4ª JORNADA CAMPIONAT D’EDATS VILASECA 2019, 16/04/19,
RONDA 6ª
Hem
arribat a l’equador del torneig i tocava una ronda de descans, que aquest any
se celebrava a la tarda. Avui només hi havia jornada matinal.
El dia
es despertava rúfol i tapat, amb la sensació que en qualsevol moment podia
ploure. De fet, avui és el primer dia que veiem que el mar no està calmat i hi
havia onades. Ja seria mala sort que el dia que tenen lliure es posés a ploure.
En fi, veurem com evoluciona el temps. De moment, els únics llamps i trons
seran els que cauran sobre els taulers on juguin els nostres nanos, ha ha ha
...
Comencem
amb la Laia. Avui li tocava jugar en el darrer tauler amb blanques, i la
veritat és que ha començat jugant bé, i de manera ordenada. El seu rival era un
nano de Rubí, i m’ha cridat i m’ha demanat si podia sortir del davant, perquè
estava molt nerviós. Ha ha ha, ... Evidentment no m’he acostat, ha ha ha , ...
lo important al torneig és que els nens estiguin tranquils. Amb el seu monitor,
el Gerardo Palacios, ens hem estat descollonant, perquè m’ha fet molta gràcia.
Però el fet és que aleshores he anat a veure altres partides, i no sé que ha
fet, perquè ha acabat perdent. Ella m’ha dit que el nano li ha fet una
combinació que no ha vist. També ha dit que el nano no callava. No ha sortit
molt satisfeta, pobreta, i fins i tot s’ha deixat el boli i la planilla a la
sala. És cert que per a la formació de sub-10 no importen tant els resultats,
però elles volen guanyar, i els afecta no fer-ho. Espero que demà canviï la
truita.
Poc
després acabava l’Alba. Tampoc he vist com ha anat. Havia acompanyat a la Laia
fins als seus pares, i en tornar he vist que l’Alba ja s’estava aixecant de la
cadira. No obstant sí que he vist que no ha jugat gaire bé l’obertura, quedant
amb el rei obert i totalment tancada. Llàstima, avui no ha tingut el seu dia.
Ara a les nenes els tocava reunir-se amb la Marta Terron i anar a jugar a la
platja. Aquestes estones també formen part del torneig. La Marta no ha jugat el
torneig, però ens acompanya a tots amb la seva expressivitat i espontaneïtat. I
aprofitant que les partides dels grans encara estaven molt iniciades, me n’he
anat una estoneta a prendre un cafè com Déu mana, enlloc de l’aigua bruta
indefinida que surt de les màquines del bufet.
Seguim
amb l’Esther; avui l’Esther ens ha dit que es trobava bé, i li he dit que
aleshores no tingués cap por, perquè el seu rival no tindria res a fer, ha ha
ha ... i així ha estat. Val a dir que ha començat una mica nerviosa, perquè el
rival li ha jugat una obertura que ni l’Esther ni jo coneixíem. El Jordi ens ha
dit que era una obertura coneguda, l’obertura Veresov. Cada dia s’aprèn alguna
cosa, ha ha ha ... El cert, és que l’Esther ha jugat molt seriosa, i ha
aprofitat el moment per guanyar material. Després només ha hagut de simplificar
i quedar-se amb peons de més, i el final l’ha jugat molt bé. Bona victòria. Quan
ha acabat, i veient que les altres partides estaven molt enrevessades i quedava
molt per disputar, he acompanyat a l’Esther a analitzar la partida amb el Jordi
a la terrassa del bar, aviam si aprenia alguna cosa, ha ha ha....
Els
següents en acabar han estat el Jensen i el David, que han acabat les seves
partides al mateix temps. Els dos s’enfrontaven a rivals durs i amb
experiència. El Jensen ha jugat una defensa Petrov, però el rival no ha volgut
entrar al canvi, i ha quedat una partida molt tancada, en la que el Jensen ha
quedat més perjudicat. Mentre el rival anava col·locant bé les seves peces, el
Jensen estava totalment tancat. El nostre crack ha tractat d’obrir la posició,
però no ha quedat gens bé. Al final el rival li ha posat un cavall a l’entorn
de l’enroc, on ja estaven apuntat la dama i l’alfil, i el Jensen ha abandonat.
El
David no ha començat bé el dia, perquè no es trobava bé. En canvi, sobre el
tauler de joc no s’ha notat gens, perquè ha jugat molt bé. El seu rival li ha
jugat una obertura Reti, que el David no coneixia però que ha respost molt bé. Ha
aconseguit el domini absolut de l’única columna oberta, i ha tractat de buscar
les seves oportunitats, sense èxit. L’adversari també tractava de buscar
opcions, amb la matexia eficiència que el David. El David seguia tenint
problemes de panxa, i finalment ha optat per demanar les taules, que els dos
han acordat.
L’últim
en acabar ha estat el Ferran, com de costum. El Ferran també s’ha aixecat amb
mal de panxa i molèsties. Li tocava un rival fortet i experimentat. I el cert
és que la partida ha sortit inicialment segons els plans previstos en la
preparació de la nit anterior amb el Jordi Parayre. El rival juga 1... d6, tant
si li surten de rei com si li surten de dama. La seva partida ha estat força
disputada. El rival ha avançat el peó central negre fins a e4, eliminant la
tensió central, i el Ferran ha quedat amb un gran alfil. El cert és que el
Ferran no ha volgut quedar-se tancat i amb els canvis ha sacrificat un peó,
però no ha quedat bé. Al contrari, el seu rival ha quedat en una millor
posició, i el Ferran s’ha vist obligat a lluitar per aconseguir unes taules. I
ho ha fet molt bé. Ha forçat el canvi d’una de les dues torres, quedant-se amb
dues illes de peons contra tres, la seva torre dominant una columna i la del
rival defensant el seu peó aïllat. Li ha demanat les taules, però el rival no
les ha acceptades, i a cada jugada el Ferran estava millor. Finalment, ha estat
el seu adversari el que l’ha buscat i han acordat les taules. Molt meritòries.
A la
tarda, jornada de descans que hem aprofitat per anar a la platja, on els nens han
estat jugant a futbol amb nens i nenes d’altres clubs, i els pares ens relaxàvem.
I al vespre jugava el Barça, però hem iniciat la retirada al llit perquè
estiguessin bens descansats l’endemà.
 |
| Les futures campiones |
 |
| També són uns cracks del futbol |
 |
| Les mares, sense les quals no estaríem aquí |
 |
| Pensant en el següent moviment ... |
Queden
només tres rondes, i caldrà assaborir cada moment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada