6a i última jornada Final Edats Vilaseca 2019

6ª JORNADA CAMPIONAT D’EDATS VILASECA 2019, 18/04/19, RONDES 9ª

Després de cinc dies d’emocions intenses, avui arribàvem al final, a la darrera ronda a disputar-se al matí. I el dia no es llevava lluent; la llevantada anunciada dies abans ja havia arribat de ple; el vent bufava amb intensitat i el trencament i la remor de les onades feien que predominés el blanc sobre el blau de mar, que ja s’havia menjat mitja platja. Jo confiava que els nostres petits cracks es contagiessin d¡aquest ambient rúfol i esdevinguessin uns autèntics huracans sobre el tauler, ha ha ha  

La nit anterior havia està força plàcida. En Jordi no havia trobat partides dels rivals del Jensen ni del David, i les que havia trobat del rival del Ferran no servien perquè les poques que tenia era per jugar amb negres. Així que com no hi havia res a preparar i tampoc tenien dubtes que no haguessin estat resolts a la revisió de les partides, els va recomanar que descansessin força i que l’endemà estiguessin frescos per acabar el torneig de la millor forma possible.

Els fills no tenien preocupacions, però els pares aquest matí teníem un handicap important: havíem de deixar l’habitació abans de les 10 del matí, tot just mitja hora després del començament de la darrera ronda. I com a pare, això ha afectat al delegat de l’equip, que no ha pogut acompanyar als cracks a l’inici de la jornada com hauria volgut. També ha afectat a un fet important: havia demanat que ens féssim la foto del grup al hall de l’hotel abans d’entrar a la sala, però no ens hem coordinat bé, i al final no ha pogut fer-se. I com les partides dels grans s’allargaven i la Rosa, mare de les bessones, havia d’anar a treballar, ens hem quedat sense fer-nos la foto oficial de l’equip. Demano excuses a tothom, perquè aquesta era una de les meves responsabilitats, i la tristesa que tinc per no haver-la fet és com si m’haguessin fet el mat del pastor.

Però aquest ha estat l’únic motiu de pena del dia, perquè l’esportiu ha dibuixat un gran somriure sobre la cara de tots nosaltres. 

La Laia ben contenta

Començaré per la primera que ha acabat, la Laia. Estava situada al costat d’una finestra des d’on el seu professor, l’Oriol no li ha tret l’ull de sobre. Avui la Laia ha jugat molt bé, movent ordenadament les peces i se n’ha aprofitat de les errades del seu rival, que ha acabat cometent dues jugades ilegals. Ha arribat a la darrera ronda, però finalment ha aconseguit una victòria, i la seva cara de felicitat ho explicava tot. Després d’un torneig on ha passat molts nervis veient que les coses no li sortien com acostumen a sortir, s’ha pogut treure una espina de sobre i acaba el torneig amb tres punts. Molt bé, per ser la seva primera experiència en un torneig tan dur com aquest, on hi juguen els millors de tot el país. Les bessones són sub-10 de primer any, i estic convençut que l’experiència que han agafat els anirà molt bé, i l’any vinent faran molta feina.

La següent partida en acabar ha estat la del Jensen. Ha disputat una partida brillant. Jugava amb negres, i ha tornat a proposar una Petrov, que novament el rival no ha volgut entrar en els canvis. El Jensen ha jugat de manera molt sòlida, i quan ha tingut l’oportunitat, ha preparat un parany (una “celada”) en la que el rival hi ha caigut de quatre grapes, i ha aconseguit una peça. I quan el Jensen té avantatge és com un rellotge. Ha anat directament a simplificar, ha augmentat l’avantatge capturant peons, fins que el rival s’ha quedat amb una solo torre contra l’alfil i la torre del Jensen i dos peons centrals passats avançant com un tanc de combat fins a la coronació. El rival s’ha rendit impotent, veient que no tenia res a fer. Acaba el torneig amb cinc punts de nou possibles, i amb la sensació d’estar en condicions d’estar més amunt en una categoria dificilíssima. És extraordinari el nivell de joc que ha assolit, i el més important, la capacitat de treball i d’estudi i les ànsies que té de seguir aprenent en el món dels escacs. I la seva humilitat, donant sempre gràcies a qualsevol afalac que se li fa, com si pensés que no n’és mereixedor. La seva progressió és espectacular, i no trigarem a veure’l jugant en categories superiors. 

La següent en acabar ha estat l’Esther. La seva partida no té gaire cosa a explicar. Jugava contra la seva amiga Judith, i després de diverses jugades arribant a una posició totalment igualada en el tauler, les dues han decidit acordar taules. L’Esther acaba el torneig amb tres punts, que no està malament en la categoria sub-16 tan exigent, però que segurament se li queden curts pel seu potencial. A favor seu cal reconèixer que va tenir la mala sort de trobar-se malament en una jornada, i això li va suposar perdre dos punts, en especial al matí perquè tenia la partida amb clar avantatge. Val a dir també que segueix jugant massa de pressa, i que se li escapen punts per no parar-se a pensar. I afegiré un punt més: l’Esther té molt de talent, però com als seus companys, encara li falta treballar la base teòrica, i això es nota a les partides, on sovint acaba quedant malament per desconeixement de conceptes estratègics. Al seu nivell, per guanyar i millorar es necessita treball a més de talent, i estic convençut que el dia que l’Esther s’hi posi a fer-ho a rigor, farà un gran salt endavant en el seu joc. Em quedaré amb el record de la seva tercera partida, on va jugar de manera brillant.  

L'Oriol observant la Laia en 1r terme i l'Alba a la taula del darrera

I arriba el torn de l’Alba. Sorprenentment, avui l’Alba ha acabat més tard que dos dels seus companys més grans. I ho ha fet molt bé. Avui ha omplert tota una planilla, completant una partida molt seriosa. Tant ella i el rival estaven més pendents d’atacar que de mirar les amenaces de l’altre, com acostuma a passar en aquestes categories. De fet, en un moment en que el seu rival ha estat més incisiu atacant amb tres peces, l’Alba ha vist molt bé un concepte tàctic que li han ensenyat: la forquilla; amb un avançament de peó ha amenaçat torre i cavall i li ha donat la volta a la partida. El rival tampoc ha jugat de manera fina, i ha acabat capturant dues peces. Ha aconseguit arraconar la darrera peça del rival, i s’ha quedat amb torre i peons contra peons. El rival ha seguit intentant coronar algun peó, però l’Alba ho ha evitat bé, acabant d’escombrar tots els peons. El rival ha quedat amb el rei sol, contra torre i peons, i l’Alba ha pres el camí més llarg: enlloc de coronar un peó, ha optat per fer el mat de torre i rei. I ho ha fet molt bé. Una bona victòria per acabar el campionat. Acaba el torneig amb 4 punts. Ha fet un molt bon torneig, i val a dir que des de les fases prèvies a les fases finals jo he vist una evolució molt positiva: està més concentrada, pensa més i juga a l’atac. I gaudeix jugant. Per ser la primera experiència molt i molt bé.

Seguim amb el David. Avui al David li ha tocat trepitjar una mica de pols, però se n’ha sortit molt bé. Ha començat el dia amb una mica de febre i amb el Dalsy administrat, i potser això li ha afectat mentalment una mica. El fet és que ha jugat contra una defensa siciliana i no ha començat gens bé. Una jugada passiva primer, i una errada posterior si han costat un peó. Tot i així, estava com sempre, aixecant-se per veure les bessones i d’alguna manera transmetre li el seu suport. És un crack. Malgrat tenir peó de menys, ha anat desenvolupant ràpidament les peces, i ha aprofitat una badada del rival per fer una combinació amb la que ha guanyat la qualitat. S’ha quedat ell amb l’avantatge del peó i la iniciativa, que no ha deixat en cap moment. Les seves torres jugaven i les peces del rival no gaire, i veia que hi hauria partida, així que he aprofitat el moment per relaxar la meva esquena i anar a fer un cafè. I ha estat el Rafa, que des del vidre exterior ho estava veient, que ens ha narrat emocionat l’escac i mat que ha fet el David. Enhorabona, David. Acaba el torneig amb 4,5 punts que està força bé, i sobretot amb la sensació que només li queda un petit pas per estar en el grup de dalt. La progressió del seu joc ha estat espectacular, i la facilitat que té per veure el camí per atacar el rei rival és envejable. Al David no trigarem gaire a veure’l en categories superiors.

I arriba el torn del Ferran, el darrer en acabar, com gairebé sempre. Com acostuma a passar quan vas guanyant, avui li tornava a tocar un rival més fort que ell. De fet el Pau, que fa molts més anys que es mou en l’elit i que els coneix a tots, li havia comentat que el rival era molt més bo del que indicava el seu elo, però que era assequible. El fet és que el Ferran ha començat a posar en pràctica el seu “sistemilla”, però avui ha decidit introduir una variant nova contra la defensa índia de rei, a rel de diversos comentaris sorgits  en les fases d’anàlisi de partides amb el Jordi Parayre. Ràpidament s’ha fet amb el domini del centre i ha quedat molt bé després de l’obertura. Quan s’ha acabat obrint la posició, i han arribat el canvi de peces, el rival li ha proposat taules i, tot i que semblava estar lleugerament millor, el Ferran ha decidit acceptar-les . Acaba el torneig amb 4 punts, millorant la posició de l’any anterior, i amb molt bones sensacions. Es nota que ha treballat i que segueix tenint moltes ganes d’aprendre, perquè ha donat una passa endavant i el seu nivell de joc s’ha fet més sòlid.

I ha hagut de ser la darrera ronda, però per fi hem acabat una ronda sense cap derrota a l’equip, amb 5 punts de 6 possibles. I acabar amb victòria la darrera jornada fa que tots s’emportin una bona sensació del torneig.

Això s’ha acabat. Malgrat el problema que he tingut a l’oïda dreta, trobaré a faltar tot un conjunt de sorollets que destacaven entre el silenci del joc: el “clic clic” dels bolígrafs, el “ras ras” de les cadires cada cop que s’aixecava algun jugador, el “clanc” de la porta cada cop que algú entrava o sortia de la sala, el “clinc” cada cop que algun jugador pitjava el rellotge, el “glu glu” de l’aigua cada cop que algú feia servir les font posades per la federació, el “tic” cada cop que algun jugador capturava la peça d’un adversari, el “riiiissss” cada com s’arrencaven els fulls de les “plantilles”, el “tac tac” d’algunes passes caminant, el “bzzz” dissimulat quan dues persones parlaven dins la sala, o el gran xivarri general que des de dins de la sala senten els jugadors originat per les converses i crits dels pares que envolten la sala de joc.

Finalment em queda agrair al club que m’hagi permès tornar a ser delegat, perquè és un plaer viure les partides dels nanos en directe. També agraeixo les estones i converses que he tingut amb molts altres delegats i pares d’altres clubs, així com el tracte exquisit que han tingut tots els membres de l’equip arbitral. I lògicament em queda agrair la satisfacció de totes les bones estones que hem tingut els pares i mares, fent possible una convivència en harmonia. I encara que quedi lleig donar les gràcies al teu propi fill, haig d'agrair a l'Oriol l'acompanyament que ha fet a les nenes i a la resta de companys del club. Com també agrair-li de manera compartida amb el Ferran i l'Erika la feina que han fet amb les nenes i amb la resta de l'escola d'iniciació del club. També vull donar les gràcies al Jordi Parayre per tot el treball que ha fet cada divendres amb els nanos i, òbviament per com ha fet que els nanos se sentin ben acompanyats durant tot el torneig. I també l’esforç que ha fet el Club perquè el Jordi pugui acompanyar-nos.

També em queda desitjar que puguem recuperar com a participants a l'Oriol i l'Hugo, que tenen el nivell de joc necessari per competir entre els millors del país. De fet, a la família Duro López se l'ha trobat molt a faltar aquest any. 

Esperem que l’any que ve puguem tornar a repetir aquesta magnífica experiència. I esperem que l'any vinent puguem portar més esportistes. Visca el Club d’Escacs de Cornellà.

Us deixo unes fotos finals: 

El dia iniciava rúfol i amb llevantada

Jensen meditant abans d'esmorzar

Oriol revisant la gran victòria de l'Alba

Seguint amb nervis la partida del David

Fase d'anàlisi

Els tres sub-10 ,  ha ha ha ...

Fase d'anàlisi 02

Aprenentatge, ...

... empatia ...

... treball en equip ...