Obert Internacional Ciutat de Barcelona 2021 - 7a Ronda

 Ciutat de Barcelona, Sants 24/08/2021: “Seven O’Clock”

 

El dia de la 7a ronda del Torneig Ciutat de Barcelona sí que va coincidir amb una notícia que va donar la volta al món: la mort de Charlie Watts, el bateria de la mítica banda Rolling Stones. Totes les generacions des dels anys 60 ens havíem acostumat a creure que aquests paios serien eterns, i que el dia que el món se n’anés a la merda estarien els Stones tocant el Sympathy for the Devil com a comiat. La mort a tots ens arriba, així que des d’aquest humil blog, i com diu la cançò, no ens oblidem enviem metafòricament a la tomba d’en Charlie les extraordinàries Dead Flowers que ens van deixar en el record.

Hauria estat fàcil titular la crònica amb qualsevol dels centenars de cançons que ens van deixar els Stones, però com li vaig dir a la Sandra, la mare d’en Jensen, el títol de la crònica el vaig tenir clar ahir. Eren les 7 de la tarda en punt quan sortia el darrer dels nanos de l’escola i es confirmava el primer ple de victòries dels nois de l’escola d’escacs de Cornellà. I al meu cap ressonava una i altra vegada la veu rogallosa de l’Spike, el cantant dels Quireboys, “ It’s 7 O’Clock... time for a party ...”, (7 en punt, temps de festa, fent referència a l’hora que comença la Happy Hour en els pubs anglesos). Els Quireboys van començar a tocar l’any 1984 i es van fer un bon nom tocant en pubs i sales de concert a Londres, arribant a telonejar als Guns’n’Roses en la seva gira europea, fins que l’any 1990 van publicar el formidable album 'A Bit of What You Fancy', amb 12 autèntiques perles, on 7 O’Clock era la cançó d’inici, i durant molts anys amb la que l’Spike, amb got de whisky en mà, iniciava els seus concert. Ahir a les 7 de la tarda a les Cotxeres de Sants era temps de festa i de celebració: amb tres rivals força complicats i experimentats, en Ferran, en Jensen i en David s’imposaven i demanaven pas a la joventut que trepitja fort.

Ahir l’equip de suport extern comptava de nou amb la presència de l’Ana i l’Hugo. La Sandra i la Marta van tenir una decepció tot just em van veure: havia anat al matí al perruquer de tota la vida (res de Barber Shops de merda que estan proliferant com a rovellons de cabra per tot arreu). La petitona Marta volia fer experiments amb les meves xolles, ha ha ha ... A les Cotxeres ens vam anar retrobant amb tothom, i un cop entrats a la sala, vam anar a fer el cafè a la Pastisseria Vives de Creu Coberta, ahir acompanyats de la Mar, la mare d’en Marc Garré, un noi de Vilassar que juga amb el Club d’Escacs d’Argentona, i amb el que hem coincidit molts anys. Ja ho hem comentat manta vegades: el món dels escacs és relativament reduït i els que el practiquen acostumen a ser gent educada, i acabes establint amistats i bones relacions allà on vas i on portes els teus fills a jugar.

Després de més d’una horeta, vam decidir activar el nostre sistema cardiovascular fent una passejada pels voltants del Mercat de Sants, un edifici característic on pots veure la xocant visió d’un Mercadona a dins; signes del temps. De tornada a les Cotxeres vam veure els primers triomfadors de la tarda: en Diego Fernandez-Huerta del Club d’Escacs Pallejà i el nostre Ferran Puig havien guanyat les seves respectives partides i es posaven amb 5 punts. En Diego portava dos anys sense jugar, però ahir va fer màgia sobre el tauler, amb un domini espectacular. Quin talent! Mentre en Rafa babejava revisant amb ell la seva partida, jo m’enduia a l’Hugo i al Ferran a la gelateria a pagar “la prima” de la victòria: una bona terrina de tres sabors.

