2a. Jornada Finals Campionat d'Edats

2a. Ronda

Aquest matí, els resultats han estat similars.
El Ferran ha perdut molt ràpidament. Tirant d'ironia, li he preguntat si es pensava que les ràpides eren al matí enlloc de la nit. Ha jugat molt ràpid i en intentar fer caure al rival en un parany, ha acabat perdent peça i quedant malament.  Tenia més d'1:30 de temps. 

L'Esther ha jugat bé, disputant la iniciativa. També ha pecat de precipitació, i ha perdut una peça, i poc a poc el rival s'ha anat imposant. Llàstima.

L'Hugo no ha jugat malament. No ha deixat que el rival l'arraconi i ha lluitat per tenir contrajoc. La llàstima és que ha tingut la possibilitat de guanyar una peça i no ho ha vist, i després ha sacrificat una peça per destrossar l'enroc contrari, però li ha sortit malament. I el rival s'ha acabat imposant.

El David avui ha jugat una grandíssima partida contra una rival que li treu 400 punts. Una joia de partida. Ha pensat molt totes les jugades i ha quedat molt bé amb els canvis, arribant a un final de torre i peons en els dos flancs. I aquí no ha jugat bé. La seva rival li ha minat el flanc de dama i ha quedat amb desavantatge de dos peons. La rival ga anat simplificant fins a quedar-se només amb la torre contra torre i dos peons. I aquí és on les classes del Francisco Solera han donat el seu fruit, perquè ha jugat molt bé. Ha aconseguit capturar el peó central canviant torres deixant a la rival el peó de torre i portant el rei a la cantonada. Unes taules molt meritòries.

Igual que ahir, el darrer en acabar ha estat l'Oriol. Ha jugat 3 hores i mitja de partida i ho ha fet molt bé. El seu rival li treia 300 punts, però l'Oriol li ha portat la iniciativa. La llàstima és que a mitja partida s'ha començat a trobar malament, amb molt mal de panxa. Ha anat aguantant, i amb els canvis ha hagut de cedir un peó, però a costa de mantenir amenaces. El rival ha entrat però l'ha sabut mantenir a ratlla, fins que li ha caigut un segon peó. Tot i així ha seguit lluitant, quedant en final de cavalls i peons. L'Oriol no es rendeix mai, però el dolor era tan fort que ha acabat llençant el rei per anar a fer de ventre. Llàstima, perquè està lluitant com un lleó però sense sort. 

Aviam a la tarda

Albert Puig