dijous, 14 de març de 2019

8ª Ronda Lliga Catalana

CRÒNICA 8ª JORNADA LLIGA CATALANA, 10/03/2019



Arribàvem a la penúltima jornada d’aquesta lliga, i llastimosament, aquesta seria la darrera ronda que aquesta temporada els equips jugarien tots plegats a casa, al nostre Temple.
I aquesta era una ronda decisiva en que diversos dels nostres equips ens jugàvem molt. Per sota, els equips que més ens han fet trempar durant tota la temporada, l’equip F i l’equip E. Per sobre, el nostre equip principal, l’equip A, i l’equip C, que sorprenentment es troben patint en els seus grups de la mort de 2ª nacional i de primera provincial, respectivament.
Començarem pel nostre equip principal. En el seu grup s’ha arribat a la 8a ronda amb 7 dels 10 equips implicats en la lluita per evitar els descens, ..., i amb 6 d’aquests que depenent de com anessin el resultats encara mantenien alhora les opcions per pujar. I l’equip que ens visita són els nostres amics de Sant Feliu, que estan tan necessitats de punts com nosaltres. La veritat és que sap greu haver d’anar a “mata i degolla” contra uns rivals amb els que mantenim tan bona sintonia, però aquesta temporada les coses han anat així. I desafortunadament, afrontàvem el matx amb dues baixes sensibles en el nostre equip titular, les del nostre primer tauler, en José Ortega, i la del més jove de l’equip, en Pau Castrillo. Al final, el matx ha acabat amb un empat, que lluny d’afavorir-nos, ens pot complicar la permanència als dos equips. La darrera jornada haurem de visitar al Peona i Peó, equip que també està implicat en la lluita per eludir el descens, ..., però que depenent de resultats fins i tot podria pujar.
L’equip B, desafortunadament ja no s’hi jugava res, i rebia el líder de la competició, el Colon Sabadell Chessy C, que ha vingut amb un equip força potent, i que ens ha passat per sobre el ribot sense cap contemplació: 1½ a 8½ . Curiosament l’única victòria l’ha aconseguida l’Emilio Domínguez, que finalment ha hagut de pujar de categoria per trencar la seva mala ratxa de resultats de la lliga. I és que jugar amb els millors és un alicient i "posa catxondo, ha ha ha ...
L’equip C s’hi jugava molt en aquesta ronda, i hem intentat presentar l’equip més fort possible, donades les circumstàncies i les baixes d’última hora. Rebíem a casa els nostres amics i veïns de Sant Joan Despí, que aquesta temporada ja havien aconseguit els punts necessaris per a la salvació, i que venien amb tota la tranquil·litat a disputar el matx. I en aquesta jornada l’equip C ha tret una victòria molt important, que l’acosta a la salvació. I a més ho ha fet amb solvència, amb un sola sola derrota en els vuit taulers. A falta d’una jornada, hi ha quatre equips implicats en els descens i dues places, i visitarem a l’Ideal Clavé, un equip al que només li val la victòria per salvar-se i ha d’esperar altres resultats.
L’equip D ja tenia els deures fets de la salvació, i si la setmana anterior s’hagués tret un resultat positiu de la visita al Jake encara hauria pogut mantenir opcions, però la derrota impossibilitava qualsevol opció en una categoria on només puja el primer classificat. Aquest equip ha fet una bona temporada. Avui em tocava tornar a jugar en el tercer tauler d'aquest equip. La meva partida ha acabat quan el meu rival m’ha sorprés amb un cop excel·lent cop tàctic que no he sabut preveure. Sort que en aquest equips hi ha gent com el Saez o el Joan Garcia Guardiola, que aquest any estan tocats per una vareta màgica, i que també comptem amb el “savoir faire” del Josep Salazar i del Juan Quiles, a més d e l'experiència de l'Albert, que ha tret unes taules decisives. L’equip ha obtingut una victòria mínima per 4½ a 3½, i acabarà visitant al líder del grup, el Collblanc, sense cap opció, però amb ganes de cloure una excel·lent temporada amb el cap ben alt.  
L’equip E, l’equip dels nostres nanos, arribava amb opcions de pujar. Situat en el segon lloc de la classificació, depenia de sí mateix. A diferència del que havíem fet amb l’equip C, havíem decidit que fossin els mateixos jugadors que han estat disputant les partides durant la temporada els que es guanyessin el dret a pujar. Quin mèrit tindria aconseguir l’ascens si per fer-ho haguéssim substituït l’equip que ha estat aconseguint les victòries en les jornades precedents? Cap ni un. A més, aquest era l’equip dels nanos, i havien de ser els nanos que es guanyessin el dret a tocar el cel. El Ferran fins i tot havia renunciat a jugar amb el seu club de futbol sala per disputar la seva partida. Al davant es trobava un rival que també tenia opcions de pujar, i que ha fet tot el contrari que nosaltres: ha reforçat considerablement l’equip posant l’alineació més forta de la temporada per tractar d’aconseguir el descens. No ho criticaré pas; cadascú és lliure de presentar l’equip que consideri més fort i la seva decisió és totalment respectable. I el nostre equip E ha caigut amb contundència. El primer en caure ha estat el Jensen, que avui li ha tocat aprendre a païr i gestionar el resultat d’una partida poc afortunada. Després ha caigut el Ferran, que tampoc ha disputat la seva partida més brillant. L’Esther, després de tenir la partida complicada, ha acabat traient unes taules miraculoses, i després han acabat caient derrotats el Francisco, el David i el Rafa. Llàstima, hauria estat una bona manera de cloure una excel·lent temporada, però aquest era un equip de formació, i les derrotes són part de la formació dels nostres joves.  
I arribem a l’equip F, el més catxondo de tots i el que està més en forma. S’enfrontaven contra el Balsareny, que anava segon classificat, el rival més directe per aconseguir l’ascens. I com l’equip E, tampoc hem optat per reforçar-lo, sinó que hem optat per donar als protagonistes de la temporada d’aquest equip la possibilitat “d’entrar a les portes del cel”. La metàfora no és casual, perquè quan els vaig veure asseguts a la sala i en tensió, em va venir al cap l'escena del film de “Pat Garret and Billy the Kid” en que sonava Bob Dylan i el seu arxi-versionat “🎶🎶 Knock, knock, knocking on the heaven’s dooooor....🎶🎶🎶”. I l’equip F va respondre bé a la pressió. Llàstima que el Juan Antonio va perdre la seva partida, però la solidesa del Cañi , i l’estat de forma de l’Angel i el Ladis van fer possible deixar una mica més enrere un dels rivals directes. I no vull acomiadar-me de la crònica sense esmentar la partida del Ladis: va fer un doble sacrifici d’alfil i de cavall amb l’objectiu d’anar arrossegant al rei rival a sortir de la seva zona de comfort, i talment com si estigués sonant la “Cavalgada de les Walkyries” de Wagner, obligar forçadament al monarca rival a fer una bona caminadeta fins que la reina de les Walkyries del Ladis el remata amb un escac i mat al mig del tauler. El seu final va ser una autèntica obra d’art.
Ens toca passar amb nervis el que queda de setmana a l'espera del que facin els nostres equips diumenge vinent, i després clourem la Lliga celebrant-ho degudament amb un torneig de ràpides amb sopar, sigui quin sigui el resultat.
Això s’acaba. Haurem d'assaborir cada petit instant de la darrera jornada, i ens tocarà hivernar aquestes sensacions fins al gener de l'any vinent. Snif, snif,...
Albert Puig

Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera