diumenge, 22 d’agost de 2021

Obert Internacional Ciutat de Barcelona 2021 - 4a Ronda

Ciutat de Barcelona, Sants 21/08/2021: “Stairway to Heaven”



Quarta ronda del Ciutat de Barcelona. He de confessar que en el meu repàs de les meves preferències musicals per titular les cròniques, havia pensat que avui per la 4a jornada faria servir la 4a cançó del primer album dels inigualables Led Zeppelin, el tema “Dazed and Confused”, però crec que no faria mèrit real a l’actuació fins ara al torneig dels nostres jugadors, i al final m’he tirat pel 4rt album del mateix grup, on la seva 4a cançó és un dels himnes més coneguts de la història del rock: “Stairway to Heaven”, simplement perquè els nostres jugadors, en especial els de la nostra escola, poc a poc van pujant esglaons en la seva formació.

Tampoc va passar res de destacable ahir, i com a prova el fet que en la portada del Telenotícies es parli de la baixada dels raiers pel Noguera Pallaresa. Amb tots els meus respectes per la gent ferma del Pallars, la feina dels periodistes a l’estiu és molt fotuda... Bé, també hi ha el recurs fàcil: deixar el cervell en standby i parlar de futbol, i ahir precisament hi havia jornada de lliga amb participació del Barça i l’Espanyol.

Nosaltres no vam deixar el cervell amb les neurones adormides, i les vam posar a treballar de valent a les Cotxeres de Sants. Ahir era dissabte, i ja es notava que el metro anava molt més ple que els dies precedents. Vam arribar aviat, com de costum, i allà vam trobar el Javier de Pallejà, que ahir havia vingut amb la seva germana Jana. Vam estar esperant que les agulles del rellotge anessin progressant soletes fins a l’hora d’inici, saludant a tots els amics que anaven arribant. Ahir precisament vam tenir la visita de dos del nostre club, en Jose Ortega i en Josep Mª Salvador, que sempre acostumen a visitar el torneig de Sants. No sé si deurien entrar, perquè en teoria l’organització només deixa passar els jugadors, però es clar, l’entrada és un descontrol i allà entra qui vol. Els nostres jugadors ens diuen que sempre hi ha gent externa de públic a dins de la sala, que entren a l’inici i ja no surten. I també hi ha aquells que no són jugadors, però tenen certes influències entre els organitzadors, i els deixen passar, com certs presidents de clubs coneguts. Bé, de fet, res que hagi de sorprendre en aquest país on el tràfic d’influències és l’esport número 1.

Ahir l’Antonio Moyano havia demanat un bye i descansava. Un cop els nostres jugadors van iniciar la ronda, vam anar a fer el nostre tradicional cafetonet a la pastisseria Vives de Creu Coberta, i allà vam passar una estoneta parlant de tot i de res, i jugant algunes partidetes ràpides d’escacs. Vam estar ben bé una horeta i vint minuts, i en sortir vam veure que encara no hi havia cap partida acabada. Vam estar fent una miqueta de temps fins que van arribar la família Duro, que ahir van acompanyar-nos. La Marta estava desitjant que arribés l’Ana, la seva “vecinita”, i va córrer com un coet a abraçar-la. De fet, tots ens vam abraçar, un gest que cada cop és menys usual a rel de la pandèmia de la Covid19, i que hauríem d’anar recuperant.

I vam comprovar que l’Hugo cada cop està més alt i més maco. I per tres mil quatre centes trenta vuitena vegada li vam preguntar perquè no tornava a competir als escacs, ha ha ha,... Una llàstima, amb el gran talent que té: si durant tres anys seguits a les fases prèvies del Baix Llobregat va ser capaç de classificar-se per la final d’edats de Catalunya, segur que no li costaria gens agafar de nou el ritme de la competició. Reconec que tinc debilitat per la manera de jugar de l’Hugo; no tenia cap punyetera plantilla que tingués totes les jugades ben apuntades, però jugava com ningú els finals i quan aconseguia quedar bé després de l’obertura, feia dansar les seves peces sobre un tauler com si fossin ballarines seguint les notes del Trencanous de Txaikovski. En tot cas, estem contents de que de tant en tant s’afegeixi a jugar algun torneig per matar el cuc.


Vam seguir caminant una estona pel carrer de Sants i vam descobrir un dels milers de botiguetes que hi ha a Barcelona de “bajanades” diverses: copes i tasses divertides, bolígrafs i materials d’ús decorats, elements de massatges, ... Allà precisament vam deixar un parell d’aquests elements amb la nostra marca personal. Haurem passat la cinquantena, però el dia que perdrem l’esperit trapella propi de les criatures serà perquè estarem començant a criar malves dins d’una tomba, ha ha ha ...


En sortir de la botiga vam tornar a veure chess-results, i ha hi havia alguns resultats apuntats. I ens vam endur una desagradable sorpresa: en Pau Castrillo, que ahir jugava amb blanques, ja havia perdut la seva partida contra un noi amb molt de talent de Figueres, en Pol Ortiz. Va ser una partida molt ràpida, de 23 moviments, i molt oberta. En Pau va cedir material per atac, sense valorar prou la capacitat defensiva del rival, i va quedar en desavantatge, i un cop el rival va posar segur el rei i les seves peces començaren a jugar, en Pau estava perdut. Va abandonar veient que no podria evitar un canvi de dames que seria definitiu.


Vam tornar cap a les Cotxeres de Sants i allà vam trobar el David i el Ferran, que ja havien acabat les seves partides. El David havia guanyat i el Ferran havia perdut. El Ferran es va trobar jugant amb negres contra Aaron Gallego, un jugador del Club d’Escacs Barcelona. Aquest jugador tenia algunes partides jugades, però el que no s’esperava el Ferran és que li jugués un sistema Londres, i a més li va jugar excessivament ràpid, i en Ferran es va posar nerviós amb el seu ritme (per ell potser sí que va el tema Dazed and Confused). El cert és que va sortir molt descontent de com havia jugat, tant descontent que ni tan sols va voler comentar-la, tot i que va ser el primer en penjar-la al grup de tecnificació.

Tot i haver-se menjat el rival, seguia tenint gana
En David, per la seva part, tenia un altre rival complicat, l’Oriol Esteban del Tres Peons. Els quatre rivals que li han tocat són forts, però és que ell està demostrant que està encara més fort. Ahir li tocava jugar amb negres, i s’havia estat mirant una mica com jugava, amb cert temor, perquè el rival jugava una línia contra la siciliana que no el fa sentir a gust. Però ens va dir que tot el que es va preparar no li va servir de res, perquè el rival li va jugar una línia diferent. Evidentment, és fals que no li servís de res: estudiar qualsevol línia d’escacs és útil, perquè sempre en treus profit, encara que el rival no la segueixi. Ahir el David va jugar concentrat i pacient (quina diferència amb aquell “caballito desbocao” que deia el seu pare fa un parell d’anys), la paciència que no va tenir el seu rival, que va entregar dues peces en un atac que no li va servir, perquè el David enlloc de capturar la peça amb el peó, ho va fer amb el rei, i el rival va quedar en desavantatge. Un cop el David va aguantar l’embranzida i l’atac es va esfumar, es va trobar amb un avantatge material molt clar i el rival va abandonar. Gran partida.

Vam veure sortir de lluny en Xavi Boloix, que o no ens va veure o va marxar corrents cap a casa com fa cada cop que juga el Barça. Ahir en Xavi li tocava jugar amb negres contra un noi sub14 que està imbatut després d’haver jugat contra res rivals molt forts, en Daniel Karapetyan. En Xavi estava una mica preocupat, perquè no li agrada jugar contra els nanos, i en Rafa i jo vam fer el mateix que vam fer amb la canalla que portem: fer-li creure que són els millors i treure’ls un somriure als llavis abans de començar la partida. En Xavi és el nostre nano més gran, ha ha ha ... No sabem com va anar la partida, només sabem que va perdre. Sí es va quedar amb nosaltres l'Eric Alegre, del Pallejà, que ahir va aconseguir una bona victòria davant d'un rival fortet, en Manel Santolaria del Torreblanca. Ens alegra veure que l'Eric va agafant el to de nou. 


