada, i que ha acabat perdent. També m’he trobat amb un altre noi de l’expedició del Baix Llobregat, en Daniel Martos, del Club d’Escacs Espluguenc i la seva mare, que feia temps que no ens veiem, i que em preguntava per les bessones Riu, que aquest any no les hem pogut portar al torneig. En Daniel havia perdut al matí en la categoria sub12 envers en Xavier Mompel, un noi del Tortosa que juga divinament, però no se’l veia gaire afectat. De fet m’ha dit que es veia amb prou confiança per derrotar a la resta de rivals, ha ha ha... En Daniel és un crack! Val a dir que la jornada matutina dels petits del Baix Llobregat no ha estat molt afortunada: l’Aram de Molins ha perdut les seves dues partides, han perdut els dos sub10, en Nil d’Olesa i en Pablo del Prat, i en els sub12 han perdut l’Alex del Pallejà, en Victor de Sant Boi, la Laia de Martorell, en Magí de St.Joan Despí, i l’unic que ha tret un resultat positiu ha estat l’Unai Añor de Molins. Després a la tarda els resultats han millorat.

Al voltant de les 13h ha aparegut en David, que ens ha donat la primera alegria a l’expedició del Cornellà. El seu rostre reflectia clarament la tensió viscuda a la partida, però un somriure que sobresortiu pels laterals de la mascareta. Molt bona partida del David. Avui s’enfrontava amb blanques a l’Arnau Cavallé del Club d’Escacs Mataró, que li ha plantejat un esquema defensiu de fianchetto de rei, però que ha cedit el centre sense contraatacar-lo, i en David ha agafat de seguida el control de la partida. El rival ha volgut disputar-li la iniciativa, i en David ha caigut en el seu parany, quedant clarament inferior. Però gràcies a aquesta brillant visió tàctica i incisiva, li ha donat la volta a la partida, i li ha donat un segon cop de gràcia forçant un canvi de dames. La partida ja estava decidida però el rival no ha abandonat, i el David ha llençat els peons endavant. El rival ha fet un darrer intent d’aturar la coronació però s’ha trobat amb una gran jugada que ha decidit la partida. Gran partida que serveis al David de treure’s els nervis.

I en David també ha estat el primer en acabar a la tarda. En David portava les negres i el seu rival era en Julio Diaz de Cambrils, que ha escollit una obertura anglesa, de manera que en David s’ha sentit còmode durant tota la partida, però especialment quan el seu rival ha comés una imprecisió que li ha costat un peó central i el domini de la columna oberta. En tot moment ha mantingut la iniciativa, i això li ha fet endur-se la victòria, però la veritat és que ha comès diverses imprecisions, derivades de capficar-se en un pla concret sense analitzat les possibilitats que van apareixent durant la partida. I amb el final guanyat s’ha preocupat més del que podia fer el rival que no pas de com podia guanyar més ràpidament. Malgrat tot, seria injust no felicitar-lo per la bona partida que ha disputat. Avui acaba un dia rodó per ell, amb dues victòries.

Ha trigat més a acabar en Ferran. Al migdia, ha decidit que més que preparar cap partida, li aniria millor dormir, i li ha sentat de meravella la migdiadeta que ha fet. Avui s’enfrontava amb negres a la Valentina Martos, del Peona i Peó, possiblement la rival més forta que quedava sense puntuar, i força més experimentada que el Ferran. Al Ferran li havien comentat que començava amb d4 i solia jugava el Londres, però s’ha trobat amb la sorpresa inicial de que ha sortit de rei, i en aquell moment ha agraït enormement haver fet un cop de cap al llit enlloc de perdre el temps preparant variants que no s’acaben jugant, ha ha ha, ... I la Valentina ha triat una variant agressiva amb De2 que no li havien jugat fins mai fins ara, on se sacrifica peça a canvi de tenir el rei al centre i un atac terrible. I s’ha vist tota la partida amb la sensació d’anar a remolc: si bé en realitat el desavantatge material era tan sols d’un peó, el desavantatge posicional era enorme. Aquesta partida li servirà d’experiència al Ferran, perquè hi ha molt jugadors agressius i combinatius que la fan servir, i cal tenir-ho estudiat. Després de la tercera partida, en Ferran encara no s’ha estrenat.

El darrer en acabar ha estat en Jensen, en una partida que s’ha allargat moltíssim. En Jensen jugava amb blanques contra l’Oriol Huerta del Club d’Escacs Tarragona, i s’ha tret de la màniga una obertura anglesa que ha acabat trasposant a un esquema Londres, però amb c4. I li ha anat bé, perquè s’ha fet amb el control del centre. La partida ha estat força atractiva i instructiva. El rival ha jugat de manera acurada, i la partida s’ha igualat. S’ha tornat a posar de cara al Jensen gràcies a que el rival ha ideat un pla equivocat per atacar, sense valorar que el Jensen arribava abans. La partida ha quedat un cop més travada, però amb les peces del Jensen més actives, i el rival ha tractat d’activar les seves, però la posició del seu rei era feble. En Jensen ha combinat molt bé, i ha acabat sacrificant una peça entrant. S’ha arriscat força, i se n’ha acabat donant que potser acabaria forçat taules per escac continu, però finalment li ha sortit bé, perquè el rival ha situat el rei en una casella errònia, i ha permés al Jensen porta la torre a la columna clau i ha acabat rematant la partida. Bona victòria del Jensen, i es treu ja l’espina de les derrotes.  

Acaba la segona jornada amb 3 victòries i tres derrotes. Demà més.

Us deixo algunes fotos més:

Amb en Javier fem un gran equip...

... en el que la Jana i la Marta són molt importants

Enviant arxiu per a la revisió online

Diferències generacionals ...

Els instants de la Sandra...

El que significa un bon moment per l'Alan