En Ferran no va anar a la partida en les millors condicions. El dia abans al matí havia rebut la segona dosi de la vacuna Pfizer, i al vespre es va començar a trobar malament. Va passar molt mala nit, dormint poc i amb mal de cap inclòs, Al matí notava marejos i abans d’anar a Sants s’havia pres un paracetamol, que li va efecte en arribar i trobar-se amb els amics, i va començar bé d’ànims la partida. Jugava amb blanques contra l’Emilio Tardio, un experimentat jugador dels Tres Peons. No va quedar especialment bé a l’obertura, i en tornar el malestar la partida estava igualada. Després d’un canvi de peces, va oferir taules al rival per no desgastar-se gaire, i el rival li va respondre de molt males maneres i de forma molt expressiva i ostentosa que ni de conya li donava les taules, dient-li “Kaput”, amb el gest del dit cap avall, cridant que tenia la partida totalment guanyada. L’únic que va aconseguir el rival va ser donar un al·licient al Ferran per mitigar el malestar. Aprofitant una imprecisió en Ferran va començar a mobilitzar les peces que va situar millor, i va capturar un peó, i poc després va començar a escanyar al rival. En Ferran va plantejar un pla, però no s’esperava que el “rival que tenia la partida totalment guanyada” es deixés capturar una torre neta. El domini ja era ostensible, i poques jugades més tard el rival va abandonar. Bona victòria i 5è punt en 7 rondes.

Poc després sortia en Francisco Duro, somrient clarament. Ahir s’enfrontava amb blanques contra el David Bautista del Sant Andreu, el rival que el dia anterior havia fet taules contra en Josep Salazar. El Francisco s’havia estat preparant un atac especial contra la índia de rei, i va poder-lo posar en marxa, quedant ràpidament amb un avantatge posicional, que es va fer superior quan el rival, amb una errada es va deixar capturar una peça neta i un peó. A partir d’aquell moment el Francisco va començar a simplificar com a estratègia per guanyar la partida, contra l’opinió del seu fill Hugo, que li aconsellava algunes jugades que haurien estat més ràpides. I el cert és que tenia raó, el nano. Porta temps sense jugar, però segueix tenint la seva meravellosa visió tàctica. En Francisco, però, ho tenia clar: “dejaos de floritures, que por la vía fàcil también se gana”, ha ha ha... Molt bona partida ahir del Francisco.

I poc després va sortir de la sala en Jensen, que es va quedar una bona estona parlant amb el seu rival, en Guim Olivé, del Club d’Escacs de Valls. Va resultar ser un noi encantador, que casualment s’ha traslladat a viure recentment a Cornellà, i al que vam convidar a venir pel club sempre que vulgui. De fet, tenia bones referències nostres del nostre bon amic Carles Grau. La partida del Jensen va ser brillant; jugava amb negres i va entrar amb la poc utilitzada línia del gambit de dama acceptat; la partida va estar igualada tota l’estona, i es va decidir al final, quan una impressió del rival és aprofitada pel Jensen per exercir el domini de la columna i trencar totalment la línia defensiva de les blanques. Gran victòria, que el situa amb 5 punts.

Mentre esperàvem al David van anar sortint els amics del Pallejà, l’Eric Alegre i el Javier Montero, que havia aconseguit meritòries taules. I finalment va sortir en David victoriós. En David s’enfrontava amb blanques contra un rival fort, en Lluís Felix Delgado del Sant Adrià. El rival li va plantejar una defensa holandesa força digna, però en David va canviar l’alfil bo del rival, quedant posicionament millor. El rival es va precipitar trencant el centre abans de temps però en David no ho va saber aprofitar i va buscar un altre pla atacant la debilitat del peó a e6 que estava clavat i obligant al rival a perdre temps. Però la partida va seguir igualada. La partida va entrar en un autèntic ball de bastons entre els dos, buscant-se mútuament les pessigolles fins que una errada del rival va permetre al David doblar torres i entrar a la setena fila. El domini posicional era tan gran, que al David se li va escapar la possibilitat de rematar la partida amb un sacrifici de torre espectacular, que deixava el rei rival en pilotes davant la dama i el cavall del David. No obstant ell va optar per guanyar la qualitat amb un doble, que també va ser suficient. Com havia dit el Duro abans la via fàcil és efectiva i desgasta menys. Bona partida del David, que se situa amb 4,5 punts.

Ens vam quedar una estona més i vam veure sortir a diversos companys. En Toni Gallego va sortir enfonsat; acabava de perdre una partida després d’haver comès una errada colossal. En el grup A s’enfrontava amb negres contra la Laura Viñolas, una noia sub18 de primer any de gran talent del Club d’Escacs Figueres. La partida es va mantenir igualada, amb en Toni intentant buscar la victòria. En el moment final de la partida va canviar peces, i en la seva anàlisi mental va veure que aconseguia la victòria gràcies a guanyar l’oposició amb el rei al centre. Quin va ser el problema: que en l’anàlisi mental del Toni el rei blanc estava a e2 enlloc de f3, de manera que quan tenia les taules assegurades, fa un d5 que automàticament dona la partida a les blanques. En Toni se n’adona després, i ja no va esperar que jugués la noia: automàticament va aturar el rellotge i va abandonar. Un lapsus que va malbaratar una bona partida. Llàstima.

En Pau Castrillo sortia al cap de poca estona. Ens va comentar que havia guanyat, però que no estava gaire satisfet amb la partida que acabava de jugar. Li havia tocat jugar amb negres contra el Miguel Angel Subirats, un jugador del Club d’Escacs Sant Adrià. Ens va dir que havia jugat bé l’obertura i que havia quedat amb avantatge, però que després se li va escapar i va haver de suar de valent per endur-se la victòria. Ell se sent que no està en el seu millor moment després de tanta inactivitat, i això ho nota en el joc. Esperem que aquest torneig li permeti tornar a agafar ritme de competició.

En Josep Salazar va ser el darrer dels nostres jugadors que vam veure sortir. I en veure el gest capcot ja vam intuir que no havia anat bé. Ahir li va tocar jugar amb blanques contra l’Enrique Sanchez de Medina, un jugador del Tres Peons. Al Josep li passa també quelcom similar al Pau, que li falta ritme de competició, i no juga amb la fluïdesa que voldria. Curiosament en les seves partides queda amb situació d’avantatge, i després consumeix molt de temps sense trobar els plans adequats del camí de la victòria. El seu joc no ha perdut toc, però sí troba a faltar definició. Els companys estem segurs que acabarà el torneig guanyant les dues darreres.

No vam veure sortir ni el Xavi Boloix ni l’Antonio Moyano, que ahir van perdre les seves partides. Ahir el Xavi jugava amb blanques contra en Jordi Torres, un rival que s’havia defensat molt bé jugant contra el Josep Salazar i li va treure mig punt. No tenim cap referència de com va anar, més enllà que quan sortien els nois deien que estava igualat. Sí que sabem alguna cosa de la partida de l’Antonio Moyano. Avui anava amb la samarreta més potent, la dels Manowar, perquè jugava amb negres contra un noi de gran talent del Peona i Peó, Mark Apinyan, que fa uns anys va jugar al nostre club amb el Gramenet. Va ser una derrota dolorosa. L’Antonio va entrar en un final apurat de temps amb cavall i alfil i 4 peons contra torre i 4 peons. L’Antonio pensava que guanyava, que a més tenia un peó passat. L’Antoni ha anat a guanyar, pensant que encara que el peó del noi coronava ell també ho feia, però ho ha calculat malament i ha perdut. Pel que ens fa comentat, el noi ha jugat molt bé. Es veu que A les 10 jugades l’Antonio tenia un peó d’avantatge però el noi ha començat a fer trucs tàctics, clavant una peça, igualant posicionament la partida, i que al final se l’ha endut merescudament. Primera derrota del torneig, que anava a consolar amb dues cerveses i a pensar en el rival de dema.

I això ha estat tot. La 7a jornada va portar el primer lideratge en solitari en el Grup B, del Pol Ortiz del club d’Escacs Figueres amb 6,5 punts, seguit de ben a prop de 4 jugadors amb 6 punts: Rafael Pujante (V Centenario de San Sebastian de los Reyes), Manmay Chopra(IND), German Walter(St.Adrià) i Albert Gutierrez(Espiga).

No tenim gaire lluny als jugadors del Cornellà, encara que sense opcions, però ben classificats:

-Amb 5 punts: Pau Castrillo (15è), Ferran Puig (20è) i Jensen Broadbent (22è) i

-Amb 4,5 punts: David Terrón (34è)

-Amb 4 punts (i una partida menys): Antonio Moyano (48è)

-Amb 2,5 punts: Francisco Duro (87è)

-Amb 3 punts: Xavi Boloix (99è)

-Amb 2,5 punts: Josep Salazar (121è)

 

Pel que fa al grup A, en Toni Gallego porta 1,5 punts (121è de 151 jugadors).

 

Salut i escacs

 

 

PD: us deixem unes fotos addicionals