Campionat Edats 2021, 5ª jornada

 

CAMPIONAT D’EDATS 2021, FASE FINAL

 

5ª JORNADA, 31/03/2021: "El sentit de la vida"

La Cristina flanquejada per l'expedició del Club Escacs Cornellà

Penúltim dia de competició. I avui els membres de l’expedició del Cornellà hem volgut tenir un petit detall amb una persona molt especial de la Federació: la Cristina. És una persona discreta, però que fa una feina fonamental a la federació, resolent d’una manera deliciosament eficaç i pacient l’allau de consultes que els federats li trametem a diari. Cada any ho fa, però aquest any era especialment complicat amb tots els requeriments necessaris derivats de la pandèmia, i tranquil·litza molt saber que hi ha una persona que escolta, es posa a la nostra pell, i ens dona les solucions. Moltes gràcies, Cristina.

Avui tornava a tocar jornada de matí i de tarda. Hem establert el camp base a la mateixa cafeteria del dia d’abans, on hem estat tant ben atesos com en el dia anterior. Els nens estaven ben descansats i amb moltes ganes de jugar, i avui pressentíem que podien tornar a fer un ple. I el resultat de la 7a ronda ha estat francament decebedor.

El primer en acabar ha estat el Jensen, que ha perdut el seu duel contra la Claudia Botias del Peona i Peó. En Jensen coneixia a la seva rival, perquè s’hi havia enfrontat i l’havia derrotada, però també sabia que des d’aleshores, aquesta noia havia fet una gran progressió en el seu joc. En Jensen duia les blanques i avui ha plantejat una anglesa, a la qual la rival li ha respost amb la variant simètrica, fins que li ha sorprès amb un 7...d4 inesperat. En Jensen diu que no se juga, perquè la teoria diu que és dolenta, però el que diem sempre: ara li tocava refutar-ho sobre el tauler. I el cert és que després dels canvis produïts, les negres han quedat bé, malgrat tenir peons doblats. Els alfils de les negres han quedat actius, mentre en Jensen no podia moure el seu i les seves torres estaven restringides. Tractant de buscar activitat, les torres ha quedat malament, i han acabat perdent peça, i en Jensen ha abandonat

El següent en acabar ha estat en David. El seu rival era conegut, l’Asier Casares, del Llinars, contra el que ja s’havia enfrontat altres vegades. És un rival molt experimentat, que juga molt bé, encara que com el coneixem, sabem que juga excessivament ràpid. I al David no li van gens aquests rivals perquè tendeix a accelerar-se. El David avui jugava amb negres, i ha plantejat una defensa siciliana. La partida ha estat una lluita pel control del centre fins que les blanques han començat a llençar un atac sobre el flanc de rei, al meu entendre potser prematur, i en David ha tingut els “sants pebrots” d’enrocar-se en llarg, sorprenent al rival, i a nosaltres, però quan ens ho explicava tenia sentit. El cert que els canvis de peces del rival, que avui ha tornat a jugar ràpid, han deixat al David la columna oberta de la torre. El rival ha apretat, i la llàstima és que el David, tradicionalment agressiu, no ha vist que entrava, agafava la iniciativa i destrossava les defenses del rei. Ha perdut la seva opció, i el rival aleshores ha llençat una ofensiva final. El David ha comés una imprecisió que el rival no ha perdonat, i s’ha acabat rendint. Llàstima perquè tenia la partida guanyada.

El darrer en acabar ha estat el Ferran, que ha aparegut caminant amb en Javier Montero del Club d’escacs Pallejà, que també ha perdut, consumant una ronda nefasta per tot el grup. El Ferran s’enfrontava amb negres amb en Guillem Arias, un noi del Foment Martinenc amb el que ja s’hi havia enfrontat en edicions anteriors, i al que coneixia prou bé. Fa uns anys en el torneig de Sants, els dos van tenir problemes amb rivals molt poc esportius i avui ho recordaven. Avui el Ferran ha tornat a plantejar una defensa Pirc, però el rival ha jugat una línia diferent, sense atac directe de l’enroc o sense l’atac frontal que el va sorprendre a la Ronda 3. En Ferran ha jugat una mica passiu, i el rival, que ja tenia el centre controlat i les peces fora, ha trencat el centre, i ha llençat l’atac després sobre l’enroc, capturant un cavall. En Ferran ha seguit intentant les seves opcions durant la partida, però l’avantatge anava creixent a cada canvi de peces, i ha acabat abandonant.

Un matí per oblidar. A la tarda ens hem establert a la cafeteria de l’Hotel després d’acompanyar-los a la sala de joc, i allà els hem anat esperant. El cert és que allà a la cafeteria de l’hotel no les hem tingut totes, perquè era una sala tancada i és cert que durant cert temps, la gent estava sense la mascareta posada perquè estava consumint la seva particular beguda. Allà amb la wifi he pogut descarregar les fotos del dia abans i completar la crònica.

Val a dir que el Rafa ha fet el que s’havia compromès si hi havia un ple: ha anat a banyar-se a la platja, s’ha endinsat a dins de l’aigua, i allà s’ha tret el banyador onejant-lo al vent, és a dir, allò que a la nostra adolescència anomenàvem “fer bandera”. Llàstima que el cronista que esteu llegint l’hagi deixat sol, però després d’uns dies combatent el mal de cap i els símptomes de refredat, no s’ha arriscat a perjudicar el seu estat de salut, i menys a córrer el risc d’infectar-se amb el virus que està portant de corcoll a tot el món des de fa més d’un any. Quan han tornat de la platja he disputat una partida d'escacs amb la Marta, que ha acabat en taules. 

El primer que ha acabat i hem vist aparèixer per la sala ha estat el Javier Montero, del Club d’Escacs Pallejà, que ha guanyat al seu rival d’una manera fàcil. Hem estat analitzant la partida. En Javier duia les peces negres, i ha plantejat una defensa moderna. De manera incomprensible en un jugador que porta les peces blanques, el rival ha jugat fins tres jugades completament passives, i aleshores en Javier s’ha decidit a prendre la iniciativa en el moment oportú, llençant un atac pel flanc de dama i obrint la posició. El rival s'ha quedat sense cap mena d'opció de contrajoc, i el Javier ha penetrat en la 3a línia amb la seva torre. El rival estava completament arraconat, i ha comés una nova errada, i aleshores el Javier ha donat el cop de gràcia amb un cop tàctic, canviant la torre per dues peces i deixant llest per a la coronació el seu peó avançat, amb l’ajut dels seus alfils que tallaven el pas al rei rival i impedien la defensa de la torre. Gran partida del Javier.

El primer dels nois en acabar ha estat el Ferran, que aquesta tarda s'enfrontava al Gerard Martí Olivella, un noi sub20 del Club d'Escacs Vilafranca. La partida ha durat poc, perquè el Ferran ha comés una imprecisió canviant la seva dama, de manera que el rival ha pogut capturar un peó sense que el Ferran pogués recapturar, per evitar una forquilla i perdre una peça. A partir d'aquell moment, la partida se li ha fet molt costa amunt al Ferran, El rival n'ha tingut prou en seguir estrenyent pel flanc de dama i cada canvi de peces li era favorable, especialment un amb el que ja fet doblar peons al Ferran. Poc després, en Ferran ha sacrificat el peó doblat buscant contrajoc, però ha estat estèril, i el rival ha quedat amb dos peons d'avantatge, que ja semblava insalvable, i la picota ha vingut amb una bona combinació. Després els dos nois han vingut a la cafeteria i han estat revisant la partida conjuntament, una tradició que cap pandèmia hauria d'eliminar.  

El següent en acabar ha estat en David, que ha aconseguit unes taules contra en Martí Insa Pujolar, un rival molt fort del Club d’Escacs Alt Empordà. En David duia les blanques i ha plantejat la seva tradicional Obertura anglesa. La partida ha estat força igualada i disputada. Els dos rivals han intercanviat ràpidament les dames, i no han trigat gaire més en intercanviar les seves torres, quedant amb peces menors i peons. Hem estat discutint si el canvi del seu alfil de caselles blanques era o no bo, però el cert és que finalment haurem de donar la raó als plans del David, perquè s’ha arribat a un final en que el cavall del David era més poderós que l’alfil del rival que havia quedat tancat per la seva cadena de peons. Si algú es podia endur la partida era el David, però el rei del rival estava molt ben situat, i els dos han acordat taules. Molt bona partida del David.

El darrer en acabar ha estat en Jensen, que avui s’enfrontava amb negres contra en Didac Dominguez Laguna, del Cor de Marina de Badalona, un rival molt fort i més experimentat que el Jensen. En Jensen ha plantejat una defensa siciliana del drac, i el rival ha plantejat una variant diferent amb c3. El cas és que la partida s’ha sortit dels cànons tradicionals. La partida més o menys ha estat igualada. El rival buscava temes tàctics, i de fet, ha aconseguit capturar un peó central sacrificant un cavall per aconseguir la qualitat. El Jensen ha quedat en clar desavantatge, però no s’ha arronsat i ha seguit buscant les seves opcions enlloc de defensar-se, i finalment ha tingut el premi desitjat amb una forquilla amb el cavall que el rival no ha vist. Ja no és tan sols la recuperació de la qualitat, sinó que ha agafat la iniciativa i a la jugada següent ha fet abandonar la dama rival de la columna, i el rival ha optat per abandonar perquè el Jensen entrava amb la dama i l’escac i mat era imparable. Gran partida del Jensen contra un gran rival.

Acaba la 8a jornada i a falta d’una ronda, en Jensen i el David tenen 4 punts en el sub16, el Ferran 3 en el sub18-20, i en Javier Montero 4,5 punts en el sub14.  

I permeteu-me que acabi la crònica de forma poc habitual. Avui era un dia especial per aquest cronista que escriu. Avui fa un any que es varen tancar per sempre els llums que il·luminaven la mirada de ma mare, de l’àvia del Ferran i l’Oriol. M’hauria encantat portar avui el pare a Salou, i que passés el tràngol del primer aniversari en companyia dels nets que tant s’estima, però la situació de pandèmia espanta. La mare no sabia ni tan sols el nom de les peces, però li encantava el silenci propi dels escacs i els valors de respecte que fomentava, i li plaïa especialment veure com els seus petits eren capaços de romandre davant d’un tauler, amb el seu avi, amb el tiet Miquel o a l’escola amb la resta de nois i noies. I avui, entre llagrimetes que no puc contenir, li vull dedicar les darreres paraules del dia com a homenatge.

Adjunto més fotos