Al cap d’una estona arribava en Jensen Broadbent, amb cara de satisfacció. Ahir segurament era el que tenia la partida més complicada, enfrontant-se amb blanques contra l’Antonio Madrid del Jake, un bon amic del nostre club, gran jugador i millor persona, i un dels monitors responsables de la bona escola d’escacs del Jake de l’Hospitalet. I en Jensen va aconseguir les seves terceres taules consecutives, encara que en aquesta ocasió tenen molt de mèrit, perquè en una posició desfavorable va aconseguir treure una repetició de jugades que li va donar mig puntet, i seguir imbatut en aquest torneig.

Una mica més va trigar el Francisco Duro. Ahir li tocava jugar amb negres contra l’Hilario Sanchez, un jugador del Llinars conegut, contra els que el meu fill i jo ja ens hem enfrontat recentment. Es tracta d’un jugador molt tàctic, que esprem com ningú les recursos de les celades. El Francisco va aprofitar bé la passivitat inicial del rival amb blanques per sortir prou bé de l’obertura, i va ser el primer en trencar el centre. La partida la va tenir millor tota l’estona fins el final, malgrat alguna imprecisió. Al final semblava que la partida la tenia sentenciada, amb el rei rival en pilotes i un peó a punt de coronar, però  el rival va trobar un truc tàctic que li va permetre cedir una torre a canvi de fer escac continu amb la dama, i al final va quedar amb taules. Mig puntet, però a diferència de la partida del Jensen, amb cert regust amarg.


Mentre analitzàvem la partida del Francisco, va arribar el Toni Gallego, que havia acabat la seva partida en el grup A. Ahir estava més descansat, ja  que no havia treballat la nit anterior. Li tocava jugar amb blanques contra un mestre alemany del Tres Peons que li treia 300 punts d’elo FIDE, i va sortir també amb cert regust amarg, perquè després de tenir la partida guanyada, se li va escapar i va acabar en taules perquè no es va atrevir a seguir la línia per guanyar, i el rival les va acceptar. Ell diu taules de gallina, ha ha ha, ... Després d’analitzar-la va veure que havia quedat bé a l’inici, però que després va estar perdut, més endavant la va igualar, i al final ell estava molt millor, però no va encertar la combinació guanyadora.  

Vam marxar sense saber com havia acabat en Josep Salazar, una de les darreres partides en acabar a la sala de l’auditori. Li va tocar enfrontar-se contra una noia sub18 del Foment, la Natalia Murciano, de la que ni ell ni nosaltres teníem referències, més enllà d’haver coincidit en els campionats d’edats, sense que mai s’hagués enfrontat contra cap noi o noia de l’escola. La partida va acabar en taules, i segons diu en Josep, el resultat va ser just, perquè la noia va saber jugar molt bé.

Després de la 4a jornada, 5 jugadors encapçalen el grup B del torneig amb 4 punts, i els segueixen 5 jugadors més amb 3,5 punts. Pel que fa als jugadors del Cornellà, tenim:

-Amb 3 punts: Pau Castrillo i David Terron

-Amb 2,5 punts: Antonio Moyano i Jensen Broadbent

-Amb 2 punts: Xavi Boloix, Francisco Duro, Ferran Puig i Josep Salazar

Pel que fa al grup A, en Toni Gallego porta 1 punt, i encapçalen amb 4 punts el torneig un jugador armeni i dos jugadors indis, tot i tenir 10 jugadors al darrera amb 3,5 punts.

I això ha estat tot per avui. Demà diumenge travessarem l’equador del campionat, i arribarà els moments decisius en que determinen quedar satisfet o insatisfet del torneig.

Salut i escacs


PD: Deixem algunes fotos més: 








On the Road


Tres dels millors jugadors del Baix d'aquí a 10 anys

Imatge de la joventut: davant del mòbil

Sacrificant peces

Sota la foto de Pasteleria El Esmero, conocida en el mundo entero


Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera