dissabte, 13 d’abril de 2019

1a jornada Final Edats Vilaseca 2019


1ª JORNADA CAMPIONAT D’EDATS VILASECA 2019, 13/04/19

Un any més arriba el millor campionat que disputen els nostres nanos durant tot l’any, amb permís del de La Canalla del Nicolás, ha ha ha...
No, ara de debò. La fase final del Campionat d’Edats és la “creme” de la “creme” entre els tornejos de formació que es fan al nostre país. Aquí hi són els millors jugadors joves de totes les categories. I aquest any el torneig ha batut un nou record de participació: 543 nanos inscrits, dels quals 472 són nois i 71 són noies, i tots plegats representen un total de 97 clubs d’escacs de tota Catalunya i Andorra.
El Club d’Escacs de Cornellà presenta aquest any sis participants, també una xifra record amb els últims anys, i ja us dic jo que hi són per mèrits propis. I malgrat la diferència abismal entre nois i noies, el nostre Club manté la paritat: tres noies i tres nois.
Aquest any hem arribat amb una mica més de temps, i hem pogut fer el check in sense haver de fer llargues cues, i assistir a la reunió de delegats. Una de les coses positives d’aquesta concentració és que et vas retrobant amb nanos, delegats i pares amb els que també has anat compartint moments en aquest món dels escacs, ... i te n’adones de com creixen els nens i nenes dels altres! Llei de vida, mentre els pares estem en procés inapel·lable de decrepitud, els nanos van mica en mica madurant.
Aquest any també el club té una novetat: la presència del Jordi Parayre, que estarà tota la setmana donant suport als nostres campions: analitzant partides, analitzant rivals i preparant les partides. Avui ja hem tingut un primer tast de com d’important és pels nanos tenir un preparador, i això no es reflecteix tant en el seu joc (que sí) com en els rostres dels nostres cracks, incapaços de dissimular l’alegria després de rebre les sessions particulars (i alhora compartides). Us asseguro que amb un sol dia estan més que satisfets. Després guanyaran o perdran les seves partides, però estan convençuts d’haver donat un salt endavant.
I després de tot aquest rotllo, doncs anem al gra. En aquesta edició competien en una sala les nostres super-bessones sub-10 (Laia i Alba) i els nostres super cracks sub-14 (Jensen i David), i en una sala diferenciada competien els nostres sub-16 (Esther i Ferran). Hem trobat a faltar l’Oriol i l’Hugo, que aquest any no han volgut participar per iniciativa pròpia, però que tenen el nivell suficient per competir aquí entre els millors. Esperem que l’any vinent s’hi afegeixin.
Comencem per les petites, que també han estat les primeres en acabar les seves partides. No ho tenien fàcil, perquè era la seva primera partida en el Campionat d’Edats i estaven nervioses, i a més els ha tocat rival complicats a la primera partida. La Laia, que jugava amb negres, s’ha trobat amb un noi que li ha sortit amb 1.d4, obertura poc coneguda per ella, i ha acceptat el gambit de dama posterior de c4. No ha quedat bé en l’obertura, però a més el rival de seguida ha anat a atacar l’enroc, i s’ha quedat ofegada. Curiosament ha acabat abans l’Alba, que al contrari que la seva germana, sí que ha jugat més o menys bé l’obertura contra una defensa siciliana. L’Alba no coneix la siciliana, però sí sap les ensenyances rebudes de l’Erika, l’Oriol i el Ferran: el primer que s’ha de fer és treure les peces, i així ho ha fet. Ara bé, després la seva rival, de Llinars i amb més experiència, l’ha anat apretant, i al final no ha vist una amenaça clara d’escac i mat i ha perdut la partida. Després les hem portades cap a la terrassa, han revisat una mica les seves partides, han rebut alguns consells, i ... a jugar! Són nenes, i el que han de fer és divertir-se, i s’ho han passat de conya amb la Marta.
Segueixo amb els sub 14, i ho faig tractant d’evitar que em regalimi la baba del plaer que he tingut veient les seves partides. Quines màquines. Dos estils diferents però el mateix resultat. El David un “killer” sense contemplacions; el Jensen un “assassí silenciós” que mica en mica va passant per sobre del rival com una piconadora. I quin goig veure’ls en primera persona. El David s’enfrontava contra un rival que jugava una italiana i de seguida ha aprofitant una indefinició del rival per marcar una clavada molesta i destrossar-li l’enroc. I un cop a obert el forat, ha decidit que havia de fer-lo mes ample que el famós forat negre fotografiat aquesta setmana. I ho ha aconseguit. Li ha fotut la dama al rival i li ha deixat el rei en pilota picada. Però el millor estava per venir: tenia una jugada claríssima a fer, però en aquell moment ha començat a pensar i a pensar, i a pensar, ... al cap de 20 minuts d’anàlisi mental ha comprovat que efectivament el rei rival no tenia opcions de sortir amb vida, ... I no ho ha fet. Punt pel David.
El Jensen ha estat diferent, però igual d’efectiu. Ell ha preferit jugar una espanyola i ha anat mobilitzant adequadament les peces, i jugant amb tranquil·litat fins que ha tingut l’oportunitat de veure que guanyava una peça. I a partir d’aquell moment ha anat com una màquina, canviant peces, mobilitzant les seves torres i ofegant al rival. Una gran victòria.
Per cert, val a dir que en els dos casos, tant el David com el Jensen han decidit posar en pràctica una proposta recomanada pel Jordi Parayre mentre preparaven la partida. I els ha sortit bé.
Acabem amb els sub-16. Avui els dos s’enfrontaven a dos rivals més forts, i els dos han tingut el resultat més lògic: han perdut.
El Ferran no ha tingut el seu millor dia. El seu rival li ha fet un sistema Londres, que el Ferran coneix bé, però en canvi ha perdut el temps fent moviments innecessaris, que el rival ha aprofitant per anar guanyant espai. El Ferran, per alliberar-se, ha comés una errada que li ha costat un peó, i poc després ha anat encadenant dues errades més. Ha acabat abandonant en menys temps del previst.
L’Esther en canvi es mereix una ovació, perquè per primera vegada ... ha estat l’última jugadora a acabar!! Bravo Esther, ja tocava! La partida de l’Esther ha estat una bogeria. No ha començat bé i s’ha deixat un peó, però el rival tampoc ha jugat bé, i ha recuperat el peó i la iniciativa, a més de deixar al rival amb una estructura de peons deteriorada. Avui estava pensant i estava jugant tan bé com ho fa l’Esther quan pensa. En la partida l’Esther ha aconseguit una posició clarament millor, però en aquest moment ha començat a aixecar-se i anar amunt i avall. Estava feta un sac de nervis, pensant que tenia la partida molt de cara. Els nervis l’han traït. Conscient que tenia superioritat ha decidit que si canviava peces aconseguiria imposar la seva millor situació, i ha seguit molt bé el pla traçat ,..., però el pla era equivocat. Canviant les peces només ha aconseguit que el rival es tragués la pressió de sobre, i en  una bona combinació, ha quedat amb superioritat. Llàstima perquè havia jugat força bé. Ha seguit lluitant fins al final, però no ha aconseguit treure res.
En acabar hem decidit anar a donar un vol, mentre el Jordi entrava les partides dels nanos a la seva base de dades. Ara després de sopar prepararan la partida de demà.
Això és tot per avui. Això és la primera ronda, i de moment, tot i que les derrotes han superat les victòries, el nivell de satisfacció és molt alt.
Fins demà