Al matí hem tingut jornada de descans, i hem aprofitat per dormir una mica més, i com el temps acompanyava hem anat a la platja. Hem fet un partit de futbol de pares contra nens, i ..., bé, millor no descriure amb pèls i senyals el patetisme en que hem caigut els adults, ha ha ha..., patetisme que ha quedat superat pel plaer de la birreta posterior, mentre els nens es banyaven a la piscina, la temperatura de l'aigua de la qual, a diferència de la del mar, no et congelava com si fossis un lluç de La Sirena.
I a la tarda competició. Avui només jugaven quatre nens, perquè l'Oriol aconseguia el seu primer punt per bye.
L'Hugo ha estat el primer en acabar, i per fi ha aconseguit la seva primera victòria. De nou una partida boja, on la seva rival podria haver-se posat en avantatge, però s'ha equivocat. Aleshores l'Hugo ha començat a pensar i se n'ha adonat que no servia de res guanyar una qualitat guanyant una torre a costa d'un cavall molt actiu, i ha dirigit el cavall cap a l'enroc rival. I ha aprofitat la passivitat per colocar les peces i ha rematat la partida de manera magistral, amb sacrifici de torre i amb una elegant combinació on el seu cavall semblava una ballarina dansant el llac dels cignes. Preciós. I espectacular el salt d'alegria espontània del David.
El David s'enfrontava al seu amic Javier Montero, del Pallejà. Els dos nanos juguen molt bé i, el més important, els dos entenen els escacs no tan sols com una competició, sinó com una eina per fer amics amb els quals compartir les experiències d'una partida. Seran uns autèntics cracks d'aquí uns anys. Han disputat una bona partida, i el David ha estat sensacional. El seu amic li ha jugat una escandinava, i ell ha aconseguit mobilitzar bé les peces i no quedar tancat. Amb una bona combinació ha aconseguit la parella d'alfils i un peó d'avantatge. Poc després, amb una nova combinació guanyava la qualitat. Ha canviat alfils i dames fins quedar-se amb torre contra cavall. Ha situat molt bé la torre, impedint al rei contrari la defensa dels seus peons, portant el rei. I quant tenia la partida guanyada dona taules al seu amic. No se n'ha adonat que guanyava. Llàstima de mig punt, però em quedo amb la fantàstica manera en que ha jugat.
L'Esther avui no ha pogut sumar. No ha jugat malament, però el seu rival ha portat la iniciativa. L'Esther ha canviat alfils deixant el rival amb peons doblats, però ell tenia les torres a les dues columnes obertes. El rival ha aprofitat la passivitat de l'Esther i el fet que no havia enrocat, per obrir les línies i capturar um peó. L'Esther, però, no s'ha quedat quieta i ha buscat contrajoc, sobretot amb un cavall molt actiu. El rival ha jugat bé aprofitant que el rei de l'Esther estava massa descobert, però la partida estava igualada, perquè l'Esther ha buscat un escac continu, però el rival ho ha evitat, i l'ha entrat la seva dama. Llàstima, però ha lluitat com una lleona.
I avui el darrer en acabar ha estat el Ferran, "ja era hora". Avui la seva partida mereix una ovació de gala, perquè ha tingut de tot. Ha començat fluix, i la seva rival li ha entrat la dama pel seu flanc de dama capturant dos peons. Però s'ha asserenat i atacant la dama ha anat desenvolupant les peces i ha aconseguit enrocant-se. Pensant amb calma i amb paciència ha anat buscant les seves opcions, i ha aconseguit una forquilla amb el cavall a la dama i la torre, compensant la pèrdua de peons amb la qualitat. Partida igualada, però amb els dos creant amenaces. Però avui jugava la millor versió del Ferran. Després de patir, igualar, ha començat a colocar bé les peces majors, i aprofitant que el rei del rival estava una mica descobert, ha capturat un dels dos peons passats, proposant el canvi de dames. La rival no ha volgut canviar i el Ferran ha forçat el canvi. I aleshores aprofitant que tenia les dues torres ha capturat l'altre peó passat i s'ha quedat amb un clar aventatge. Però la rival li donava molts malsdecap amb el seu cavall. Ha aconseguit canviar una torre i generar un peó passat i poc a poc ha anat avançant el peó, el rei i fent servir la torre de barrera. I al final ha arribat la meravella: després de pensar detingudament ha canviat la torre pel cavall, perquè ha calculat que hi havia un mat forçat en 12 jugades. M'ha dit que ha recordat les classes del mestre Escandell sobre la situació de zugzwang, forçant a la rival a jugar i perdre. Bona victòria del Ferran.
Un detall més: jo no sé com s'ho han fet, però l'Oriol, el David i l'Hugo s'han enfilat per poder veure al Ferran des d'una finestra remota i transmetre-li ànims, i dono fe que el Ferran ha dibuixat un bon somriure quan els ha vist. Són uns cracks.
El dia ha acabat amb els pares coixos i amb lumbago a conseqüència del partit del matí, i amb 3 punts i mig de 5 pels nanos. Llàstima de l'Esther, perquè si haguessin fet ple, hauríem pogut celebrar un sopar-ràpides, ha ha ha ...
Demà més.
Albert Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada