divendres, 20 d’agost de 2021

Obert Internacional Ciutat de Barcelona 2021 - 2a Ronda

 Ciutat de Barcelona, Sants, 19/08/2021: “All the time in the world”

 

La segona jornada coincidia, com de costum a l’estiu, amb l’absència generalitzada de notícies destacades i tota la premsa referint-se als mateixos fets de dies anteriors: la victòria dels talibans a Afghanistan, el preu de la llum, la previsió meteorològica i tot el que envolta el món de la Covid-19.

Duel en el 1r tauler: Pau vs. Josep

Pels companys del Club d’Escacs Cornellà, la segona ronda del Ciutat de Barcelona ens portava el primer fet indesitjat: arribava el primer emparellament entre companys de Cornellà. Avui en el primer tauler del Grup B s’enfrontaven en Pau Castrillo i en Josep Salazar.  

La jornada la vam iniciar com el dia anterior, quedant tres quarts d’hora abans de l’inici a les instal·lacions del metro de la Gavarra, ahir reconvertit en una atracció de parc temàtic d’aventura: vam topar amb un conductor, el del convoi 524, que es deuria creure que ell i la màquina que pilotava formarien part de la inefable seqüela cinematogràfica Fast&Furious, potenciadora com cap altra dels delictes de conducció temerària. El fet és que en arribar a l’estació de Plaça de Sants, tan sols havien baixat tres persones quan l’individu en qüestió va decidir fer sonar l’alarma sense esperar que acabés de baixar tothom. El resultat va ser uns quants blaus als braços i cames masegats d'adults i menors, una nena espantada i un exercici addicional de força intentant mantenir obertes les portes que el “tros de soca” del maquinista s’entestava una i altra vegada a tancar. Si ja prou desagradable va ser l’actitud del conductor, no va ser res comparada amb la de la responsable de l’estació en el moment que vam anar a presentar la queixa. Prefereixo estalviar-me paraules gruixudes, i resumir-ho tot el que el concepte d’atenció al client a TMB és inexistent o, si menys no, queda completament subordinat al principi de corporativisme on l’usuari sempre és el culpable de la mala praxi dels seus empleats (no utilitzaré el terme “professional”: no van demostrar professionalitat, precisament).


Bé, el fet és que els nostres nois ja havien començat a defensar-se abans de començar la partida, ha ha ha ... Davant les Cotxeres ens vam trobar en Toni, que avui tenia millor cara, tot i que deia que estava molt i molt cansat. En Toni és l’únic que juga al Grup A, i cap partida serà senzilla; ahir s’enfrontava al Francesc Perramon, un bon jugador del Gerunda. En Toni duia una original samarreta amb la inscripció “Master of pawns” basada en el disseny d’un dels millor àlbums de la història del rock: el Master of Puppets de Metallica. Fos com fos, ahir en Toni va aconseguir unes meritòries taules, i el preludi de l’actuació dels jugadors de Cornellà.

I en aquest punt en referiré el títol de la crònica. All the time of the world és la segona cançó de l’àlbum ‘Sixes, Sevens and Nineties” que l’any 1991 (anys on la música que triomfava era el grunge de Seattle, el rock alternatiu i el Brit-pop d’Anglaterra) la discogràfica Geffen va publicar als desconeguts Junkyard, i al meu gust un altre dels millors àlbums de rock. L’àlbum dels Junkyard comença fort amb la “canyera” Back on the Streets, igual com van començar els jugadors del Cornellà ahir, però la segona cançó del disc, lluny de baixar la intensitat, porta el nivell molt més amunt. Ahir els jugadors de Cornellà van elevar el “so de la música que toquen”, i van completar una gran jornada.


El primer en acabar va ser l’Antonio Moyano. Nosaltres ni el vam veure a fora, però el Ferran se’l va trobar quan portava poquetes jugades de la seva partida en el lavabo i ja havia guanyat. Pel testimoni del Ferran, sembla que havia rematat la seva partida amb un escac i mat a la jugada número 13, i això que ahir li tocava jugar amb negres. l'Antonio va comentar al Ferran que el seu rival era un nano jove ( l’Adrian Reina, del Club d'Escacs d’Eivissa), i que ben aviat va cometre una errada a l’obertura perdent una peça neta. L'Antonio no li va donar gaires opcions més i va rematar la partida per la via ràpida. Potser fa temps que no juga, però és un rival fortíssim. 

A quí sí vam veure ja ser en Jensen Broadbent, el següent en acabar. La partida no va ser excessivament llarga, i va acabar en taules després de 18 moviments. Un bon resultat davant d’un rival més experimentat, en Josep Soler del Cardona. Les taules les va demanar el rival i el Jensen les va acceptar. De fet, la posició era d’igualtat, i encara que quedaven encara massa peces al tauler, en Jensen va preferir no desgastar-se jugant un final incert. El rival ben aviat va sortir de les línies teòriques, i va obligar al Jensen a consumir temps per veure com atacar, i ho va fer prou bé, intentant agafar la iniciativa constantment. Bona partida del Jensen.

