4a jornada Final Edats Vilaseca 2019

4ª JORNADA CAMPIONAT D’EDATS VILASECA 2019, 16/04/19, RONDA 6ª

Hem arribat a l’equador del torneig i tocava una ronda de descans, que aquest any se celebrava a la tarda. Avui només hi havia jornada matinal.

El dia es despertava rúfol i tapat, amb la sensació que en qualsevol moment podia ploure. De fet, avui és el primer dia que veiem que el mar no està calmat i hi havia onades. Ja seria mala sort que el dia que tenen lliure es posés a ploure. En fi, veurem com evoluciona el temps. De moment, els únics llamps i trons seran els que cauran sobre els taulers on juguin els nostres nanos, ha ha ha ...

Comencem amb la Laia. Avui li tocava jugar en el darrer tauler amb blanques, i la veritat és que ha començat jugant bé, i de manera ordenada. El seu rival era un nano de Rubí, i m’ha cridat i m’ha demanat si podia sortir del davant, perquè estava molt nerviós. Ha ha ha, ... Evidentment no m’he acostat, ha ha ha , ... lo important al torneig és que els nens estiguin tranquils. Amb el seu monitor, el Gerardo Palacios, ens hem estat descollonant, perquè m’ha fet molta gràcia. Però el fet és que aleshores he anat a veure altres partides, i no sé que ha fet, perquè ha acabat perdent. Ella m’ha dit que el nano li ha fet una combinació que no ha vist. També ha dit que el nano no callava. No ha sortit molt satisfeta, pobreta, i fins i tot s’ha deixat el boli i la planilla a la sala. És cert que per a la formació de sub-10 no importen tant els resultats, però elles volen guanyar, i els afecta no fer-ho. Espero que demà canviï la truita.

Poc després acabava l’Alba. Tampoc he vist com ha anat. Havia acompanyat a la Laia fins als seus pares, i en tornar he vist que l’Alba ja s’estava aixecant de la cadira. No obstant sí que he vist que no ha jugat gaire bé l’obertura, quedant amb el rei obert i totalment tancada. Llàstima, avui no ha tingut el seu dia. Ara a les nenes els tocava reunir-se amb la Marta Terron i anar a jugar a la platja. Aquestes estones també formen part del torneig. La Marta no ha jugat el torneig, però ens acompanya a tots amb la seva expressivitat i espontaneïtat. I aprofitant que les partides dels grans encara estaven molt iniciades, me n’he anat una estoneta a prendre un cafè com Déu mana, enlloc de l’aigua bruta indefinida que surt de les màquines del bufet. 

Seguim amb l’Esther; avui l’Esther ens ha dit que es trobava bé, i li he dit que aleshores no tingués cap por, perquè el seu rival no tindria res a fer, ha ha ha ... i així ha estat. Val a dir que ha començat una mica nerviosa, perquè el rival li ha jugat una obertura que ni l’Esther ni jo coneixíem. El Jordi ens ha dit que era una obertura coneguda, l’obertura Veresov. Cada dia s’aprèn alguna cosa, ha ha ha ... El cert, és que l’Esther ha jugat molt seriosa, i ha aprofitat el moment per guanyar material. Després només ha hagut de simplificar i quedar-se amb peons de més, i el final l’ha jugat molt bé. Bona victòria. Quan ha acabat, i veient que les altres partides estaven molt enrevessades i quedava molt per disputar, he acompanyat a l’Esther a analitzar la partida amb el Jordi a la terrassa del bar, aviam si aprenia alguna cosa, ha ha ha....

Els següents en acabar han estat el Jensen i el David, que han acabat les seves partides al mateix temps. Els dos s’enfrontaven a rivals durs i amb experiència. El Jensen ha jugat una defensa Petrov, però el rival no ha volgut entrar al canvi, i ha quedat una partida molt tancada, en la que el Jensen ha quedat més perjudicat. Mentre el rival anava col·locant bé les seves peces, el Jensen estava totalment tancat. El nostre crack ha tractat d’obrir la posició, però no ha quedat gens bé. Al final el rival li ha posat un cavall a l’entorn de l’enroc, on ja estaven apuntat la dama i l’alfil, i el Jensen ha abandonat.

El David no ha començat bé el dia, perquè no es trobava bé. En canvi, sobre el tauler de joc no s’ha notat gens, perquè ha jugat molt bé. El seu rival li ha jugat una obertura Reti, que el David no coneixia però que ha respost molt bé. Ha aconseguit el domini absolut de l’única columna oberta, i ha tractat de buscar les seves oportunitats, sense èxit. L’adversari també tractava de buscar opcions, amb la matexia eficiència que el David. El David seguia tenint problemes de panxa, i finalment ha optat per demanar les taules, que els dos han acordat.

L’últim en acabar ha estat el Ferran, com de costum. El Ferran també s’ha aixecat amb mal de panxa i molèsties. Li tocava un rival fortet i experimentat. I el cert és que la partida ha sortit inicialment segons els plans previstos en la preparació de la nit anterior amb el Jordi Parayre. El rival juga 1... d6, tant si li surten de rei com si li surten de dama. La seva partida ha estat força disputada. El rival ha avançat el peó central negre fins a e4, eliminant la tensió central, i el Ferran ha quedat amb un gran alfil. El cert és que el Ferran no ha volgut quedar-se tancat i amb els canvis ha sacrificat un peó, però no ha quedat bé. Al contrari, el seu rival ha quedat en una millor posició, i el Ferran s’ha vist obligat a lluitar per aconseguir unes taules. I ho ha fet molt bé. Ha forçat el canvi d’una de les dues torres, quedant-se amb dues illes de peons contra tres, la seva torre dominant una columna i la del rival defensant el seu peó aïllat. Li ha demanat les taules, però el rival no les ha acceptades, i a cada jugada el Ferran estava millor. Finalment, ha estat el seu adversari el que l’ha buscat i han acordat les taules. Molt meritòries.

A la tarda, jornada de descans que hem aprofitat per anar a la platja, on els nens han estat jugant a futbol amb nens i nenes d’altres clubs, i els pares ens relaxàvem. I al vespre jugava el Barça, però hem iniciat la retirada al llit perquè estiguessin bens descansats l’endemà.

Les futures campiones

 

També són uns cracks del futbol

Les mares, sense les quals no estaríem aquí

Pensant en el següent moviment ...

Queden només tres rondes, i caldrà assaborir cada moment