Crec que començo a entendre per què el torneig
és singular. I els premis? soc un jugador molt competitiu, vull saber quins
premis hi ha ...
Ha, ha, ha. Torneig singular i especial
ja ho veig... i tothom pot participar?
I si hi ha qualsevol dubte? Àrbitre? Director
del torneig?
Com podeu veure és un torneig
ja tradicional que ens encanta al Cornellà. Un torneig on el bon humor està per
sobre de qualsevol altra premissa. M'he permès recrear les bases, perquè el
torneig: un torneig d'autor, dissenyat, arbitrat, dirigit i com podeu veure
guanyat, ha, ha, ha, per Francisco Solera, on el bon rotllo és el protagonista.
I m'he saltat les normes de
joc, que ara detallaré, perquè amb unes bases com aquestes que ningú esperi un
desenvolupament normal de torneig. 8 rondes, llampecs, sí, sí,.... però cap
d'elles d'escacs normals, sempre amb algun afegit que el director del torneig
anava explicant pacientment per tal que ho poguéssim entendre.
Passo a descriure cada ronda
i us feu una idea de que divertit és el torneig i per tal no dubteu i us hi
apunteu a la pròxima edició. En aquesta ja vam ser 22 participants de tots els
nivells. No va haver-hi cap jugador/a que no rigués. Objectiu 100% assolit.
Descripció de les rondes:
Primera ronda: Ronda a escacs 5040 temple. És una variació
pròpia del club dels escacs 360 que potser algú coneix, que és que les peces
grans (no peons) se sortegen la seva posició a l'atzar, de tal forma que la
torre potser està a la columna de l'alfil i el rei ... ves a saber on acaba
caient, potser a la columna C o tal vegada a Sanxenxo. Evidentment no es pot
enrocar. Perquè 5040 i no 360?, perquè posem menys restriccions en el sorteig
de les peces. El nostre matemàtic de capçalera, Joaquim Peris, ens va fer
càlcul de les combinacions possibles amb les nostres regles. Sí, 5040 posicions
inicials diferents. Qualsevol estudia obertures així, oi? ...
Clar jugadors molt experts
dominen de les obertures, en aquest cas hauràs de tirar d'altres recursos, no
solament d'apertures. La resta de regles dels escacs eren vàlides en aquesta
ronda i el ritme de temps va ser de 4 + 2 ( és a dir 4 minuts per jugador i dos
segons d'increment per jugada).
Segona ronda: Perd i guanya. Aquesta va ser més fàcil
d'entendre. Si perds has guanyat. Allò que no és tan fàcil és fer-ho. És el
moment de deixar-te peces, en cas de fer que l'altre et faci mat..., però
l'altre intentarà no fer-ho. Amb 4+2 de nou com a ritme llampec, els riures
eren continus durant les partides. No us ho havia dit. La regla era clara,
silenci absolut en explicació de ronda, quan es podia parlar era durant la
partida..., ha, ha, ha tot a l’inrevés. Sergio va fer un mat espectacular,
sense voler és clar, perdent la partida. Però que bonic va ser el mat.
Tercera ronda: No es pot fer escac. Solament mat. Sembla
fàcil, però no ho és. El primer " jaque" ha de ser" mate".
Com es guanya un final de torre i peons si en cap cas pots fer escac al rei?
Quarta ronda: 7+3. Sí , sí,... 7 segons al rellotge amb
increment de tres segons per jugada. No es pot pensar gaire no?
Després de la quarta ronda
vam fer el sopar, compartint tot allò que estàvem vivint. Teníem espectadors
fins i tot que també s'ho van passar d'allò més bé, i que es van apuntar a
aquest moment de compatir.
I un cop carregades
forces..., anem a la …
Cinquena ronda: 30" rellotge de sorra. Com funciona un
rellotge de sorra?, Va caient el temps ( sorra), si el gires, aquesta sorra que
ha passat, ara la tornes a tenir, de fet has sumat sorra a l'altra part del
rellotge. Doncs això, 30 segons per jugador i el temps que penses tu el sumes
al contrari. Si arribes a zero has perdut. Ritme trepidant
Sisena Ronda: Tornem a un ritme ràpid, però no frenètic com
les darreres rondes. Tornem al 4+2. Partida normal?? En aquest torneig? Esteu
de broma?... per sorteig s'assignava a un jugador el rei de plom. Aquell que té
el rei de plom (pesat), implica que no el pot moure en tota la partida. De tal
forma que si li fan escac i no pot tapar-se o interceptar la peça que ho fa,
perd. El rei com no es pot moure no pot menjar, de tal forma que fas alfil en
diagonal del rei a una casella seva, que en els escacs normals menjaries, en
aquest cas perds perquè no pots menjar amb ell. Llavors qui no té rei de plom
guanyarà sempre?. És mota avantatge no?... doncs igualem us sembla?. Qui no té
rei de plom no té dama. És a dir surts amb dama de més. Ara toca jugar. Això
pels mortals, aquells com David Miguel Centeno, sap jugar tant que a la seva
partida només començar la fer entrega de la seva dama, pensant que qui tenia el
rei de plom era l'altre i no la podia menjar... estàvem tots jugant quan en la
jugada 5-6 s´escolta a David que havia ficat la pota! Vam començar tots a
riure, en concret jo en acabar la ronda vaig haver de ficar-me al despatxet que
tenim al club perquè em va agafar un atac de riure, no podia parar. Ja no pel
fet, sinó que tots ens aixecàvem a veure la partida i preguntàvem el mateix? I
la dama???... i David, pacient i divertit com solament ell, contestava, no
pregunteu com hem arribat a aquesta posició. Per mi el millor moment de tota la
nit. Emilio Domínguez, el seu rival en a aquesta ronda, va aguantar com un
campió. Jo no hauria pogut, hauria perdut per temps..., és ara recordant mentre
escric i m'acaba de preguntar la meva dona de què ric... Que gran!!!!

Setena Ronda: Gong, gong, gong +5,+4,+3,+2. La ronda més
complicada d'entendre. Ja en portàvem unes quantes, on el nostre incombustible
president Nicolàs esbufegava ...jo no he jugat mai així deia, des de la ronda
1. Ha, ha, ha... Ja us vaig dir que vam riure molt?. En aquesta ronda, també
amb segons al rellotge, quan s'acava el temps, t'apareixen 5 segons extra, si
tornes a quedar-te sense temps apareix 4 segons extra, si torna a caure 3 i
torna a caure perds. Ronda molt divertida.
Vuitena ronda: Ja acabem??? Noooo.... passa peces per
parelles. Les parelles els va fer l'àrbitre. Cada parella juga una partida amb
altra parella. Cadascú de forma individual contra aquell que l'ha tocat. Però
si meneges una peca la passes a la teva parella que la pot posar en el seu
taulell. Així doncs, si meneges moltes peces facilites la feina al teu company.
Quan un de la parella guanya la seva partida, s'atura i guanya la parella.
I com va acabar, qui va
guanyar?... no ens oblidem d'això, oi? En tornejos així, no és qui guanya sinó
amb qui comparteixes. Tot i això, felicitem al podi: Tercer: David Miguel
Centeno 5,5/8; segon Rafa Terrón 6,5/8 ( tot allò que no siguin escacs li va bé
, ha, ha, ha) i, en primer lloc, en David Terrón ( fill de'n Rafa ) que va
acabar invicte amb 7,5/8. Tenint present que no juga mai partides ràpides (no
l'agraden ) déu ni do, ho va fer molt bé.
Poca cosa més... l'alegria de
tornar a veure a Plamen Avramov (feia anys que no el veiem). Veure a nous
jugadors gaudint d'aquesta festa,... meravellós. Donar les gràcies al geni
Solera per tot. Cal mencionar que Jordi Bise, que havia guanyat els dos darrers
tornejos d'aquest tipus, va ser igualment competitiu en aquest i segur ja
s'està preparant per guanyar el següent.
Final de temporada pel club
d'escacs Cornellà. En som més que l'any passat, en sabem més, objectius de
temporada assolits..., una gran temporada. La següent encara millor, objectiu ,
posar el primer equip a primera Nacional. Segur que serem candidats. Escoles
d'adults i de nens i nenes consolidada, creixent,... què més, què més????
Temporada vinent 24/25... que poc queda per la del 27, on serem club centenari.
Visca el club d'escacs Cornellà.
Bon estiu.
Signat Equip de cronistes Club Escacs Cornellà
( com en Narnia també tenim lleó)