El següent en acabar va ser en Xavi Boloix, que ahir s’enfrontava amb negres a l’Amadeu Moya, un noi sub18 del Sitges que juga molt bé i que ha progressat moltíssim en els darrers anys. L’Amadeu és un noi que juga agressivament, però en Xavi és un gat vell...., i més agressiu encara, ha ha ha... Com de costum, en Xavi va tirar de la seva clàssica defensa francesa amb les seves particulars variacions no teòriques. El cert és que ahir va treure la dama aviat, i el rival no li va voler buscar el canvi, i en Xavi va forçar el canvi de l’alfil bo del rival i va deixar el rei blanc sense enrocar. No obstant, el noi va saber aprofitar la iniciativa i va obligar al Xavi a defensar-se una bona estona, fins que, amb paciència, en Xavi va saber esperar el moment per trencar agafar la iniciativa i va trencar la partida a favor seu. En Xavi es col·loca amb 2 punts.

Poc després arribava en Josep Salazar, que ahir disputava amb negres el duel fratricida amb el nostre company Pau Castrillo. En Josep Salazar ens va comentar que en cap moment de la partida va tenir opcions. Ens va dir que el Pau va tenir la iniciativa en tot moment i que amb una combinació de canvi de peces es va trobar de cop i volta amb un peó de menys i havent d’anar a remolc. Més endavant, en Pau va fer-li un doble que va decidir la partida i en Josep va abandonar. En Pau segueix en 1a posició amb dos punts.

Va arribar el David, mentre revisàvem la partida de l’Eric Alegre, del Pallejà que va perdre ahir. Abans havíem estat revisant la del Diego Fernández-Huerta, que també va perdre, tot i que avui no ha jugat tan ràpid. L’Eric no està tenint sort. El dia abans va disputar una llarguíssima partida que va acabar perdent i avui li tocava un rival força experimentat del Granollers-Canovelles. Malgrat tot, no ha jugat malament i està acusant la inactivitat de peces. Estic convençuts que els nostres joves amics acabaran força bé el torneig.

En David s’enfrontava amb negres a un jove jugador de la prolífica escola de l’Ateneu Colon, en Marc Bru Montoya, de categoria sub12. Pel que ha comentat en David, el seu rival no ha jugat especialment bé, perquè de seguida després de l’obertura ha començat a expandir-se i en David ho ha castigat movent el seu cavall. De fet el David ha mantingut en tot moment la iniciativa, i a base de trucs tàctics i de canvi de peces ha anat exercint el domini de la partida fins al final. Gran partida del David.

Mentre esperàvem la resta, ens hem trobat al Marc Garré que havia acabat la seva partida. Ja havia parlat abans amb la Mar, la seva mare, i de com li havia afectat al noi la decisió de l’àrbitre d’ahir, l’auxiliar de l’altell. En Marc no volia jugar i de fet havia pensat fins i tot en abandonar els escacs. Vam comentar-li que el millor que podia fer era presentar una reclamació, i que no tingués cap recança. Que parlés i es deixés assessorar pel David Guix, que té molt de criteri. No es tracta de recuperar punts ni res, sinó de quedar-se amb la consciència tranquil·la, perquè ell no era culpable de que l’àrbitre s’hagués equivocat. Ell es va equivocar fent una jugada il·legal, però el que no podia fer l’àrbitre era obligar-lo a jugar amb una peça que no podia moure, i que l’únic moviment que tenia era la jugada anterior. En tornar a tocar la peça l’àrbitre li va dir que era la segona il·legal sense donar més explicacions i el va expulsar de la sala. I té un testimoni que jugava just al costat. Ahir en Marc estava molt més tranquil.

El següent en acabar va ser el Francisco Duro, que va aconseguir una bona i treballada victòria. Li tocava jugar amb negres contra l’Esteve Campins, un jugador veterà del Cercle Artístic de Ciutadella, a Menorca. I la partida va ser disputada. El Francisco es va trobar de sobte amb una obertura que no coneixia, i la va saber reconvertir cap als esquemes coneguts. Certament la partida va estar molt igualada. En Francisco va saber aprofitar algunes imprecisions per agafar certa iniciativa i situant un cavall en un bon lloc, però també va fer alguna imprecisió que va fer igualar la partida. En una d’aquestes imprecisions, en Francisco va aprofitar per fer un truc tàctic, quedant amb avantatge material i sobretot posicional, i aleshores va anar aprofitant per acabar imposant-se. Gran partida.  

I ahir el darrer va ser el Ferran, que també va ser el darrer en acabar de les partides de l’altell. Ahir li tocava jugar amb negres contra en Juan Antonio Navarro, del Colon Sabadell Chessy, un noi de trenta i pocs anys recentment federat. No obstant, va demostrar que sabia jugar. De fet, en Ferran no va començar gaire bé la seva partida, i el rival va quedar molt millor a l’obertura. La partida estava travada i pràcticament no tenia espai, però una imprecisió del rival li va donar al Ferran la possibilitat de canviar peces i alliberar-se de la pressió. I quan en Ferran va veure que començar a tenir activitat, van començar a fluir les possibilitats tàctiques dins del seu cervell. Poc després feia una combinació que li permetia guanyar un peó, però ell va preferir guanyar activitat a material. De fet va trigar 10 jugades a capturar el peó; abans va fer unes quantes jugades que restringien el joc del rival, i va fer els canvis de peces grosses que eliminaven les accions ofensives del rival. Amb avantatge posicional i material, va aprofitar la darrera errada del rival per rematar la partida amb un bonic escac i mat aprofitant el seu alfil, la seva torre i la situació de les peces del rival que impedien la mobilitat del rei. Una instructiva manera de rematar una partida.

I acabada la partida, ens van acomiadar dels nostres amics de Pallejà, que estaven esperant que acabés el Javier Montero. Una tornada sense incidències, i amb bon sabor de boca. Tant de bo l'endemà repeteixin les bones actuacions d'avui.

Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera